Autores i autors

Víctor García Tur és dissenyador gràfic i escriptor. A banda de ser professor a l’Escola Bloom i a Eina Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona, és el responsable de moltes cobertes de llibres de Comanegra, Angle Editorial i Arcàdia, i també dissenya la revista Branca. Històries i vinyetes. Com a escriptor es va batejar el 2008 amb Twistanschauung, guanyador del premi Documenta, i amb l´última novel·la abans d´Els claustres (L´aigua que vols, 2021) va obtenir el premi Sant Jordi. Pel mig, dues novel·les més i un llibre de contes que han estat tots una festa lectora.

Raquel Peláez no creu en les banderes i s´acaba creient oriünda dels llocs en els quals resideix encara que la veritat és que va néixer a Ponferrada (Lleó), al costat d´una muntanya de carbó de deu milions de metres cúbics i uns vuitanta metres d´altura el mateix any en què es va promulgar la Constitució del 78. És periodista i devota de Sant Antoni de Pàdua. Va escriure les seves primeres entradillas en El Diario de León i en La Voz de Galicia, on va comprendre que l´infern de Dante transcorre en una redacció local un diumenge a la tarda. Va ser creativa en una agència de publicitat gallega. Allí va escriure anuncis per a promocions immobiliàries, lents de contacte i musclos. Va estudiar un Màster en Màrqueting en el London College of Communication. Va treballar una dècada en la revista Vanity Fair i ara ho fa en El País, on és subdirectora de la revista S Moda. Ha escrit un llibre de viatges molt peculiar sobre Madrid (Quemad Madrid, Libros del KO) i un altre sobre Londres (Londres, Tinta Blanca).

Ramón Andrés (Pamplona, 1955) ha escrit nombrosos llibres, a Acantilado: Johann Sebastian Bach (2005), El mundo en el oído (2008), No sufrir compañía (2010), Diccionario de música, mitología, magia i religión (2012), El luthier de Delft (2013), Semper dolens (2015), Pensar y no caer (2015), Claudio Monteverdi. «Lamento della Nimfa» (2017), Filosofía y consuelo de la música (2020)—Premi Nacional d´Assaig 2021—, La bóveda y las voces (2022) i Despacio el mundo (2024), a més de l´edició de Oculta filosofía (2004), de Juan Eusebio Nieremberg. Així mateix, és autor de diversos llibres de poesia. En 2006 va ser guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona pel seu llibre Johann Sebastian Bach; en 2015, amb els premis Príncipe de Viana de la Cultura y Estado Crítico (per Semper dolens); en 2020 va rebre el Premi Nacional de la Crítica de Poesia per Los árboles que nos quedan, i és membre corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi i acadèmic de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.

Ignacio Martínez de Pisón (Saragossa, 1960), resideix a Barcelona des de 1982. És autor de més d´una dotzena d´obres, entre les quals destaquen les novel·les Carreteras secundarias (1996), El tiempo de las mujeres (2003), Deientes de leche (2008) i El dia de mañana (2011), La buena reputación (2014), Derecho natural (2017), Fin de temporada (2020) i Castillos de fuego (2023), així com els assajos Enterrar a los muerrtos (2005) i Filek, el estafador que engañó a Francho (2018). Autor també de guions cinematogràfics (Carreteras secundarias, Las trece rosas, Chico & Rita), els seus llibres han estat traduïts a una dotzena d´idiomes i ha rebut, entre altres, el Premi Nacional i el de la Crítica. El seu llibre més recent és Ropa de casa, unes memòries d´infància i joventut.

Juan Trejo (Barcelona, 1970), llicenciat en filologia hispànica per la Universitat de Barcelona, va ser membre del consell de redacció de la desapareguda revesteixi Lateral i codirector de la revista literària Quimera. Exerceix com a traductor literari i col·labora en la revista Altaïr Magazine. La seva primera novel·la, El fin de la Guerra Fría, va ser celebrada com «un superb exercici de recuperació de la sentimentalitat escrit amb eines noves» (Robert Juan-Cantavella). En 2014, La máquina del porvenir es va alçar amb el X Premi Tusquets Editores de Novel·la, en opinió del jurat pel seu «formidable desplegament narratiu i la seva ambició fabuladora». La otra parte del mundo va ser la seva tercera novel·la, de la qual es va dir que era una «rondalla originalíssima i transcendent disfressada de novel·la estàndard» (Carlos Robles, Quimera). També és autor de l´originalíssima La barrera del sonido (2019).

