Autores i autors

Carles Rebassa (Palma, 1977) és autor dels llibres de poemes “Poema B”, “Els joves i les vídues” (Premi Ausiàs March 2006), “Pluja de foc”, “Sons bruts” (Premi Carles Riba 2018) i “El Caire Formentera” (Premi Gabriel Ferrater 2022), i de la novel·la “Eren ells” (Premi Pin i Soler i Premi Ciutat de Barcelona 2016).

És llicenciada en Filologia Anglesa per la Universitat Complutense. Després d´acabar la carrera, va treballar en un estudi de doblatge revisant traduccions de documentals per als canals Historia, National Geographic, Discovery Channel, BBC i Telemadrid. Escriu des de molt petita, i els seus relats han merescut diversos premis i han estat publicats en revistes literàries com Archiletras. Des de 2011 viu a Frankfurt, on va reprendre l´hàbit de l´escriptura. "Mira a esa chica" és la seva primera novel·la, amb la qual ha obtingut amb brillantor el XVIII Premi Tusquets Editores.

David Trueba (Madrid, 1969) va estudiar Periodisme i col·labora en premsa escrita des de fa anys; els seus articles s´han recollit en diversos volums. Ha estat darrere d´espais de televisió molt reconeguts i particulars. Com a director de cinema la seva carrera abasta obres com La buena vida, la seva primera pel·lícula, de 1996, o Vivir es fácil con los ojos cerrados, que va guanyar sis premis Goya en 2014, entre altres els de Millor Pel·lícula, Més ben Director i Millor Guió. Les seves novel·les, publicades en Anagrama i traduïdes a nombroses llengües, li han fet guanyar la fidelitat dels lectors: Abierto toda la noche (1995), Cuatro amigos (1999), Saber perder (2008, Premio de la Crítica y finalista del Premio Médicis en su edición francesa), Blitz (2015) i Tierra de campos (2017). En Anagrama també ha publicat els breus assajos La tiranía sin tiranos i Ganarse la vida, així com el guió i el DVD de la seva pel·lícula Madrid 1987.

Mercè Ibarz (Saidí, 1954) és narradora, periodista cultural i assagista. Ha publicat La terra retirada, traduïda al castellà, i La palmera de blat, traduïda al francès, aplegades en aquest volum junt amb l’inèdit Labor inacabada; els reculls de contes A la ciutat en obres i Febre de carrer; les novel·les No parlis de mi quan me’n vagi i Vine com estàs; l’assaig L’amic de la Finca Roja, Rodoreda: exili i desig, biografia de Mercè Rodoreda, i estudis sobre Luis Buñuel. Articulista a Vilaweb i El País.

Alfred Bosch (Barcelona, 1961) és novel·lista, assagista, professor universitari i polític. En el terreny de la ficció, Bosch és reconegut de manera unànime per posseir els dos majors guardons de les lletres catalanes: “El atlas furtivo” li va merèixer el Premi Sant Jordi en 1997 i en 2004 va rebre el Premi Ramon Llull per “Los siete aromas del mundo”. En 2007 va publicar “Inquisitio” en l´Editorial Planeta, una novel·la històrica ambientada en el segle XIX. Ha publicat nombrosos articles i llibres sobre la realitat africana, el present europeu i la qüestió catalana. De 2011 a 2020 va ser actiu en política, primer en el Congrés dels Diputats, després a l´Ajuntament de Barcelona i finalment com a conseller d´Exteriors del Govern català.

Blanca Busquets i Oliu (Barcelona, 1961) és escriptora, guionista de ràdio i filòloga, i viu entre Barcelona i Cantonigròs. Ha treballat a Catalunya Ràdio des dels vint-i-cinc anys, i set anys també a Televisió de Catalunya. És autora de novel·les com “El jersei” (Rosa dels Vents 2006), “La nevada del cucut” (Rosa dels Vents 2010, premi Llibreter 2011), “La casa del silenci” (Rosa dels Vents 2013, Premi Alghero Donna 2015, atorgat a Roma), “Jardí a l’obaga” (Proa, 2016), “La fugitiva” (Proa, 2018) o “Constel·lacions” (Proa, 2022), entre altres. També ha publicat l’assaig “Collsacabra (una biografia)” (Símbol, 2025). Els seus llibres han estat traduïts a una desena de llengües. També forma part del Consell Rector de la Biblioteca de Catalunya.

MELCIOR COMES (Sa Pobla, Mallorca, 1980) és llicenciat en Dret i en Teoria de la Literatura. Autor de les novel·les “L´aire i el món” (Premi Ciutat d´Elx 2003), “L´estupor que us espera” (Premi Documenta 2004) i “El llibre dels plaers immensos” (Premi Ciutat de Palma 2006). També ha publicat, conjuntament amb altres joves autors, el llibre de pensament “Qui no mereix una pallissa!”. Col·labora a l´Avui, el setmanari Presència i el Diari de Balears. Ha traduït obres d´Honoré de Balzac i Victor Hugo.

Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984) és llicenciat en Direcció escènica i Dramatúrgia per l´Institut del Teatre de Barcelona. Ha publicat obres com ara: “Caïm i Abel”, “Caixes” (accèssit del Nacional Marqués de Bradomín 2011), “Arbres”, “Aquellos días azules”, “Un mosquit petit”, i “Alba (o el Jardí de les delícies)” (premi Quim Masó 2017), entre altres.

Periodista de professió, escriptora infantil de cor, Blanca Lacasa ha publicat diversos llibres per a nens, entre ells "Ni guau, ni miau" (2017) —que ja ha estat traduït a quatre idiomes— i algun per a adults ("Amo los uniformes", 2015). En algun moment, també va ser lletrista i cantant d´un grup —Plastic d´amour—, va crear i va dirigir un programa de ràdio —"La flaneadora" en l´extinta M21— i ha il·lustrat un llibre de viatges sobre París. En el seu temps lliure exerceix de passejant, fa llistes —de cançons, de pel·lícules, de còmics, de llibres…— per plaer i hi ha molt poques coses que no li interessin.

Nerea Pallares Vilar (Lugo, 1989) és llicenciada en Periodisme per la Universitat de Santiago i màster en Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament per la Universitat Pompeu Fabra. És autora de les col·leccions de contes "Sidecar" (2015) i "Los ritos mudos" (2021), i alguns dels seus relats s´han inclòs en antologies com a "Pena negra" (2022) i "Ellas, las extrañas" (2023). Amb l´original gallec de "Punt d´aranya" (2025; Llibres de l´Asteroide, 2026) va guanyar en 2025 el Premi García Barros.

Noelia Ramírez (Esplugues de Llobregat, 1982) és periodista i viu a Barcelona. Treballa com a redactora de cultura a El País i és coautora del pòdcast Amiga date cuenta (Radio Primavera Sound).

Nascuda en 1994, Martina ha estat vinculada al món de la gastronomia des de molt jove, creixent en un entorn familiar profundament lligat a la cuina. És filla de la xef Fina Puigdevall i del sommelier Manel Puigvert, referents de l´alta cuina catalana. Graduada en Gastronomia i Arts Culinàries pel Basque Culinary Center, ha ampliat la seva formació en restaurants com Blue Hill at Stone Barns a Nova York, amb Dan Barber, i Gustu a Bolívia, un projecte de fort compromís social.

(Barcelona, 1963). Les seves creacions giren al voltant de la literatura, la comunicació i el joc. Les seves obres han estat traduïdes al castellà, l’italià, el romanès, el coreà, el polonès i, parcialment, a l’alemany i l’anglès. La seva obra literària ha estat guardonada amb premis com el Ciutat de Barcelona, Serra d’Or, Lletra d’Or, Ramon Llull o Sant Jordi. Entre les seves obres destaquen “Mon oncle”, “La vida normal”, “Verbàlia”, “Farsa”, “Quiet”, “Plans de futur”, “Res no és perfecte a Hawaii” i “La novel·la de Sant Jordi”. La seva versió actualitzada del clàssic “Tirant lo Blanc”, de Joanot Martorell, ha obtingut els elogis dels especialistes i un gran èxit popular. Va rebre el Premi de la Crítica Teatral de Barcelona per la traducció d’”Arcàdia”, de Tom Stoppard, representada al TNC. Col·labora a La Vanguardia i a Catalunya Ràdio i és membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Care Santos va néixer a Mataró l’any 1970. Va estudiar Dret, però des de ben jove va treballar com a periodista. Ha publicat diverses novel·les, tant per a joves com per a adults i és molt coneguda per la seva carrera literària. Ha guanyat nombrosos premis, com el Gran Angular i Edebé de llibres per a joves, com també el Ramon Llull i el Premi Nadal de novel·la. Recentment ha estat guardonada amb el Premi Cervantes Chico (2020) pel conjunt de la seva obra juvenil. Entre els seus títols destaquen: “La ruta de l’huracà”, “Hot Dogs”, “Un camí dins la boira”, “Amaranta”, “Okupada”, “Desig de xocolata” i “Mitja vida”.

Nascuda a Praga, Monika Zgustova resideix des dels anys vuitanta a Barcelona. Escriptora, traductora i periodista (col·labora amb El País-Opinión, entre altres diaris, nacionals i internacionals), és autora d´una desena de llibres, novel·les i assajos, entre els quals destaquen “Vestidas para un baile en la nieve”, (premio Cálamo 2017, Notable Book of the Year 2020 per World Literature Today (EUA) i seleccionat com un dels deu millors llibres de l´any per La Vanguardia, El Periódico i W Magazine), a més de “Nos veíamos mejor en la oscuridad”, finalista del premi Gran Jueves Literario (Velky knižni ctvrtek) de la República Txeca. La seva obra ha merescut els premis Amat Piniella i Mercè Rodoreda i s´ha traduït a catorze idiomes, entre ells anglès, alemany i àrab, amb cinc de les seves novel·les publicades als Estats Units. Ha estrenat dues obres de teatre. En 2026 ha publicat “La traductora dels haikus”.

