Autores i autors

Va néixer a Sacramento, Califòrnia, en 1979, i va passar la seva infància i la seva joventut entre el Japó i els Estats Units. És professora d´escriptura creativa en la Universitat de Nova York. La seva obra ha estat traduïda a més de vint llengües. Entre les seves obres destaquen En el bosque (Sexto Piso, 2013), Una separación (Literatura Random House, 2018) i Intimidades (Sexto Piso, 2023), triada per The New York Times com un dels cinc millors llibres de ficció de 2021 i finalista dels premis National Book Award, PEN/Faulkner Award i Joyce Carol Oates Prize. Audición és la seva última novel·la.

Carme Pinós Desplat es va graduar en Arquitectura, Urbanisme i Arquitectura del Paisatge en la ETSAB al 1979. Des de 1982 fins a 1991 va compartir estudi amb Enric Miralles amb el qual va aconseguir reconeixement internacional amb projectes com el Cementiri d´Igualada o les instal·lacions Olímpiques per a Tir amb Arc a Barcelona. Al 1991 va establir el seu propi estudi d´arquitectura abordant un ampli rang de projectes que van des de reformes urbanes i obra pública fins al disseny de mobiliari. La seva actitud arriscada i de recerca constant li ha valgut el reconeixement en el món portant el nom de l´arquitectura catalana a Europa i el continent americà. Per la seva ja extensa obra, ha rebut nombrosos premis i esments entre els quals cal destacar el recent Premi Oris 2023, la Medalla d´Or de l´Arquitectura 2022, el premi Arnold W. Brunner 2022 o el Premi Nacional d´Arquitectura 2021 màxim reconeixement que atorga als arquitectes el Govern d´Espanya.

Javier Gallego és periodista, escriptor i músic. Des de 2009, dirigeix el programa Carne Cruda, guardonat amb el Premi Ondas en 2012. Té una productora d´àudio amb la qual ha signat els pòdcasts Prestige: cuando el mar se quedó mudo, 15M Dormíamos, despertamos o El viaje de Chillida, entre altres. Per les seves ficcions en radi va rebre sengles esments especials en el Premi Itàlia 2002 i en la Biennal de Mèxic 2004. Ha treballat en RNE, TVE, SER, M80 i com a guionista de Caiga Quien Caiga. En l´actualitat, escriu en Eldiario.es i col·labora en Cuatro. És autor del llibre d´articles Lo llevamos crudo (2012, Léeme), els poemaris Abolición de la pena de muerte (Arrebato, 2013) i El grito en el cielo (Arrebato, 2016), i la novel·la La caída del imperio ((2024, Random House). Ha publicat cinc discos com a bateria de jazz i rock.

María Hesse (sevillana d´adopció, 1982) es va convertir en il·lustradora a l´edat de sis anys. Ella encara no ho sabia, però la seva professora i la seva mare sí. Uns anys després, després d´acabar els seus estudis d´Educació Especial, va agafar els llapis i es va llançar a la piscina de la il·lustració de manera professional. Ha treballat com a il·lustradora per a diferents editorials, revistes i marques comercials, i la seva obra ha estat exhibida en diverses exposicions. Després del fenomen editorial que va suposar el seu primer àlbum il·lustrat, Frida Kahlo. Una biografia (Lumen, 2016), traduït en quinze països i guanyador del Premi de la Fundació Nacional del Llibre Infantil i Juvenil del Brasil, ha publicat Bowie. Una biografia (2018), que està sent traduït a onze idiomes, El placer (2019) i Marilyn (2020), totes elles amb Lumen, i ha col·laborat en l´antologia Voces que cuentan (Planeta Còmic, 2021). L´obra il·lustrada de María Hesse es caracteritza pel seu traç i tècnica amb gouche i tinta. Les il·lustracions respiren ingenuïtat i sensibilitat. Moltes vegades arriben acompanyades de metàfores i al·legories en despertar adult. La seva obra ha estat qualificada de feminista i en ella la dona es representa allunyada de tòpics

Juan Gallego és pintor i dibuixant. Es va doctorar en Belles Arts per la Universitat Complutense de Madrid i imparteix classes com a Professor Titular de Pintura i Il·lustració en la URJC. Ha exposat el seu treball en galeries nacionals i internacionals i en fires com a ARC (Madrid), ARTEXPO (Barcelona), KIAF (Seül) o ARTBO (Bogotà). Com a il·lustrador, va realitzar vinyetes d´humor gràfic durant dos anys per al programa Carne Cruda, col·labora amb la fundació de periodisme sobre migracions i drets humans, Por Causa, i ha publicat una sèrie d´historietes curtes de caràcter social.