Manuela Carmena (Madrid, 1944), jurista i jutgessa, va ser alcaldessa de Madrid entre 2015 i 2019. Es va estrenar com a advocada defensora d´obrers i detinguts durant la dictadura de Franco. Va ser cofundadora del despatx laboralista en el qual es va produir la matança d´Atocha de 1977, i més endavant, va ser una de les fundadores de l´associació progressista Jutges per a la Democràcia. Després d´una llarga carrera judicial que va començar en 1981 i diferents càrrecs i reconeixements, en 2015 es va presentar com a candidata a les primàries d´Ara Madrid per a les eleccions municipals i va ser triat cap de llista per una àmplia majoria de vots. Després de jubilar-se, va fundar Iaios Emprenedors i la marca Zapatelas, una ONG de roba infantil i joguines que dona ocupació a presos i aturats. A més, presenta el programa de ràdio «Màster en justícia» i és autora de La joven política (2021) i Imaginar la vida (2023).

És autora de la novel·la AIOUA (Males Herbes, 2022) i de multitud de relats apareguts en antologies com Barcelona 2059 (Mai Més, 2021), Extraordinàries (Males Herbes, 2020), Estats alterats de la ment (Males Herbes, 2017), Deu relats ecofuturistes (Males Herbes, 2016) i Noves dames del crim (Llibres del Delicte, 2015). També ha participat en la revista de creació literària Carn de Cap amb la peça «On her city», i en l’edició extraordinària de Branca titulada Els coets venien com llagostes, feta en col·laboració amb el CCCB amb motiu de Kosmopolis 21. El seu relat «Soc la llevadora», inclòs a Extraordinàries, va guanyar el Premi Ictineu 2021.

Maruja Torres va néixer en 1943 i, des de llavors, va intentar continuar viva, escriure molt molt molt —i de tot— fent periodisme (va guanyar algun premi) i publicar uns quants llibres, entre novel·la i autoficció (també va obtenir el Planeta i el Nadal). Va arribar fins on va poder fent el que millor sabia: fixar-se molt. Si voleu saber més, investigueu, que així s´aprèn. El que més li va costar és trobar-li sentit a tot això. No ho va aconseguir, però pel camí es va divertir bastant i va comprendre que cal riure´s fins al final. És una tuitera molt activa, entre altres addiccions ben portades. Li agrada la conversa, i aquest llibre últim consisteix en això: parlar amb tots i de tot. Totes, tots i todes, faltaria més. El Barri Xinès, avui Raval, on va créixer, la va fer molt inclusiva.

Joaquim Bosch és en l´actualitat jutge del Jutjat de Primera Instància i Instrucció n.º1 de Montcada. Col·laborador habitual en diferents publicacions jurídiques i mitjans de comunicació, és coautor de El secuestro de la justicia. Investigador i docent per a la formació de magistrats, ha dut a terme diversos estudis sobre aspectes processals relatius a la prova, la naturalesa de les parts en el procediment o la problemàtica dels matrimonis en l´àmbit del Registre Civil. També ha participat com a ponent en congressos d´àmbit estatal i internacional, en el Màster d´Estudis Interdisciplinaris de Gènere de la Universitat de Salamanca, el Màster de Prevenció de la Violència de Gènere de la Universitat de les Illes Balears i el Seminari Internacional de Tegucigalpa sobre la corrupció a Centreamèrica.

Pedro Baños és coronel de l´Exèrcit de Terra i diplomat d´Estat Major, actualment en situació de reserva. Ha estat cap de Contraespionatge i Seguretat del Cos d´Exèrcit Europeu a Estrasburg, entre altres llocs. S´ha format en una dotzena de països, incloent-hi Turquia, Israel i la Xina. És magíster en Defensa i Seguretat per la Universitat Complutense de Madrid. Ha participat en missions a Bòsnia i Hercegovina (UNPROFOR, SFOR i EUFOR), i avui és un dels majors especialistes en geopolítica, estratègia, defensa, seguretat, terrorisme, intel·ligència i relacions internacionals. És autor del llibre Así se domina el mundo, El dominio mundial i El dominio mental, tots publicats en Ariel.

