Autores i autors

Liz Moore és autora de quatre novel·les, així com de nombrosos relats i textos de no ficció. Actualment exerceix de professora adjunta d´Escriptura Creativa en la Holy Family University. Viu en Philadelphia.

Theodor W. Adorn (Frankfurt del Main, 1903 – Visp, Suïssa, 1969), filòsof, musicòleg i sociòleg. Va ser un dels representants més destacats de l´anomenada teoria crítica de l´Escola de Frankfurt i de la filosofia marxista de la primera meitat del segle XX. Si bé es va graduar amb una tesi sobre Edmund Husserl en la Universitat de Frankfurt, els seus primers assajos van ser de crítica musical, i més endavant es va introduir en la teoria de la literatura i es va incorporar a l´Institut für Sozialforschung, d´inspiració marxista, que va abandonar per a exiliar-se primer a Oxford i després als Estats Units. A Nova York, juntament amb Max Horkheimer, va escriure Dialèctica de la Il·lustració (1944-1947). De retorn a Alemanya, va continuar aprofundint en la crítica de la societat capitalista des de les contradiccions internes del racionalisme. En aquest període corresponen Dialèctica negativa (1966) i Teoria estètica (1970), la seva obra pòstuma.

Marlen Haushofer (Frauenstein, Àustria, 1920-Viena, 1970) va estudiar a Viena i Graz i més tard va viure de la literatura en Steyr publicant novel·les i relats i escrivint guions radiofònics. En 1968 va obtenir el Premi Nacional de Literatura austríac, però no va rebre el reconeixement que mereixia fins al cap de la seva mort. A Espanya s´han publicat La porta secreta (Siruela, 2003) i La golfa.

Anne Truitt va ser una gran artista nord-americana a mediadios del segle XX, vinculada amb el minimalisme i la pintura de camps de colors. Es va graduar en Bryn Mawr College de psicologia en 1943, i es va convertir en artista a temps complet en 1950. Les seves obres van anticipar molts aspectes minimalistes respecte a altres obres com les de Donald Judd i Ellsworth Kelly. També és coneguda pels llibres que ha escrit com Daybook, Turn i Prospect.

Michael Ranft (1700-1774) va ser un pastor luterà, filòsof, historiador alemany i un dels «culpables» d´estendre la vampirología. Ranft va estudiar filosofia en la universitat de Leipzig. En 1727, un any abans de publicar el seu tractat sobre «morts masticadores», De la masticació dels morts en les seves tombes, va ser nomenat diaca de Nebra, un llogaret de Saxònia-Anhalt. Va viure de manera molt precària i, sense que sapiguem exactament la raó, prontó es va obsessionar amb la llegenda del vampir. Després de la publicació del seu llibre es va convertir en una de les majors autoritats de la seva època en vampirismo, encara que la paraula fins i tot trigaria uns pocs anys a ser introduïda en el món anglosaxó. Va morir en 1774 al Principat de Alberturbo.

Aurélien Berlan (París, 1976) Doctor en filosofia, traductor i membre del Grup Marcuse (Mouvement Autonome de Ré?exion Critiqui à l’Usage donis Survivants de l’Economie), després d´acabar en 2008 la seva tesi sobre La crítica cultural i la formació de la sociologia alemanya: Tönnies, Simmel, Weber, es va involucrar en una experiència rural col·lectiva de la qual avui encara forma part. A cavall entre la militància, el treball pagès i la recerca ?losó?ca, la seva tasca intel·lectual està profundament marcada per aquesta tríada. Autor de nombrosos articles, en els quals la pràctica de la llibertat i les seves implicacions són una qüestió central, també ha traduït al francès un text com La ciutat de Max Weber, i la seva tesi ha estat publicada parcialment sota el títol La fabriqui donis derniers hommes. retour sud le présent avec Tönnies, Simmel et Weber (La Découverte, 2012). La seva obra Autonomia i subsistència. Una teoria ecosocial i materialista de la llibertat (Virus, 2024) dona amb una clau crucial dels debats i pràctiques urgents del nostre temps: la relació entre la superació de la crisi ecosocial, les tasques de subsistència material i l´exercici de la llibertat.

