Autores i autors

Julio CortázarNascut a Brussel·les en 1914, durant una estada temporal dels seus pares en aquesta ciutat, és un dels escriptors argentins més importants de tots els temps. Va realitzar estudis de Lletres i de Magisteri, i va treballar com a docent en diverses ciutats de l´interior de l´Argentina. En 1951 va fixar la seva residència definitiva a París, des d´on va desenvolupar una obra literària única dins de la llengua castellana. Alguns dels seus contes es troben entre els més perfectes del gènere. Sambori va commocionar el panorama cultural del seu temps i va marcar una fita indefugible dins de la narrativa contemporània. Cortázar va morir a París en 1984.

Roser Capdevila (Barcelona, 1939) va estudiar a l´Escola Massana de Belles Arts de Barcelona. L´any 1983, inspirant-se en les seues tres filles Teresa, Anna i Helena, va crear els personatges de Les tres bessones, els llibres de les quals han estat traduïts a 35 llengües i ha propiciat la creació d´una sèrie de televisió que s´ha emès en 158 països. El 1999 fou guardonada amb el Premi Nacional de Cinema i d´Audiovisual i el 2004 amb la Creu de Sant Jordi. A Bromera ha il·lustrat llibres d’autors tan reconeguts com són Elisabet Abeyà (Estimat iaio i La bruixa que anava amb bicicleta), Maria Dolors Pellicer (La banda dels superbruts) o Bernardo Atxaga (Antonino Apreta i Història d’uns pollets), entre altres.

J.K. Rowling és l’autora de les multipremiades novel·les de Harry Potter, que han obtingut uns rècords de vendes mundials. Venerada pels seus fans a tot el món, la sèrie ha venut més de cinc-cents milions de còpies, ha estat traduïda a vuitanta idiomes i va inspirar vuit pel·lícules supertaquilleres. Rowling ha escrit tres volums complementaris per ajudar diverses entitats benèfiques: El quidditch de totes les èpoques, Bèsties fantàstiques i on trobar-les (en benefici de Comic Relief i Lumos) i Les rondalles del bard Gallard (en benefici de Lumos), així com un guió de cinema inspirat en Bèsties fantàstiques i on trobar-les, que és el primer d’una sèrie de cinc pel·lícules que té previst escriure. J.K. Rowling també ha col·laborat en l’obra de teatre Harry Potter i el llegat maleït (parts u i dos), que es va estrenar al West End de Londres l’estiu de 2016. L’any 2012, Pottermore, la companyia digital de J.K. Rowling, va veure la llum. En aquest lloc web únic, els fans de Harry Potter poden gaudir dels nous escrits de l’autora i endinsar-se encara més en el món meravellós dels mags. També és l’autora de La vacant imprevista, una novel·la per a adults, i de la sèrie de novel·la negra de l’investigador Strike, escrita amb el pseudònim Robert Galbraith. A banda de l’Orde de l’Imperi Britànic (OBE) pels seus serveis a la literatura infantil, J.K. Rowling ha rebut nombrosos premis i distincions, com la Legió d’Honor de França i el premi Hans Christian Andersen.

ohann Sebastian Bach (1685-1750) va ser un organista i compositor alemany l´obra del qual es considera avui una de les millors de la música barroca en el seu apogeu (entorn de 1600-1750). En vida va ser més conegut com a organista que com a compositor, i el seu ric llegat abasta obres sacres i profanes, sobretot cantates, peces per a òrgan i concerts que van influir en molts compositors posteriors. Entre les obres més aclamades per la crítica figuren El Magnificat, la Missa en si menor i els Concerts de Brandenburg. La famosa melodia Aire per a la corda de sol, que utilitza la corda més greu del violí, procedeix de la tercera suite orquestral de Bach.

Immanuel Kant (1724-1804): la seva obra suposa un punt d´inflexió en la història del pensament, i la modernitat no ha deixat d´autoproclamar-se reiteradament com la seva hereva. No és estrany, doncs, que es decideixi parar esment als seus textos en una època com la nostra, més procliu a fer balanços que a incrementar per si mateixa el seu patrimoni. Aquesta pot ser l´explicació que últimament vengen proliferant tant les traduccions del filòsof de Königsberg.

Charles Lutwidge Dodgson, matemàtic, lògic i escriptor britànic més conegut  pel pseudònim de Lewis Carroll, va néixer en Daresbury, Cheshire, en 1832, i va morir en Guildford en 1898. Durant prop de quaranta anys va ser professor de matemàtiques a Oxford, i juntament amb el també lògic George Boole va procedir a una axiomatización de la lògica. Però, sens dubte, el que li ha fet universalment conegut són les seves històries per a nens, històries on va desplegar tot el seu talent per a jugar —i fer-nos reflexionar— amb l´absurd, el contrasentit i la màgia d´algunes paradoxes lògiques. Carroll, que també agradava de fotografiar nenes, i que ha deixat una galeria d´ambigus retrats infantils, és autor d´Alicia al país de les meravelles (1865), A través del mirall (1872), La caça del Snark (1876) i Silvia i Bruno (1889).

