Autores i autors

Michel Krielaars és escriptor i periodista especialitzat a Europa de l´Est i l´ex Unió Soviètica. Actualment escriu per al diari holandès NRC. Va estudiar història i rus en la Universitat d´Amsterdam i va ser corresponsal a Rússia entre 2007 i 2012. Krielaars ha escrit novel·les, col·leccions de relats i diversos llibres sobre Rússia, entre ells Through Chekov’s Glasses i Travels through Russia, que va guanyar el premi Bob donin Uyl. Viu a Amsterdam.

Miranda July va néixer en Berkeley, Califòrnia, en 1974, i actualment viu a Los Angeles. És cineasta, actriu, performer, escriptora i artista multidisciplinari. La seva obra s´ha presentat en llocs com The Kitchen, el museu Guggenheim o el MoMA, i en dos biennals del Whitney. Va escriure, va dirigir i va protagonitzar el seu primer llargmetratge, Tu, jo i tots els altres (2005), que va rebre un premi especial del jurat en Sundance i la Caméra d´Or en el Festival de Cannes. El futur (2011), la seva segona pel·lícula, va optar a l´Os d´Or del Festival de Berlín i va ser seleccionada entre les millors pel·lícules de l´any per The New Yorker. Ningú és més d´aquí que tu va ser el seu primer llibre de relats, publicat en vint-i-set països i guardonat amb el Frank O´Connor International Award 2007. El seu llibre de no ficció Et tria (2012) va ser un dels millors llibres de l´any segons Amazon, i Oprah Magazine el va destacar com a lectura imprescindible d´aquest any. El primer home dolent (Literatura Random House, 2015) va ser la seva primera novel·la i es va publicar en més de vint països.

Matthew Cordell és autor i il·lustrador de diversos reeixits àlbums il·lustrats com ´Hello, Neighbor!: The Kind and Caring World of Mister Rogers´, i ´Wolf in the Snow´, que va obtenir la medalla Caldecott en 2018. Com a il·lustrador ha treballat al costat d´autors de renom com Gail Carson Levine, Philip C. Stead, i Rebecca Kai Dotlich. Matthew viu amb la seva dona, la també autora Julie Halpern, i els seus dos fills a Chicago.

Toby Wilkinson va estudiar egiptologia en Downing College, Universitat de Cambridge, es va graduar amb honors de primera classe i va guanyar el premi Thomas Mulvey de la universitat. Va rebre el seu Doctorat en Filosofia (PhD) en Egiptologia del Christ´s College de la Universitat de Cambridge en 1994 amb una tesi doctoral titulada «Egipte en Transició: Cronologia Predinàstica-Dinàstica Primerenca i els Efectes de la Formació de l´Estat». Els seus nomenaments acadèmics van incloure la beca de recerca Lady Wallis Budge en egiptologia en Christ´s College, Universitat de Cambridge (1993-1997) i una beca de recerca especial Leverhulme Trust en la Universitat de Durham (1997-1999). Actualment, és membre del Clare College de la Universitat de Cambridge. És autor de tretze llibres que han estat traduïts a dotze idiomes. Les seves obres inclouen «The Rise and Fall of Ancient Egypt» (2010) que va guanyar el Premi Hessell-Tiltman, atorgat a la millor obra de no ficció històrica «A World Beneath the Sands: Adventurers and Archaeologists in the Golden Age of Egyptology» (2020) i «Tutankhamun Trumpet: The Story of Ancient Egypt in 100 Objects» (2022). És membre de la Society of Antiquaries of London (FSA) i de la Royal Historical Society (FRHistS).

Paulina Flores va néixer a Santiago de Xile en 1988 i és llicenciada en Literatura Hispànica. El seu primer llibre, Quina vergonya, va guanyar el Premi Roberto Bolaño, el Premi del Cercle de Crítics d´Art a la Millor Escriptora Novella i Premi Municipal de Literatura de Santiago. Va ser seleccionat com un dels deu millors llibres de 2016 pel diari El País, i ha estat traduït a vuit idiomes, inclosos l´anglès i el japonès. En 2021 va ser seleccionada per Granta com un dels 25 millors narradors en espanyol menors de 35 anys. Illa Decepció és la seva primera novel·la.

