Autores i autors

Marta Comín (Santander, 1982) és llicenciada en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, ciutat en la qual resideix. Es val de l´escriptura i la il·lustració com un mitjà per a observar, reflexionar i descobrir relacions formals i conceptuals insòlites. Un espai on fer-se preguntes lluny de les presses, abraçant la sorpresa i l´humor. Per mitjà de l´ordenació del color, la síntesi del dibuix i la proporció entre plens i buits, l´autora aconsegueix articular un llenguatge concís i directe que troba els seus principals referents en els llibres infantils de Paul Rand i Fredun Shapur, els collages de Matisse o la gràfica de Ikko Tanaka. En 2016 publica el seu primer àlbum infantil Pèls, Universitat Politècnica de València. En 2017 per a a bon pas publica els àlbums Pugen i baixen, I a tu, què et sembla?, Deu gusanitos dormen (publicats en francès per l´editorial L’agrume); Bienvenida (publicada a França pels Grans Personnes). També publica amb altres editorials com Gallimard i Combel.

És escriptora, científica, fotògrafa, montañista i corredora de ultramaratones (al setembre de 2021, va córrer 1.113 quilòmetres al llarg del riu Vístula en el marc d´un projecte d´activisme poètic titulat «Llegir l´aigua»). Va néixer en un petit poble del sud de Polònia en 1985. Ha publicat sis llibres de poesia pels quals ha rebut premis com el Gdynia (2019) i el Wislawa Szymborska (2022), el més important de la lírica polonesa. Insaciable, la seva primera obra en prosa, va rebre el Premi Descobriment Literari de l´Any de Empik (2023) i va ser finalista del Premi Nike (2024). Està nominada al Premi Conrad i figura entre els finalistes del Premi Angelus. L´escriptora viu amb el seu ramat (d´animals humans i no humans) a la regió muntanyenca dels Beskides de Sadecki. Conrea unes patates i carabasses exquisides.

Niklas Frykman és Professor Adjunt d´Història Atlàntica en la Universitat de Pittsburgh. És autor de Bandera de Sang. Motins atlàntics en l´Era de les Revolucions (Edicions la Tempesta 2024) i coeditor de Mutiny and Maritime Radicalism in the Age of Revolution: A Global Survey (Cambridge, 2014) i Free and Unfree Labor in Indian and Atlantic Ocean Port Cities, 17th-19th centuries (Cambridge, 2019). Actualment treballa en dos projectes de recerca, un sobre la llarga història de la bandera vermella com a símbol polític i un altre sobre la construcció de la infraestructura imperial marítima britànica entre els segles XVI i XIX.

Didier Eribon és filòsof. És l´autor d´una famosa biografia de Michel Foucault (Anagrama, 1992) (traduïda a vint idiomes) i ha publicat també diverses altres obres que han fet època com a Identitats: reflexions sobre la qüestió gai (Biblioteca del Ciutadà, Bellaterra, 2000), Reflexions sobre la qüestió gai (Anagrama, 2001), Una moral del minoritari. Variacions sobre un tema de Jean Genet (Anagrama, 2004), Heretgies: assajos sobre la teoria de la sexualitat (Col. SGU, Bellaterra, 2004) i recentment D’uneix révolution conservatrice et de ses effets sud la gauche française (Léo Scheer, 2007).Convidat en nombroses universitats estrangeres (en particular en Berkeley on ha estat Visiting Professor durant diversos anys), a nivell internacional, és considerat com un dels intel·lectuals francesos més importants d´avui dia, i la Universitat de Yale li ha atorgat en el 2008 el prestigiós James Robert Brudner Memorial Prize.

John Berger (Londres, 1926 - París, 2017) va ser una de les veus més lúcides, incisives i inconformistes del panorama intel·lectual europeu. Format en la Central School of Arts de Londres, va treballar com a professor de dibuix fins que va començar a escriure crítica d´art. Aviat va canviar el seu registre per la novel·la, l´assaig, la poesia, el teatre i el guió cinematogràfic i televisiu. Entre els seus estudis sobre art publicats per l´Editorial GG es troben els títols clàssics Mirar, Modes de veure i Una altra manera de comptar (amb Jean Mohr), i altres més recents com a Sobre el dibuix (2015), L´aparença de les coses (2014) Per a entendre la fotografia (2015) i l´antologia completa d´assajos Sobre els artistes (2 vols: 2017, 2018), així com tres obres més personals: Cataractes (amb Selçuk Demirel, 2014), Des del taller. Diàleg entre Yves i John Berger amb Emmanuel Favre (2015) i Quatre horitzons. Una visita a la capella de Ronchamp de Le Corbusier (amb John Christie, sor Techilde Hinckley i sor Lucia Kuppens, 2015).

