Autores i autors

Francesc Serés (Zaidín, 1972) ha publicat novel·la, relat i assaig. Destaquen els seus llibres de contes "La fuerza de la gravedad" (2008) i "Cuentos rusos" (2011) o el llibre de no ficció "Materia prima" (2009). Ha estat guardonat amb premis tan importants com el Premi Nacional de Literatura, el Premi Crítica Serra d’Or o el Premi Llibreter. Les seves obres han estat traduïdes a diverses llengües.

Jacobo Bergareche (Londres, 1976) compagina l´escriptura amb el seu treball com a productor audiovisual i col·labora regularment en diversos mitjans. És autor del poemari Playas (2004), l´obra de teatre Coma (2015), la col·lecció de llibres infantils Aventuras en Bodytown (2017), els assajos Estaciones de regreso (2019) i Amistad (coescrito amb Mariano Sigman; Debat/Llibres de l´Asteroide, 2025), i les novel·les Los días perfectos (Llibres de l´Asteroide, 2021) i Las despedidas (Llibres de l´Asteroide, 2023).

Eva Comas-Arnal (Gavà, 1975) és escriptora, traductora, periodista, filòloga i professora associada a la UAB. Ha publicat dues obres d’investigació sobre Rodoreda: El somni blau (IEC, 2020) i Afinar l’estil (IEC, 2022). És autora del primer i únic pòdcast dedicat exclusivament a l’obra de Mercè Rodoreda, titulat “La Maraldina”. Col·labora regularment a les revistes culturals Serra d’Or i a Mètode, i als programes Més324, El món a RAC1 i La primera pedra.

Maria Barbal (Tremp, 1949) va irrompre en el panorama literari amb la novel·la Pedra de tartera (1985), que va guanyar els premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985 i es va convertir en una fita de la narrativa catalana contemporània, traduïda a divuit idiomes, entre ells l´alemany, l´anglès, el francès i l´àrab. Les seves novel·les posteriors van ser Mel i metzines (1990) i Càmfora (1992), guardonada amb el Premi de la Crítica de narrativa catalana i el Premi Nacional de Literatura Catalana. Ha escrit llibres de relats i nombroses novel·les, entre les quals destaquen En la piel del otro (Destí, 2014) i A mi amigo escocés (Destí, 2019), que han estat traduïdes a diverses llengües. En 2021 va obtenir el Premi Josep Pla per Tàndem i va ser guardonada amb el Premi d’Honor dels Lletres Catalans per la seva trajectòria literària.

Pep Coll (Pessonada, Pallars Jussà, 1949) és autor de l´excepcional recopilació de llegendes Montañas malditas (1993), però ha sobresortit sobretot com a novel·lista, amb títols com a L’abominable crim de l’Alsina Graells (1999), El salvaje de los Pirineos (2005), Les senyoretes de Lourdes (Premi Sant Jordi 2007), Dos taüts negres i dos de blancs (2013, premi de la Crítica, premi Crexells, premio El Setè Cel, premi Amat-Piniella i Prix Pyrénéen 2016 a la traducció francesa), En el mismo río de Heráclito (2018) i L´any que va caure la roca (2020).

Mario Obrero (2003) és un poeta getafense. Des que va començar a escriure als set anys, ha publicat els llibres Carpintería de armónicos (XIV Premi de Poesia Jove Gran Aguirre; Universitat Popular José Hierro, 2018), Ese ruido ya pájaro (Edicions Entricíclopes, 2019), Peachtree City (XXXIII Premi Loewe a la Creació Jove; Visor, 2021), Cerezas sobre la muerte (Premi Nacional de Joventut 2023 en la categoria de cultura; La Bella Varsòvia, 2022) i Tiempos mágicos (La Bella Varsòvia, 2024). Va estudiar batxillerat d´Humanitats en l´institut públic La Senda i actualment cursa Filologia Hispànica. Va presentar les dues primeres temporades del programa literari Un país para leerlo, emès en La 2 de TVE, i col·labora habitualment en programes radiofònics.