Mar García Puig (Barcelona, 1977) és llicenciada en Filologia Anglesa i té un màster en Lingüística. És autora del llibre La història dels vertebrats (Random House, 2023), guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona, el Premi Vanity Fair a autora revelació i el Premi No llegiu. Publicat també en català (La Magrana, 2023), serà traduït al francès, anglès i portuguès i adaptat al cinema pròximament. Editora i traductora de professió, ha col·laborat en mitjans com El País, La Vanguardia, El Periódico, El Diari o Público, i té una secció en el programa de Catalunya Ràdio "Els donis i els dies". Imparteix tallers i xerrades sobre la relació entre literatura i salut mental.

Josefina Maymó i Puig (la Corunya, 1958) és llicenciada en Filosofia per la UB. Ha estat premiada, entre d’altres, al Concurs Literari Vila de Gràcia (2012), Premi de Poesia Francesc Martí Queixalós de Reus (2015), Certamen Literari Francesc Candel de reportatge periodístic (2016), Certamen Literari de Relat Breu de Santa Eulàlia de Ronçana (2016 i 2018). I seleccionada als Premis Recull de Blanes, modalitat Retrat Literari (2015), i finalista al Premi Tinet, dins dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona (2018), i al Premi Núvol de Contes (2021). Buidar la casa dels pares (Trípode, 2023) és el seu primer recull de poemes.

Esther Cross (Buenos Aires, l´Argentina, 1961). Escriptora i traductora argentina, va estudiar Lletres i es va graduar com a Llicenciada en Psicologia en la Universitat Catòlica Argentina. Compta amb una extensa obra com a novel·lista, escriu també contes i incursionó en el guió i la direcció documental de cinema. Traductora de Richard Yates, William Goyen, Mark Twain, Cynan Jones i Celia Paul són alguns dels autors que va portar a la nostra llengua. Al llarg de la seva carrera ha rebut alguns dels premis més destacats del camp de la cultura nacional i internacional. En 1998, va obtenir la Beca Fulbright Fons Nacional de les Arts per a estudiar cinema a Nova York, els Estats Units, i en 2004 va ser beneficiària de la Beca atorgada per la Civitella Ranieri Foundation per a realitzar la residència artística en Umbertide, Itàlia. Els seus contes van ser premiats per la SADE i les revistes First i Plural i va rebre esments en els concursos Premi Juan Rulfo i Manuel Mujica Láinez. Durant anys va coordinar tallers d´escriptura i col·labora en diferents mitjans de comunicació culturals.

Julián Casanova és catedràtic d´Història Contemporània en la Universitat de Saragossa i professor visitant en la Central European University de Budapest. És autor, entre altres treballs, de La historia social y los historiadores (Crítica, 1991), De la calle al frente. El anarcosindicalismo en España, 1931-1939 (Crítica, 1997, publicat en anglès per Routledge, Londres, 2004, amb el títol Anarchism, The Republic and Civil War in Spain 1931-1939), La Iglesia de Franco (Crítica, 2005), República y guerra civil (Crítica/Marcial Pons, 2007; edició anglesa amb notes a Cambridge University Press, 2010), Europa contra Europa, 1914-1945 (Crítica, 2011), España partida en dos. Breve historia de la guerra civil española (Crítica, 2013; original en anglès en I.B. Tauris, Londres, 2012; edició en turc en Iletisim, Istanbul, 2015; en àrab, Arab Center for Research & Policy Studies, Doha, 2017), La venganza de los siervos. Rusia 1917 (Crítica, 2017). Amb Carlos Gil Andrés ha escrit Historia de España en el siglo XX (Ariel, 2009; edició en anglès amb notes a Cambridge University Press, 2014). Ha estat professor visitant en prestigioses universitats europees, estatunidenques i llatinoamericanes i membre del Institute for Advanced Study de Princeton.