Oriol Rosell (Barcelona, 1972) és crític i divulgador cultural i professor d´Història i Estètica de la Música Electrònica, Narrativa Audiovisual i Dramatúrgia del So. Després de dues dècades en el periodisme cultural, actualment és responsable del programa La Història Secreta i de l´espai «La Biblioteca Inflamable», dedicat a la literatura de no ficció, en Ràdio 4, així com del blog/pòdcast Tàctiques de xoc. Ha compost bandes sonores per a dansa i teatre i és la meitat del duo de punk electrònic Dead Normal. Un curtcircuit formidable és el seu primer assaig.

Vladimir Jankélévitch (Bourges, 1903 – París, 1985) filòsof i musicòleg, va néixer en el si d´una família d´intel·lectuals russos, que es va veure obligada a emigrar a París fugint de l´antisemitisme del seu país d´origen. En 1922 va entrar en la École Normale Supérieure per a estudiar filosofia. Un any més tard coneixerà a Henri Bergson amb qui mantindrà notable correspondència al llarg de la seva vida. De 1926 fins a 1932 treballa com a professor a Caen, Lió, Tolosa i Lilla. Sota el règim de Vichy, és desposseït de nacionalitat i deposat. Entra en la Resistència en 1941. És en aquesta època quan inicia el seu llarg assaig La mort (Pre-Textos, 2002). En el seu polèmic text prolongat, L´imprescriptible, Jankélévitch planteja la impossibilitat de cancel·lar el genocidi, que ha marcat psicològica i culturalment la dècada final del segle XX. En 1947 recupera el seu lloc en la Universitat de Lilla. De 1951 a 1979, és titular de la càtedra de filosofia moral en la Sorbona. Va estar obertament compromès amb els problemes del seu temps.

Jon Greenaway és autor de Capitalisme: una història de terror, expert en cinema de terror, doctorat per The Manchester Centri for Gothic Studies. És copresentador del pòdcast d´anàlisi cinematogràfica Horror Vanguard i el seu treball s´ha publicat en The Guardian, The New York Times o The Baffler. Viu i treballa en el nord d´Anglaterra.

Sophie Calle és una artista que treballa amb la intimitat, a través de l´escriptura, la fotografia, els vídeos i l´art conceptual. Molt abans que el món plasmés el seu dia a dia en xarxes socials i sense filtre, Sophie Calle explorava la comunicació del privat i fer d´aquesta revelació un art. Avui és una de les més famoses artistes franceses. Actualment i des del 2005, Sophie Calle és professora de la European Graduate School (EGS) i resideix en la zona sud de París.

Aida Míguez és Doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Ha estat professora associada en la Universitat Pompeu Fabra, investigadora postdoctoral en la Universitat Lliure de Berlín i professora visitant en la Universitat de Vigo. El seu treball de recerca se centra en l´hermenèutica dels textos grecs antics. És autora dels llibres La visió de l´Odissea (2014), Mortal i fúnebre. Llegir la Ilíada (2016), Quan els ocells canten en grec (2017) i Talar fusta. Naturalesa i límit en el pensament grec antic (2017).

James Bridle (1980) es dedica a l´escriptura, l´art i la tecnologia. La seva obra s´exhibeix en galeries i institucions de tot el món i en internet. Escriu en diaris i revistes com Wired, The Atlantic, The New Statesman, The Guardian i The Financial Times. Ha publicat els assajos La nova edat fosca (2020) i Modes d´existir (2024) i va escriure i va presentar el programa New Ways of Seeing per al canal Ràdio 4 de la BBC en 2019.

