Autores i autors

Rafael Tarradas Bultó (Barcelona, 1977) va estudiar Disseny Industrial a la Universitat Autònoma de Barcelona i actualment treballa en el sector de la comunicació a Madrid. A més del seu interès per l´art i l´esport, és un apassionat de la història dels segles XIX i XX. Quan no està llegit sobre la matèria li agrada escriure en el seu retir de Valle del Tiétar, Àvila. Ha publicat "El heredero", "El valle de los arcángeles" i "La voz de los valientes", que van ser i son un èxit de ventes i crítiques.

Pol Gise és un actor, guionista i youtuber català especialitzat en mitologia. Va començar la seva trajectòria com a creador de continguts humorístics i de ficció en 2015. Des de llavors, ha anat guanyant popularitat gràcies als seus vídeos, on interpreta històries carregades de diàlegs costumistes i plenes de referències a l´actualitat. Entre les seves xarxes suma més de 3.000.000 de seguidors. Dels seus projectes destaca Salseo Griego, sèrie de YouTube en la qual Gise explica l´origen de la mitologia grega recreant diàlegs dels déus en clau d´humor. En “Hades, el dios menos malo” (temes d´avui, 2023) ens va presentar l´autobiografia del senyor de l´inframon i en “Hércules, el héroe que no quiso serlo” (temes d´avui, 2023) descobrim de la mà del fill de Zeus com un do pot convertir-se en una maledicció (fins i tot per a un semideu!). Amb “Sísifo, el hombre que engañó a la muerte” tanca la seva trilogia mitològica.

Cesc Cornet va néixer a Anglès (Girona) l’any 1979. S’inicia en el món de la literatura amb la novel·la “#FinsAquí”, que es va reeditar tres vegades en dos mesos i va ser nominada a millor novel·la al Festival de Novel·la Negra de Lloret (2022). Lector incansable de novel·la negra i amant absolut del true crime televisiu, ha begut d’aquestes fonts per inspirar-se per a les seves històries. Amb la segona novel·la, “Vides en cercle”, va guanyar el Premi Vilassar de Noir 2022 i va ser nominat a millor novel·la negra en català al festival València Negra (2023). Amb la seva novel·la “On és la Marta?”, seguida de la seva continuació, “On és la Júlia?,” es va iniciar en la literatura juvenil de la mà de Fanbooks (Grup62).

Mayte Gómez Molina (Madrid per accident, Granada per sang, 1993) és una escriptora, investigadora i artista de nous mitjans que utilitza l´escriptura com a eix vertebrador d´una pràctica plural. Maneja la poesia i la ficció en un sentit tradicional, creant objectes «lliuro», però també explora l´expansió de la literatura a formats digitals a través del cinema, el 3D i la realitat virtual. Becària Fulbright 2019-2021, va estudiar un Màster en Cinema, Vídeo, Nous Mitjans i Animació en The School of the Art Institute of Chicago. En 2021 va realitzar en la Universitat de Granada la seva primera exposició individual, Me veo la nuca, de la qual va néixer el seu primer poemari: Mi piel virtual, cansada. Després de guanyar diversos concursos literaris, va ser reconeguda amb el Premi Nacional de Poesia Jove Miguel Hernández 2023 per la seva obra Los trabajos sin Hércules. En 2024 va publicar el poemari Circuito cerrado de vigilancia. Actualment forma part del programa de doctorat MAKE/SENSE en l´Acadèmia d´Art i Disseny de Basilea, on també imparteix classes en l´Institut d´Art, Gènere i Naturalesa.

Llucia Ramis (Palma, 1977) és periodista i escriptora. Llicenciada en Ciències de la Comunicació per la Universitat Autònoma de Barcelona, treballa al diari La Vanguardia i col·labora a Catalunya Ràdio, RAC1 i TV3. El 2018 va guanyar el Premi Llibres Anagrama de Novel·la amb Les possessions, publicada en castellà per Libros del Asteroide, traduïda a l’alemany i mereixedora així mateix del Premi Setè Cel de Salt. També és autora de les novel·les Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys i Egosurfing (Premi Josep Pla 2010). Amb Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes va obtenir el Premi Time Out al creador de l’any 2013.

Montse Albets Reig (Mataró, 1977) ha treballat de llibretera, correctora, assessora editorial i conductora de clubs de lectura. Té estudis de filologia catalana i un grau de mestre en educació infantil, en què es va interessar especialment en la comprensió lectora i la lectura en veu alta. Ha fet formació complementària en literatura, entre d’altres llocs a l’Ateneu Barcelonès i al Campus Lolita. Ha guanyat el XXXVI Premi de Narracions Curtes Ferran Canyameres pel conte «Convivència veïnal». “Només terra, només pluja, només fang” és la seva primera novel·la, on hi té un paper important la memòria i la parla oral per narrar les relacions i les emocions dels seus personatges.