Ennatu Domingo (Etiòpia, 1996) és llicenciada en Ciències Polítiques per la Universitat de Kent a Canterbury i màster en Conflicte Internacional i Seguretat per la Universitat de Kent a Brussel·les. Ha treballat com a becària en International Crisi Group (ICG), a la seu de Nairobi, va obtenir una beca Schuman per a treballar en el Departament d´Afers exteriors del Parlament Europeu a Brussel·les, en l´àmbit de les relacions entre la Unió Europea i els països d´Àfrica, el Carib i el Pacífic; i va ser investigadora del think tank European Center for Development Policy Management (ECDPM), a Maastricht. El 2024 va entrar com a diputada electa de Junts al Parlament de Catalunya.

Arià Paco (Igualada, 1993) és doctor en Filosofia per la Universitat d’Arizona. Ha publicat dues novel·les, Mentir a les mosques (2020) i Covarda, vella, tan salvatge (2022), Premi Roc Boronat. Ha col·laborat en diversos mitjans digitals i pòdcasts culturals.

Cristina Rivera Garza. Autora. Traductora. Crítica. Els seus llibres més recents sónAutobiografía del algodón (Literatura Random House, 2020) i Grieving. Dispatches from a Wounded Country (The Feminist Press, 2020, traduït per Sarah Booker, finalista del NBCC Award). En 2020 va obtenir la MacArthur Fellowship. Professora distingida i fundadora del doctorat en Escriptura Creativa en espanyol en la Universitat de Houston.

Martí Gironell i Gamero (Besalú, 1971). Escriptor i periodista. Llicenciat en Filologia Anglesa i en Periodisme, ha treballat a Ràdio Besalú, Ràdio Olot, Catalunya Ràdio i TV3. Col·labora en mitjans de comunicació com El Punt Avui, La República, Enderrock i L’Illa dels Llibres. Entre els seus llibres destaquen El pont dels jueus (2007), que ha estat traduït a diversos idiomes; La venjança del bandoler, que va guanyar el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica el 2008; L’arqueòleg (2010), L’últim abat (2012) i El primer heroi (2014), que també han estat traduïts a diverses llengües. El 2015 va publicar Strappo, la novel·la de l’espoli del romànic català, i el conte infantil El nen dibuixat. L’any 2018 va guanyar el Premi Ramon Llull amb La força d’un destí, amb més de 30.000 exemplars venuts i traduïda al castellà, l’anglès, l’holandès i el búlgar.

Paloma Sánchez-Garnica (Madrid, 1962) és llicenciada en Dret i Geografia i Història. Autora de El Gran Arcano (2006) i La brisa de Oriente (2009), la seva novel·la El alma de las piedras (2010) va tenir un gran èxit entre els lectors. Las tres heridas (2012); La sonata del silencio (2014), de la qual es va fer una adaptació per a una sèrie en TVE; Mi recuerdo es más fuerte que tu olvidot (2016); La sospecha de Sofía (2019), i Últimos días en Berlín (2021) han confirmat la seva consagració entre la crítica i els lectors com una escriptora de gran personalitat literària.

Nadia Hafid (Terrassa, 1990) és autora de còmics. Va graduar-se en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i va estudiar Arts Aplicades al Mur a l’Escola Llotja. Com a il·lustradora ha treballat per diferents mitjans nacionals i internacionals com The New York Times, The Economist, The New Yorker, The Washington Post, El País, La Vanguardia, Bloomberg illustration o Forbes, entre d’altres. Ha format part de l’exposició Constel·lació gràfica del CCCB dedicada al còmic experimental i d’avantguarda. Ha publicat El buen padre (Sapristi, 2020), obra guanyadora del Premi al Millor Autor Emergent de l’Associació de Crítics de Còmic, i Chacales (Sapristi 2022), reconegut amb el Premi del Ojo crítico de RNE. El seu darrer còmic és Mala olor (Editorial Finestres, 2025), que va guanyar el Premi Finestres de Còmic en Català 2024.