Doctora en Literatures Hispàniques per la Universitat de North Carolina-Chapel Hill (els Estats Units). Ha estat professora titular de Literatura en Lehigh University (Pennsilvània) fins a 2015. Com a part de la seva recerca acadèmica va publicar nombrosos articles i l´assaig Displaced Memories: The Poetics of Trauma in Argentine Women Writers. En 2016 va publicar a Galaxia Gutenberg El eco de los disparos: Cultura y memoria de la violencia, un assaig que reivindica la cultura com a eina per a dirimir el passat de violència a Euskadi. Al setembre de 2017 va sortir a la llum la seva primera novel·la, Mejor la ausencia (Galàxia Gutenberg), una indagació a l´Euskadi postindustrial dels anys vuitanta que ha estat guardonada amb el Premi 2018 al millor llibre de l´any de ficció del Gremio de Libreros de Madrid. Publica en 2019 la seva segona novel·la, Formas de estar lejos, i en 2021 Los ojos cerrados (guanyadora del Premi Euskadi de Literatura), totes dues en aquest mateix segell. Ha realitzat, juntament amb José Ovejero, el documental Vida i ficción (2017). Col·labora regularment en els principals mitjans espanyols. El seu llibre més recent és Maddi y las fronteras (Galaxia Gutenberg, 2023).

Marta F. Soldado (Terrassa, 1989) és una eterna aprenent i amant de la història, la literatura, la gastronomia i les llengües estranyes. S’ha guanyat la vida com un camaleó, mudant amb cada nova feina, i així ha sobreviscut i, per damunt de tot, intentat viure a Barcelona els últims anys. L’han salvat: passejar per la ciutat a deshora i viatjar a destemps.

(Madrid, 1958) ha viscut la major part de la seva vida fora d´Espanya, principalment a Alemanya i a Bèlgica, i ha escrit poesia, assaig, llibres de viatges, contes i novel·les. En tots aquests àmbits, la seva obra ha merescut premis com el Ciudad de Irún de poesía 1993 per Biografía del explorador; el premi Grandes Viajeros 1998 per la China para hipocondríacos; el premi Primavera de novel·la 2005 per Las vidas ajenas; el premi Gómez de la Serna 2010 per La Comedia salvaje; el premi Anagrama d´assaig 2012 per La ética de la crueldad, i el premi Alfaguara de novel·la 2013 per La invención del amor. José Ovejero no deixa d´indagar nous territoris narratius, com per exemple amb la novel·la Los ángeles feroces, publicada a Galaxia Gutenberg en 2015; o La seducción o Insurrección, totes dues publicades en aquest mateix segell en 2017 i 2019, respectivament. En 2021 va publicar la novel·la Humo. En 2023 rep el XVIII Premi Dulce Chacón de Narrativa Española per la seva obra Mientras estamos muertos. El seu llibre més recent és Vibración (Galàxia Gutenberg, 2024).

Pablo d’Ors (Madrid, 1963) és un mestre espiritual amb milers de seguidors a tot el món. És també sacerdot, escriptor i fundador de la xarxa de meditadors Amigos del Desierto, així com de Tabor, un projecte de monacat secular. És autor de més d´una dotzena de títols, traduïts a les principals llengües europees i editats tots per Galaxia Gutenberg, entre els quals destaquen Biografía del silencio, una autèntica fita en la història de l´assaig espanyol, amb més de 350.000 còpies venudes; Biografía de la luz, elogiat pel papa Francesc com una extraordinària manera d´acostar l´evangeli als no creients; i El olvido de sí, una novel·la sobre l´atribolada vida de Charles de Foucauld, patró dels cercadors espirituals. En l´actualitat, imparteix conferències i retirs per Espanya i Llatinoamèrica.

Pilar Adón va néixer a Madrid en 1971. L´any 2022 va publicar a Galaxia Gutenberg la novel·la De bestias y aves, que va ser guardonada amb el Premi Nacional de Narrativa, el Premi de la Crítica, el Premi Francisco Umbral al Llibre de l´Any i el Premi Cálamo Otra Mirada, i que ha estat traduïda a diverses llengües. Ha publicat les novel·les Las efímeras (Galaxia Gutenberg, 2015) i Las hijas de Sara (Alianza, 2003), així com el relat llarg il·lustrat Eterno amor (Páginas de Espuma, 2021) i els llibres de relats La vida sumergida (Galaxia Gutenberg, 2017), El mes más cruel (Impedimenta, 2010), pel qual va ser Nuevo Talento Fnac, i Viajes inocentes (Páginas de Espuma, 2005), pel qual va obtenir el Premi Ojo Crítico de Narrativa. Ha publicat a La Bella Varsovia la seva poesia reunida Las Huidas. 1998-2024 i els poemaris Da dolor (2020), Las órdenes (Premio Libro del Año 2018 del Gremio de Libreros de Madird), Mente animal (2014) i La hija del cazador (2011). Ha traduït obres de Penelope Fitzgerald, John Fowles, Iris Murdoch i Edith Wharton, entre altres.