Javier Argüello (Santiago de Xile, 1972), escriptor de nacionalitat argentina resident a Barcelona, col·labora amb El País, és professor del Ateneu Barcelonès i s´ha dedicat al cinema. Ha publicat els llibres Siete cuentos imposibles (Lumen, 2001), El dia que me quieras, antología de tangos (Lumen, 2004), Los mejores poemas de amor, Antología romántica de Pablo Neruda (Lumen, 2006), El mar de todos los muertos (Lumen, 2008), La música del mundo (Galàxia Gutenberg, 2011) i A propósito de Majorana (Literatura Random House, 2015). Va ser guanyador del concurs de relats Paula, fallat per un jurat presidit por Enrique Vila-mates, l´any 2000, i del Premi d´Assaig Josep Palau i Fabre. A més, el seu curtmetratge Fuera de servicio li va valer el premi del Festival Internacional de Sant Petersburg, en la categoria de debutant; l´esment d´honor en el festival organitzat per la New School, de Nova York; i el premi del jurat en el Festival Internacional de Cartagena de Indias.

Vicent Molins és director de Agència Districte, agència d´espais i marques inspirats en els contextos urbans. Geògraf de formació. Escriu habitualment sobre ciutat en mitjans com El Confidencial i València Plaza. Autor d´assajos com a Club a la Fugida (Barlin, 2022) o València, el relat d’una ciutat (Drassana, 2023).

Antoni Marí (Eivissa, 1944) va estudiar Filosofia i Lletres i actualment és catedràtic de Teoria de l´Art en la Universitat Pompeu Fabra. Poeta, assagista i narrador, és autor d´una obra literària, àmpliament traduïda, extensa i guardonada que comparteix una mateixa inquietud per les arrels de la creació artística, l´experiència estètica i la interrogació metafísica. Com a assagista s´ha centrat en el camp de la modernitat; fruit d´aquesta labor són l´antologia del romanticisme alemany El entusiamo i la quietud i els assajos Euforión: esperit i naturalesa del geni (1979), La voluntat expressiva (1988), Formis de l´individualisme (1994) i La vida dels sentits (2004). Es va donar a conèixer com a poeta amb El preludi (1979), poemari al qual han seguit altres obres com Un viatge d´hivern (1989) i El desert (1997). Com a narrador ha publicat El got de plata (publicat en català en 1991 i en versió en castellà de l´autor en 1992), pel qual va obtenir el Premi Ciutad de Barcelona i el Crítica Serra d´Or, i les novel·les El camí de Vincennes (1995) i Entspringen (2000).

Lluís Calvo és un escriptor i crític literari molt prolífic. Les seves obres són considerades imprescindibles de l´assaig i la poesia catalana contemporània. En l´àmbit de l´assaig, destaquen entre les seves últimes publicacions Els Llegats (Arcàdia, 2021), El dilema de l’amor (Angle Editorial, 2023) i El segrest de la política (Quaderns Anagrama, 2024), un al·legat en favor de la democràcia. D´altra banda, en la poesia de Lluís Calvo trobem, entre altres, dos eixos principals: la reflexió sobre el llenguatge i la naturalesa. Les seves últimes obres poètiques són Centaures i rossinyols (Edicions del Buc, 2023) i Cor pirinenc. El poema de Fontalba i Gotanegra (Lleonard Muntaner, 2022), un llibre que el «Quadern» d´El País va destacar entre les cinquanta millors obres en català dels últims cinquanta anys. Entre els premis que ha rebut, destaquen el premi de reconeixement a la trajectòria literària Cadaqués a Quima Jaume, els Jocs Florals de Barcelona i el premi de la crítica Serra d’Or.

