Autores i autors

És una periodista i escriptora neta de migrants coneguda pels temes que sol abastar: mancances socials, desigualtats, gènere, infàncies i migracions. Ha escrit per a mitjans com El Tiempo, Prodavinci, sorbodeletras i Sello Cultural.. En el 2016 va guanyar el Premi Jesús Márquez al periodisme pel seu treball relacionat a la cadena de control alimentari en aquest país. Actualment resideix a Xile, on després treballar en llibreries i instàncies literàries, s´ha dedicat a la difusió de literatura veneçolana i a l´acostament de la literatura xilena a altres estrangers a través de xarxes socials i del seu club de lectura “Leyendo a Chile”. En el 2019 va ser guanyadora del 1r lloc en el concurs Cartes d´Amor de la Biblioteca de Santiago amb un escrit sobre la violació, pobresa i violència obstètrica.

Poeta, traductora i editora, Rosmarie Waldrop és una de les més importants figures del panorama poètic estatunidenc de les últimes dècades. Nascuda a Alemanya en 1935, Waldrop va estudiar Literatura i Musicologia abans d´emigrar als Estats Units a la fi dels anys cinquanta. Es va doctorar per la Universitat de Michigan en 1966, època en la qual es va casar amb el poeta i traductor Keith Waldrop. En 1961 la parella va fundar la revista Burning Deck Magazine, així com l´editorial homònima, Burning Deck Press, una de les més influents en poesia avantguardista dels Estats Units. Des de 1968 Waldrop viu a Providence, Rhode Island, i ha impartit classe en diverses universitats. Waldrop és autora de més de vint llibres de poesia, ficció i assaig. Entre els seus poemaris figuren Gap Gardening: Selected Poems (2017), Driven to Abstraction (2010), Corbis to the Apple (2006) i Blindsight (2003). El mocador de la filla de Pipí (1986) és la seva única novel·la.

Louisa Yousfi és periodista i filla de la immigració algeriana a França. Amb Continuar sent bàrbar, el seu primer llibre, es va convertir en una veu de referència del pensament descolonial.

És professor titular de Filosofia del Dret en la Universitat Carles III de Madrid. La seva producció acadèmica s´ha centrat en qüestions relatives als drets humans i la filosofia jurídica. Autor de cinc llibres, entre ells «Memòria històrica i democràcia a Espanya. La bretxa de la Transició» (2016), en aquesta mateixa Editorial ha coeditat «Dret i memòria històrica» (amb J. A. Martín Pallín, 2008) i «Desaparicions forçades, repressió política i crims del franquisme» (amb C. Pérez González, 2013). En els últims anys compagina la seva activitat acadèmica amb la política institucional.

Elvira Liceaga (Ciutat de Mèxic, 1983) és escriptora i locutora. És autora del llibre de relats "Carolina y otras despedidas" (2018), de la novel·la “Les vigilants” (2023; Las afueras, 2025), i coautora del llibre “Rituales para la amistad” (2024). Ha treballat en el guió i direcció de documentals sonors i audiovisuals sobre violències contra les dones i defensa del territori a Llatinoamèrica, com “La Advertencia”, “Mujeres de fuego” i “Las guardianas”. Va treballar amb Natalia Lafourcade en el pòdcast i llibre “De todas las flores” i amb Lila Downs en la seva memoir, “El árbol de la vida”. És una veu familiar en la ràdio mexicana, ha conduït importants programes culturals en els quals ha entrevistat escriptores i artistes. És col·laboradora del Hay Festival i la UNAM, entre altres institucions. Els seus projectes han estat nominats a diferents premis literaris i periodístics.