Ilu Ros va néixer a Mula (Múrcia) en 1985. Llicenciada en Belles Arts i Comunicació Audiovisual per la Universitat de Granada, no va contemplar la possibilitat de dedicar-se al dibuix i la il·lustració fins que es va anar a viure a Londres en 2011. Ilu Ros troba la seva inspiració en el quotidià, les ciutats que visita, les persones que l´envolten i les històries que li conten, els llibres, les pel·lícules, els viatges amb tren, la música que escolta... Li agrada buscar en les petites coses una cosa nova (o no tan nou) que comptar. Ha exposat en la Galeria Miscelanea de Barcelona i ha estat finalista del Poster Prize for Illustration, premi concedit per la Association of Illustrators i el London Transport Museum de Londres. En 2018 va publicar el seu primer llibre, Hey Sky, I´m on my Way: A Book About Influential Women (Nova York, Lit Riot Press). Després de la publicació de Cosas nuestras (Lumen, 2020), elogiat per la crítica, seleccionat per a representar la secció espanyola de la Biennal d´Il·lustració de Bratislava 2021 i pel qual va ser nomenada Murciana de l´Any pel diari La Verdad, Lumen va publicar en 2021 Federico, una biografia il·lustrada de García Lorca que ha estat un fenomen editorial, lloat unànimement per la crítica, els llibreters i els lectors, guardonada amb el Llibre Murcià de l´Any. En 2022 va tornar a l´univers de l´escriptor granadí en Una trilogía rural (Primer Premi al llibre millor editat de l´any del Ministeri de Cultura), endinsant-se en les seves tres tragèdies més celebrades: Bodas de sangre, Yerma, i La casa de Bernarda Alba. Una casa en la Ciudad és el seu últim llibre (Lumen, 2025).

Carmen Mola va néixer en la primavera de 2017, a Madrid, quan els autors Jorge Díaz, Agustín Martínez i Antonio Mercero van decidir llançar-se a una aventura de creació col·lectiva que va cristal·litzar en una primera novel·la, La novia gitana, a la qual seguirien La red púrpura, La nena i Las madres. Al llarg d´aquests anys, els tres autors han continuat amb els seus projectes personals, tant novel·les com guions. En 2021 Carmen Mola va obtenir el Premi Planeta de Novel·la amb La Bestia, un apassionant thriller històric que s´ha convertit en la novel·la més venuda de tota la seva obra. La seva última i aclamada novel·la és El Infierno. El Clan és el brutal desenllaç de la sèrie Inspectora Elena Blanco.

Ana Marcos és periodista i treballa a El País. Forma part de l´equip d´investigació d´abusos al cinema, amb Elena Reina i Gregorio Belinchón.

Fernando Vicente (Madrid, 1963). Comença el seu treball d´il·lustrador a principis dels anys 80 col·laborant en la desapareguda revista Madriz. Guanya el Laus d´or d´il·lustració en 1990. Col·labora assíduament amb el suplement cultural Babelia del diari El país des del qual mostra el seu treball més literari cada dissabte i on ha anat perfilant el seu actual estil com a il·lustrador. Amb aquest treball ha aconseguit tres Award of Excellence de la Society for News Design. Per a Nòrdica ha il·lustrat El juego de las nubes, La saga de Eirík el Rojo, El manifiesto comunista, Estudio en escarlata i Alicia a través del espejo.

