Autores i autors

Va néixer, va créixer i viu actualment a la Ciutat de Aguascalientes. Va estudiar la llicenciatura en Filosofia. Ha estat empleada d´un call-center, un bar i una fàbrica de dolços. Ha treballat com a editora de notícies internacionals i com a venedora de Avón, roses negres al carrer i de roba de segona en un tianguis. En 2009 va guanyar el certamen literari Lletres de la Memòria, convocat pel Centre Cultural Els Arquitos. En 2015 va ser becària del Programa d´Estímul a la Creació i al Desenvolupament Artístic de Aguascalientes (PECDA). Va ser beneficiària del Programa Joves Creadors del Fonca en les emissions 2016 i 2018. Guanyadora del Premi Nacional de Conte Jove Comala 2019. Ha participat en les antologies Mexicanes. Tretze narratives contemporànies (Fons Blanc, 2021), Els cossos que habitem, ficció i no ficció sobre el dret a decidir (AN-ALFA-BETA, 2021), Tsunami 2 (Sisè Pis, 2020) i Ecstasy (Astra Magazine, 2022). Escriu una columna d´opinió titulada «Des dels zulos» per a la revista Reporti Sisè Pis. És cofundadora i codirectora de la col·lectiva feminista Morras Help Morras. Parla sense parar en dos pòdcasts: Escriu com morra i Morras vs fonamentalismes.

Roberto Calasso (Florència 1941- Milà 2021) va ser president i director literari de Adelphi, una de les editorials de major prestigi internacional. En Anagrama va publicar La ruïna de Kasch, Les bodes de Cadmo i Harmonia, Ca, K., El rosa Tiepolo, La Folie Baudelaire, L´ardor,L´actualitat innomenable i El Caçador Celeste, que formen part d´un vast i ambiciós work in progress. Aquests llibres, que poden llegir-se de mode independent i que alhora conformen una unitat coherent de pensament i visió, constitueixen una de les obres literàries més importants del nostre temps. Ratifiquen, així, el primerenc judici de Leonardo Sciascia: «Les seves obres estan destinades a no morir. Calasso és un dels pocs grans escriptors que tenim.» Així mateix ha publicat, també en Anagrama, els valuosos assajos Els quaranta-nou graons, La literatura i els déus, Cent cartes a un desconegut, La marca de l´editor i Com ordenar una biblioteca.

Antonio Scurati, nascut a Nàpols en 1969, va realitzar els seus estudis a París i als Estats Units. És professor de teoria i tècnica del llenguatge audiovisual en la Universitat de Bèrgam, on coordina un centre d´estudis sobre el llenguatge de la guerra i de la violència. Ha publicat els assajos Guerra. Narrazioni e cultura nella tradizione occidentale, que va quedar finalista del premi Viareggio 2003, i Televisioni vaig donar guerra. La seva novel·la Il sopravvissuto va resultar guanyadora del popular premi Campiello en 2005. El rumor sord de la batalla va ser publicada en 2002. Scurati la va reescriure i la va publicar anys després, versió que ara s´edita en Aliança Literària. Va modificar el pla narratiu i va afegir un capítol i un epíleg que la converteixen en una cosa més ambiciosa que una simple novel·la històrica, en una reflexió de la creació literària. Estudiós del poder de la imatge i de la cultura de masses, Scurati desenvolupa la seva teoria de la literatura de la inexperiència segons la qual els escriptors actuals, criats amb la televisió, han rebut una imatgeria visual de la guerra que els porta a escriure sobre la mateixa de manera diferent de la generació d´Italo Calvino que sí que va viure aquella experiència.