Percival Everett va néixer a Geòrgia (els EUA) en 1957 i va créixer en Columbia, on el seu pare tenia una consulta dental. Després de graduar-se per la Universitat de Miami, va començar la seva llicenciatura en Filosofia en la Universitat d´Oregon i va cursar posteriorment un màster en Escriptura Creativa en la de Brown. Corrien els primers anys de la dècada dels 80 i va publicar la seva primera novel·la, Suder. Actualment és catedràtic en la Southern Califòrnia University, on dirigeix el Departament d´Estudis Literaris. Com a escriptor d´ascendència meridional reconeix la influència d´autors com William Faulkner, Flannery O’Connor i Katherine Anne Porter, entre altres, encara que no li agrada adscriure´s a territoris ni gèneres. Autor molt prolífic, ha declarat que dorm poc i escriu molt, per la qual cosa en el seu haver compta amb una trentena de títols de distint caire, relats, novel·les, contes infantils, poesia... Va treballar com a músic de jazz i com a empleat en un ranxo d´ovelles, experiències de les quals s´han nodrit algunes de les seves novel·les. També conrea la pintura. Viu a Los Angeles. “Una gran ciutat plena d´escriptors de cinema, televisió i ficció, que rares vegades passen el seu temps parlant sobre el seu treball”, ha dit. Encara que imparteix tallers d´escriptura, considera que aquests poden resultar mortals per a la imaginació. “Trobada que els meus estudiants graduats en la USC són alguns dels escriptors joves més intel·ligents i talentosos que he conegut. No obstant això, vull que sàpiguen que fer art literari és una tasca solitària, que fins i tot els meus gustos no haurien d´importar-los. Necessiten ser fidels a les seves visions...” Entre els seus títols cal destacar Erasure (2001), adaptada recentment al cinema –pel director Cord Jefferson, sota el títol American Fiction–, Jo no soc Sidney Poitier (2009), Telèfon (2020) i Tant blau (2017), aquesta última publicada per de Conatus, igual que Els arbres. Entre els premis que ha rebut, destaquen el “Pen Club dels Estats Units” i el de l´Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres. Amb Els arbres va ser finalista de l´última edició del Booker Prize i ha obtingut guardons com el Bollinger Everyman Woodehouse. Dr. No ha estat premiada en 2023 amb el PEN / Jean Stein Book Award i el Windham Campbell. Així mateix, la novel·la va ser finalista del premi de ficció del Cercle Nacional de Crítics de Llibres dels EUA.

Han Kang (Gwangju, Corea del Sud, 1970) va començar la seva carrera com a novel·lista en guanyar el concurs literari de primavera Seül Shinmun en 1994. La vegetariana, la seva primera novel·la traduïda a l´anglès, va guanyar en 2016 el Premi Booker Internacional. La seva següent novel·la, Actes humans, li va valer el Premi Manhae de Literatura de Corea i el Premi Malaparte a Itàlia en 2017. El llibre blanc va ser finalista del Booker International en 2018. L´autora ha rebut també el Premi Yi Sang, el Premi Artista Jove de l´Any, el 25è Premi de Novel·la Coreana, el Premi de Literatura Hwang Sun-won i el Premi de Literatura Dong Ri. Ha treballat com a professora en el departament d´Escriptura Creativa de l´Institut de les Arts de Seül fins a 2018 i en l´actualitat es dedica per complet a l´escriptura. Kang ha estat publicada en més de trenta idiomes.

Poeta i traductora del polonès, l´anglès i el rus, Esther Kinsky (Renània, 1956) és una de les prosistas més destacades de la literatura alemanya. La seva primera novel·la, El riu, que publiquem ara en Perifèrica, va obtenir els premis Adelbert von Chamisso (2016), Franz Hessel (2014), Kranichsteiner Literature (2015) i SWR (2015). Amb la segona, Arbreda (Perifèrica, 2021), el Premi de la Fira del Llibre de Leipzig i el Düsseldorf Literature Prize, tots dos en 2018. En 2021 va ser guardonada amb el Premi Erich Fried i, en 2022, amb el prestigiós Kleist a tota la seva obra. Per Rombe (Perifèrica, 2023) va rebre el Premi W. G. Sebald. La seva obra, acolliment amb entusiasme per la crítica i traduïda a nombroses llengües, s´ha publicat en algunes de les editorials internacionals més prestigioses.

