Autores i autors

Klaus Merz va néixer en Aarau, Suïssa, el 3 d´octubre de 1945. Com a professor d´escola secundària, s´ha especialitzat en educació d´adults. Ha obtingut nombrosos guardons, entre ells, el famós Hermann-Hesse-Literaturpreis (Premi de Literatura Herman Hesse) en 1997, el Gottfried Keller-Preis (Premi Gottfried Keller) en 2004 i el Werkpreis der schweizerischen Schillerstiftung (Premi atorgat per la Fundació Schiller de Suïssa) en 2005. Ha escrit nombrosos poemes, contes i novel·les curtes. Actualment viu en Unterkulm, dedicat de ple a la seva obra poètica i narrativa.

Maud Kathleen Cairnes Plantagenet Hastings, Maud Cairnes, va néixer en 1935, filla del quinzè comte de Huntingdon. En 1916 es va casar amb William Montagu Curzon-Herrick, fill d´un polític conservador, i van viure en la mansió que aquest havia heretat, Beaumanor Hall, en Leicestershire, i que en 1939 va ser requisada pel ministeri de Guerra per a establir allí un centre d´escoltes secretes. Va publicar únicament dues novel·les, Estranys viatges (1935), que va ser acollida amb molt bones crítiques (Cyril Connolly la va qualificar de «història original i encantadora»), i The Disappearing Duchess (1939). Va escriure una altra, A Story for the Train, que mai va ser publicada. Va morir en 1965.

Kiko Amat (1971) va néixer a Sant Boi de Llobregat, en la perifèria barcelonina. El seu pare era rugbista, i la seva mare, auxiliar del manicomi local. Va abandonar els estudis als disset anys per a ser mod, cleptòman, disquero, caixer en McDonald’s, operari de cadena de muntatge en Seat Martorell, vigilant de càmping, carter comercial i cambrer d´un gran hotel. Ha publicat les novel·les El día que me vaya no se lo diré a nadie (2003): «Relat intens, irat i estilitzat com un senzill dels Small Façs» (Ramón Vendrell, El Periódico); Cosas que hacen BUM (2007): «Amb un humor vigorizante, Kiko Amat evoca els intents desesperats d´un antiheroi per a ser acceptat pel clan. Un autoretrat generacional ple de burla i de nostàlgia» (Ariane Singer, Le Monde); Rompepistas (2009): «Intel·ligent, emotiva, divertida i alhora melancòlica. Un Trainspotting (gairebé) sense drogues. Un guardià a la fàbrica La Seda. Un Graham Swift sense Guinness (amb Estrelles). Una novel·la excel·lent» (Carlos Zanón); Eres el mejor, Cienfuegoss (2012): «Tal vegada la forma més precisa i la més elogiosa de descriure la quarta novel·la de Kiko Amat és assegurar que és una novel·la 100% Kiko Amat. Cienfuegos representa el pitjor de la nostra generació: Amat, almenys en literatura, és segurament el millor» (Javier Calvo); i Antes del huracán: «Extraordinària. Pertany aquesta novel·la al tronc de l´alta literatura» (Jordi Gracia, El País), totes en Anagrama. També és autor de dos llibres de no ficció, Mil violines (2011) i Chap chap (2015). Escriu regularment per a El País i El Periódico, codirigeix el festival Primera Persona en el CCCB i coconduce el pòdcast Psycholand.

Amélie Balcou és historiadora de l´art llicenciada per la Sorbona. Actualment treballa en una tesi sobre els mosaics romans, amb especial atenció a la influència de l´art greco-egipci en el món romà. Apassionada de l´art oriental, també ha col·laborat en diversos projectes relacionats amb gravats japonesos, i s´interessa especialment per la mitologia i l´ús del grotesc i les figures monstruoses en l´art.

Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) és un artista i escriptor de culte. Les seves obres i llibres han creat un cos d´imatges i idees que, una vegada superada la seva aparença anacrònica, constitueixen una esmena a les nostres formes de vida globalitzades. La seva adhesió al localisme no té un rerefons folklòric, sinó radical. En les seves obres i textos només existeixen els llocs que es poden aconseguir a peu, caminant. Quan el sistema de l´art sembla exigir un internacionalisme acrític, Perejaume transita aquest món des d´una perspectiva lligada a la materialitat històrica i ancestral del camp. Una descripció injusta seria considerar-ho un poeta, accepció que se li adjudica per la seva capacitat d´ensenyorir-se del llenguatge, que sovint posa potes enlaire amb el concurs d´una ironia enlluernadora. Millor seria considerar-ho un agricultor que en algun moment va ser artista.

Laura Chivite va néixer a Pamplona en 1995. Va estudiar Literatures Comparades a Granada, especialitzant-se en la connexió entre literatura i cinema. Des de fa quatre anys resideix a Madrid, on ha cursat dos màsters i treballa, entre altres coses, de professora. Gene que ríe és la seva primera novel·la.

Sasha Pradkhan (Figueres, 1996) és filòloga i té moltes llibretes. Fa fanzins (Regla Fanzine), teatre (Cia. Ovulem Tot) i, sovint, poemes. Ha corregit textos sobre el món del circ i ha patit amb les dates límit de quatre traduccions de novel·la juvenil. Una vegada va fer un conte que ara apareix al setè número de la revista Branca. Després de treballar venent —i menjant— gelats, ara ven llibres i llegeix gratis.

Manuel Chaves Nogales (Sevilla, 1897 Londres 1944) va ser un important periodista d´origen sevillà, que va desenvolupar la seva activitat durant el període d´entreguerres. Chaves Nogales, va néixer en el si d´una família sevillana de classe mitjana i alt nivell cultural. La seva mare era Pilar Nogales, concertista de piano i el seu pare Manuel Chaves Rey (1870-1914), un important periodista sevillà, que treballava per al diari El Liberal, membre de la de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Sevilla i cronista oficial de la ciutat.

Ada Limón és autora de sis llibres de poesia, entre ells The Carrying, que va guanyar el premi National Book Critics Circle Award. El seu llibre Bright Dead Things va ser nominat per al National Book Award, el National Book Critics Circle Award i el Kingsley Tufts Poetry Award. El seu llibre de poesia més recent, The Hurting Kind, va ser preseleccionat per al premi Griffin Poetry Prize. També és autora de dos llibres infantils: In Praise of Mystery, amb il·lustracions de Peter Sís; i And, Too, The Fox, que s´estrenarà en 2025. A l´octubre de 2023 va rebre una beca MacArthur "Genius" i va ser nomenada dona de l´any per la revista TIME en 2024. Va rebre una beca Guggenheim i va escriure un poema que va ser gravat en la nau espacial Europa Clipper de la NASA que es va llançar a la segona lluna de Júpiter a l´octubre de 2024. Com a 24ª poeta llorejada dels Estats Units, el seu projecte insígnia es diu You Llauri Here i se centra en com la poesia pot ajudar-nos a connectar-nos amb el món natural. S´exercirà com a poeta llorejada fins a la primavera de 2025.

Elizabeth Strout (Portland, 1956) és una novel·lista nord-americana autora de Amy i Isabelle (1998, guanyadora del Premi Art Seidenbaum de Los Angeles Times i del Premi Heartland del Chicago Tribune), Queda´t amb mi i Els germans Burgess, així com de les reeixides sagues protagonitzades per Olive Kitteridge —Olive Kitteridge, guanyadora dels premis Pulitzer, Llibreter, Bancarella i Mondello i que es va convertir en una aclamada sèrie de televisió, i Llum de febrer — i per Lucy Barton —Em dic Lucy Barton, Tot és possible, Ai, William (considerat un dels millors llibres de l´any segons The Times i finalista del Premi Booker, amb la qual Alfaguara va iniciar en 2022 la publicació de l´obra de Strout), i, ara, Lucy i la mar—. A més, ha estat finalista del Premi PEN/Faulkner i del Premi Orange. Actualment viu entre Nova York i Portland.