Paco Roca (València, 1969) va estudiar a l´Escola d´Art i Superior de Disseny de València. Encara que el seu treball se centra en els còmics, compagina el seu temps amb la il·lustració i les xerrades i tallers. En el terreny dels còmics, la seva obra s´ha traduït en tretze països. Els seus còmics han estat guardonats dins i fora d´Espanya amb, entre altres, el Premi Nacional del Còmic 2008, el Goya al millor guió adaptat per Arrugues en 2011, el Excellence Award del Japó, el Inkpot Award en la Comic-Amb de Sant Diego en 2019 o el Eisner 2020 a la millor obra estrangera. Alguns dels seus còmics han estat portats al cinema i la televisió, com és el cas d´Arrugues (Ignacio Ferreras, 2011) o Memòries d´un home en pijama o El tresor del Cigne Negre, dirigida per Alejandro Amenábar en 2021. Com a il·lustrador, ha realitzat cartells, portades de llibres, murals i campanyes socials per a tota mena d´esdeveniments, publicacions o clients, especialment organitzacions no governamentals. Imparteix xerrades i tallers per tot el món i la seva obra ha estat exposada en sales nacionals i internacionals. Paco Roca ha rebut la Medalla d´Or al Mèrit en les Belles Arts 2021 del Ministeri de Cultura del govern d´Espanya i al maig de 2023 li van concedir el Premi al Mèrit Cultural Ciutat de València.

Aina Bestard és il·lustradora i dissenyadora. Viu entre Barcelona i Mallorca i és autora de la trilogia "Quina s´amaga…", una sèrie de llibres basada en il·lusions òptiques que ha estat traduïda a 15 idiomes i ha venut més de 200.000 exemplars a tot el món. Un altre dels seus títols destacats és "Naixements Bestials", que va rebre el premi de la Crítica Serra d´Or 2019. La seva última publicació "Paisatges Perduts de la Terra" ha rebut l´esment especial en la categoria de no ficció dels premis internacionals de la Fira de llibre de Bologna.

Carlo Rovelli (Verona, 1956) és físic teòric, i un dels fundadors de l´anomenada «gravetat quàntica de bucles». És membre de l´Institut Universitari de França i de l´Acadèmia Internacional de Filosofia de la Ciència. Responsable de l´equip de gravetat quàntica del Centre de Física Teòrica de la Universitat de Aix-Marsella, és autor de nombrosos treballs científics apareguts en les revistes més importants del seu àmbit i de dues monografies sobre la gravetat quàntica de bucles, així com de múltiples llibres de divulgació, publicats en diversos països. En Anagrama s´han editat Set breus lliçons de física i L´ordre del temps. Col·labora amb freqüència en la premsa italiana, especialment en Il Sole 24 Ori i La Repubblica.

Elena Garro va néixer en Pobla, Mèxic, en 1916. Va escriure novel·la, conte i teatre. La seva vida va estar marcada per l´exili, les lluites socials a Mèxic i el seu matrimoni amb Octavio Paz. Entre les seves novel·les, destaquen Els records de l´avenir i La casa al costat del riu (1983); entre les seves obres de teatre, Una llar sòlida. Va morir en Cuernavaca en 1998, on vivia amb la seva filla Helena Paz i catorze gats.

Solvej Balle (Sønderjylland, Dinamarca, 1962) va estudiar Literatura i Filosofia en la Universitat de Copenhaguen. Va debutar en 1986 amb Lyrefugl i en 1993 es va consagrar amb una de les obres més aclamades de la literatura danesa, Segons la llei. Posteriorment va publicar un poemari i un llibre de teoria de l´art, entre altres treballs. El seu retorn a la novel·la es produeix amb el projecte El volum del temps. L´autora va rebre en 2022 el Premi de Literatura del Consell Nòrdic.Fotografia © Sarah Hartvigsen Juncker

Daniel Galera va néixer en São Paulo en 1979. Escriu ficció des de 1996 i va començar a divulgar la seva obra a través d´internet molt abans de l´existència dels blogs. En 2001 va fundar amb dos amics una editorial independent anomenada Livros do Mal, on va publicar el seu primer llibre, Dentis guardats, així com les obrasde uns altres joves autors. Des de llavors ha publicat altres quatre novel·les: Vaig lligar o dia em que o cão morreu, Mãos de cavalo, Cordilheira i Barba xopada de sang (Literatura Random House, 2014). També va escriure el guió de la novel·la gràfica Catxalot, il·lustrada per Rafael Coutinho. Treballa com a traductor literari i publica reportatges i assajos en mitjans escrits. Les dotze i vint de la nit és la seva última novel·la.