Carles Esquembre és un autor de còmic, il·lustrador i músic nascut a València, que treballa i viu en un poble de l´interior d´Alacant. Va estudiar Art Gràfic en la Escola Joso de Barcelona. Ha treballat com a il·lustrador freelance, concept artist i storyboard per a Dacsa Produccions, Tigre de paper, Videomapping Pro, Taules Teatre, Timelapse Creative Agency i Rumors Factory, entre altres. Es va autopublicar el seu primer còmic en 2013, “The Body”, una historieta de ciència-ficció pulp on uns diminuts sanitaris són introduïts a l´interior d´un cos humà malalt. En 2016 publica “Lorca. Un poeta en Nova York” (Panini còmics). En 2018 es publica “La Brigada Lincoln” (Panini còmics) on s´encarrega del dibuix, amb guió de Pablo Durá i color d´Ester Salguero, recentment publicat als Estats Units a través de Caliber Còmics. El seu treball també ha estat inclòs en diverses antologies. També ha treballat com a colorista en el còmic del grup de rock “Motley Crue: The Dirt Declassified”, amb guió de Leah Moore (Z2comics).

Javier Melero és un advocat amb un llarg recorregut en Dret Penal. Professor durant molts anys d´aquesta especialitat en la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i en diversos màsters universitaris, ha estat soci en signatures legals de nivell mundial. A més de participar en la defensa d´alguns dels casos més notoris seguits a Espanya en els últims anys, es va encarregar de la defensa d´Artur Mas en el cas de la consulta del 9N. Així mateix ha estat l´advocat dels consellers Joaquim Forn i Meritxell Borràs durant el judici al procés; experiència que va plasmar en el seu llibre "El encargo", molt ben rebut per la crítica i els lectors.

Vicens Lozano és periodista i especialista en Itàlia i el Vaticà. Ha sigut redactor de la secció de Internacional de TV3 de 1984 a 2019. Ha cobert esdeveniments de gran abast comunicatiu i històric, com els macrojudicis a la màfia de 1986, la Independència de les repúbliques Bàltiques de 1991, la guerra dels Balcans i el tsunami asiàtic de 2004.

Pilar Eyre (Barcelona, 1951) va estudiar Filosofia i Lletres i Ciències de la Informació. Ha exercit el periodisme com a columnista, entrevistadora i reportera en diversos periòdics i revistes (Fulla del Dilluns, Món Diari, La Vanguardia, Interviú, El Periódico de Catalunya, El Mundo i Lectures) i ha col·laborat també en diverses emissores de ràdio i televisió. És autora de nombrosos llibres, entre ells “Dos Borbones en la corte de Franco”, “Secretos y mentiras de la Familia Real”, “Ricas, famosas y abandonadas”, “Vips: todos los secretos de los famosos”, “Mujeres, veinte años después”, “Cibersexo”, “La reina de la casa” i “Franco confidencial”; de les novel·les “Todo empezó en el Marbella Club” i “Callejón del olvido”, i de la biografia “Quico Sabaté, el último guerrillero”. Els seus relats històrics “Ena”, “Pasión imperial”, “María la Brava” i, sobretot, “La soledad de la reina” l´han convertit en tot un fenomen editorial. En 2014 va resultar finalista del Premi Planeta amb la seva novel·la “Mi color favorito es verte”, que va tenir un gran acolliment dels lectors, igual que la seva continuació: “Nomeolvides”. En 2018 va publicar “Carmen, la rebelde”, i en 2019 “Un perfecto caballero”. Amb “Yo, el Rey” Pilar Eyre de nou va pujar a les llistes dels més venuts. En 2022 va publicar la seva última novel·la, “Cuando éramos ayer”, un relat intens i emotiu sobre una època crucial per a Barcelona.

Sergio Vila-Sanjuán és autor de la trilogia formada per les novel·les "Una heredera de Barcelona", "Estaba en el aire" (Premio Nadal 2013) i "El informe Casabona", que combinen la memòria familiar amb la crònica d´època i s´han traduït a diversos idiomes. Ha escrit també les obres de teatre "El club dela escalera" i "La agente literaria". Periodista cultural de llarg recorregut, dirigeix el suplement Cultura/s de La Vanguardia. Ha publicat llibres sobre temes literaris, editorials i artístics, com "Pasando página", "Código best seller" o "Cultura española en democracia". Va ser comissari de l´Any del Llibre i la Lectura 2005 i és membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. Ha rebut el Premi Nacional de Periodisme Cultural 2020, el Premi Atlántida i el Premi Giménez Frontín al diàleg entre cultures, entre altres guardons. En 2025 va obtenir el Premi de Novel·la Fernando Lara amb "Misterio en el Barrio Gótico".