María Gainza va néixer a Buenos Aires. Va treballar en la corresponsalia del New York Times a Buenos Aires i va ser corresponsal de ArtNews. Durant més de deu anys va ser col·laboradora regular de la revista Artforum i del suplement «Radar» del diari Pàgina/12. Ha dictat cursos per a artistes i tallers de crítica d´art, i va ser coeditora de la col·lecció sobre art argentí «Els Sentits», d´Adriana Hidalgo Editora. En 2011 va publicar Textos triats, una selec ción de les seves notes i assajos sobre art argentí. En Anagrama ha publicat El nervio óptico,La luz negra i Y un puñado de flechas.

Priscilla Morris és una escriptora britànica d´ascendència bosniana. Va créixer a Londres, va passar els estius a Sarajevo i va estudiar en la Universitat de Cambridge i en la Universitat de East Anglia. Ensenya escriptura creativa i divideix el seu temps entre Irlanda i Espanya. Inspirada en fets reals del lloc de Sarajevo (1992-96), ‘Papallones de sarajevo’ és la seva primera novel·la.

Delphine Perret és autora i il·lustradora. Es va graduar a l´Escola d´Arts Decoratives d´Estrasburg. Ha publicat una trentena de llibres, sobretot per a públic infantil i juvenil. El seu treball, sovint minimalista, explora la relació entre text i imatge per a expressar fenòmens complexos de la forma més simple possible. A vegades surt del món del llibre per a intervenir en diferents espais i parets amb el col·lectiu Le Bocal LTD de Lió en el qual treballa amb altres artistes.

Marina Sáez va néixer a Barcelona. Cada cap de setmana despertava als seus pares amb tota classe de dibuixos. Anys després, la cosa continua més o menys igual. Li agrada dibuixar bigotis de gat i sortir-se de la ratlla. I encara que ho ordeni tot per colors, sempre li dona molta mandra treure punta als llapis. Actualment combina la seva professió d´il·lustradora amb la docència. Ha exposat la seva obra a Barcelona, Atenes, Chicago i Berlín.

És professora emèrita dels departaments d´història de la consciència i d´estudis feministes de la University of Califòrnia, Santa Cruz (UCSC). Al llarg de la seva dilatada trajectòria acadèmica ha escrit textos de referència en àmbits tan diversos com el feminisme, la tecnociència, la ciència-ficció, la primatología o els estudis postcolonials. Des de tots aquests punts de vista ha qüestionat els valors de l´humanisme dominant en la cultura occidental i ha estudiat les relacions entre humans i no humans, des dels cíborgs fins als animals de companyia. En 1991 va publicar Ciència, cíborgs i dones: la reinvenció de la naturalesa (Càtedra, 1995), una compilació de deu assajos escrits durant la dècada de 1980 entre els quals destaca el Manifest per a cíborgs (Episteme, 1995) reeditat per Traficants de somnis en 2016, on recuperava el terme cíborg per a designar a un organisme híbrid capaç de transgredir les fronteres de l´humà i subvertir les categoritzacions convencionals. En l´àmbit de la relació entre humans i altres espècies, ha publicat el llibre Manifest de les espècies de companyia (Sans Soleil, 2016), centrat en defensar la noció «espècies de companyia» —oposada a «animals de companyia»— arran de la reflexió sobre la interacció que s´estableix entre els humans i molts tipus d´animals. En 2015 va escriure el seu gran assaig Seguir amb el problema. Generar parentiu en el Chthuluceno traduït al castellà per Consonni en 2019, en el qual proposa replantejar les relacions dels humans amb la Terra i totes les altres espècies que habiten en ella. Últimament també s´han publicat els títols El patriarcat de l´osset Teddy (Sans Soleil, 2015) i Les promeses dels monstres (Holobionte Edicions, 2019). En 2019, el CCCB va publicar la conversa entre Donna Haraway i Marta Segarra El món que necessitem (en castellà, Icària Editorial, 2019). En 2021, va participar en l´exposició Ciència fricció amb el mediometraje de Diana Toucedo “Camille&Ulysse” juntament amb Vinciane Despret.