George Orwell (Motihari, l´Índia, 1903 - Londres, 1950), el nom real del qual era Eric Blair, va ser novel·lista, assagista brillant i mestre de periodistes. Podria dir-se que la seva breu vida resumeix els somnis i els malsons del món occidental en el segle XX. Va néixer a l´Índia britànica en el si d´una família de classe mitjana, va estudiar amb una beca en l´exclusiu col·legi de Eton, va servir en la Policia Imperial en ultramar (Els dies de Birmània, 1934), va tornar a Europa, on va viure cames ajudeu-me (Sense blanca a París i Londres, 1933), va tornar a l´Anglaterra rural i va començar allí l´exercici de la docència (La filla del clergue, 1935), va escriure sobre la classe obrera anglesa i l´explotació (Que no mori la aspidistra, 1936; El camí a Wigan Pier, 1937), va recollir la seva experiència de lluita contra el feixisme en la turbulenta Guerra Civil espanyola(Homenatge a Catalunya, 1938), va albirar en la convalescència posterior l´ensulsiada del vell món (Pujar per aire, 1939), va col·laborar amb la BBC durant la Segona Guerra Mundial, es va consagrar en el Tribune i el Observer com un dels millors prosistas en llengua anglesa (entre la seva vasta producció assatgística cal destacar El lleó i l´unicorn i altres assajos, 1940), fabuló les perversions del socialisme(Rebel·lió en la granja, 1945) i va arribar a anticipar nous tipus de societat burocràtica i hiperpolítica (1984, 1949). Malgrat la seva primerenca mort, se li continua considerant la consciència d´una generació i una de les veus més lúcides que s´han alçat contra tota classe de totalitarismes.

Charles Baudelaire (París, 9 d´abril de 1821 - 31 d´agost de 1867) va ser poeta, traductor i crític. Considerat el precursor del moviment simbolista i de la poesia moderna, la seva vida va estar marcada per una infància difícil i pels excessos, la qual cosa el va convertir en un «poeta maleït». En 1857, després de la publicació de Les flors del mal, va ser acusat per atemptar contra la moral pública, per la qual cosa sis dels seus poemes no van veure la llum fins a 1949. Baudelaire és un geni de la literatura francesa, únic en el domini del ritme i la forma, enfrontat i atret durant tota la seva vida pel diví i el diabòlic, per la qual cosa els seus poemes descriuen a l´ésser humà més gloriós i més miserable alhora. Algunes de les seves obres són: Els salons (1845-1846); Els paradisos artificials (1860); la seva única novel·la, La Fanfarlo (1847); els seus diaris íntims, Coets, i les seves nombroses traduccions de l´obra d´Edgar Allan Poe.

Gustave Flaubert va néixer a Rouen en 1821. En 1844 va abandonar els seus estudis de Dret per raons de salut, la qual cosa li va permetre dedicar-se exclusivament a la literatura. Així, en 1846, es va retirar en Croisset, un petit i tranquil poble normand, on va escriure la majoria de les seves obres. La seva primera novel·la publicada, Madame Bovary, va aparèixer per lliuraments en la Revue de Paris en 1856, i va ser objecte d´un judici per escàndol públic, la qual cosa li va garantir l´èxit immediat. Després van venir altres obres mestres com Salambó (1862), L´educació sentimental (1869), La temptació de sant Antoni (1874) i Tres contes (1877). En 1880, mentre treballava en la inconclusa Bouvard i Pécuchet, publicada pòstumament en 1881, va morir en Croisset a l´edat de cinquanta-nou anys. A més de narrador, Flaubert també va ser autor de nombroses obres teatrals, així com d´una voluminosa correspondència.

Joseph Rudyard Kipling (Bombai, 1865-Londres, 1936), autor de relats i contes infantils, novel·lista i poeta, se li recordarà, sobretot, per les seves obres infantils. Entre elles, destaquen El llibre de la Selva (1894), el relat curt L´home que va poder ser rei (1888), la novel·la d´espionatge Kim (1901), i Puck del pujol de Pook (1906), alguns d´ells, portats al cinema. Després de rebutjar el premi nacional de poesia Poet Laureat en 1895, la Order of Merit i el títol de Sir de la Order of the British Empire, Kipling va acceptar el Premi Nobel de Literatura de 1907 convertint-se en el guanyador més jove fins a la data d´aquest premi, i en el primer escriptor britànic a rebre aquest guardó.