Sabina Urraca (Sant Sebastià, 1984) va passar la seva infància a Tenerife i viu a Madrid des de fa més d´una dècada. Els seus articles, controvertits, directes, armats d´una primera persona radical, són diàriament compartits en Internet per centenars d´usuaris i l´han convertit en una de les veus més personals del present. Venedora d´assegurances, cambrera, guionista, locutora, creativa de televisió i publicitat, talladora de marihuana, Sabina Urraca va començar a col·laborar fa un lustre en mitjans comTentaciones, Vice, Tribus Ocultas, El Comidista, Notodo, Ajoblanco, El Estado Mental, Bostezo y Madriz. Poc després va publicar el fanzine Tus faltas de ortografía hacen llorar al niño Dios. Els grans moments de la seva carrera han estat marcats per diversos problemes legals, entre els quals destaca el affaire Blablacar amb Álvaro de Marichalar. És difícil trobar avui a algú que es pregunti de forma tan genuïna pel món que li envolta. Sabina Urraca ho fa sense perdre de vista la cerca del seu més íntim centre de gravetat permanent.

(Reus, 1976) és periodista. Ha fet ràdio, televisió i mitjans digitals a Catalunya i Mallorca. Actualment, forma part de l’equip d’El matí de Catalunya Ràdio, on elabora informació i guions en l’àmbit de la Cultura. L’apassiona llegir i explicar històries, i Diguem-ne amor és el seu primer llibre.

Beatriz Serrano és periodista i escriptora. Va néixer a Madrid en 1989, encara que es va criar a la ciutat de València. Ha desenvolupat la seva carrera en el periodisme digital; els seus articles han aparegut en mitjans com BuzzFeed, Vanity Fair, GQ, Vogue, S Moda o El País. A més, juntament amb l´escriptor Guillermo Alonso, codirigeix el pòdcast Arsènic Caviar, que va ser guardonat amb el premi Ondas Globals del Pòdcast en la categoria de Mejor Conversacional. En 2023 va publicar la seva primera novel·la, El descontento (Temas de hoy), que en 2025 serà traduïda a més de deu idiomes. Aquesta que té entre les seves mans és la seva segona novel·la.

Marta Cerdà (Barcelona, 1980) és dissenyadora gràfica i treballa en projectes que van de la direcció d’art a la il·lustració i la tipografia. És membre de l’AGI (Alliance Graphique Internationale) i ha rebut premis de l’Art Directors Club, el Type Directors Club i Graffica, entre d’altres. El 2022 va reunir els seus projectes més destacats al llibre Type to Image.

Carlos del Amor va néixer a Múrcia en 1974 i viu a Madrid des de l´any 2000. Llicenciat en periodisme per la Universitat Carles III de Madrid i diplomat en Documentació per la Universitat de Múrcia, és coneguda la seva labor periodística, sempre lligada a RTVE i enfocada a la cultura. És habitual veure-li cobrir els festivals de cinema més importants del món i passejar pels principals museus oferint unes cròniques molt recognoscibles, que li situen com una de les veus més importants del periodisme cultural del nostre país. Prova d´ells són els premis internacionals aconseguits pel seu documental Revelando a Dalí. Recentment ha dirigit la sèrie La matemática del espejo. Ha impartit xerrades i conferències en nombroses universitats. En 2013 va debutar en la literatura amb el llibre de contes La vida a veces; un d´aquests relats, «EL trastero», va ser portat al cinema. En 2015 arribaria la seva primera novel·la, El año sin verano, i en 2017 Confabulación. Emocionar-te. La doble vida dels quadres va obtenir el premio Espasa 2020. En 2022 va publicar Retratarte. Totes dues obres van suposar la consolidació de Del Amor com un dels millors comptadors d´històries, siguin aquestes inventades o reals.