Virginie Aladjidi va néixer en 1971. Treballa en el sector editorial i en la premsa infantil. Col·labora molt amb Caroline Pellissier, il·lustradora amb la qual crea nombroses obres.

Mary Oliver (1935-2019). Va néixer en 1935 Maple Heights, Ohio, en el si d´una família disfuncional. Per aquesta raó, des de molt aviat l´escriptura, la lectura i les escapades als boscos pròxims es van convertir en primerenques eines de fugida o defensa. Va estudiar en la Universitat Estatal d´Ohio i en el Vassar College, encara que no va arribar a obtenir cap títol ni va tenir major interès en això. Als vint-i-vuit anys va publicar el seu primer poemari, i des de llavors el seu treball sempre es va inspirar més en la naturalesa que en el món humà, i va provenir del seu inexpugnable i constant passió pels passejos solitaris per territoris salvatges. Va guanyar tant el National Book Award com el Premi Pulitzer, va impartir classes en la Universitat Casi Western Reservi, va ocupar la càtedra Catharine Osgood Foster en el Bennington College i va ser doctora honoris causa per quatre universitats distintes. És autora de més d´una trentena de llibres, la majoria poemaris i uns pocs assajos, entre els quals cal destacar, a més de «L´escriptura indòmita», «Winter Hours: Prose, Prose Poems and Poems» (1999), «Why I Wake Early» (2004) o «Blue Horses» (2015).

Charline Collette va créixer en un petit poble francès i actualment és il·lustradora a París. Ha estudiat gravat, historieta il·lustrada o còmic, serigrafia i il·lustració, així com ciències polítiques. L´any 2013 va acabar els seus estudis i al gener de 2015 va publicar la seva primera obra. Des de llavors, s´ha dedicat exclusivament al dibuix i a la pintura. La seva obra “En el bosc” ha rebut el premi Revelació Llibre Jove del ADAGP (societat francesa de drets d´autor en arts gràfiques i plàstiques).

Giuseppe Ayala (Caltanissetta, Sicília, 1945) va ser membre destacat del grup antimàfia de Palerm i va representar a la Fiscalia en el primer maxiproceso. Diputat i senador durant quatre legislatures i sotssecretari de Justícia de 1996 a 2000, va abandonar la política en 2006, tornant al Poder Judicial com a regidor d´una secció civil en la Cort d´Apel·lacions de L´Aquila, fins a la seva jubilació, al desembre de 2011. És autor de La guerra dei Giusti (1993) i Troppe coincidenze (2013).

Colson Whitehead va néixer en 1969 a Nova York. Finalista del PEN/Hemingway amb la seva primera novel·la, La intuicionista (2000), ha publicat mitja dotzena de novel·les i el llibre El colós de Nova York (2005). Va ser finalista del Premi Pulitzer amb John Henry Days (2011), finalista del PEN/Oakland Award amb Apex Hides the Hurt (2006) i del PEN/Faulkner amb Sag Harbor (2009). Zona Un (2012) va ser un best seller per a The New York Times, i en 2014 va publicar The Noble Hustle: Poker, Beef Jerky & Death. El ferrocarril subterrani és la seva última novel·la fins a la data i ha estat mereixedora del Premi Pulitzer 2017, del National Book Award 2016, de l´Andrew Carnegie Medal for Excellence i del Indies Choice Book Award de 2017. Colson Whitehead és professor en les universitats de Columbia i Princeton, i ha rebut les beques Guggenheim i MacArthur.