BRUNO SCHULZ (Drohóbych, Ucraïna, 1892-1942), escriptor, il·lustrador, pintor, dibuixant i crític literari polonès d´origen jueu, es va criar en un petit poble del llavors Imperi austrohongarès, fascinat pels colors de les teles del comerç del seu pare. Va estudiar Belles Arts a Lviv i Viena, i va exposar la seva obra en el període d´entreguerres en diverses ocasions, mentre escrivia i aconseguia publicar, al desembre de 1931, «Les botigues de color canyella», una de les seves obres més conegudes. Des de llavors i fins avui, se´l considera un dels mestres no sols de la narrativa polonesa, sinó universal.

Mercedes Duc Espiau (Sevilla, en un mes calorós, 1996) és antropòloga, docent i escriptora. Va estudiar Antropologia i Sociologia en Goldsmiths University, Londres. Va ser ensenyant de nens a Roma i a la seva ciutat. A Sevilla va passar per cada taller d´escriptura de Casa Presa que va poder. va marxar a Madrid, on va estudiar el Màster d´Escriptura Creativa de la Complutense. Gràcies a tot això va escriure Els dies breus, el seu primer llibre de relats.

Thomas Mann (1875-1955), genial assagista i narrador, va publicar la seva primera novel·la, Els Buddenbrook, amb només vint-i-cinc anys. Amb ella va obtenir un reconeixement immediat que es va veure referendat amb la publicació d´obres mestres com La mort a Venècia (1912), La muntanya màgica (1924), el cicle José i els seus germans (1933-1943) o Doctor Faustus (1947). En 1929 l´Acadèmia Sueca li va concedir el Premi Nobel de Literatura.

Fleur Jaeggy, premi Gotffried Keller 2024, va néixer a Zuric, va viure a Roma i París, i en l´actualitat resideix a Milà. Figura internacionalment reconeguda, les seves obres han estat traduïdes a nombroses llengües. És autora de les novel·les El dit en la boca (1968), L´àngel de la guarda (1971), Les estàtues d´aigua (1980), Els bells anys del càstig (1989, Premi Bagutta 1990, Premi Bocaccio Europa 1994) i Proleterka (2001, Premi Vailate Alderigo Sala 2001 i Donna Città di Roma 2001, Premi Viareggio 2002 i Llibre de l´Any 2003 pel Times Literary Supplement), així com dels volums de relats El temor del cel (1994, Premi Moràvia 1994) i L´últim de l´estirp (2014, Premi Giuseppe Tomasi de Lampedusa 2015).

Bae Suah va néixer a Seül, Corea del Sud, en 1965. Es va graduar en en Química per la Universitat de Dones Ehwa. Sense formació en escriptura creativa o cap mena de mentoria, escrivia com a passatemps mentre que treballava, fins que va debutar com a autora en 1993 amb A Dark Room. Des de llavors, ha guanyat el Premi Hankook Ilbo en 2003 pel restaurant de sukiyaki i el Premi Dongseo/Tongso en 2004.

Rónán Hession és un escriptor irlandès establert a Dublín. La seva primera novel·la, Leonard i Hungry Paul, publicada originalment en 2019, s´ha convertit en una de les grans sensacions literàries de la nova escena irlandesa, i va ser l´obra triada en 2021 per l´ajuntament de Dublín per al programa One Dublin One Book. Des de llavors, Hession ha publicat dues novel·les més –Panenka i Ghost Mountain–, mentre tira endavant el seu projecte musical Mumblin’ Deaf Ro, amb el qual porta llançats tres discos de blues literari.

Jordi Soler va néixer en 1963 en La Portuguesa, Veracruz, Mèxic. És autor de dos llibres de poesia i dotze obres narratives, traduïdes a diverses llengües. Viu a Barcelona, la ciutat que va abandonar la seva família després de la Guerra Civil. És cavaller de la irlandesa Ordre del Finnegans. Entre les seves obres destaquen Bocafloja, La mujer que tenía los pies feos, Los rojos de ultramar, La última hora del último día, Diles que son cadáveres, La fiesta del oso, Ese príncipe que fui, El cuerpo eléctrico, Usos rudimentarios de la selva, Los hijos del volcán, En el reino del toro sagrado i Y uno se cree.

