Autores i autors

Haruki Murakami (Kyoto, 1949) és l’escriptor més aclamat i llegit de la literatura japonesa actual. Traduït a cinquanta llengües, amb les seves novel·les ha guanyat premis prestigiosos com ara el Noma, el Tanizaki, el Yomiuri, el Franz Kafka, el Jerusalem Prize o el Hans Christian Andersen. L’any 2011 va ser reconegut amb el Premi Internacional Catalunya, i el 2023, amb el Premi Princesa d´Astúries de les Lletres. Editorial Empúries ha publicat pràcticament tota l’obra de l’autor, en què destaquen les celebrades Tòquio Blues i Kafka a la platja, la monumental trilogia 1Q84 i els dos volums de La mort del comanador, i reculls de contes com El salze cec i la dona adormida, Homes sense dones i Primera persona del singular. En el camp de la no-ficció, Empúries ha publicat les seves reflexions sobre l’esport, l’escriptura, la música i la vida a De què parlo quan parlo de córrer, Underground, De què parlo quan parlo d’escriure i Quan la música ho és tot. www.harukimurakami.com

Isaac Asimov (1920-1992 ), va ser un prolífic escriptor i divulgador científic rus. Juntament amb els seus pares (jueus ortodoxos) i la seva germana petita, Manya, va emigrar, el 1923, als Estats Units, i va obtenir la nacionalitat estatunidenca el 1928, on desenvoluparia la seva trajectòria vital així com la totalitat de la seva producció literària. Autor de més de 500 textos sobre diversos temes: crítica literària, divulgació científica, psicologia, química, bioquímica, matemàtiques, història, humor o poesia així com de 90.000 cartes i postals, el camp en què va ser més popular, però, va ser això de la ciència-ficció. En aquest camp cal destacar les seves dues obres més conegudes, la Saga de La Fundació o Cicle de Tràntor i les seves històries sobre robots que, de fet, va acabar combinant. En el marc de les seves obres sobre robots, Asimov va ser, per exemple, el creador de les tres lleis de la robòtica. Respecte a la resta de la seva producció literària, va destacar en les obres de caràcter divulgatiu (sobretot ciència i història), si bé la quantitat de temes que va tractar és tan variada que les seves obres estan classificades en 9 de les 10 categories del sistema de classificació decimal Dewey (el sistema de classificació per matèries usat a les biblioteques per a encasellar tot el coneixement humà).

Autor del celebérrimo conte «El Horla», Guy de Maupassant (1850-1893) és un dels autors francesos més brillants del segle xix. Entre 1870 i 1880 va treballar com a escrivent en diversos ministeris. Després, orientat per Flaubert, es va dedicar enterament a la literatura. Entre les seves novel·les més destacades cal citar, a més de Bel Ami, Una vida, Mont-Oriol i Fort com la mort.

Henri Beyle, Stendhal (Grenoble, 1783 - París, 1842), va ser un dels escriptors francesos més influents del segle XIX. Va abandonar la seva casa natal als setze anys i poc després es va allistar en l´exèrcit de Napoleó, amb el qual va recórrer Alemanya, Àustria i Rússia. La seva activitat literària més influent va començar després de la caiguda de l´imperi napoleònic: en 1830 va publicar Rojo i negre, i en 1839 La Cartoixa de Parma. Entre les seves obres també destaquen els seus escrits autobiogràfics, Vida d´Henry Brulard i Records d´egotisme. Després de ser cònsol a Trieste i Civitavecchia, en 1841 va tornar a París, on va morir un any més tard.

Pablo Neruda, nascut i mort a Xile ha estat sens dubte una de les veus més altes de la poesia mundial del nostre temps. Des del combat directe o des de  la persecució i l´exili valerosament escomesos, la trajectòria del poeta, que en 1971 va obtenir el Premi Nobel, configura, alhora que la evoluciónde un intel·lectual militant, una de les principals aventures expressives de la lírica en llengua castellana, sustentada en un poder verbal inigualable, que de la indiscriminada immersió en el món de les forces tel·lúriques originàries es va expandir a la fusió amb l´àmbit natal americà i va saber cantar l´instant amorós que conté el cosmos, el temps fosc de l´opressió i el temps encès de la lluita. Una mirada que abasta alhora la vastedad dels éssers i l´abisme interior del llenguatge: poeta total, Neruda pertany ja a la tradició més viva de la nostra major poesia.

