Autores i autors

Andrés Rábago (Madrid, 1947) va començar a publicar com a dibuixant amb el pseudònim OPS en les revistes Triomf i Germà Llop, i més tard ho va fer en Quaderns per al Diàleg, Cambio16, Temps i Madriz, entre altres. Ja amb el nom del Trencat, va començar a realitzar una vinyeta diària en Diario16, més tard en L´Independent i actualment en el periòdic El País. Autor de diversos llibres publicats a Espanya, França i Itàlia, és també pintor i ha realitzat nombroses exposicions a Espanya i a l´estranger. Entre molts altres premis, ha rebut el Francisco Cerecedo de Periodisme (1993), el primer Premi Internacional de Dibuix en Premsa (França, 1999), el Julián Besteiro de les Arts i les Lletres (2005), el Nacional d´Il·lustració (2012) i el premi Llegenda dels Llibreters de Madrid (2015).

Marek Kohn és autor de nou llibres molt admirats, entre ells The Race Gallery, A Reason for Everything i Dopi Girls. Els seus temes inclouen la diversitat, la identitat, el nacionalisme i les implicacions socials de la ciència. El més recent és The Stories Old Towns Tell: A Journey through Cities at the Heart of Europe, publicat per Yale University Press.

Leonie Lord és una il·lustradora i autora de llibres il·lustrats per a nens que viu al Regne Unit. Ha il·lustrat llibres per a molts dels autors infantils més importants i també ha il·lustrat els seus propis llibres. Viu en una casa embruixada bastant atrotinada en Gloucestershire amb la seva família i el seu mandrós spaniel.

Kaveh Akbar va néixer a Teheran en 1989, i als dos anys la seva família es va mudar a Nova Jersey. Poeta i acadèmic iranià-estatunidenc, seus són alguns dels poemaris més celebrats en els últims anys (Calling Like a Wolf, Pilgrim Bell), i les seves creacions han aparegut en The New Yorker, The New York Times, Paris Review i The Poetry Magazine amb gran èxit de públic i crítica. També va documentar la seva travessia per la sobrietat en Portrait of the Alcoholic, en el qual explica com la poesia va ser un instrument essencial del procés. És també el fundador de Divedapper, una publicació que porta una dècada oferint entrevistes als millors representants de la poesia moderna. Màrtir! és la seva primera novel·la, i en ella poden veure´s tots aquests escenaris de la vida del seu autor. El llibre que ha enamorat a Barack Obama i ha estat nominat al National Book Award va no obstant això més enllà, dibuixant un arbre genealògic que travessa dècades i desitjos, per a narrar la història més fascinant dels anhels de l´home i la seva eterna cerca de sentit.

Fumiko Enchi, pseudònim de Fumi Ueda, és una de les escriptores japoneses més importants de la segona meitat del segle XX i la dona que més guardons literaris va rebre al seu país. Nascuda a Tòquio, en 1905, des de molt jove es va familiaritzar amb els clàssics i es va aficionar a l´estètica decadent de l´última etapa de l´era Edo. Tres de les seves obres van obtenir el premi Junichiro Tanizaki. Amb "Els anys d´espera", publicada en Aliança Literària, va aconseguir el premi Noma, el guardó literari més important del Japó. Va traduir al japonès modern a gran part dels clàssics, entre altres el "Genji monogatari", de Murasaki Shikibu. En 1985 va rebre la medalla al mèrit cultural. Un any després, poc abans de la seva defunció, va ser triada membre de l´Acadèmia de les Arts.

Carmen Segòvia (Cerdanyola, 1978), després d´un primer període d´estudis d´escenografia i audiovisual, es va especialitzar en il·lustració a l´escola LLotja i Eina de Barcelona. En 2002 les seves il·lustracions van quedar seleccionades en la Fira de Bologna i des de llavors no ha deixat de treballar en projectes de narrativa il·lustrada. En el seu treball combina les col·laboracions en revistes i periòdics internacionals amb la creació de llibres il·lustrats, historietes i altres projectes personals. Treballa per a editors espanyols, francesos, mexicà i dels Estats Units. Ha tingut una desena d´exposicions individuals a Espanya, Mèxic i França. I ha guanyat nombrosos premis entre els quals es troben: Merit Award Society of Publication Designers; Premi Junceda d´Il·lustració (Premsa); Injuve Il·lustració Accèssit; II Premi Àlbum Il·lustrat Ciutat d´Alacant Mitsu i Lala; Menció honorífica en l´IX Concurs d´Àlbum Il·lustrat A la Riba del Vent pel conte del Pingüí; Banc del Llibre; Il·lustrar-te.

