Autores i autors

Pankaj Mishra (Jhansi, Uttar Pradesh, l´Índia, 1969) és assagista i novel·lista. Es va graduar en la Universitat de Allahabad i, més endavant, es va doctorar en Literatura Anglesa per la Universitat Jawaharlal Nehru de Nova Delhi. És membre de la Royal Society of Literature i en 2014, va rebre el premi literari Windham-Campbell de la Universitat de Yale. Actualment col·labora en The New Yorker, London Review of Books, The New York Times Book Review i The Guardian, entre altres. Una extensa bibliografia de reportatges, assajos i llibres de viatges li han fet convertir-se en un dels màxims experts de les noves realitats dels països asiàtics. De las ruinas de los imperios (Galàxia Gutenberg, 2014) va guanyar el premi Crossword for Best Nonfiction en 2013. En 2014, es va convertir en el primer llibre d´un autor no occidental a guanyar el prestigiós premi alemany Leipzig Book Award for European Understanding. En 2017 Galàxia Gutenberg va publicar el seu llibre La edad de la ira, i, en 2020, Fánaticos insulsos.

Ferran Garcia Moreno va néixer a la plana de Vic i això explica moltes coses. Ha publicat les novel·les Recorda que moriràs (Males Herbes, 2016), Blasfèmia (Males Herbes, 2019) i Guilleries (Males Herbes, 2022). En poesia, és autor de Larva (Lleonard Muntaner Editor, 2017; premi de poesia Pare Colom) i del poemari inèdit Magror (XXI Premi de poesia Pere Badia, 2021). També ha publicat relats en diverses antologies, i va guanyar el Premi Recvll 2020 amb Òpera Creus, un retrat de la figura de Miquel Creus. Sau (Males Herbes, 2025) és la seva última novel·la.

Nascuda en Nuuk, Groenlàndia, en 1990, ha estat descrita per The New Yorker com «la inesperada estrella literària de Groenlàndia». Autora i activista, escriu en groenlandès i danès. La seva segona novel·la, El Valle de las Flores, va ser reconeguda amb el Premi Bjørnson en 2022 i es va convertir en la primera novel·la groenlandesa a rebre el Premi del Consell Nòrdic, el màxim guardó literari d´Escandinàvia.

Emily Gravett va néixer en Brighton en 1972. Va començar a prendre es de debò el que millor feia des de nena (dibuixar) quan ja vivia a Gal·les i s´havia convertit en mamà de la seva primera filla, Olly. Va estudiar Art i dos anys després de graduar-se ja havia guanyat la medalla Kate Greenaway, concedida pels llibreters anglesos. Des de llavors, ha guanyat tres premis literaris importants. En Els imaginaris (Blackie Books, 2016), Gravett va il·lustrar l´amistat de Rutger i Amanda, i ara és el moment d´il·lustrar la de Lily i els quatre animalillos que l´ajudaran a recuperar la seva vida, demostrant que l´amistat, a més de regalar-nos alguns dels mons gràfics més enlluernadors, és també el gran tema en la literatura juvenil moderna.

Matei Visniec (Radauti, 1956) Poeta, narrador i dramaturg, va néixer en el nord de Romania i es va iniciar en la creació literària durant els últims anys de la dictadura de Ceausescu. Escriptor dissident i censurat, en 1987 es va exiliar i va establir a París, on continua residint. Des de llavors ha desenvolupat la seva obra en romanès i en francès, en particular el seu teatre, que es compon d´al voltant de quaranta títols, traduïts a més de vint-i-cinc llengües. És l´autor dramàtic romanès viu més representat dins i fora del seu país, distingit en dues ocasions en el Festival d´Avinyó off amb el Prix Coup de Coeur de la Presse. La seva obra ha aconseguit nombrosos reconeixements, entre els quals destaquen el Premi Nacional de Dramatúrgia del Ministeri de Cultura romanès i el Premi Europeu concedit per la SACD francesa. En 2020 va ser nomenat Chevalier de l’Ordre National du Mérite per l´Estat francès. Ha escrit set novel·les que transiten, com el seu teatre, entre el quotidià, la fantasia i el somni, el real i el simbòlic, el grotesc i el poètic, fins a suscitar el riure amarg que li és tan característica. Crític amb les xacres de la societat, no ha deixat d´indagar en les paradoxes de l´ésser humà i en la pròpia creació literària.