William Faulkner va néixer a New Albany, Mississipí, el 25 de setembre de 1897. Va publicar el primer recull de poemes, "The Marble Faun" («El faune de marbre»), l’any 1924 i, al cap de dos anys, la seva primera novel·la, "Soldier’s Pay" («La paga del soldat»). El 1949, després d’haver escrit obres com ara "Absalom, Absalom!", "Mentre em moria", "Llum d’agost" o "Les palmeres salvatges", va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura. Uns quants anys més tard, va publicar la trilogia dels Snopes —composta per "El llogaret", "La ciutat" i "La mansió"—, traduïda per primer cop al català en aquesta mateixa col·lecció. També va obtenir el Premi Pulitzer per "A Fable" («Una faula», 1954) i "The Reivers" («Els lladregots», 1962). Va morir el 6 de juliol de 1962 a Byhalia, Mississipí.

Philip Roth (1933-2018) va obtenir el Premi Pulitzer en 1997 per Pastoral Americana. En 1998 va rebre la Medalla Nacional de les Arts a la Casa Blanca i, en 2002, el màxim guardó de l´Acadèmia Americana de les Arts i Lletres, la Medalla d´Or de Narrativa, prèviament atorgada a John Dues Passos, William Faulkner i Saul Bellow, entre altres. Ha estat guardonat en dues ocasions amb el National Book Award, el PEN/Faulkner Award i el National Book Critics Circle Award.En 2005, La conjura contra Amèrica va rebre el premi de la Society of American Historians, concedit a «la seva destacada novel·la històrica en 2003-2004 sobre un tema històric nord-americà» i el Premi W.H. Smith pel millor llibre de l´any, convertint a Roth en el primer escriptor a guanyar-lo dues vegades en els quaranta-sis anys d´història del premi. En 2005, Roth es va convertir en el tercer escriptor nord-americà viu l´obra del qual va publicar la Library of America en una edició completa i definitiva. En 2011 va rebre la National Humanities Medal a la Casa Blanca, i va ser nomenat posteriorment el quart guanyador del Man Booker International Prize. En 2012 va guanyar el màxim guardó d´Espanya, el Premi Príncep d´Astúries, i en 2013 va guanyar el més prestigiós de França, el Comandant de la Legió d´Honor.

Francisco Ibáñez (Barcelona, 15 de març de 1936 – Barcelona, 15 de juliol de 2023) és, sense cap dubte, el nostre autor de còmic més reconegut nacional i internacionalment. El 20 de gener de 1958 apareix la primera historieta de Mortadelo i Filemó en el número 1394 de la revista Polzet, de l´editorial Bruguera. A partir d´aquí Ibáñez crea les seves millors sèries i personatges: «Mortadelo i Filemó», «La família Batibull», «13, Rue del Percebe», «El botons Sacarino», «Rompetechos» i «Pepe Gotera i Otilio». És el dibuixant més prolifero, acumulant unes 20.000 pàgines dibuixades al llarg de la seva vida professional, i Mortadelo i Filemó és la sèrie més longeva del còmic espanyol, amb més de 65 anys d´història. En els anys 1969, 1974, 1975 i 1976 rep el premi Cèrcol d´Or als personatges infantils més populars de l´any per Mortadelo i Filemó. En 1994 se li atorga el Gran Premi del Saló del Còmic al conjunt de la seva obra, en 2002 se li concedeix la Medalla d´Or al Mèrit en les Belles Arts 2001 i en 2022 la Generalitat li atorga la Creu de Sant Jordi. El Tresorer i Eleccions! han estat dos dels majors èxits de la carrera de Francisco Ibáñez. En 2017 publica Misèria, el Bacteri!, on l´autor crea un nou personatge, la dona del Professor Bacterio, i Drons Pinxos, en el qual les noves tecnologies arriben a la T.I.A.