Arturo Pérez-Reverte va néixer a Cartagena, Espanya, en 1951. Va ser reporter de guerra durant vint-i-un anys i va cobrir divuit conflictes armats per als diaris i la televisió. Amb més de vint milions de lectors en el món, traduït a quaranta idiomes, moltes de les seves obres han estat portades al cinema i la televisió. Avui comparteix la seva vida entre la literatura, la mar i la navegació. És membre de la Reial Acadèmia Espanyola i de l´Associació d´Escriptors de Marina de França.

Samantha Harvey (Kent, 1975) va estudiar Filosofia en la Universitat de York i en la Universitat de Shef? eld, i va completar la seva formació amb un màster en Escriptura Creativa i un doctorat en la Universitat de Bath Spa, on actualment exerceix com a professora. És autora de les novel·les The Wilderness (guardonada amb el Premi Betty Trask i el Premi AMI Literature en 2009), All Is Song, Dear Thief i The Western Wind (Premi Staunch Book 2019), i de l´assaig autobiográ?co Un malestar inde?niu, un relat lúcid i colpidor sobre la seva relació amb l´insomni en el qual Harvey desplega, a més, tota una prospecció de la condició humana: «La seva lectura provoca angoixa i compassió, però també transmet una vitalitat delicada i admirable» (David Jiménez Torres, El Mundo); «Escruixidor» (Manuel Rodríguez Rivero, El País). Les seves novel·les han estat preseleccionades per al Women’s Prize for Fiction, el Guardian First Book Award i els premis Walter Scott, James Tait Black, Man Booker, Baileys, Jerwood Fiction Uncovered i HWA Gold Crown. Exerceix també com a crítica literària en The Guardian i The New York Times, i ha col·laborat amb assajos i articles en The New Yorker, The Telegraph, The Guardian i la revista TIME, entre altres publicacions. Orbital, la seva novel·la més recent, ha estat guardonada amb el Premi Booker, a més de preseleccionada per al Premi Orwell de Ficció Política i ?nalista del Ursula K. Le Guin de Ficció.

Juan Tallón (Vilardevós, Orense, 1975) és llicenciat en Filosofia, encara que sempre s´ha guanyat la vida amb el periodisme. És autor de diversos llibres en gallec, i en castellà ha publicat obres de no ficció com a Libros peligrosos i Mientras haya bares, així com les novel·les El váter de Onetti, Fin de poema, Salvaje oeste i en Anagrama Rewind: «Un exercici literari impactant... Un llibre viu» (Manuel Jabois, El País); «Escriptura excel·lent... Una oda a les coses trencades» (Juan Cruz, El País); «Un llibre eloqüent i colpidor» (Pilar Castro, El Mundo); «Una novel·la meravellosa sobre el dol, la capacitat de fer memòria i la vivència de la felicitat com a miratge. Un llibre, d´estranya melancolia, que parla de com els humans tirem endavant després de l´ensulsiada» (Marta Sanz, El Periódico de Catalunya); i Obra maestra: «L´habilitat de Tallón ha estat escriure una novel·la que no ho sembla, o que potser ni tan sols ho és. El lector decideix» (Alberto Moyano, El Diario Vasco); «Molt disfrutable, i des de diversos punts de vista. I això és el primer que ha d´aconseguir la literatura» (Marcos Pereda, Jot Down); «Obra mestra troba el mode d´explicar una història que frega la condició de no-història amb agilitat i enginy, i amb major senzillesa del que aparenta el seu caràcter fragmentari» (Nadal Suau, El Cultural); «Són molts elements els que estan en joc: política, identitat nacional, fracàs i èxit, malaptesa congènita, mala llet, innovació en la gramàtica de l´art… I d´aquesta manera tan obliqua i prismàtica, Tallón ha escrit una novel·la “total”. Divertida, tràgica i rotunda» (Carlos Pardo, Babelia). La seva novel·la més recent és Mil cosas.

Iris Murdoch va néixer a Dublín en 1919. Va estudiar en la Badminton School de Bristol i posteriorment es va llicenciar en llengües clàssiques per la Universitat d´Oxford. A Cambridge va estudiar filosofia, matèria que a partir de 1948 impartiria a Oxford, on va viure la major part de la seva vida. En 1956 es va casar amb John Bayley. Va morir el 8 de febrer de 1999, després de sofrir una llarga malaltia. La seva extensa obra abasta novel·la, assaig, poesíay teatre. D´entre les vint-i-sis novel·les que va escriure, cal destacar Sota la xarxa, La campana, El cavaller negre, El castell de sorra i Una derrota bastant honrosa. En Lumen s´han publicat La negra nit, El somni de Bruno, El príncep negre, La mar, la mar, que va merèixer el Premi Booker en 1978, i Amics i amants.