Leila Méndez (Buenos Aires, 1972) ha desenvolupat una sòlida trajectòria com a fotògrafa editorial i publicitària, que combina amb la docència, el comisariat i la realització audiovisual. Ha retratat a personalitats per a mitjans com The Guardian o El País Semanal, i la seva obra s´ha exposat a Les Rencontres d’Arles.

Maria Rovira és escriptora, guionista i monologuista, i actua als escenaris amb el nom d’Oye Sherman. El seu humor i la seva lucidesa li permeten observar les petites misèries i meravelles del dia a dia i explicar-les amb una precisió irònica i tendra que recorda Nora Ephron o David Sedaris. «Garlanda» és el seu primer llibre.

Jaime Bayly (Lima, 1965) és un dels autors més rellevants de les lletres peruanes de l’actualitat. Després d’anys exercint de periodista, va iniciar la seva carrera d’escriptor a 1994 amb “No se lo digas a nadie”. Les seves obres es caracteritzen pels personatges entranyables o afiebrados, els diàlegs àgils i intensos, l´excel·lent maneig de l´acció i, sobretot, un corrosiu sentit de l´humor.

Va néixer a Barcelona l’hivern del 1972, quan encara no havia acabat la dictadura de Franco. És la petita de sis germans i la gran de la seva família. Treballa a diversos mitjans de comunicació, escriu cada setmana un article d’opinió al diari Ara i ha publicat “Curs de feminisme per micrones” (Ara Llibres) i “Que no t’expliquin contes!” (Amsterdam). Ha estat la comissària de l’exposició “Feminista havies de ser” i autora de l’obra de teatre “IF (L’últim desig)”. També és la creadora del podcast “El nou paradigma”, perpetrat conjuntament amb la Judit Martín.

Jaume Clotet (Barcelona, 1974) és periodista, historiador i escriptor. Entre altres càrrecs, ha estat responsable de la secció de política del diari Avui, cap de premsa del Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya o director general de Comunicació del Govern. Com a escriptor, és coautor de “Les millors obres de la literatura catalana (comentades pel censor)” (2010), la novel·la “Lliures o morts “(2012) i de l´assaig “Política de defensa i Estat propi” (2017). Ha escrit també “50 moments imprescindibles de la història de Catalunya” (2014) i ha estat guardonat amb el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica per “El càtar proscrit” (2016) i el Premi Josep Pla per “La Germandat de l’Àngel Caigut” (2024). La seva última novel·la és “La calavera de l’apòstol” (2025). A part d´escriure, té temps per a col·laborar en diversos mitjans.

Mar Bosch Oliveras (Girona, 1981) és llicenciada en filosofia i especialitzada en periodisme cultural per la Universitat de Girona. Actualment treballa per l’Aula d’Escriptura Vicenç Pagès Jordà com a cap d’estudis i professora i ho compagina amb les col·laboracions a premsa i dinamització lectora. La seva primera novel·la, “Bedlam. Darrere les hores càlides” (Empúries), li va valdre el XXXII Premi Just M. Casero. Després ha publicat “Les generacions espontànies” (Premi Setè Cel), “Vindràs amb mi després del diluvi”, “La dona efervescent” (Premi L’Illa dels Llibres), “El dia de l’esquerda” i “L´edat dels vius”, que va rebre el premi Crexells 2023.

Yayo Herrero (Madrid, 1965) és investigadora, consultora i professora en els àmbits de l’ecologia política, els ecofeminismes i l’educació per la sostenibilitat. És llicenciada en Antropologia social i cultural, diplomada en Educació social i enginyeria tècnica agrícola. A banda del seu activisme i les seves col·laboracions en els mitjans de comunicació, Va ser coordinadora estatal de la plataforma Ecologistas en Acción i directora de FUHEM. És autora d’"Ausencias y extravíos" (2021), "Educar para la sostenibilidad. Una mirada ecofeminista a la educación" (2022) i "Toma de tierra" (2023). Ha escrit en llibres col·lectius, com "Cambiar las gafas para mirar el mundo" (2011), "La gran encrucijada" (2016) i "Petróleo" (2018). També és coautora dels llibres il·lustrats "Cambio climático" (2019) i "Derechos humanos" (2022).

Aida Sunyol Sánchez (Cardedeu, 1990) és docent i escriptora. Llicenciada en Biotecnologia per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha treballat en l’àmbit de la regulació de productes de consum a Brussel·les i a Barcelona. Actualment imparteix Biologia i Geologia a secundària. Ha publicat relats en els reculls d’eròtica feminista Sexe Fora de Norma i al digital de cultura Núvol. També ha col·laborat en el quart número de la revista Ventall Oracle 3000: Crònica d´un futur. "Mercromina", guanyadora del 45è Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana, és la seva primera novel·la.

