Autores i autors

És activista polític i l´autor més venut de Turquia. Considerat com una de les figures culturals turques més importants del nostre temps, és conegut per les seves novel·les que entrellacen diversos entorns socials i històrics, personatges i incidents, entre elles l´aclamada “Bliss” (guanyadora del premi Barnes & Noble Discover Great New Writers) i “Serenata para Nadia”. La seva obra ha estat traduïda a trenta-set idiomes, ha guanyat nombrosos premis literaris internacionals i s´ha adaptat al cinema, al teatre i a l´òpera. Livaneli és també un cantant i compositor de renom universal.

Martí Domínguez és doctor en Biologia, professor de Periodisme de la universitat de València i director de la revista científica Mètode. Escriu a diferents mitjans de comunicació, com ara El Temps, La Vanguardia, Ara i El País. Una part dels seus articles està aplegada als reculls “Peiximinuti” i “Bestiari”. Ha estat guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme per la seva tasca com a director de la revista Mètode. Com a novel·lista, és autor de “Les confidències del comte de Buffon”, guanyadora dels premis Andròmina, Crexells i de la Crítica de la Universitat de València; “El secret de Goethe”, premi Prudenci Bertrana i de la Crítica de la Universitat de València; “El retorn de Voltaire”, que va rebre el premi Josep Pla; i “El fracassat”, acabat de publicar, sobre els pintors Cézanne i Pissarro.

Roger Bastida (l´Hospitalet de Llobregat, 1990) és llicenciat en Història de l´Art i especialista en els estils de vida del tombant dels segles XIX i XX. Treballa com a assessor històric de sèries audiovisuals i és professor d´Història de la Indumentària aplicada al disseny de vestuari de cinema i televisió a l´ECAM.

Gemma Ruiz Palà (Sabadell, 1975) és periodista i escriptora. Ha treballat a Televisió de Catalunya com a cronista cultural, directora de redacción i subdirectora d’Informatius. A 2016 va publicar “Argelagues”, que es va convertir en un fenòmen literari. Quatre anys després, la novel·la “Ca la Wenling” la va consolidar entre els lectors. Amb “Les nostres mares” ha rebut el 62è Premi Sant Jordi de Novel·la. La seva obra s’ha traduït a l’anglès, el castellà, el francés i l’italià.

Marta Jiménez Serrano (Madrid, 1990) és llicenciada en Filologia Hispànica i màster en Estudis Literaris i Lletres Modernes. Amb el seu primer llibre, el poemari "La edad ligera" (2021), va obtenir un accèssit del Premi Adonáis 2020. Després va publicar la novel·la "Los nombres propios" (2021), que va resultar finalista del premi Premier Roman de Chambéry i va ser seleccionada pel Cultural com un dels millors debuts de l´any. El seu llibre de relats "No todo el mundo" (2023) va obtenir el Premi Nollegiu 2023 i va ser finalista del Premi de las Librerías de Madrid i del Premi de Literatura Open Bank de Vanity Fair, a més de ser triat com un dels llibres de l´any per mitjans com Babelia, Cadena SER i RTVE. "Oxígeno" (Alfaguara, 2026) és el seu últim llibre.

Si hagués nascut més al nord, possiblement Joan-Lluís Lluís no hauria escrit la seva obra en català. Si hagués nascut més al sud, potser no hauria concebut mai la seva primera novel·la, “Els ulls de sorra” (1993), que narra un episodi de la Guerra d’Algèria. Fill de Perpinyà, la ratlla és el seu territori i els fora de lloc, els seus germans. “El dia de l’ós” (2005), “Aiguafang” (2009), “Cròniques d’un déu coix” (2014), “El navegant” (2016), “Jo soc aquell que va matar Franco” (2018) i “Junil a les terres dels bàrbars” (2021) l’emparenten amb els grans fabuladors. Amb el volum “Salives”, el públic ha descobert que Joan-Lluís Lluís cultivava la poesia en secret. Encara que molts no ho sàpiguen, també és l’autor d’unes quantes cançons.