John Ronald Reuel Tolkien va néixer el 3 de gener a Bloemfontein en l´Estat Lliure d´Orange. A principis de 1895, la seva mare, esgotada pel clima, va tornar a Anglaterra amb Ronald i el seu germà petit, Hilary. Després de la defunció del seu pare, a causa d´unes febres reumàtiques, ell i la seva família es van establir breument en Sarehole, prop de Birmingham. Aquesta bella zona rural va causar una profunda impressió en el jove Ronald, i els seus efectes poden veure´s en la seva escriptura i en alguns dels seus quadres. Mabel va morir en 1904, i els fills van quedar a càrrec del pare Francis Morgan, un sacerdot de l´Oratori de Birmingham. En el King Edward’s School, Ronald va desenvolupar el seu amor per les llengües; més endavant inventaria els seus propis idiomes. També per aquesta època va conèixer a Edith Bratt, amb qui es va casar en 1916. Quan va esclatar la primera guerra mundial en 1914, Ronald era encara un estudiant a Oxford. Es va graduar a l´any següent, amb un excel·lent en Inglés i poc després va ser enrolat com a tinent en els Lancashire Fusiliers. En 1916 va combatre en la batalla del Somme, però va caure víctima de la febre de les trinxeres i va ser retornat a casa com no apte per al servei. Tolkien va ser un dels millors filòlegs de la seva època i gran part de la seva vida laboral va transcórrer a Oxford, primer com a professor d´anglosaxó i després com a professor de llengua anglesa i literatura. Al mateix temps, en privat, treballava en el gran cicle de mites i llegendes que més endavant es publicaria amb el títol del Silmarillion. Edith i ell van tenir quatre fills, i en part va ser per a ells pel que va escriure el conte El Hobbit, publicat per Allen & Unwin en 1937. Va tenir tant d´èxit que l´editor va voler tenir de seguida una seqüela, però no va ser fins a 1954 que va aparèixer el primer volum de l´obra mestra de Tolkien, El Senyor dels Anells, amb un èxit immediat. La seva enorme popularitat va sorprendre a Tolkien. Ronald i Edith Tolkien es van mudar a Bournemouth en arribar a la vellesa, però quan Edith va morir en 1971, Tolkien va tornar a Oxford. Ronald Tolkien va morir el 2 de setembre de 1973, després d´una breu malaltia.

Herta Müller (Nitzkydorf, 1953), descendent de suabis emigrats a Romania, és un dels valors més sòlids de la literatura romanesa en llengua alemanya. Va estudiar Filologia germànica i romànica en la Universitat de Timisoara i es va veure obligada a sortir del país pel seu rellevant paper en la defensa dels drets de la minoria alemanya. Viu a Berlín des de 1987. Premi Nobel de Literatura 2009, ha estat guardonada també amb els premis Aspekte (1984), Ricarda Huch (1987), Roswitha von Gandersheim (1990), Franz Kafka (1999) i Würth (2006), entre altres. Des de fa més d´una dècada, està molt vinculada al Museu de l´Exili de Berlín, en la fundació del qual va tenir un paper molt rellevant. Siruela ha publicat en castellà bona part de la seva obra.