Oriana Fallaci, que va entrevistar l´autora, va descriure a Natalia Ginzburg amb aquestes paraules: «Ni maca ni elegant, amb rebeca i faldilla de color blau cendra, amb aquest aire un pelín apagada de tia soltera i sense edat definida [...]. Cabells negres, pocs cabells blancs i un cos compacte. Bones cames, de persona acostumada a caminar [...]. Per descomptat sembla una dona sana, feta per a portar càrregues i dolors amb enteresa. Sorprèn la seva veu, com de femme fatale. És com si fos la veu d´una altra, i t´atrapa, et fascina». Aquesta dona va ser una de les veus més importants de la literatura italiana del segle XX. Nascuda a Palerm en 1916, aviat es va traslladar a Torí i més tard, ja casada amb Leone Ginzburg, va viure a Roma fins que el seu marit va ser assassinat en una presó de la capital per les forces feixistes. Entre les seves obres més conegudes, a més de Lèxic familiar, que en 1963 va ser guardonada amb el Premi Strega, destaquen Les petites virtuts, Querido Miguel, El camino que va a la ciudad, Familias, Vida imaginaria, La ciutad y la casa, A propósito de las mujeres, Todos nuestros ayeres i Las tareas de casa y otros ensayos. Ginzburg va treballar molts anys com a redactora per a l´editorial Einaudi en la seva seu de Roma, ciutat on residia quan va morir, en 1991.

Evelyn Waugh (1903-1966) va estudiar a Oxford, on va portar una vida de «mandra, dissolució i malbaratament». En els anys trenta es va consagrar com a extraordinari novel·lista còmic amb les seves novel·les Decadencia y caída, Cuerpos viles, Meriendas de negros i ¡Noticia bomba!, publicades en Anagrama. Entre les seves obres posteriors destaquen Retorno a Brideshead, La espada de honor i Los seres queridos, aquesta última també en Anagrama.

Néstor Reina va néixer a Sant Pere de Ribes (1990), però es va mudar a Barcelona per a estudiar disseny de moda, on va acabar treballant com a estilista per a anuncis de televisió i com a dissenyador de vestuari per a cinema, encara que ell sempre va saber que escriure era realment el que li feia feliç.

Amélie Nothomb va néixer a Kobe (Japó) a 1967. Prové d´una antiga família de Brussel·les, encara que va passar la seva infància i adolescència en Extrem Orient, principalment a la Xina i el Japó, on el seu pare va ser ambaixador; en l´actualitat resideix a París. Des de la seva primera novel·la, Higiene del asesino, s´ha convertit en una de les autores en llengua francesa més populars i amb major projecció internacional. Anagrama ha publicat El sabotaje amoroso (Premis de la Vocation, Alain-Fournier i Chardonne), Estupor y temblores (Gran Premi de l´Acadèmia Francesa i Premi Internet, atorgat pels lectors internautes), Metafísica de los tubos (Premi Arcebispo Juan de Sant Clement), Cosmética del enemigo, Diccionario de nombres propios, Antichrista, Biografía del hambre, Ácido sulfúrico, Diario de Golondrina, Ni de Eva ni de Adán (Premi de Flore), Ordenoy mando, Viaje de invierno, Una forma de vida, Matar al padre, Barba Azul, La nostalgia feliz, Pétronille, El crimen del conde Neville, Riquete el del Copete i Golpéate el corazón, fites de «una frenètica trajectòria prolífera d´històries marcades per l´excentricitat, els sagaços i brillants diàlegs de guionista del Hollywood dels quaranta i cinquanta, i un exquisit combinat de misteri, fantasia i absurd sempre amb una guinda de talent en el seu interior» (Javier Aparicio Maydeu, El País). A 2006 se li va atorgar el Premi Cultural Leteo pel conjunt de la seva obra, i en 2008 el Gran Premi Jean Giono, així mateix pel conjunt de la seva obra.

Enric Pardo (Castelló de la plana, 1977) és guionista i professor de cinema. Dirigeix l´àrea de cinema de la productora El Terrat i el departament de Ficció TV de l´ESCAC. És guionista i coordinador de guió de la sèrie d´animació Arròs covat (per la qual va guanyar un premi Ondas) i guionista dels llargmetratges Animals, El club de los buenos infieles, Trash, i del programa Autodefinits. Com a professor de l´ESCAC, ha impartit classes de guió, dramatúrgia, sèries de ficció televisiva i ha dirigit projectes de fi de carrera. Com a analista de guions per a TVE, ha assessorat sobre més de cinquanta guions de llargmetratges. La seva primera novel·la, Totes les noies fan petons amb els ulls tancats va ser un gran èxit de vendes. Primera temporada és la seva segona novel·la.

