Autores i autors

Simon Reynolds (Londres, 1963) és un dels periodistes musicals i crítics culturals més influents del nostre temps. En els seus escrits ha tractat temes com la cultura de les drogues, el gènere, les classes socials, la raça i la sexualitat en estreta relació amb la música. Va començar la seva carrera escrivint per a Melody Maker a mitjan anys vuitanta, i des de llavors ha col·laborat en diversos mitjans com The New York Times, Village Voice, Rolling Stone, Spin, The Guardian, The Observer, Artforum, The Wire, Mullo i Uncut. Entre els seus llibres es troben: Después del rock. Psicodelia, postpunk, electrónica y otras revoluciones inconclusas (Caixa Negra, 2010), Retromanía. La adicción del pop a su propio pasado (Caixa Negra, 2012), Postpunk. Romper todo y empezar de nuevo (Caixa Negra, 2013), Energy Flash. Un viaje a través de la música rave y la cultura del baile (2014), Como un golpe de rayo. El glam y su legado, de los setenta al siglo XXI (Caixa Negra, 2017) i Futuromanía (Caixa Negra, 2024). Viu als Estats Units.

Wolfram Eilenberger és un filòsof i autor d´èxit internacional. És el fundador de Philosophie Magazin i presenta el programa de televisió Sternstunde Philosophie en la cadena pública suïssa SRF. En 2018 es va publicar a Alemanya el seu llibre Tiempo de magos, best seller en diferents països, que va obtenir el prestigiós Prix du Meilleur Livre Étranger a França. Ha estat traduït a més de vint idiomes. Eilenberger col·labora assíduament en moltes publicacions, com Die Zeit, Der Spiegel i Cicero, i ha fet classes en la Universitat de Toronto, la Indiana University Bloomington i la Universitat de les Arts de Berlín.¿Sufren las piedras? (Taurus, 2023) és el seu llibre més recent.

(Vilajuïga, 1980) Pagès de novena generació i pare de tres fills. Enginyer tècnic agrícola especialitzat en agricultura orgànica, gestió holística, permacultura, gestió orgànica del sòl i tot un seguit d’eines que anomenem «agricultura regenerativa». Fundador i codirector de la consultoria Agroassessor Consultors Tècnics SL i director tècnic, entre d’altres, de Can Font i Olirium, a l’Empordà, i Son Felip i Algaiarens, a Menorca. Des de fa anys, és divulgador del model regeneratiu mitjançant formacions i conferències i col·laborador habitual del diari Menorca.

Joseph E. Stiglitz, Premi Nobel d´Economia en 2001, és actualment catedràtic d´economia en la Universitat de Columbia després d´una intensa carrera acadèmica en prestigioses universitats, com Yale, Oxford i Stanford. A més, ha estat assessor econòmic del govern de Bill Clinton i economista cap i vicepresident sènior del Banc Mundial. Autor del best seller internacional El malestar en la globalización (Taurus, 2002), també ha publicat Los felices 90 (Taurus, 2003), Cómo hacer que funcione la globalización (Taurus, 2006), Comercio justo para todos (Taurus, 2007), La guerra de los tres billones de dólares (Taurus, 2008), Caída libre (Taurus, 2010) i El precio de la desigualdad (Taurus, 2012).

Belén Gopegui va néixer a Madrid en 1963. En 1993, l´editorial Anagrama va publicar la seva primera novel·la, La escala de los mapas. Van seguir, entre altres títols, Tocarnos la cara (1995), La conquista del aire (1998), Lo real (2001), El lado frío de la cama (2004), El padre de Blancanieves (2007) i Deseo de ser punk (2009), tots ells publicats recentment per Debolsillo.Random House ha publicat Acceso no autorizado (2011), El comité de la noche (2014), Quédate este día y esta noche conmigo (2017) i l´edició commemorativa del XXV aniversari de La escala de los mapas. Rompiendo algo (Edicions Universitat Diego Portales, 2014; Debolsillo, 2018) reuneix una selecció dels seus articles i assajos. El murmullo (Debat, 2023), és el seu llibre més recent.