Fernando Navarro (Granada, 1980) és un dels guionistes més actius i prolífics del cinema espanyol. Ha col·laborat amb cineastes com Álex de l´Església, Isaki Lacuesta, Rodrigo Cortés, Paco Plaza o Jaume Balagueró. En Impedimenta ha publicat el seu llibre de relats Malaventura (2022) que es va alçar amb El Premi Setenil 2022 i amb el premi a Millor Autor Revelació en els Premis De Literatura Vanity Fair by Openbank. És membre del Writers Guild of America i ha impartit tallers d´Escriptura Creativa en la Universitat de Siracusa i en Le Moyne College, tots dos a Nova York. Ha col·laborat en mitjans com Radio3, o Cadena SER on va dirigir el pòdcast de terror Vol de Bruges

Dinah Brooke va deixar el Cheltenham Ladies College als setze anys per a anar a París, on va estudiar escultura i grec. Després de cursar llengua anglesa a Oxford, va assistir a una escola de cinema a Londres i va treballar breument per a una empresa de documentals. Després va passar un any en Greenwich Village, a Nova York, i de tornada a Londres es va casar i va tenir fills. A principis de la dècada de 1970 va publicar quatre novel·les aclamades per la crítica: Love Life of a Cheltenham Lady (1971), Lord Jim at Home (1973), The Miserable Child and Her Father in the Desert (1974) i Death Games (1976). Va viure sis anys en el áshram del guru Osho en Poona (l´Índia), i en 1981 va tornar a Londres, on resideix en l´actualitat.

Va néixer en 1816 en Thornton (Yorkshire), tercera filla de Patrick Brontë i Maria Branwell. En 1820 el pare va ser nomenat vicari perpetu del petit llogaret de Haworth, i allí passaria Charlotte gairebé tota la seva vida. Húerfanos de mare a molt curta edat, els cinc germans Brontë van ser educats per la seva tia. En 1824, juntament amb les seves germanes Emily, Elizabeth i Maria, va acudir a una escola per a fills de clergues; Elizabeth i Maria van morir aquest mateix any, i Charlotte sempre el va atribuir a les males condicions de l´internat. Estudiaria posteriorment un any en una escola privada, on va exercir així mateix com a mestra; va ser després institutriu, i mestra de nou en un pensionat de Brussel·les, on en 1842 va estar interna amb Emily. De tornada a Haworth, en 1846 va aconseguir publicar un volum de poesies amb les seves germanes Emily i Anne, amb el pseudònim, respectivament, de Currer, Ellis i Acton Bell. La seva primera novel·la, El professor (ALBA CLÀSSICA núm. XLIV i ALBA MINUS núm. 35), no va trobar editor, i no seria publicada fins a 1857. Però, com Currer Bell, va publicar amb èxit Jane Eyre (1847; ALBA CLÀSSICA MAIOR núm. IV). En 1848, mentre morien al seu voltant Emily i Anne i el seu germà Branwell, va escriure Shirley (ALBA CLÀSSICA núm. XXX), que seria publicada a l´any següent. La seva última novel·la va ser Villette (1853; ALBA CLÀSSICA MAIOR núm. XXX i ALBA MINUS núm. 36). Charlotte es va casar amb el reverend A.B. Nicholls un any abans de morir en 1855.

Nació en Malé Svatonovice (República Txeca) en 1890. Dramaturg, novel·lista, periodista i activista polític, va ser un dels escriptors en llengua txeca més importants del segle XX. Va estudiar Filosofia i Estètica en la Universitat Carolina a Praga, en la Universitat Humboldt a Berlín i en La Sorbona a París. Fundador i director del teatre d´art Vinohradsky, a Praga, el gran èxit de la seva obra teatral R.O.R. (Robots Universals Rossum), escrita en 1920, va popularitzar el naixement de la paraula «robot», derivada del terme txec robota, que significa literalment «servitud». Capek va ser un dels impulsors de la ciència-ficció. Les seves novel·les La fàbrica de l´absolut, de 1922, i La Krakatita, de 1924, revelen la seva profunda preocupació davant les amenaces del progrés tècnic descontrolat. La seva frase «Hem de ser poetes si volem mantenir el món en moviment» demarca la seva posició sobre aquest tema. L´ascens del nazisme va provocar en ell una forta reacció. En la seva novel·la més celebri —La guerra de les salamandres, de 1936—, va denunciar en clau d´ironia i humor els règims totalitaris, la carrera armamentística, el colonialisme i el desenfrenament del capitalisme. Va morir de pneumònia tres mesos abans que les tropes del Tercer Reich fessin la seva entrada a Praga.