Nascut a Nova York en 1924, Baldwin es descrivia a si mateix com a «negre, lleig i pobre». Fill de mare soltera, mai va conèixer al seu pare biològic i va mantenir una relació molt conflictiva amb el seu padrastre, un estricte predicador baptista –relació que Baldwin retrataria en la seva novel·la autobiogràfica Veu i digues-ho a la muntanya, d´aparició en Sisè Pis–. Malgrat que va viure gran part de la seva vida a França, Baldwin va exercir un paper molt actiu en la lluita pels drets dels afroamericans i els homosexuals als Estats Units. Va morir a causa d´un càncer d´estómac en Saint-Paul-de Vence, França, en 1987. L´obra de Baldwin explora els secrets de les desigualtats racials, la llibertat sexual i la lluita de classes. Entre les seves novel·les destaquen «Otro país», «El blues de Beale Street» i «L´habitació d´en Giovanni», publicada originalment en 1956 i que si bé va aconseguir immediata popularitat entre la comunitat gai, també va provocar escàndol en un Estats Units en el qual declarar-se homosexual encara seria il·legal durant molts anys. Avui «L´habitació d´en Giovann» és considerat un clàssic fundacional de la literatura queer, i Baldwin un dels grans novel·listes del segle xx.

Beatrice Alemagna (Bologna, 1973) de petita admirava els llibres de Gianni Rodari i les imatges de Bruno Munari i Emanuele Luzzati, tant que va decidir que de major escriuria novel·les. Després d´acabar els seus estudis de disseny i comunicació visual en el ISIA de Urbino, en 1996 va guanyar el primer premi en el concurs d´il·lustració Figuris futures del Salon du Livre et de la Presse Jeunesse, Montreuil; en 2000, va guanyar el Prix Attention Talent-Fnac; en 2002, el Prix Octogones. En 2007, va aconseguir un esment en el Bologna Ragazzi Award. Ha exposat la seva obra en Bologna, Milà, Roma, París, Lisboa, Tòquio i Kyoto. Ha publicat amb els més importants editors francesos, com Seuil, Autrement, Gallimard, Els Grans Personnes i Hélium; amb Phaidon i, a Itàlia, amb Topipittori. A més d´escriure i il·lustrar les seves històries, les seves imatges han acompanyat també textos d´escriptors com Apollinaire, Queneau, Huxley, Grossman, Dahl, Rodari.

Jarvis va estudiar Disseny Gràfic i va treballar com a il·lustrador de portades de discos, dissenyador web i director d´animació abans d´escriure i il·lustrar llibres infantils. Ha publicat nombrosos títols, entre els quals es troben ´Scary Teeth´, que va guanyar el premi al Millor Llibre Il·lustrat del V&A. També és l´il·lustrador de la molt benvolguda sèrie ´Pick a...´, escrita per Patricia Toht. Jarvis viu a Manchester amb la seva esposa, el seu gos i el seu gat. Segueix-ho en Twitter com @heyimjarvis i en Instagram com @booksbyjarvis.

Elisa Ancori (Barcelona, 1990) és llicenciada en Belles Arts per la UB (Universitat de Barcelona). S´ha format en Il·lustració i Art Tèxtil en BAU, Escola Joso i Escola Massana (Barcelona). Professionalment compagina la il·lustració editorial amb projectes artístics propis, com és el cas de la sèrie Metamorfish.

Leslie Poles Hartley va néixer en Whittlesey, Cambridgeshire, en 1895 i es va educar en Harrow i Balliol College, Oxford. Durant la Primera Guerra Mundial va ser un jove oficial de l´exèrcit britànic, encara que mai arribés a anar al capdavant. Des de 1923 i durant trenta anys va exercir com a infatigable crític literari en publicacions periòdiques com Spectator, Saturday Riview, Sketch, Observer i Time and Tide. Va publicar el seu primer llibre, una col·lecció de relats breus titulada Night Fears, en 1924. The Shrimp and the Anemone, la seva primera novel·la, no va aparèixer fins a 1944 com primer volum d´una trilogia a la qual van seguir The Sixth Heaven (1946) i Eustace and Hilda (1947), que va ser reconeguda immediatament com la major contribució a la narrativa anglesa contemporània. Entre les seves novel·les destaquen The Boat (1949) i The Go-Between, El missatger (1953), aquesta última, guardonada amb el Premi de la Fundació Heinemann de la Reial Societat de Literatura en 1954. Més tard, la versió cinematogràfica de la seva novel·la The Hireling, dirigida per Alan Bridges, va obtenir el primer premi en el Festival de Cannes de l´any 1973. En 1967 va publicar The Novelistsí Responsibility, una col·lecció d´assajos crítics.

Il·lustradora coreana molt popular al seu país, gràcies també al fet que converteix el seu univers gràfic en creacions tèxtils, articles de papereria, il·lustracions i altres. La historia de Mo, el seu primer llibre, li ha suposat una notorietat internacional sobtada i merescuda.