Antonio Ayuso (Madrid, 1971) mai ha entès la separació entre ciències i lletres. Així, es va interessar de seguida per l´espai a través dels llibres, i va anar precisament en aquest coneixement on va trobar la motivació per a estudiar enginyeria aeronàutica i dedicar la seva vida professional a les missions espacials. Ha format part de l´Agència Espacial Europea (a Holanda), ha treballat en elements de l´Estació Espacial Internacional (des d´Itàlia) i ha desenvolupat equips per a arribar a Mart (a Espanya). Tot això sense perdre de vista la paraula.

Març Llinàs (Palma de Mallorca, 1994) és guionista i humorista. Ha cursat el Màster de Gènere i Comunicació i expressa les seves inquietuds sobre el gènere i el feminisme impartint formacions i a través de la comèdia l´àudiovisual. Creador del pòdcast "Móvil, Cartera, Llaves" que s´emet a Radio Primavera Sound.

Cristina Fernández Cubas, la prestigiosa i aclamada autora d´alguns dels millors llibres de contes de la literatura espanyola, va néixer a Arenys de Mar (Barcelona) en 1945. Ha publicat cinc llibres de relats –“Mi hermana Elba”, “Los altillos Brumal”, “El ángulo del horror”, “Con Agatha en Estambul”, “Parientes pobres del diablo”–, dues novel·les –“El año de Gracia” i “El columpio”–, una obra de teatre –“Hermanas de sangre”– i un originalíssim llibre de memòries narrades, “Cosas que ya no existen”. La seva obra està traduïda a deu idiomes. “Todos los cuentos” va merèixer el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi Salambó, el Premi Cálamo, el Premi Qwerty i el Premi Tempesta 2008. Amb el pseudònim de Fernanda Kubbs ha publicat “La puerta entreabierta”. Després de la consagració de “Mi hermana Elba” com a lectura obligatòria en els programes oficials de batxillerat, amb “La habitación de Nona” va merèixer el Premi de la Crítica 2015 i el Premi Nacional de Narrativa 2016. Així mateix, l´autora ha merescut el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles 2023 per «la màgia de la seva narrativa».

Vicenç Villatoro (Terrassa, 1957) és escriptor i periodista. Com a escriptor ha publicat novel·les, dietaris, poesia i assaig. Ha obtingut els principals premis de la literatura catalana, com el Sant Jordi per “Evangeli gris”, el Ciutat de Palma per “La claror de juliol” o el Prudenci Bertrana per “La ciutat del fum”. La seva obra narrativa de maduresa ha despertat un gran interès entre la crítica i el públic: “L’home que se’n va” (2014) i “El retorn dels Bassat” (2016). Com a periodista, ha estat director de l’Avui i de la CCRTV i ha col·laborat en els principals mitjans del país, tant de la premsa com de la ràdio i la televisió.

Brigitte Vasallo (Barcelona, 1972). Filla de pageses i sense estudis universitaris, ha treballat de netejadora i de marinera, ha ocupat la càtedra Mercè Rodoreda en la Universitat de Nova York (CUNY), ha estat artista resident de l´Acadèmia d´Espanya a Roma i docent en el Màster de Gènere i Comunicació de la UAB. Ha publicat PornoBurka (2013), Pensamiento monógamo, terror poliamoroso (2017), Lenguaje inclusivo y exclusión de clase (2021) i Tríptico del silencio, compost per tres llibres escrits en les seves tres llengües maternes. Com a dramaturga ha presentat Un cos (possible) i lesbià amb l´artista visual Alba G. Corral, Naxos. Drama en tres lamentos y un par de actos i la performance Queixa. Va dirigir el I Festival de Cultura Txarnega de Barcelona i fa classes com a professora en universitats que no l´acceptarien com a alumna. En Anagrama ha publicat La fosa abierta (2026).

Xavier Aldekoa (Barcelona, 1981) és reporter i sent una passió especial per Àfrica i les seves gents. Durant els últims vint anys ha recorregut mig centenar de països africans i ha cobert conflictes, epidèmies o fams, però també la història i tradicions de centenars de cultures africanes, el naixement d´Estats, l´esclat de revoltes o l´enlairament econòmic i social de països en constant evolució. És corresponsal de La Vanguardia a Àfrica, cofundador de la Revista 5W i col·laborador de National Geographic o RAC1, entre altres mitjans. D´alguns dels seus projectes, fruit d´un treball reconegut amb més d´una dotzena de premis, s´han fet exposicions, fotolibros, documentals o obres de teatre, i han estat exposats en desenes de ciutats espanyoles i llocs com el Brasil, Gàmbia, Bèlgica, França o Suïssa.