Aclamada escriptora i crítica, Laing és autora de set llibres, entre ells To the River (2011), El viatge a Echo Spring (2013), La ciutat solitària (2016) i Tots els cossos (2021). És membre de la Royal Society of Literature i en 2018 va ser guardonada amb el Premi Windham-Campbell de no ficció. Laing va créixer en Chalfont St. Peter, Buckinghamshire. Es va matricular en la Universitat de Sussex per a estudiar anglès, però va abandonar els estudis per a participar en una protesta de carretera en Dorset. Als vint anys va passar tres mesos vivint sola en una granja abandonada prop de Brighton, una experiència que ha descrit com a «formativa». En aquesta època es va preparar per a convertir-se en herborista mèdica. La seva primera novel·la, Cru, és un relat en temps real del turbulent estiu de 2017. Va ser un dels deu llibres més venuts del Sunday Times i va guanyar el James Tait Black Memorial Prize. Laing escriu sobre art i cultura per a The Guardian, Financial Times i New York Times, entre altres mitjans. Ha signat assajos per a catàlegs sobre diversos artistes contemporanis, com Andy Warhol, Agnes Martin, Derek Jarman, Wolfgang Tillmans i Chantal Joffe. La seva recopilació d´assajos sobre art, Funny Weather: Art in an Emergency, es va publicar en 2020. El nou llibre de Laing, El jardí contra el temps, és un estimulant relat sobre la creació de jardins i el llarg i problemàtic somni del paradís en la terra. Va ser un best seller número u del Sunday Times.

Siegmund Ginzberg va néixer a Istanbul en 1948 en el si d´una família jueva que es va traslladar a Milà en els anys cinquanta. Els seus avis eren súbdits de l´Imperi otomà. Després d´estudiar Filosofia va començar a exercir el periodisme i va ser un dels cronistes històrics de L’Unità, diari per al qual va treballar molts anys com a corresponsal a la Xina, l´Índia, el Japó i les dues Corees, així com a Nova York, Washington D. C. i París. A més de la col·lecció d´articles Sfogliature (2006), ha publicat l´assaig Risse dona stadio nella Bisanzio di Giustiniano (2008) i la saga familiar Spie e zie (2015).

Massimo Bontempelli (Com 1878 – Roma 1960), després de participar en la Primera Guerra Mundial, s´interessa pel moviment futurista i, sent corresponsal a París, entra en contacte amb els moviments d´avantguarda. Amb Curzio Malaparte funden la revista 900, on publicarà la seva poètica: l´artista ha de revelar el «realisme màgic de la vida quotidiana dels homes i les coses», endinsant-se en l´inconscient i en les històries impredictibles. Malgrat ser favorable a les polítiques feixistes, es va anar distanciant i va ser expulsat del PNF. En 1948 va ser elegit senador pel Front Popolare. Amb el seu últim llibre, L´amant fedele, va guanyar el premi Strega (1953).

Roger Bartra (Ciutat de Mèxic, 1942) es va doctorar en la Sorbona de París i és actualment investigador emèrit de la UNAM. Ha estat professor convidat en les universitats de Califòrnia en Sant Diego, Johns Hopkins, Pompeu Fabra, Rutgers, Stanford i Wisconsin, així com en el Paul Getty Center de Los Angeles, entre altres. Ha escrit llibres sobre les mitologies europees, com El salvatge en el mirall, El salvatge artificial i Les xarxes imaginàries del poder polític; sobre la crisi de la identitat nacional, com La gàbia de la melancolia i La sang i la tinta; sobre el mite de la melancolia en el món occidental, com El dol dels àngels, i sobre els vincles entre el patrimoni cultural i les xarxes neuronals, com a Antropologia del cervell. En Anagrama ha publicat Melancolia i cultura i Xamans i robots.Fotografia © Josefina Alcázar.

Edwidge Danticat va néixer a Haití en 1969. Actualment resideix als Estats Units, país al qual va emigrar quan tenia dotze anys. Criada a Nova York, ha escrit tant ficció com no ficció per a adults i nens. La seva autobiografia, Brother, I?m Dying, va rebre el National Book Critics Circle Award i va ser finalista del National Book Award, igual que la seva col·lecció de relats Krik? Krak! Va rebre la beca MacArthur en 2009.Ha publicat les novel·les Paraules, ulls, memòria (1994) i Collita d´ossos (1998); i El transgressor (2004), entre altres títols literaris i de no ficció. És col·laboradora en The New Yorker, Time i The Progressive. Els seus llibres circulen en més de set idiomes.