Brian Aldiss (Anglaterra, 1925). Després de combatre en la segona guerra mundial i viatjar per tota Àsia, va treballar com a llibreter a Oxford. En 1954 va guanyar el seu primer premi literari, concedit per The Observer . Va dirigir la revista de ciència-ficció Sf Horizons, que va fundar juntament amb Harry Harrison en 1966; així mateix, va ser director literari de The Oxford Mail i corresponsal de The Guardian. En 1978 es va fer càrrec de l´àrea de ciència-ficció de Penguin Books i va passar a presidir la British Science Fiction Association.

Liv Strömquist (Lund, 1978) és una de les historietistas més prestigioses de Suècia, així com una popular locutora de ràdio i televisió. Després de llicenciar-se en Ciències Polítiques, va debutar en el món del còmic amb Hundra procent fett (2005), al qual van seguir, entre altres, Einsteins fru (2008), Prins Charles Känsla (2010), Ja till Liv (2011),El fruit prohibit (Reservoir Books, 2018) i Els sentiments del Príncep Carles (Reservoir Books, 2019), No sento res (Reservoir Books, 2021), La sala dels miralls (Reservoir Books, 2022) i Astrologia Lleugera (Reservoir Books, 2023). Liv Strömquist és una ferma activista del feminisme i les polítiques d´asil. Sol publicar articles en mitjans de gran difusió, com Trade New, Ordfront Magazine, Aftonbladet o Dagens Nyheter. En 2016 va ser nomenada doctora honoris causa per la Universitat de Malmö. Actualment treballa per al Swedish Arts Council.

Martí Rosselló (Premià de Mar, 1953 – 2010) fou un poeta i escriptor en llengua catalana. Fou col·laborador del diari El Punt i de Radio Premià. Destacà com a dinamitzador cultural i social local amb l’impuls o el suport a iniciatives com ara el projecte Taula Rodona, el Taller obert d’Expressió o el Correllengua. La seva obra poètica la trobem a Filmonogràfic (Oikos-Tau, 1980), Figures amb nom (L’Aixernador, 1995), L’amable abisme del record (1999) i Inventari parcial d’excuses per viure (Quaderns Crema, 2001). L’Editorial Quaderns Crema va publicar les seves obres narratives Anna K (2000) i Parella de tres (2003).

Daria Serenko (Jabárovsk, 1993). Poeta, curadora, activista, professora de Literatura i artista, va anar durant anys una de les «noies» de les quals tracta el seu primer llibre, «Noies i institucions» (Errata naturae, 2023), perquè va treballar en la galeria Peresvétov Pereúlok i a la Biblioteca Nekrásov, d´on va ser acomiadada pel seu activisme polític. Els seus primers poemes van ser aclamats per la crítica i premiats en múltiples ocasions. En 2016, es va fer famosa per la campanya «Piquet silenciós»: viatjava diàriament en el metre de Moscou amb cartells amb declaracions polítiques, reflexions feministes o sobre temes socials, així com poemes d´autors russos. Des d´aquest moment, el seu activisme ha estat imparable: el moviment feminista en el qual participa està estretament vinculat amb la comunitat LGTBIQ+ i les organitzacions de defensa de drets humans. Porten anys lluitant contra el règim de Putin malgrat la crua persecució i les amenaces de mort recurrents. Al febrer de 2022, juntament amb altres companyes, va fundar el grup Resistència Feminista Contra la Guerra per a protestar contra la invasió d´Ucraïna que va llançar un manifest que es va traduir a més de trenta llengües i que va rebre el Premi de la Pau d´Aquisgrà en 2023. Al març de 2022 es va exiliar a Geòrgia i en 2023 a Madrid, on resideix actualment. La BBC la va considerar una de les 100 dones més rellevants de 2023.

Ulbe Bosma és Doctor en Història per la Universitat de Leiden i professor d´Història Social Comparada Internacional en la Universitat Lliure d´Amsterdam. Els seus principals camps d´interès són les històries del treball, la migració laboral internacional i les fronteres dels productes bàsics.

(el Regne Unit, 1989) és un guardonat periodista de revistes, els articles de les quals han aparegut en British GQ, WIRED, The Guardian, The New York Times, The Times Magazine, The Sunday Times Magazine i moltes altres publicacions. Ha escrit sobre estafadors de l´art i exploradors dels fons marins, ha informat des de Libèria sobre el virus de l´ébola, ha fet la crònica de la díscola carrera per a construir un hyperloop i ha perfilat a innombrables fundadors de startups, científics, directors de cinema i famosos. Apassionat del medi ambient, Oliver porta molt temps informant sobre sostenibilitat i qüestions climàtiques.