Jean-Yves Jouannais (Montluçon, 1964) és crític d´art i durant deu anys va ser redactor cap de Artpress. Ha escrit assajos entre els quals destaquen L’idiotie (2003), Artistas sin obra (Acantilado, 2014) i El uso de las ruinas (Acantilado, 2017), així com la novel·la Jésus Hermès Congrès (2001). En 2014 va ser guardonat amb el premi Roger Caillois d´assaig del PEN Club de França. Acantilado també ha publicat Las barreras de arena (2025).

Chris Wickham és doctor en Història per la Universitat d´Oxford. Ha fet classes en la Universitat de Birmingham des de 1975 i actualment és professor d´Història medieval. És editor de Past and Present des de 1995. En Crítica ha publicat Una historia nueva de la Alta Edad Media (2008) i Europa en la Edad Media (2017).

Marta Rebón (Barcelona, 1976) es va llicenciar en Humanitats i Filologia Eslava. Va ampliar els seus estudis en les universitats de Càller, Varsòvia, Sant Petersburg i Brussel·les i va cursar un postgrau en Traducció Literària a Barcelona. Després d´una breu incursió en el món de les agències literàries va decidir dedicar-se de ple a la traducció literària. Entre les obres i els autors que ha traduït del rus cal destacar Vida y destino de Vasili Grossman, diverses novel·les de Liudmila Ulítskaya al castellà i al català, Grishkovets, dos assajos de Vitali Shentalinski, Confesión de Lev Tolstoi (Acantilado) i Envidia de Yuri Olesha (Acantilado).

Influent historiador britànic especialitzat a Itàlia, Espanya i la resta de regnes del Mediterrani durant l´Edat mitjana i el Renaixement. Descendent de jueus sefardites, és professor d´Història del Mediterrani en la Universitat de Cambridge, membre de la British Academy i de l´Acadèmia Europaea. D´entre la seva vasta bibliografia cal destacar "El gran mar. Una historia humana del Mediterráneo" (2013) que es va convertir en un veritable èxit de vendes.

Timothy Morton ocupa la càtedra Rita Shea Guffey d´anglès en la Universitat de Rice. Ha col·laborat amb Björk, Olafur Eliasson, Jennifer Walshe, Haim Steinbach i Pharrell Williams. És autor de Humankind: Solidarity with Nonhuman People (Vers, 2017), Dark Ecology: For a Logic of Future Coexistence (Columbia, 2016), Nothing: Three Inquiries in Buddhism (Chicago, 2015), Hyperobjects: Philosophy and Ecology after the End of the World (Minnesota, 2013), Realist Magic: Objects, Ontology, Causality (Open Humanities, 2013), The Ecological Thought (Harvard, 2010), Ecology without Nature (Harvard, 2007), vuit llibres més i 200 assajos sobre filosofia, ecologia, literatura, música, art, arquitectura, disseny i alimentació. En 2014 Morton va impartir el cicle de conferències Wellek de l´Institut de Teoria Crítica.

Thomas Meyer es va doctorar en la LMU Munic. Ha estat professor a Alemanya i a l´estranger i en l´actualitat ensenya filosofia a Munic. El focus de les seves recerques i publicacions és el segle XX. Ha estat l´editor de diversos dels escrits de Hannah Arendt.