Julien Gracq (Saint-Florent-le-Vieil, 1910 – Maine-et-Loire, 2007). Va ser catedràtic de geografia i història, però sempre va sentir preferència per l´educació secundària, que va exercir en diferents instituts de província. El seu polèmic assaig La littérature à l’estomac (1950) anunciava ja el seu rebuig als convencionalismes. En 1951 va obtenir el premi Goncourt per a la riba de les Sirtes. Penya-segat va publicar en 2007 Al llarg del camí, llibre aparegut a França per primera vegada en 1992.

Annemarie Schwarzenbach (Zuric, 1908-Sils im Engadin, 1942) va ser una icona de l´època d´entreguerres, en la qual va destacar per la seva bellesa andrògina. Va portar una vida intensa, errant i arrabassada que va acabar massa aviat, però el pes de la llegenda i l´aurèola de malditismo no eximeixen d´acostar-se a la seva literatura. Inquieta i apassionada, va tenir nombrosos enamoriscaments i seriosos problemes amb l´alcohol i les drogues, però va anar també una dona d´avançada que es va doctorar en Història, va exercir com a arqueòloga, periodista i fotògrafa, i va escriure novel·les i relats on recreava els seus viatges per Pèrsia, l´Afganistan, Rússia, el Congo o els Estats Units. Les seves obres destaquen pel seu estil reflexiu i líric i per la seva atenció a qüestions com la identitat, l´alienació i la cerca de llibertat, especialment suggestives per als lectors actuals.

Ilan Pappé és un professor israelià d´història en la Universitat de Exeter, el Regne Unit, co-director del Centre Exeter d´Estudis Etno-Polítics i activista polític. Anteriorment va ser professor de ciències polítiques en la Universitat de Haifa (1984-2007) i director de l´Institut Emil Touma d´Estudis Palestins de Haifa (2000-2008). Pappé és autor de llibres com La neteja ètnica de Palestina (2006), L´Orient Mitjà modern (2005), Una història de la Palestina moderna: una terra, dos pobles (2003) i Gran Bretanya i el conflicte àrab-israelià (1988).

Malgorzata Nocun (Polònia, 1980) és periodista i escriptora. Ha treballat com a corresponsal per a Tygodnik Powszechny a Ucraïna i Bielorússia entre 2004 i 2006, i és editora de la revista Nowa Europa Wschodnia, especialitzada a la regió d´Europa de l´Est i els països de l´antiga Unió Soviètica. Juntament amb Andrzej Brzeziecki ha escrit Bialorus. Kartofle i dzinsy (2010) [«Bielorússia: patates i vaquers»], Ograbiony naród. Rozmowy z intelektualistami bialoruskimi (2012) [«La nació saquejada: converses amb intel·lectuals bielorussos»] i Armènia. Karawana smierci (2014) [«Armènia: la caravana de la mort»]. És també autora de Wczesne zycie (2016) [«Vida primerenca»]. Ha rebut el Pióro Nadziei (Pen of Hope) en 2014, atorgat per Amnistia Internacional en reconeixement al seu reportatge sobre el Caucas del Nord. Per l´amor ha estat la meva única culpa va ser nominada al Premi Beata Pawlak i al Premi Ryszard Kapuscinski de reportatge literari.

Colin Barrett (1982) va néixer al Canadà però va passar la seva infància i adolescència en Knockmore, un poble del comtat de Maig (Irlanda). Va estudiar escriptura creativa en l´University College de Dublín i va guanyar en 2009 el premi Penguin Irlanda. Va debutar en 2013 amb l´aclamat llibre de relats Glanbeigh, publicat en una desena de països i guardonat amb premis tan prestigiosos com el Guardian First Book Award i el Frank O’Connor International Short Story Award. En 2015, Colin Barrett va ser un dels cinc autors premiats amb el National Book Award per a menors de trenta-cinc anys. Els seus relats han aparegut en The New Yorker, Granta i Harper’s.