Michelangelo Sabatino (Toronto, 1969) es arquitecto, historiador de la arquitectura, comisario y conservador. Sus escritos e investigaciones se centran en la arquitectura moderna y en el entorno construido. Es profesor de Historia de la Arquitectura en el College of Architecture del Illinois Institute of Technology (IIT), en Chicago. Anteriormente, ha impartido docencia en Harvard, la University of Houston, la University of Toronto y en la Yale University. Su primer libro, Pride in Modesty: Modernist Architecture and the Vernacular Tradition in Italy (2011), ha ganado múltiples premios. Algunas de sus publicaciones más recientes son Canada: Modern Architectures in History (2016), Modern in the Middle: Chicago Houses 1929-1975 (2020), Carlo Mollino: Architect and Storyteller (2021) y The Edith Farnsworth House. Architecture, Preservation, Culture (2024).

Manuel Astur (Sama de Grau, 1980) és escriptor, poeta i editor. Ha impartit cursos de literatura en diferents escoles i col·labora assíduament amb articles, ressenyes i columnes en diversos mitjans. Va ser editor de la revista cultural madrilenya Arto! Ha publicat el volum de relats En el cielo, una nube (2023) així com els poemaris Y encima es mi cumpleaños (2013) i El fruto siempre verde (Acantilado, 2024) les novel·les Quince días para acabar con el mundo (2014) i San, el libro de los milagros (Acantilado, 2020) i els assajos emocionals Seré un anciano hermoso en un gran país (2016) i La aurora cuando surge (Acantilado, 2022). En 2017 va ser triat una de les «Deu noves veus més interessants del continent europeu» en el marc del projecte Literary Europe Live.

Javier Pérez Escohotado, assagista, poeta i crític, és doctor en Filologia Hispànica per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre la manipulació lingüística en els processos inquisitorials seguits contra l´enllumenat epicuri Antonio de Medrano. És autor dels poemaris Laura llueve (2000) y Papel japón (2002), i de l´experiment plàstic literari La vigilancia de los acantos (2017). Ha publicat les següents obres: Sexo e Inquisición en España (1992 i 1998), Antonio de Medrano, alumbrado epicúreo. Proceso inquisitorial, Toledo 1530 (2003), Donjuanes, bígamos y libertinos. El filo de la Historia (2004 y 2005), Crítica de la razón gastronómica (2007), El mono gastronómico. Ensayos de arte y gastronomía (2014) i Redes rivales en el Logroño de 1500. Los Cazalla Vivero, los Cabredo y los Medrano (2023). Ha editat i prologat Jaime Gil de Biedma. Conversaciones (2002 y 2015), Poemas memorables: antología consultada y comentada 1939–1999 (1999). Així mateix ha prologat les novel·les El hereje i Los santos inocentes de Miguel Delibes. Des de 2014 col·labora amb regularitat en El cuaderno digital.

Juan Gabriel Vásquez (Bogotá, 1973) és autor de les col·leccions de relats Los amantes de Todos los Santos i Canciones para el incendio (Premio Biblioteca de Narrativa Colombiana), de la recopilació d´articles Los desacuerdos de paz i de les novel·les Los informantes, Historia secreta de Costaguana, El ruido de las cosas al caer (Premio Alfaguara, Premio Gregor von Rezzori-Città di Firenze, The International IMPAC Dublin Literary Award), Las reputaciones (Premio Real Academia Española, Premio Literario Arzobispo Juan de San Clemente, Prémio Casa da América Latina de Lisboa), La forma de las ruinas (Prémio Literário Casino da Póvoa) i Volver la vista atrás (Prix Littéraire de Livres Hebdo a la mejor novela extranjera, Premio Bienal de Novela Mario Vargas Llosa, XVI Premio Novela Europea Casino de Santiago y uno de los mejores 50 libros de 2021 por Babelia). Vásquez ha publicat també dues recopilacions d´assajos literaris: El arte de la distorsión i Viajes con un mapa en blanco, i una breu biografia de Joseph Conrad, El hombre de ninguna parte. Ha traduït obres de Joseph Conrad, Victor Hugo i E.M. Forster, entre d´altres. Ha guanyat dos cops el Premio Nacional de Periodismo Simón Bolívar. A 2012 va guanyar a París el Prix Roger Caillois pel conjut de la seva obra; en 2016 va ser anomenat Caballero de la Orden de las Artes y las Letras de la República Francesa; a 2018 va rebre la Orden de Isabel la Católica i a 2022 va ser escollit per la Biennal de la Royal Society of Literature del Regne Unit per formar part del programa RSL International Writers. Els seus llibres es publiquen en trenta llengües i és columnista del diari El País.