Francesca Coin (Càller) és doctora en sociologia per la Geòrgia State University. Les seves recerques se centren en qüestions relacionades amb el treball, les desigualtats socials i el feminisme. Ha treballat com a docent en la Lancaster University i en la Scuola universitària professionale della Svizzera italiana (SUPSI). A més de compilar diverses publicacions i ser autora de Il produttore consumato (Il Poligrafo, 2006), escriu habitualment en la revista «Internazionale». La Gran Deserció és la seva primera obra publicada en castellà.

Fundador i editor de Mosquit Books Barcelona. El primer llibre sota aquest segell va aparèixer en el mercat fa 4 anys, i des de llavors s´han especialitzat en llibres il·lustrats de coneixement per a nens, joves i famílies. Anteriorment va treballar per a grans editorials com Planeta, Anaya i Hachette Livre, tant a Barcelona com a Madrid i també ha escrit diversos llibres infantils i de divulgació.

Victoria Cirlot neix a Barcelona en 1955. En l´actualitat és catedràtica de filologia romànica en la Facultat d´Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, i Directora del Doctorat en aquesta Universitat. S´ha dedicat a l´estudi de l´Edat mitjana: cultura cavalleresca i mística. Va realitzar diverses traduccions de novel·les artúriques dels segles XII i XIII del francès antic, com per exemple Perlesvaus o L´alt llibre del Greal (publicat en Siruela amb diverses reedicions) i també de lírica trovadoresca (Jaufré Rudel, L´amor de Ionh, Columna, Barcelona 1998). Entre els seus llibres dedicats a la novel·la artúrica destaca Figures del destí. Mites i símbols de l´Europa medieval, Siruela, Madrid 2005. En l´àmbit de la mística medieval s´ha ocupat de Hildegard von Bingen (Vida i visions de Hildegard von Bingen, Siruela, Madrid 1997-2006), així com d´altres escriptores místiques (La mirada interior. Escriptores místiques i visionàries de l´Edat mitjana, Siruela, Madrid 2008, en col·laboració). Ha treballat sobre el fenomen visionari en estudis comparatius de l´Edat mitjana i segle XX : Hildegard von Bingen i la tradició visionària d´Occident, Herder, Barcelona 2005, i en La visió oberta. El mite del Greal i el surrealisme, Siruela, Madrid 2010). És directora de la col·lecció L´Arbre del Paraiso de l´editorial Siruela. També s´ha ocupat de l´edició de l´obra del seu pare, el poeta i autor del Diccionari de símbols, Juan Eduardo Cirlot.

Martin Aurell (Barcelona, 1958) és historiador medievalista i professor d´Història Medieval en la Universitat de Poitiers, on també dirigeix el Centre d´Estudis Superiors de Civilització Medieval. És especialista en història de l´aristocràcia i de la cultura occidental entre els segles X i XIII, concretament a la Casa de Plantagenet.

Robin Lane Fox (Eton, 1946) és membre del New College d´Oxford, universitat en la qual va obtenir el doctorat en Història Antiga. Durant més de trenta anys ha estat també corresponsal del Financial Times. És conegut a Espanya pel seu llibre El món clàssic: l´epopeia de Grècia i Roma (2007). Com a part de la recerca que va conduir a l´escriptura d´Alejandro Magno, va viatjar durant anys entre Grècia i l´Índia, buscant petjades del conqueridor d´Àsia. Des de la seva publicació en 1973, Alejandro Magno (que ha rebut els Premis Duff Cooper Memorial, James Tait Black Memorial i W.H. Heinemann) s´ha convertit en un autèntic llibre de referència.