Nascuda el 1914 a prop de Saigon (Cochinchina), filla d´una mare mestra i un pare professor de matemàtiques, Marguerite Donnadieu va ser novel·lista, guionista i directora de cinema francesa, autora de L´amant o La vida material. Es va establir definitivament a França el 1932, on va publicar la seva primera novel·la (Les Impudents), sota el pseudònim de Marguerite Duras, el 1943. Les experiències que va viure amb la seva mare a Indoxina la van inspirar per escriure la novel·la Un dic contra el Pacífic, amb la qual es va donar a conèixer per al gran públic el 1950. Durant la Segona Guerra Mundial, va col·laborar a París amb la Resistència, per la qual cosa va ser deportada a Alemanya. Va ser resistent durant la Segona Guerra Mundial, comunista fins al 1950, i va participar activament en el Maig del 68. Va desenvolupar una intensa activitat en els camps del periodisme, la novel·la, el teatre i el cinema, i va escriure i dirigir diverses pel·lícules i obres teatrals. Va escriure el guió de la cèlebre pel·lícula Hiroshima, mon amour (1958), dirigida per Alain Resnais. Va morir el 3 de març de 1996 a París. Inicialment propera a la línia existencialista de Jean-Paul Sartre i Albert Camus, després es va acostar als postulats del «nouveau roman» d´Alain Robbe-Grillet, tot i que les seves novel·les no es limiten mai al mer experimentalisme, sinó que deixen entreveure un alè intensament personal i viscut.

Javier Marías (Madrid, 1951-2022) és autor de setze novel·les, entre elles L´home sentimental (Premi Ennio Flaiano), Totes les ànimes (Premi Ciutat de Barcelona), Cor tan blanc (Premi de la Crítica, IMPAC Dublin Literary Award, Prix l´Oeil et la Lettre), Demà en la batalla pensa en mi (Premi Ròmul Gallegos,Prix Femina Étranger, Premi Mondello, Premi Fastenrath), Negra esquena del temps, els tres volums del teu rostre demà (Febre i llança, Ball i somni i Verí i ombra i adeu), Els enamoraments (Premi Tomasi di Lampedusa, Millor Llibre de l´Any en Babelia, Premi Què Llegir), Així comença el dolent (Millor Llibre de l´Any en Babelia), Berta Isla (Premi de la Crítica, Premi Dolç Chacón, Millor Llibre de l´Any en Babelia,en Corriere della Sera i en Público de Portugal) i Tomás Nevinson; de les semblances Vides escrites; dels relats reunits en Mala índole i l´antologia Contes únics; homenatges a Cervantes, Faulkner i Nabokov, i vint-i-una col·leccions d´articles i assajos. En 1997 va rebre el Premi Nelly Sachs; en 1998 el Premi Comunitat de Madrid; en 2000 els Premis Grinzane Cavour i Alberto Moràvia; en 2008 els Premis Alessio i José Donoso; en 2010 The America Award; en 2011 el Premi Nonino i el Premi de Literatura Europea d´Àustria; en 2012 el Premi Terenci Moix; en 2013 el Premi Formentor; en 2015 el Premi Bottari Lattes Grinzane; i en 2017 el Premi Liber, tots ells pel conjunt de la seva obra. En 2016 va ser nomenat Literary Lion per la Biblioteca Pública de Nova York. Entre les seves traduccions destaca Tristram Shandy (Premi Nacional de Traducció 1979). Va ser professor en la Universitat d´Oxford i en la Complutense de Madrid. Les seves obres s´han publicat en quaranta-sis llengües i en cinquanta-nou països, amb nou milions d´exemplars venuts. Va ser membre de la Reial Acadèmia Espanyola i de la Royal Society of Literature britànica.

John Grisham (Jonesboro, Arkansas, 1955) es dedicava a l´advocacia abans de convertir-se en un escriptor d´èxit mundial. Des que va publicar la seva primera novel·la en 1988, ha escrit gairebé una per any. Totes sense excepció han estat best sellers i vuit d´elles han resultat ser una magnífica font de guions per al cinema. Entre les seves obres destaquen els següents títols, tots ells convertits també en pel·lícules d´èxit: Temps de matar, La tapadora, El informePelícano, El client, Cambra de gas, Legítima defensa, El jurat. Les seves últimes obres publicades a Espanya són Ajust de comptes, La gran estafa, El cas Fitzgerald, El suborn i Un advocat rebel.