Andreu Claret Serra és periodista i escriptor, nascut a Acs (França, 1946) en una família de republicans exiliats, va començar a exercir la professió sota el franquisme a la revista Cambio 16. Ha estat delegat de l’agència Efe a l’Àfrica subsahariana i a l’Amèrica central i director a Catalunya d’aquesta agència de premsa. Ha col·laborat als principals mitjans de comunicació catalans, entre altres La Vanguardia, el diari Avui, El matí de Catalunya Ràdio, amb Antoni Bassas, i el programa Aquí, amb Josep Cuní, de la SER. És membre del comitè editorial d’El Periódico i del consell consultiu del Diplocat. Va liderar l’Institut Europeu de la Mediterrània durant cinc anys i va ser director de la Fundació Anna Lindh per al diàleg intercultural, amb seu a Egipte. Ha publicat una trilogia de novel·les sobre la Guerra Civil a Catalunya: El secret del brigadista (2008), El cònsol de Barcelona (2019), amb la qual va guanyar el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica i de la qual s’han publicat tres edicions, i 1939. La caiguda de Barcelona (2021). També és autor de Venjança (2017), ambientada a l’Alexandria dels temps d’Hipàtia.

Rosa Montero va néixer a Madrid i va estudiar Periodisme i Psicologia. Ha publicat les novel·les Crónica del desamor (1979), La función Delta (1981), Te trataré como una reina(1983), Amado Amo (1988), Temblor(1990), Bella y Oscura (1993), La hija del caníbal (1997, Premi Primavera de Novel·la), El corazón del Tártaro (2001), La loca de la casa (2003, premis Qué leer, Grinzane Cavour i Roman Primeur), Historia del Rey Transparente (2005, premis Qué Leer i Mandarache), Instruccionrs para salvar el mundo (2008, Premi dels Lectors del Festival de Literatures Europees de Cognac, França), Lágrimas en la lluvia (2011), Lágrimas en la lluvia. Cómic (2011, Premi al Millor Còmic en el Saló Internacional del Còmic de Barcelona), La ridícula idea de no volver a verte (2013, Premi de la Crítica de Madrid), El peso del corazón (2015), La carne (2016), Los tiempos del odio (2018), La buena suerte(2020) i El peligro de estar cuerda (2022). També ha publicat el llibre de relats Amantes y enemigos (1998, Premi Cercle de Crítics de Xile), i dos assajos biogràfics: Historias de mujeres —reeditat en edició il·lustrada, revisada i ampliada amb el títol de Nosotras. Historias de mujeres y algo más (2018)— i Pasiones (2000), així com contes per a nens, recopilacions d´entrevistes i articles, i Escribe con Rosa Montero (2017). Des de 1976 escriu en El País, en el qual va ser redactora capdel suplement dominical durant 1980-1981. A més dels esmentats, ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Periodisme (1981), el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles (2017), els premis Llegenda de l´Associació de Llibreries de Madrid i Ciutat d´Alcalá de les Arts i les Lletres (2019), el Premi Cedre (2020) i la Medalla d´Or al Mèrit en les Belles Arts (2022). És doctora honoris causa per la Universitat de Puerto Rico i la seva obra està traduïda a més de vint idiomes.

Xavier Pla (Girona, 1966) és professor de Literatura Catalana Contemporània de la Universitat de Girona, on dirigeix la Càtedra Josep Pla de Literatura i Periodisme. Ha publicat els llibres Josep Pla, ficció autobiogràfica i veritat literària (1997), Simenon i la connexió catalana (2007), que va guanyar el Premi d’Assaig Joan Fuster, i El soldat de Baltimore. Assaigs sobre literatura i realitat en temps d’autoficció (2022). En els últims anys, ha publicat estudis sobre Josep Pla, Eugeni d’Ors, Eugeni Xammar, Blai Bonet, Joan Sales, Mercè Rodoreda o Prudenci Bertrana, i ha editat volums col·lectius sobre figures com Marcel Proust, Jorge Semprún, Miguel Delibes o Claudio Magris. Des de fa més de vint anys, col·labora habitualment, com a crític literari, a la revista El Temps, al suplement Cultura/s de La Vanguardia o a La maleta de Portbou, entre altres. L’any 2015 va rebre el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya. El seu últim llibre és Un cor furtiu. Vida de Josep Pla (2024).