Nascuda el 1987 a Cardedeu, és llicenciada en Comunicació Audiovisual i màster en Creació Literària per la UPF. El 2017 publica el recull de contes Estàndards (Angle), guanyador del Premi Literari Vila d’Ascó. El 2019 va publicar El camí dels esbarzers (Angle) i el 2021 la novel·la Amor i no (Angle), totes dues molt ben rebudes per la crítica i amb diverses edicions. L’any 2023 va publicar la novel·la curta Ho, ho, ho: una altra història de Nadal (Univers). El 2020 es va estrenar en literatura infantil amb Capgirat (Bindi Books), un àlbum il·lustrat per Cinta Vidal i el 2022 va publicar En Parallamps, il·lustrat per Berta Cusó. Actualment és professora al Laboratori de Lletres de Barcelona i a l’Ateneu Barcelonès.

Nascuda a Barcelona l´any 1994. És autora, directora escènica, dramaturga i llibretera. És cofundadora de la companyia teatral laMare, amb la qual va dirigir la seva primera obra, que es va poder veure al Teatre Tantarantana, el Festival Terrats en Cultura i la Sala Trono de Tarragona, a més d´haver realitzat les ajudanties de direcció de diferents muntatges a la Sala Beckett, el Teatre Goya i el festival Grec de Barcelona. Els últims anys ha compaginat l´escriptura i els projectes teatrals amb l´ofici de llibretera. Jo era un no i és la seva primera novel·la. Actualment està treballant en l´adaptació teatral.

Maria Nicolau és cuinera d´ofici i per vocació. Ha treballat més de vint anys en nombrosos restaurants d´Espanya i França, i ara viu, cuina i escriu en un poble de tres-cents habitants en plena naturalesa al nord de Barcelona. Ha escrit Cuina o barbàrie (2022), és col·laboradora habitual en ràdio i televisió i autora de la columna «A gust» en la secció de gastronomia d´El País. @malbercocs

Rosa Ribas (El Prat de Llobregat, Barcelona, 1963) va estudiar Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona. Ha escrit les novel·les: El pintor de Flandes, La detective miope, Miss Fifty i la sèrie policíaca protagonitzada per la comissària hispà-alemanya Cornelia Weber-Teixidor. En Siruela ha publicat, en coautoria amb Sabine Hofmann, les novel·les policíaques Don de lenguas i El gran frío traduïdes amb gran èxit a diferents idiomes.

Tània Juste (Barcelona, 1972) és escriptora i llicenciada en Història, amb especialitat en Història de l’Art, per la Universitat de Barcelona. L’any 2009 va publicar la seva primera novel·la, A flor de pell (amb nova edició de Columna el 2020), situada a la Barcelona dels anys vint, en plena dictadura de Primo de Rivera. El 2010 va participar en l’antologia Veus de la nova narrativa catalana, coordinada per Lolita Bosch (Empúries/Anagrama). El 2012 publica Els anys robats (Columna), un homenatge als aviadors republicans durant la Guerra Civil. L’hospital dels pobres (Columna) és la seva tercera obra, publicada el 2014, una novel·la coral ambientada als primers anys del segle xx durant la construcció de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. El 2015 rep el Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica amb l’obra Temps de família, sobre una nissaga familiar dedicada al cultiu de la vinya i l’elaboració del vi, i el 2018 publica Passatge al nou món, una travessia transatlàntica el 1918 que porta la seva protagonista barcelonina a una nova vida a la Patagònia argentina.           Bona part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, a més d’algun títol que ho ha estat a l’alemany. Compagina l’escriptura amb feines de traducció al català i al castellà, i també fa col·laboracions en llibres col·lectius i en revistes i participa en activitats literàries, xerrades, taules rodones, clubs de lectura, certàmens literaris i en l’organització de rutes literàries.   (Web) taniajuste.com (Twitter) @TaniaJuste