Joseph Haydn (1732-1809), el «pare de la simfonia», és un dels compositors clàssics més celebrats de la història, i al mateix temps protagonista d´una biografia gairebé desconeguda per al lector en espanyol. La fama d´Haydn va ser tal que, ja en vida, tres escriptors van emprendre la tasca de narrar la seva biografia. D´ells, va ser Georg August Griesinger el que més es va acostar al retrat total de l´artista i l´home; en les breus pàgines d´aquesta biografia, titulada en l´original alemany «Notícia biogràfica sobre Joseph Haydn»?, Griesinger traça un complet retrat del personatge i de la seva època, començant pels seus inicis sota la influència del barroc tardà, fins als seus últims anys com el compositor més honrat i reconegut d´Europa, mestre i gran influència en la vida del geni de la següent generació: Ludwig van Beethoven.

Karl Marx va néixer a Trèveris, actual Renània-Palatinat, el 5 de maig de 1818. I va morir als seixanta-cinc anys a Londres, el 14 de març de 1883, després d´haver viscut 34 anys a la ciutat com a immigrant sense ofici i refugiat polític. Va dedicar tota la seva tasca intel·lectual a l´estudi de la història, l´economia política i la filosofia del seu temps, però destacant una dimensió pràctica que el converteixen en el primer ideòleg del moviment proletari i el creador, al costat de Engels i altres, del moviment obrer internacional. La seva obra més coneguda és El Capital, del qual ell només va poder veure publicat el primer volum, en la tardor de 1867. Marx entenia aquesta obra com la continuació del seu llibre Contribució a la crítica de l´economia política, publicat en 1859. Altres obres seves destacades són Misèria de la filosofia (en resposta a la Filosofia de la misèria de Proudhon) i 18 Brumario de Luis Bonaparte. Va signar al costat de Engels, entre altres obres, La sagrada família, 1845 i el Manifest comunista, 1848. De l´actualitat del seu pensament i la capacitat de canvi de les seves idees han de jutjar les actuals generacions després de llegir una obra complexa i variada. Nosaltres contribuïm amb aquesta Antologia temàtica en la qual estan recollits tots els assumptes que van ser tractats en la seva obra, a través de les seves pròpies paraules.

(Praga, 1875 - Valmont, 1926) Escriptor txec en llengua alemanya. Va ser el poeta en llengua alemanya més rellevant i influent de la primera meitat del segle XX; va ampliar els límits d´expressió de la lírica i va estendre la seva influència a tota la poesia europea. Després d´abandonar l´Acadèmia Militar de Mährisch-Weiskirchen, va ingressar a l´Escola de Comerç de Linz i posteriorment va estudiar història de l´art i història de la literatura a Praga. Va residir a Munic, on en 1897 va conèixer a Lou Andreas-Salomé, quinze anys major que ell, i que va tenir una influència decisiva en el seu passatge a la maduresa. Decidit a no exercir cap ofici i a dedicar-se plenament a la literatura, va emprendre nombrosos viatges. Va visitar Itàlia i Rússia (en companyia de L. Andreas-Salomé), va conèixer a L. Tolstoi i va entrar en contacte amb la mística ortodoxa.

José Saramago (Azinhaga, 1922-Ties, Lanzarote, 2010) és un dels escriptors portuguesos més coneguts i benvolguts en el món sencer. A Espanya, a partir de la primera publicació de l´any de la mort de Ricardo Reis, en 1985, el seu treball literari va rebre el millor acolliment dels lectors i de la crítica. Altres títols importants són La vídua, Manual de pintura i cal·ligrafia, Aixecat del sòl, Memorial del convent, Gairebé un objecte, La bassa de pedra, Història del cèrcol de Lisboa, L´Evangeli segons Jesucrist, Assaig sobre la ceguesa, Tots els noms, La caverna, L´home duplicat, Assaig sobre la lucidesa, Les intermitencias de la mort, El viatge de l´elefant, Caín, Claraboia i Alabardas. Alfaguara ha publicat també Poesia completa, Quaderns de Lanzarote I i II, Viatge a Portugal, el relat breu El conte de l´illa desconeguda, el conte infantil La flor més gran del món, el llibre autobiogràfic Les petites memòries, El Quadern, José Saramago en les seves paraules, un repertori de declaracions de l´autor recollides en la premsa escrita, L´últim Quadern, Què fareu amb aquest llibre. Teatre complet i El Quadern de l´any del Nobel. Va rebre el Premi Camões i el Premi Nobel de Literatura.