Va néixer a Buenos Aires en 1978. Els seus dos primers llibres de contes, antologados en Ocells en la boca i altres contes van obtenir els premis Fons Nacional de les Arts i Casa de les Amèriques 2008. La seva primera novel·la, Distancia de rescate (2014), va ser nominada al Premi Booker Internacional, va obtenir els premis Shirley Jackson i Tournament of Books com a millor llibre publicat aquest any als Estats Units i va ser portada al cinema per Claudia Llosa per a Netflix. En 2018 va publicar la seva segona novel·la, Kentukis, nominada també al Premi Booker Internacional. Siete casas vacías (2015), el seu següent volum de contes, va obtenir el Premi Narrativa Breu Rivera del Duero i el National Book Award en 2022. El seu últim llibre és El buen mal (2025). Ha obtingut també importants guardons per la seva carrera, com el Premi Konex de l´Argentina per la seva trajectòria com a contista, i el Premi Iberoamericà José Donoso. Alguns dels seus contes han estat publicats en revistes com The New Yorker, Harper’s Magazine, Granta, McSweeney’s i The Paris Review, i han estat guardonats, entre altres, amb els premis Haroldo Conti, Juan Rulfo i O’Henry. Traduïda a quaranta llengües, Samanta Schweblin resideix des de fa més de deu anys a Berlín, des d´on escriu i ensenya escriptura creativa.

Nascut a Sant Julià de Vilatorta en 1982, és autor de les novel·les Crònica d’un delicte menor (L’Albí, 2012), Afores (Edicions de 1984, 2017), Estigmes (Edicions de 1984, 2019) i L’endemà de la teràpia (Edicions de 1984, 2020), del llibre de poemes Òsties (AdiA Edicions, 2017) i de diverses publicacions de contes i articles. També és editor de Mals Herbes, una de les editorials independents més destacades del país, on ha construït al llarg dels anys un saber molt específic sobre aquelles obres de la literatura catalana que han quedat fora del cànon. Ha estat el curador de les antologies Savis, bojos i difunts: el conte decadentista a Catalunya (1895-1930) i Bromistes, tramposos i mentiders: antologia del realisme màgic català (1923-1945). En la Escola Bloom va impartir el seminari «Clásicos fuera del canon», sobre literatura catalana no realista.

Jessica Anthony viu a Maine i imparteix classes en Bates College. És l´autora de The Convalescent i Chopstick, una novel·la multimèdia creada en col·laboració amb el dissenyador Rodrigo Corral. Els seus contes han aparegut en publicacions com Best New American Voices, Best American Nonrequired Reading o New American Writing entre altres i ha rebut beques d´institucions com la fundació nord-americana Creative Capital o la italiana Bogliasco.

Filòsof i historiador de l´art, és un dels pensadors europeus més interdisciplinaris. És professor de la École donis Hautes Études en Sciences Socials (EHESS) de París. Destaca per haver estudiat àmpliament els usos i els significats de les imatges en la cultura contemporània, especialment quant a la seva dimensió ètica, política i simbòlica. Ha realitzat obres d´especial rellevància, com a Imágenes pese a todo: una historia visual del Holocausto (Paidós, 2004) o Cuando las imágenes toman posición (Antonio Machado Libros, 2008). Recentment ha publicat Pasar, cueste lo que cueste (Shangrila, 2018), un llibre fruit de la col·laboració amb la poetessa grega Niki Giannari, on fa abstracció de la situació dels refugiats i pensa els conceptes de pària, apàtrida i migrant. També els llibres Desear desobedecer: lo que nos levanta(I) i Imaginar recomenzar: lo que nos levanta (II), i enguany La Fabriqui donis émotions disjointes (Els Éditions de Minuit, 2024). Així mateix, ha estat comissari d´exposicions com a L´Empreinte per al Centri Georges-Pompidou (París, 1997, en col·laboració amb Didier Semin) ; Fables du lieu, per a Le Fresnoy - Studio national donis arts contemporains (Tourcoing, 2001) ; Atles en el Museu Nacional Centre d´Art Reina Sofia (Madrid, 2010) o Soulèvements en el Jeu de Paume (París, 2016), que es va presentar també en el Museu Nacional d’Art de Catalunya amb el títol Insurrecciones (Barcelona, 2017).