Bernat Castany Prado (1977) és professor de Literatura Hispanoamericana i Estudis Literaris a la Universitat de Barcelona. És llicenciat amb el premi extraordinari de Filosofia i Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona. És doctor per la UB, amb la tesi "El escepticismo en la obra de Jorge Luis Borges", i PhD a Estudis Culturals, per la Universitat de Georgetown, Washington D.C., amb la tesi "Literatura posnacional en Hispanoamérica". Ha publicat els llibres “Literatura posnacional” (EditUm, 2007), “Que nada se sabe. El escepticismo en la obra de Jorge Luis Borges” (Cuadernos de América Sin Nombre, 2012), “Una filosofía del miedo” (Anagrama, 2022) i “Una filosofía de la risa” (Anagrama, 2026). Col·labora habitualment a mitjans com El País, Zenda o Pliego suelto.

Cesc Martínez (Manresa, 1974) va debutar amb “Bits” (Emboscall, 2001), un recull de microcontes i experiments en prosa. Poc després va formar part del col·lectiu editor d’una de les primeres revistes literàries digitals en català, “El tacte que té", va participar en el volum “Nueve fresquíssimos d’Espanya” (Produccions Escopeta, 2009) i va col·laborar en diversos mitjans escrivint sobre arts escèniques. El 2011 va aparèixer la seva primera novel·la, “Opi i sardines” (La Magrana), una ficció sobre allò que es perd entre generacions, amb apunts sobre el cas Scala. El 2019 publica a Anagrama “Traça un perímetre”, «escrit amb una prosa brillant i que presenta una estructura obscura» (Vicenç Pagès Jordà, El Periódico), “La ciutat errant” és la seva última novel·la.

Eva Baltasar va néixer a Barcelona el 1978. Havia publicat deu poemaris abans de posar-se a escriure novel·la: "Laia", "Atàviques feres", "Reclam", "Dotze treballs", "Medi aquàtic", "Poemes d’una embarassada", "Vida limitada", "Animals d’hivern", "Neutre" i "Invertida". Entre 2018 i 2022 va publicar el tríptic que l’ha donada a conèixer arreu del món: "Permagel" (2018), finalista del Médicis Étranger i guanyadora del premi Llibreter, va convertir-se immediatament en un d’aquells fenòmens literaris que expressen un canvi d’època. El 2020 va venir "Boulder", guanyadora del premi Òmnium a la millor novel·la de l’any i finalista de l’International Booker Prize, i el 2022 "Mamut". Les seves obres s’han traduït a l’alemany, l’anglès, el castellà, el danès, l’eslovè, el francès, el gallec, el grec, l’italià, el neerlandès, el noruec, el romanès, el portuguès i el turc. Eva Baltasar no ha abandonat la poesia: "Nus Schiele" (2021), publicat també a Club Editor, es va gestar al mateix temps que les seves primeres novel·les.

Raquel Riba Rossy (Igualada, 1990) va tenir molt clar el seu objectiu des de petita: volia transmetre missatges a través dels seus personatges i històries. Va estudiar Belles Arts a la Universitat de Barcelona i il·lustració en la Escola de la Dona de Barcelona. En 2017 va assaltar les llibreries amb el seu personatge Lola Vendetta, protagonista dels seus llibres “Más vale Lola que mal acompañada”, “¿Qué pacha, mama?” (2018), “Lola Vendetta y los hombres” (2019) i “Una habitación propia con Wifi” (2021) En 2022, publica amb Planeta Cómic “Morder la manzana”, l´adaptació a novel·la gràfica de l´obra de Leticia Dolera, de la qual ja va realitzar un fragment en “Voces que cuentan”, antologia publicada en 2021 també amb Planeta Cómic. En 2023 torna a Lola Vendetta amb “Katanazo al amor romántico”, la primera part de la història més definitòria del seu personatge. A través de la il·lustració ha après a conèixer-se a si mateixa i a fer xarxa amb moltes dones de tot el món. En 2021 saca el seu primer àlbum musical “El Primer Canto” en el qual es llança al món de la música amb 10 cançons de collita pròpia i creant també tot el disseny gràfic que l´acompanya. Aconsegueix així una conjunció dels seus dos llenguatges favorits: la música i la il·lustració.