Maud Ventura (1992). Maud Ventura va néixer en 1992 i viu a París. La seva primera novel·la, Mi marido, ha estat un èxit increïble. Coronada amb el Premi a la Primera Novel·la, ha recorregut el món, ha aparegut fins i tot en les columnes de Oprah Winfrey als Estats Units i la seva edició de butxaca es va convertir en un dels més venuts de 2023 a França, amb més de 400.000 exemplars venuts.

Mikey Please és un director, animador, il·lustrador i escriptor britànic, nascut en 1984, a Londres, Anglaterra. Alumne de la Royal College of Art, de la University of the Arts London, on va obtenir un mestratge en efectes especials i animació, Please ha estat un animador reeixit i premiat, incloent-hi un premi BAFTA en 2011 per millor curtmetratge animat, que ha desenvolupat la major part de la seva carrera en curtmetratges i vídeos musicals, a més de ser un dels fundadors del Parabella Animation Studio, juntament amb el seu company de classe Donen Ojari i amb qui co-va dirigir el curtmetratge Alan, the Infinite (2020).

Christa Wolf és una de les figures més rellevants de la literatura alemanya de la segona meitat del segle XX. Nascuda en 1929 en Landsberg an der Warthe, avui la localitat polonesa de Gorzów Wielkopolski, en acabar la Segona Guerra Mundial va ser obligada a abandonar la seva casa amb la seva família. Es va instal·lar en el que seria més tard l´antiga Alemanya de l´Est. Es va llicenciar en Literatura i va treballar com a editora. L´èxit li va arribar com a escriptora a principis dels anys seixanta amb El cel dividit. Després vindrien molts altres com Casandra o El que queda. Es va mostrar molt crítica amb el règim comunista de l´Alemanya oriental, la qual cosa la va portar a ser seguida per la policia política, la Stasi. Es va convertir en una veu molesta en l´Est, però també a l´Oest. La seva obra ha estat reconeguda amb nombrosos guardons entre els quals cal destacar el prestigiós Premi Georg Büchner. En 2010 va rebre el Thomas Mann i el Uwe Johnson, tots dos per la ciutat de Los Angeles. A l´octubre d´aquest any, va rebre el doctorat Honoris causa de la Universitat Complutense de Madrid. Va morir a Berlín, als 82 anys, l´1 de desembre de 2011.

David Grann (Nova York, 1967) és escriptor i periodista en The New Yorker. Les seves històries han aparegut en diferents antologies, incloent The Best American Crime Writing de 2004, 2005 i 2009; i The Best American Sports Writing de 2003 i 2006. Finalista en 2005 del Michael Kelly Award per la seva «valenta cerca i expressió de la veritat», Grann també ha col·laborat amb The New York Times Magazine , The Wall Street Journal, The Atlantic i The New Republic, entre altres publicacions. La seva primera novel·la, Z, la ciutat perduda (Literatura Random House, 2017) va ser número u de vendes segons The New York Times, ha estat traduïda a més de 25 idiomes i ha estat portada a la pantalla gran. Literatura Random House també ha publicat El vell i la pistola, en el qual s´ha basat la pel·lícula protagonitzada per Robert Redford. El seu últim llibre, Els assassins de la lluna, ha estat best seller per The New York Times i considerat per la premsa estatunidenca com un dels millors llibres de 2017. Ha estat guardonat al seu torn amb Edgar Allan Poe Award al Best Fact Crime, i ha estat finalista del National Book Award. Martin Scorsese i Leonardo Di Caprio estan preparant la seva versió cinematogràfica.

Doctora en Medicina i especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública, és la responsable del Programa de Bioseguretat Ambiental i Higiene de l´Hospital Universitari de Bellvitge, Barcelona. Les seves principals àrees d´experiència són el disseny i implementació de programes transversals de prevenció d´infeccions causades per microorganismes multiresistents, la gestió del risc infecciós associat a l´aigua sanitària i a les instal·lacions d´edificis hospitalaris i les noves tecnologies en neteja i desinfecció en hospitals. Ara també ha escrit un llibre fora del comú sobre la vida i l´obra d´un gegant de la cultura catalana.