Italo Calvino va néixer en 1923 a Santiago de les Hortes (Cuba). Als dos anys la família va tornar a Itàlia per a instal·lar-se en Sant Rem (Ligúria). Va publicar la seva primera novel·la animat per Cesare Pavese, qui li va introduir en la prestigiosa editorial Einaudi. Allí exerciria una important labor com a editor. De 1967 a 1980 va viure a París. Va morir en 1985 a Siena, prop de la seva casa de vacances, mentre escrivia Sis propostes per al pròxim mil·lenni. Amb la lúcida mirada que li va convertir en un dels escriptors més destacats del segle XX, Calvino indaga en el present a través de les seves pròpies experiències en la Resistència, en la postguerra o des d´una observació incisiva del món contemporani; tracta el passat com una genealogia fabulada de l´home actual i converteix en espais narratius la literatura, la ciència i la utopia.

Sir Arthur Conan Doyle (Edimburg, 1859- Crowborough, 1930) va ser metge, novel·lista i un destacat membre dels cercles espiritistes anglesos. La seva primera obra sobre Sherlock Holmes va ser Estudi en escarlata (1887) i, a part de la famosa sèrie detectivesca, va escriure novel·les històriques i fins i tot teatre.

Enid Blyton va néixer a Londres en 1897 i va viure la major part de la seva vida en Buckinghamshire. Adorava als gossos, la jardineria i el camp. És una de les autores de literatura infantil i juvenil més populars del segle XX. Les seves novel·les han estat traduïdes a gairebé un centenar d´idiomes i han venut prop de cinc-cents milions d´exemplars a tot el món. Diverses generacions de nens han crescut i gaudit amb les seves obres. Brunyeixo ha publicat, a més d´aquest llibre, el recopilatori Contes curts de Enid Blyton i la Sèrie Enigmes.

Jack London (1876-1916), pseudònim de John Griffith Chaney, és un dels grans escriptors estatunidencs de les albors del segle XX. El seu món s´inspira en una interpretació molt subjectiva de la filosofia de Nietzsche i es construeix a partir del principi de lluita per la supervivència. Nascut a San Francisco, va anar essencialment un nen autodidacta que llegia amb avidesa els fons de la biblioteca pública. Amb disset anys es va embarcar en la seva primera goleta, rumb al Japó, la seva primera gran travessia en alta mar. Després de diverses experiències com a mariner i vagabund -raó per la qual també va ser empresonat-, London va acudir a la Oakland High School i, posteriorment, a la Universitat de Califòrnia, que va haver d´abandonar per problemes econòmics. Intrèpid il·lustrat, ell, com molts, va sofrir la febre de l´or fins que, finalment, es va dedicar a l´escriptura. D´entre la seva obra, sovint nodrida de les seves pròpies aventures, cal destacar La crida del salvatge (1903), El llop de mar (1904), Ullal blanc (1906) i Martin Eden (1909).

Albert Camus (Mondovi, Algèria, 1913 – Villeblin, França, 1960). Escriptor i filòsof francès. Durant la Segona Guerra Mundial milita en la Resistència, a París i, a partir de l’Alliberament, esdevé cap de redacció del diari Combat fins al 1945. Periodista, filòsof, novel·lista i dramaturg, és guardonat amb el premi Nobel de literatura l’any 1957. Entre la seva nodrida obra destaquen, entre d’altres, L’estrany (1942), El mite de Sísif (1942), Calígula (1945), La pesta (1947), L’home revoltat (1951) i La caiguda (1956), que el converteixen en un dels principals intel·lectuals del seu temps. El 1960 Albert Camus mor en un accident de carretera i deixa inacabat El primer home, que serà publicat pòstumament el 1994.