Fátima Saheb (1995) troba les seves arrels a Larraix, el Marroc, i les seves ales a Barcelona. Els ideals de convivència del seu avi, la força i bellesa de la migració de la seva mare, i altres coincidències màgiques del maktoub (“destí” en àrab) l’han portat a veure l’escriptura com una forma d’activisme. Creu que la poesia genera ponts d’emocions i humanitat que afavoreixen espais segurs on totes creixem i ens escoltem sense judicis ni prejudicis. Porta la conducció d’esdeveniments municipals i dinamitza tallers sobre islamofòbia, racisme, discurs d’odi, o sobre l’artivisme (art com eina d’activisme). Des de l’any 2017, comparteix els seus poemes en anglès, castellà i català i ha participat a recitals a Barcelona, Girona, Lleida, París, Londres, Berlín i Estocolm, entre d’altres. Mares Migrants és el seu primer llibre.

Roc Casagran y Casañas (Sabadell, 1980) es profesor y escritor. Ha colaborado con varios medios de comunicación(Ordint la trama, El Punt, Diari Ara, La Directa, Catalunya Ràdio, Ràdio Castellar, Ràdio Sabadell, Nació Digital, Fot-li Pou...). Hace recitales de poesía en todo el país, a veces solo, a veces acompañado otros poetas, algunas veces junto a músicos como Cesk Freixas, Lu Rois, Borja Penalba, Mireia Vives, Sergi Carbonell o Carles Belda. El 18 de febrero del 2025 llegó a las librerías Somiàvem una illa, novela con la cual ganó el premio Sant Jordi que convoca Òmnium Cultural.

Elisenda Solsona (Olesa de Montserrat, 1984) és escriptora i professora de secundària. És llicenciada en Humanitats per la Universitat Pompeu Fabra i en Comunicació Audiovisual per la Universitat de Barcelona. Ha publicat Cirurgies (Voliana Edicions, 2016) i Satèl·lits (Males Herbes, 2019) amb què ha guanyat el Premi Imperdibles 2020 a millor llibre fantàstic en català i el Premi Ictineu 2020 a millor recull i a millor conte en català. Ha participat en l’antologia Autòctones (editoral Comanegra, 2023) i en el recull de relats The Valancourt Book of World Horror Stories (editorial Valancourt, 2020) amb el conte «Mechanisms» (traducció de Mara Faye Lethem del conte «Engranatges» dins de Satèl·lits).

Alana S. Porter va néixer a Madrid en 1978. És medievalista, escriptora, guionista i directora escènica. Escriu sobre cultura, feminisme i realitat LGTBIQ+ per a mitjans com eldiario.es, SModa, Vogue, Público i Abril. La seva primera novel·la, La mala costumbre (Seix Barral, 2023), s´ha convertit en un fenomen editorial dins i fora de les nostres fronteres, mereixedora dels premis Todostuslibros de les llibreries independents (CEGAL), Cálamo, Vanity Fair, Time Out Cultura a la millor obra, Dolç Chacón, Almudena Grandes i, a França, el Prix Litteraire Méditerranée. D´igual forma, va ser un dels millors llibres de l´any per a Babelia, Abril, El Cultural, El Periódico, L´Espanyol, LLAURA, RTVE i Forbes, entre altres mitjans, i està sent traduïda a divuit llengües. També poeta, presentem ara l´edició definitiva de La habitación de las ahogadas (Harpo Llibres, 2017; La Bella Varsòvia, 2025), revisada per l´autora.

Chloé Wallace (Madrid, 1994), és realitzadora, guionista i fotògrafa amb doble nacionalitat espanyola i nord-americana. Wallace, que porta més d´una dècada vivint i treballant entre Madrid, Londres, Nova York i Los Angeles, ha escrit articles per a revistes com Vogue o Glamur i ha desenvolupat una àmplia carrera en el món de la publicitat. Ha dirigit la sèrie Un conte perfecte i acaba d´estrenar el seu primer llargmetratge Mala influencia. Hola, stranger suposa el seu debut com a escriptora.

Jaime Palomera Zaidel és doctor en Antropologia Econòmica per la Universitat de Barcelona, investigador i cofundador de l´Institut de Recerca Urbana (IDRA) i del Sindicat de Llogateres. Va obtenir el seu màster en la Universitat de Londres i ha treballat en diverses institucions, a més d´haver estat investigador visitant a Nova York i París. Ha publicat estudis en prestigioses revistes científiques internacionals, i un dels seus articles sobre la bombolla immobiliària va ser reconegut com un dels més rellevants dels últims quaranta anys.