Caspar Henderson és un escriptor i periodista britànic. El seu treball ha aparegut en publicacions com el Financial Times, el Independent, New Scientist o el Nova York Review of Books. De 2002 a 2005, va ser editor sènior d´Opendemocracy.com. En 2009 va rebre el premi Roger Deakin del Gremi d´Autors del Regne Unit i, en 2010, el premi Jerwood de la Reial Societat de Literatura de Gran Bretanya. A més, va ser nominat al premi Winton, que reconeix obres de divulgació científica de la Reial Societat de Londres per a l´Avanç de la Ciència Natural. Actualment viu a Oxford (Anglaterra).

Va néixer a Buenos Aires en 1989. És llicenciada en Filosofia per la Universitat de Buenos Aires, on s´exerceix com a docent. Ensenya, a més, escriptura en la Universitat Nacional de les Arts. Com a periodista, col·labora en La Nació, Infobae, Amfíbia, Orsai i Vice, entre altres mitjans. En 2017 va publicar el llibre de poemes Reconocimiento de terreno i en 2018 va guanyar el premi Ficcionrs al millor llibre de contes inèdits, atorgat pel Ministeri de Cultura de l´Argentina, per Nadie vive tan cerca de nadie.

Cristina Oñoro (Madrid, 1979) és professora en la Universitat Complutense de Madrid. Doctora europea en Teoria de la literatura i Literatura comparada, i llicenciada en Filosofia, ha estat docent i investigadora postdoctoral en la Université de Strasbourg. Les seves línies de recerca giren entorn de la literatura escrita per dones, la narrativa i el teatre contemporanis, i les relacions entre filosofia i creació literària. En el seu treball combina l´assaig amb la narració per a acostar a un públic ampli els temes que l´apassionen. En els últims anys ha desenvolupat una important activitat divulgativa a través dels clubs de lectura que ha dirigit en llibreries i institucions culturals de Madrid. És autora de diverses publicacions especialitzades, entre les quals destaca l´assaig Enrique Vila-Matas. Juegos, ficciones, silencios(Visor Llibres, 2015).

Alejandra Moffat (Los Angeles, Xile, 1982) és escriptora, guionista i dramaturga. En 2011 va publicar El hacedor de camas, la seva primera novel·la, a la qual va seguir MAMBO (2022), finalista del Premi Millors Obres Literàries atorgat pel Ministeri de les Cultures i les Arts de Xile (2023). Ha estat també guanyadora de la Mostra Nacional de Dramatúrgia de Xile en dues ocasions, amb les obres Buffalito que camina con jeans apretados y chaqueta de cuero (2005) i Recuerdos de cosas que duelen (2012). En els últims anys ha estat coguionista de pel·lícules estrenades a Cannes, Sant Sebastià i la Berlinale. En 2024 va ser reconeguda al costat de Manuela Martelli amb el Premi Pedro Sienna a Millor Guió per 1976. Actualment treballa en produccions d´Espanya, República Dominicana, Xile, l´Argentina i Mèxic.

Sergi Pàmies (París, 1960) es va donar a conèixer amb T´hauria de caure la cara de vergonya, llibre al qual van seguir Infecció, La primera pedra (Premi Ícar), L´instint (Premi Prudenci Bertrana), Sentimental, La gran novel·la sobre Barcelona (Premi de la Crítica Serra d’Or), L´últim llibre de Sergi Pàmies, Si et menges una llimona sense fer ganyotes (Premis Setenil, Ciutat de Barcelona i Lletra d’Or), La bicicleta estàtica (Premi Maria Àngels Anglada) i Cançons d´amor i de pluja. La seva obra s´ha traduït al francès, a l´alemany, a l´italià i al grec. Col·labora de forma regular en diversos mitjans de comunicació. Ha estat guardonat amb el Premi de Periodisme Esportiu Manuel Vázquez Montalbán.