Laura Llevadot és doctora per la Universitat de Barcelona amb la tesi sobre el filòsof Soren Kierkegaard. Professora de Filosofia Contemporània a la UB, la seva investigació gira entorn de la filosofia francesa del segle XX amb qüestions com l’alteritat, la deconstrucció, l’estètica i el pensament polític postfundacional. El 2014 va impulsar el Primer Festival de Filosofia Barcelona Pensa, seguint el model de diverses ciutats franceses. El 2017 va dirigir un projecte editorial en llengua catalana sobre el pensament polític postfundacional. Ha publicat diversos llibres, entre ells Mi herida existía antes que yo. Feminismo y crítica de la diferencia sexual (Tusquets editores, 2022).

Natàlia Boronat (Salomó, 1973) és llicenciada en Ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona i en Filologia Eslava per la Universitat de Barcelona. Va viure a Rússia entre el 2001 i el 2019, on va treballar de lectora de català de l’Institut Ramon Llull a Sant Petersburg i a Moscou, però també en el sector del turisme i com a periodista. Durant aquests anys va recórrer bona part de Rússia per conèixer la gran diversitat d’aquest país, cosa que l’ha portat a escriure el recull de cròniques Muntanya russa (Godall Edicions, 2024).

Santiago Gerchunoff (Buenos Aires, 1977) viu a Madrid des de 1997 i actualment és professor de Teoria Política en la Universitat Carles III. Va ser llibreter fundador de la llibreria Muga i director editorial de Clau Intel·lectual i Segle XXI. Escriu assaig i crítica cultural. En Anagrama ha publicat Ironia On i Un detall sinistre en l´ús de la paraula feixisme.

Carlos Ferráez és escriptor i cineasta mexicà, magistrat en Creació Literària de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. La seva primera novel·la, El centpeus bicèfal, va ser publicada a Mèxic el 2019 i a Colòmbia el 2022. Els seus curtmetratges i col·laboracions cinematogràfiques han rebut múltiples premis nacionals i internacionals. Un d´ells, el curtmetratge El cursor intermitent, va ser guanyador del Concurs Estatal de la Joventut i va ser part de la Selecció oficial Internacional de Cinema d´Acapulco i de la secció de Cinema Universitari del Festival de Cannes.

Enric Satué és historiador i acadèmic, a més d´un dels més prestigiosos dissenyadors espanyols. Va rebre el Premi Nacional de Disseny en 1988 i seu és, per exemple, el logotip de l´Institut Cervantes. Va ser professor en la Universitat Pompeu Fabra i a l´Escola Tècnica Superior d´Arquitectura, totes dues de Barcelona. No obstant això, com a fill del seu temps, en llegir a penes es fixa en les lletres d´impremta, desoint l´encertat judici de Peter Behrens: «El tipus (la lletra) és un dels més eloqüents mitjans d´expressió de cada època o estil. Pròxim a l´arquitectura, proporciona el més característic retrat d´un període i el més sever testimoniatge del nivell intel·lectual d´una nació». Aquest llibre tracta d´esmenar la indiferència crònica manifestada cap a un mitjà que és, també i principalment, missatge.

Braulio García Jaén és periodista en El País. En 2013 va rebre la beca del Journalism Fund, amb la qual va iniciar aquest llibre. Ha treballat en la Cadena SER, Vanity Fair, Factual i Público, i ha publicat en El Confidencial i InfoLibre, entre altres.

Jordi Nopca (Barcelona, 1983) és escriptor i periodista. Llicenciat en Periodisme i en Teoria de la Literatura, és redactor i coordinador del suplement de llibres setmanal Llaura Llegim del diari Llaura, on ha publicat més d´un miler d´articles. Amb La teva ombra va guanyar el primer Premi Proa en 2019. Prèviament ha publicat la compilació de contes Licitació a casa (L’Altra, 2015; labutxaca, 2024) —traduït al castellà, anglès i neerlandès— i la novel·la El talent (LaBreu, 2012). Entre les antologies de relats en què ha participat destaquen Nits d’estiu (Univers, 2020) i Barcelona 2059 (Mai Més Llibres, 2021).