Ximo Abadía (Alacant, 1983) des de nen és un apassionat lector de còmic. En 2010 ha publicat la seva primera novel·la gràfica, Cartolines de colors. El mateix any ha passat quatre mesos a Mèxic i just després ha publicat el seu primer èxit, Clonk, obra amb la qual ha estat nominat a Millor Autor Revelació en el Saló del Còmic de Barcelona i a Millor Novel·la Gràfica per Los Angeles Times en 2011. Des de llavors ha continuat publicant novel·les gràfiques (com per exemple Frank, Dibbuks, 2018), però també llibres àlbum per a nens. Actualment treballa amb nombroses editorials nacionals (Lliure Albir, Sisè Pis, SM, etc.) i internacionals (Temperar, Big Picture Press, Little Gestalten)

(Calafell 1985) Novel·lista, dramaturg i traductor. És llicenciat en Ciències Polítiques i en Filosofia. Ha publicat la novel·la El franctirador, el recull de contes Seguiràs el ritme del fantasma jamaicà, l’inclassificable Ramon Llull. Ara i aquí, Tsunami (Premi de novel·la Pin i Soler, Premi Finestres i Premi de la Crítica), l’assaig Per què no repensem el canibalisme? i la novel·la juvenil I diumenge, meteorit (Premi Llibreter 2024). Ha publicat i estrenat una vintena d’obres teatrals de les quals diverses han tingut trajectòria internacional. Ha traduït autors com Evelyn Waugh, Dalton Trumbo, Lara Williams o H. G. Wells.

Grafton Tanner (Columbia, Carolina del Sud, 1990) és autor de tres importants assajos de crítica cultural, coneguts com la «trilogia de la nostàlgia»: Un cadàver balbuceante (publicat en castellà per l´editorial Holobionte, en 2022), The Circle of the Snake (2020) i Les hores han perdut el seu rellotge (Alpha Decay, 2022). Tots ells giren al voltant dels temes centrals del seu treball de recerca: les relacions entre la cultura pop i la tecnologia, les arts, el cinema i la retòrica del neoliberalisme. Actualment és professor adjunt en el Departament d´Estudis de Comunicació en la Universitat de Geòrgia, i escriu i col·labora regularment en mitjans com NPR, Los Angeles Review of Books, The Nation i Real Life. També presenta Delusioneerring, un pòdcast sobre els mites del capitalisme, i té una banda de música anomenada Superpuppet.

Siân Hughes (1965) va néixer en un poble del comtat de Cheshire, Anglaterra, on en l´actualitat regenta una llibreria independent. El seu poemari The Missing (2009) va guanyar el Premi Seamus Heaney i va ser finalista dels premis Guardian First Book, Felix Dennis i Aldeburgh. En 2023 va debutar com a novel·lista amb Perla, nominada al Premi Booker i traduïda al francès, italià, alemany i rus.

Liliana Viola (Buenos Aires, 1963), va estudiar Lletres, i és periodista i editora. Va dirigir el Suplement SOC i nombroses col·leccions de literatura per al diari Pàgina/12. Convidada per l´Arxiu de la Memòria Trans en 2023, va editar el llibre Els nostres codis, i és creadora de sèries i cicles audiovisuals com a Testaments, Mirant-te, Farta de l´èxit. També és autora del llibre dels testaments (1995), Els discursos del poder (2001) i Vaig migrar. El mestre de les telenovel·les que va revolucionar l´educació sentimental d´un país (2016), entre altres.

Peter Brown (Dublín, 1935) és historiador i professor emèrit de la Universitat de Princeton. Especialitzat en l´estudi de la cultura religiosa de l´Antiguitat tardana i la relació entre la religió i la societat, ha publicat, entre altres, la biografia Agustín de Hipona (1967) i els assajos El món de l´Antiguitat tardana (1971) i El primer mil·lenni de la cristiandat (1971). Per l´ull d´una agulla és el seu últim llibre.

Vicente Valero va néixer a l´illa d´Eivissa en 1963. És un dels principals poetes de la seva generació, autor de sis poemaris i Premi Loewe. En 2014 Perifèrica va publicar la seva primera i elogiadísima novel·la, Els estranys, a la qual van seguir Les transicions (2016), primera d´una sèrie de novel·les curtes «de formació» a la qual pertany també Malalts antics (2020). A mig camí entre l´assaig literari i el llibre de viatges es troben L´art de la fugida (2015), Dol d´alfils (2018) i Breviari provençal (2021). En 2017 Perifèrica va recuperar, en una edició corregida i ampliada, el seu assaig Experiència i pobresa. Walter Benjamin a Eivissa, traduït ja a diverses llengües.