Rachel Cusk és l´autora de Segunda casa (premi Fémina de novel·la estrangera), de la trilogia de novel·les A contraluz (A contraluz, Tránsito i Prestigio), dels llibres de memòries Un trabajo para tota la vida i Despojos, i de diverses obres de ficció i no ficció, inclosa la seva novel·la més recent, Desfilada (premi Goldsmiths 2024). Ha rebut una beca Guggenheim i en 2024 ha estat guardonada amb el premi Malaparte i amb el títol de Chevalier de l’ordre donis arts et donis lettres. Viu a París.

Marina Garcés (Barcelona, 1973) és filòsofa, autora de llibres com Un món comú, Filosofia inacabada, Fora de classe, Ciutat Princesa i Escola d´aprenents. És professora de la Universitat Oberta de Catalunya i impulsora del col·lectiu Espai en Blanc i de la Escola de Pensament del Teatre Lliure. En Anagrama ha publicat Nova il·lustració radical (Premi Ciutat de Barcelona d´Assaig 2017) i El temps de la promesa.

Sarah Bernstein (1987) és autora de tres novel·les. Manual per a l´obediència va guanyar el Premi Scotiabank Giller i va ser finalista al Booker Internacional. Ha estat nomenada per la revista Granta com una de les millors novel·listes joves britàniques.

També conegut com a Groc Indi, Juli Cèsar Pérez primer va ser pintor i ha publicat ja, entre altres títols, El fin del gran arte. A través del gargot i la paraula precisa, ha arribat a sentir-se a gust en això que solem dir novel·la gràfica però que, si és el cas, millor serà dir «assaig». Despullada de retòrica i adorn, la seva obra convida a pensar d´una altra manera, al mateix temps que conserva una levitat gairebé miraculosa, donada la gravetat amb què sospesa les coses d´aquest món.

Blanca Llum Vidal (1986) va néixer a La Barceloneta i ara viu a la Vall de Moc de Collserola. Ha estudiat Treball Social, Filologia Catalana i té un màster en Pensament Contemporani (amb una tesina sobre la trobada entre el pensament de Blanchot i Lévinas). Treballa a la Zona Franca en un pis tutelat per a persones amb diversitat funcional. Ha traduït, amb Arnau Pons, El dolor de Marguerite Duras. Ha editat la poesia d´Àngel Guimerà, les cartes de l´exili de Mercè Rodoreda a Anna Murià i els contes de Víctor Català. Així mateix, s´ha encarregat de l’antologia de l´assaig feminista de Maria Aurèlia Capmany. Ha publicat La cabra que hi havia, Nosaltres i tu, Homes i ocells, Visca!, Punyetera flor, Maripasoula (crònica d´un viatge a la Guaiana francesa), Aquest amor que no és u (Este amor que no es uno [traducció de Berta García Faet]) i Amor a la brega. Escriu regularment a la revista de cultura i política El Temps.

David Noel Livingstone és un geògraf, historiador i acadèmic nascut a Irlanda del Nord. És professor de Geografia i Història Intel·lectual en la Queen´s University de Belfast. Va estudiar en la Banbridge Academy i en la Queen´s University de Belfast (llicenciatura i doctorat). Després de graduar-se, va continuar en la Queen´s com a oficial de recerca i professor, on es va convertir en professor adjunt i després en titular. Ha estat professor visitant en el Calvin College de Michigan, la Universitat de Columbia Britànica, la Universitat de Notre Dona´m i la Universitat de Baylor.

Coordinador de l´àrea de cinema del Cercle de Belles Arts de Madrid. Ha comissariat cicles per a Filmoteca Espanyola, MNCARS, Xcèntric-CCCB, Zinebi, MUN, etc. Ha publicat articles en revistes com Trafic, Blogs&Docs o Caiman Quaderns de Cinema (on és membre del consell de redacció). És autor de l´edició i els pròlegs de dos llibres entorn del cinema de Jean-Marie Straub i Danièle Huillet: Escrits (2011) i Fer la revolució és tornar a col·locar en el seu lloc coses molt antigues però oblidades (2016). Forma part de l´equip docent d´Elías Querejeta Zine Eskola (Sant Sebastià) i Màster LAV (Madrid). Ha estat director de la distribuïdora i editorial de llibres i DVD Intermedi (2011-2015).

Jean-Baptiste Fressoz (França, 1977) és historiador de la ciència, la tecnologia i el medi ambient i professor de l´Escola d´Alts Estudis de Ciències Socials de París. Acaba de publicar Sense transició. Una nova història de l´energia (Seuil), que serà traduïda i publicada en castellà per l´editorial Arpa. També és autor, al costat de Christophe Bonneuil, de l´esdeveniment Antropoceno: la Terra, la història i nosaltres (Points Histoire) i L´apocalipsi alegre. Una història del risc tecnològic (Seuil).

Mohamad Amer Meziane és llicenciat i doctor en Filosofia. Actualment és investigador i professor en la Universitat de Columbia, a Nova York. També és membre del consell editorial de la revista Multituds.