Eudald Espluca (1990, Girona). Llicenciat en Filosofia i Màster en comunicación i estudis culturals per la Universitat de Girona, actualmente treballa com a periodista cultural. Ha col·laborat a mitjans com ICON, El Salto, PlayGround, Vice, RAC1 o Núvol. És autor dels assajos “Rebeldes” (Lumen, 2021), “Las pasiones ponderadas” (Capitán Swing, 2015), “Mediterròniament. La catalanitat emocional” (Biblioteca del Núvol), escrit amb Damià Bardera, i ha participat en el llibre col·lectiu “Humanidades en acción”, coordinat per Marina Garcés (Raig Verd, 2019).

Carme Riera es va donar a conéixer a 1975 amb el llibre de contes Te deix, amor, la mar com a penyora . Ha publicat novel·less com Dins el darrer blau , galardonada amb els premis Nacional de Narrativa, Josep Pla, Joan Crexells, Lletra d´Or y Vittorini a la millor novel·la estrangera publicada a Itàlia l’any 2000; Cap al cel obert, Premi Crítica Serra d´Or; La meitat de l´ànima, Premi Sant Jordi 2003; L´estiu de l´anglès ; El hotel de los cuentos y otros relatos de neuróticos (Alfaguara, 2008), Natura quasi morta, Les darreres paraules, galardonada amb el premi BBVA Sant Joan 2016, i Venjaré la teva mort. La seva obra ha sigut traduïda a l’anglès, l’alemany, l’italià, el portuguès, el rus, el grec, l’holandès, l’hebreu, el turc, el croata i l’eslovè. A 2001 va rebre el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i a 2015 el Premi Nacional de les Lletres. És membre de la Real Academia Española.

Eva Piquer Vinent va néixer a Barcelona el 1969 i fa més de trenta anys que exerceix de periodista literària. Ha publicat llibres de gèneres ben diferents, com ara la novel·la infantil "La noia del temps", l’assaig "La feina o la vida", la novel·la "Una victòria diferent" o els àlbums il·lustrats per Eva Armisén "Evasions" i "Com abans de tot". Quan feia de directora literària a l’editorial Thassàlia, va publicar obres de Daniel Pennac i Jerome Charyn, Anita Brookner i Rachel Cusk. Creadora del digital cultural Catorze, imparteix tallers d’escriptura creativa. El que més li agrada és llegir, escriure i nedar.

Alicia Kopf, nom artístic d’Imma Ávalos Marquès (Girona, 1982), és llicenciada en Belles Arts i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Va publicar el seu primer llibre de relats, “Maneres de (no) entrar a casa”, el 2011 gràcies a una Beca Girona Kreas. Va presentar l’exposició individual “Seal Sounds Under The Floor” el 2013 a la Galeria Joan Prats de Barcelona. Ha participat en diferents exposicions col·lectives com ara “Pis(o) Pilot(o)” al CCCB (2015), “Nonument” a la Capella dels Àngels del MACBA (2014), “Fugues” dins el cicle de Sala d’Art Jove FAQ a la Fundació Tàpies (2013), entre d’altres. Actualment col·labora amb la Universitat Oberta de Catalunya.

Roger Mateos (Barcelona, 1977) és periodista de l’Agència EFE des de 2003, on exerceix actualmente com a cap de la sección de política a Barcelona. Ha publicat reportatges sobre les activitats clandestines del PCE (m-l) i el FRAP i els llibres El país del presidente eterno: crónica de un viaje a Corea del Norte, Soldados del gol: fútbol, patria y líder en Corea del Norte i, juntament amb Jelena Prokopljevic, Corea del Norte, utopía de hormigón: arquitectura y urbanismo al servicio de una ideología. És, a més, coautor de Tota la veritat, una investigación periodística sobre les interioritats del procés independentista a Catalunya. A Anagrama va publicar a 2018 Caso Cipriano Martos, una exhaustiva investigación que va servir per reparar la memoria del militant antifranquista.