Yukio Mishima (1925-1970) és un dels escriptors japonesos més importants del segle XX. L´atmosfera de les seves obres i els caràcters dels seus personatges ostenten un segell inconfusible. Entre les seves principals novel·les figuren "Confessions d´una màscara", "El marí que va perdre la gràcia de la mar", "Set d´amor", "El rumor de l´onatge", "Després del banquet", "Música", "El color prohibit", "Els anys verds", "L´escola de la carn", "Vestits de nit", "El Pavelló d´Or" i la tetralogia integrada per "Neu de primavera", "Cavalls desbocats", "El temple de l´alba" i "La corrupció d´un àngel", totes elles publicades per Alianza Editorial.

Daniel Clowes (Chicago, els Estats Units, 1961) és un dels autors més importants del còmic dels nostres dies. Al llarg de la seva carrera ha rebut més d´una dotzena de Premis Harvey i mitja dotzena de Premis Eisner, a més d´un Pen Award en 2011. A més de ser un dels majors exponents del còmic contemporani, Daniel Clowes ha realitzat il·lustracions per a revistes tan prestigioses com The New Yorker, Vogue, Newsweek, The Village Voice o The New York Times Magazine; cartells de pel·lícules, com el de Happiness de Todd Solondz, o l´animació per al videoclip I Don’t Wanna Grow Up de The Ramones.

Brandon Sanderson (Lincoln, Nebraska, 1975) és el gran autor de fantasia del segle XXI, amb trenta milions de lectors, i l´autor més prolífic del món. Des que debutés en 2006 amb la seva novel·la Elantris, ha enlluernat a lectors en trenta llengües amb el Cosmere, el fascinant univers de màgia que comparteixen la majoria de les seves obres. Sanderson és autor de la brillant saga Nascuts de la Boira (Mistborn), formada per l´Imperi Final, El Pou de l´Ascensió, El Héroede les Eres, Aliatge de llei, Ombres d´identitat i Brazales de Dol. Després de l´alè dels déus, una obra de fantasia èpica en un únic volum en la línia de Elantris, va iniciar amb El camí dels reis una magna i descomunal decalogía, L´Arxiu de les Tempestes, que va continuar amb Paraules radiants, Juramentada i El Ritme de la Guerra (a més de la novel·la curta Esquirla del Començar el dia). Amb la sèrie Esquadró (Esquadró, Estel·lar, Citónica i Esquadró Cel), Sanderson s´acosta, també, als lectors de la ciència-ficció. Amb un pla de publicació de més de vint futures obres (que contempla la interconnexió de totes elles), el Cosmere es convertirà en l´univers més extens i impressionant mai escrit en fantasia èpica. Sanderson viu a Utah amb la seva esposa i fills i ensenya escriptura creativa en la Universitat Brigham Young. Curs d´escriptura creativa és el llibre que recull els seus valuosos consells.

Alberto Chimal (Toluca, Mèxic, 1970) pertany a l´estirp literària d´aquells escriptors que han conreat el gust per l´insòlit. La imaginació com a potència creadora constitueix el fonament des d´on ha erigit una obra prolífica que li ha fet mereixedor de nombrosos guardons, entre els quals destaquen el Premi Nacional de Conte i el Premi Colima.

Emanuele Coccia (Fermo, Itàlia, 1976) es va doctorar en Filosofia Medieval en la Universitat de Florència i és professor de la École donis Hautes Études en Sciences Socials de París i de la Universitat de Friburg a Alemanya. La seva obra, traduïda a una desena d´idiomes, és reconeguda com una de les més originals dins del pensament contemporani per la seva innovadora aproximació al vincle entre les teories de la imaginació i la naturalesa dels éssers vius.

Kuniko Tsurita (1947-1985) va ser una autora de màniga japonesa. Va començar a dibuixar quan era adolescent i a enviar el seu treball a concursos de revistes, en els quals no va tenir molta fortuna perquè els editors esperaven que una dona escrivís històries romàntiques i no d´acció, fins que finalment va aconseguir publicar en ´Garo´. Tsurita va morir per complicacions del lupus en 1985 a l´edat de trenta-set anys. La seva obra explora i subverteix temes dels rols de gènere de les dones i les idees patriarcals de feminitat, identitat de gènere i sexualitat.