Irene Sabaté Muriel (Saragossa, 1979) és antropòloga social i professora agregada a la Universitat de Barcelona. Imparteix docència en els àmbits de l´antropologia econòmica i urbana. És integrant del grup de recerca Antropologia dels Crisi i els Transformacions Contemporànies (CRITS). Els seus interessos inclouen l´economia moral i l´economia política, l´habitatge, el treball i la reproducció social, les relacions de deute i crèdit i la financerització de les economies domésticas.su tesi doctoral sobre les transformacions de l´aprovisionament d´habitatge en el barri de Friedrichshain va donar peu al seu libroHabitar després del Muro. La qüestió de l´habitatge en l´est de Berlín (2012). Va participar en la fundació del Sindicat de Llogateresen 2017 i és membre de la Junta del Observatori dels Drets Econòmics, Socials, Culturals i Ambientals (ODESCA).

Jesse Ball va néixer a Nova York en 1978. És narrador i poeta. Autor de quinze llibres, va obtenir els premis Plimpton i Gordon Burn, va ser candidat al National Book en 2015 i Granta ho va incloure en la selecció dels Millors Narradors Joves dels Estats Units en 2017. La seva obra va ser traduïda a més d´una dotzena d´idiomes. En castellà, es van publicar Toc de queda i Cens. A més de les seves novel·les i col·leccions de poesia, conte i prosa breu, va escriure un llibre en col·laboració amb Brian Evenson i il·lustrat per Lili Carré –The Deaths of Henry King–, un manual sobre el somni lúcid dirigit a nens i a persones que estan a la presó –Sleep, Death’s Brother– i un manual de procediments per a professors d´escriptura –Notis on My Dunce Cap–. La seva última novel·la, publicada en 2019, és The Diver’s Game.

Miquel Flamarich Tarrassa és llicenciat en història i doctor en geografia per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Ha impartit assignatures en institucions acadèmiques i ha participat en diversos projectes de revolta. Fill de la Barceloneta, i després d’un període itinerant, viu a la Vila de Gràcia donis de fa més de trenta-zinc anys. El seu compromís polític és va forjar al caliu de la lluita antifranquista, i d’ençà que no ha abandonat mai la militància.

Kristin Ross (1953), professora emèrita de literatura comparada en la Universitat de Nova York, està entre els qui han emprat de manera més fructífera les eines lefebvrianas sobre la producció de l´espai. Amb dues obres clau sobre la Comuna de París, Luxe comunal (Akal, 2016) i El sorgiment de l´espai social (Akal, 2018), Ross ha situat en el centre la relació entre la revolució de la vida quotidiana i la transformació cultural per part dels subjectes subalterns com a elements cardinals per a canviar la vida, com demostra en La forma-comuna (Virus Editorial, 2024). A més del seu treball entorn de la Comuna, és autora d´obres com Fast Cars, Clean Bodies: Decolonization and the Reordering of French Culture (1995) — guardonat amb el Critic’s Choice Award i el Lawrence Wylie Award—, o Maig del 68 i les seves vides posteriors (Aquarel·la & Machado, 2008).