Eider Rodriguez (Reintería, 1977) es escritora, periodista y guionista. Ha sido editora en vasco de la editorial Txalaparta y hoy en día ejerce de profesora en el Departamento de Lengua y Literatura de la Universidad del País Vasco. En 2018 obtuvo el premio Euskadi de Plata, otorgado por los libreros de Guipúzcoa, por “Un corazón demasiado grande” (Random House, 2019) y, juntamente con el ilustrador Julen Ribas, el premio Euskadi de literatura infantil y juvenil por el cómic “Santa Familia” (Euskal Herriko Ikastolak, 2017). Con “Katu jendea” (Elkar, 2010) obtuvo la beca de creación literaria Igartza, una de las más importantes del País Vasco y el premio Zazpi Kale de la Feria del Libro de Bilbao (2021). Considerada una de las escritoras más impactantes de las letras vascas, ha desarrollado gran parte de su carrera en esta lengua y actualmente vive en Hendaya. “Material de construcción” es su primera novela.

Ada Klein Fortuny és metgessa i escriptora. Va iniciar la seva carrera literària amb l’originalíssim assaig literari personal, "La plaga blanca" (L’Altra, 2020), en el qual posava en relació sis escriptors i la tuberculosi. Des d’aleshores ha col·laborat amb diferents mitjans i ha format part de projectes culturals interdisciplinaris. "Lisa Cohen" és la seva primera novel·la.

Lucía Solla Sobral (Marín, 1989) viu actualment a Oviedo, on ha creat i coordinat des de 2022 el Club de las Letras Salvajes. A 2023 va ser seleccionada a la Residencia Literaria de la Cidade da Cultura de Santiago de Compostela, dirigida per l´escritor Javier Peña. Comerás flores (Libros del Asteroide, 2025) és la seva primera novel·la.

Miqui Otero (Barcelona, 1980) va debutar amb l´aclamada novel·la Hilo musical (2010), guanyadora del Nuevo Talento FNAC. Dos anys més tard va arribar La cápsula del tiempo (2012), llibre de l´any segons Rockdelux. Ha escrit regularment en mitjans com El País i el suplement Cultura/s de La Vanguardia, i actualment és columnista per a El Periódico. També fa classes de periodisme i literatura en la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb Rayos (2016), celebrada pels crítics com la nova "gran novel·la de Barcelona", es va establir com una de les veus més destacades de l´escena literària espanyola. La seva ambiciosa novel·la Simón (2020) va guanyar el Premi Ojo Crítico, va ser finalista del premi Dulce Chacón, va aparèixer en totes les llistes del millor d´aquest any i li va confirmar el favor de públic i crítica. Amb una adaptació audiovisual en curs, ha estat traduïda a diversos idiomes.

(Manlleu, 1967) va estudiar Filologia Romànica en la Universitat de Barcelona. Ha treballat per a diverses editorials barcelonines i ha codirigit la col·lecció de lírica medieval «La flor inversa». Entre els seus llibres destaquen dos volums de relats i una novel·la. Els dos llibres de contes són "Piel de armadillo", Premi de la Crítica Serra d’Or, i "Animales trsites", finalista del Premi Llibreter, que va confirmar la seva maduresa literària i va ser objecte d´una versió cinematogràfica de la mà del director Ventura Pons. "Maletas perdidas", la seva única novel·la fins al moment, va tenir un extraordinari acolliment tant en català com en castellà, i va guanyar el Premi Llibreter, el Premi de la Crítica, el Lletra d’Or i el Joaquim Amat-Piniella. Ha traduït a autors com Daniel Pennac, Amélie Nothomb i Paul Auster, i és col·laborador habitual en premsa escrita i ràdio. És considerat una de les veus més interessants en el panorama narratiu en llengua catalana.