Joan Benesiu (Alacant, 1971) va rebre el Premi Llibreter 2015 i el Premi Crexells 2016 per Gegants de gel (Periscopi), amb la qual cosa es va convertir en el primer autor que rep aquests dos guardons per una mateixa obra. Amb Serem Atlàntida (Periscopi, 2019) va guanyar el Premi Ciutat de Barcelona de literatura en llengua catalana. La seva proposta literària ha estat considerada com un artefacte d’alta volada, sorprenent, d’una prosa suggeridora i enigmàtica que combina amb una veu molt personal i deixa entreveure una literatura ambiciosa alhora que plaent. També va guanyar el Premi Ciutat de Xàtiva 2007 amb Intercanvi (Bromera).

Alberto Otto (1986) és un escriptor madrileny. A 2019 va publicar el llibre de relats "Un chalet en la Gran Via" (Terranova). "La tos" és la seva primera novel·la.

Nascut en 1981, viu a Itàlia, a Trieste. Ha conreat la passió pel dibuix, la pintura i la poesia des de molt jove. Es va llicenciar en enginyeria naval però al mateix temps va desenvolupar el desig de dedicar-se a la literatura infantil com a autor i il·lustrador, somni que finalment s´ha complert.

Maggie Smith (1977, Columbus, els Estats Units) és poeta, escriptora i editora. És autora de Lamp of the Bodi (2005), The Well Speaks of Its Own Poison (2015), Good Bones (2017), Keep Moving: Notis on Loss, Creativity, and Change (2020), Goldenrod (2021) i Podries fer d´això una cosa bonica (2023; Llibres de l´Asteroide, 2024), entre altres. Ha rebut múltiples premis i reconeixements i els seus textos han aparegut en mitjans com The New York Times, The New Yorker, The Paris Review i The Best American Poetry.

Catedràtica distingida de recerca d´anglès en la Universitat de Califòrnia a Los Angeles i catedràtica emèrita James B. Duke de Literatura de la Universitat Duke. Les seves recerques se centren en les relacions entre la literatura, la ciència i la tecnologia en els segles XX i XXI. Ha publicat nombrosos llibres, entre ells L´evolució del caos (Gedisa, 1993), How We Think: Digital Mitjana and Contemporary Technogenesis (University of Chicago Press, 2015), Unthought: The Power of the Cognitive Nonconscious (University of Chicago Press, 2017; «L´impensat. El poder de la cognició no conscient», Caixa Negra, 2024), Postprint: Books and Becoming Computational (Columbia, 2021) i els premiats How We Became Posthuman (The University of Chicago Press, 1999) i Writing Machines (The MIT Press, 2002). És autora de més de cent articles científics i membre de l´Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències. Actualment treballa en Bacteri to AI: Human Futures with our Nonhuman Symbionts.

Denis Johnson va néixer a Munic en 1949. Després d´una infància a Tòquio, Manila i Washington, va estudiar filologia anglesa en la Universitat de Iowa i va obtenir un màster del Iowa Writers’ Workshop, on va ser alumne de Raymond Carver i on impartiria classes anys després. Va començar la seva carrera com a poeta —gènere en el qual va collir diversos guardons— publicant el seu primer poemari, "The Man Among the Seals" (1969), als dinou anys. Després d´una llarga etapa en la qual va tenir greus problemes amb les drogues i l´alcohol, va publicar "Ángeles derrotats" (1983). Posteriorment, es va anar consolidant com un dels millors prosistas nord-americans, amb títols com a "Fill de Jesús" (1992), "El nom del món" (2000) o "Arbre de fum" (2007), una història sobre la guerra de Vietnam amb la qual va guanyar el National Book Award i va quedar finalista del Pulitzer. El seu nouvelle "Somnis de trens" (2011) es va fer amb un premi O. Henry, l´Agakan Prize for Fiction i va quedar finalista del Pulitzer. La seva última obra publicada en vida va ser "Els monstres que riuen" (2014). Johnson va morir en 2017 d´un càncer hepàtic. Després de la seva mort, va aparèixer el llibre de relats "El favor de la sirena" (2018).