Autores i autors

Gabriela Wiener (Lima, 1975) és autora dels llibres Sexografías, Mozart amb priapismo i altres històries, Llamada perdida, Dicen de mí i del llibre de poemes Ejercicios para el endurecimiento del espíritu. Els seus textos han aparegut en diverses antologies i han estat traduïts a l´anglès, portuguès, polonès, alemany, francès i italià. Va ser redactora cap de la revista Marie Claire a Espanya i avui publica regularment columnes d´opinió per al lloc web del Diari, Vice i per al contingut en espanyol de The New York Times, així com una videocolumna en la mula. Va guanyar el Premi Nacional de Periodisme del seu país per un reportatge de recerca sobre un cas de violència de gènere. És creadora de diverses performances literàries que ha posat en escena al costat de la seva família i de l´obra de teatre Qué locura enamorarme yo de ti. En l´actualitat resideix a Madrid.

Manel Vidal Boix (Salt, 1989) és guionista, còmic i radiofonista, tres professions entrellaçades que desenvolupa amb una mica de passió i moltíssima mandra. Participa al pòdcast La Sotana des de la seva fundació, el 2014, treballa al programa de ràdio de sàtira política La Competència (RAC1) des del 2019, i del 2017 al 2024 va formar part de l’espectacle de comèdia El Soterrani. Anteriorment havia fet altres feines, però són la mena de feines que la gent no posa a la biografia d’un llibre.

Sílvia Soler i Guasch (Figueres, 1961) és periodista i escriptora de novel·les com El centre exacte de la nit (1992), El son dels volcans (1998) i L’arbre de Judes (2001). Amb Mira’m als ulls va guanyar el premi Fiter i Rossell el 2003, i amb Petons de diumenge, el premi Prudenci Bertrana 2008. Altres títols molt celebrats són 39+1, L’ edat en què una dona sap que l’home de la seva vida és ella mateixa (2005), Una família fora de sèrie (2010), L’estiu que comença (2013) —amb el qual va guanyar el premi Ramon Llull—, Un any i mig (2015), Els vells amics (2017), el recull d’articles Rellotges de sol (2018), El fibló (2019), Nosaltres, després (2021), L’alegria de viure (2022) i Estimada Gris (2023). En l’actualitat col·labora de manera habitual en diversos mitjans de comunicació.

Jaume Asens (Barcelona, 1972) és advocat i polític. Llicenciat en Dret i en Filosofia i doctorant de Ciències Polítiques i Socials. A la dècada dels noranta va estar vinculat als moviments d’antiglobalització i va ser una figura clau de l’acampada del 15M. Advocat especialitzat en la defensa dels drets humans, els moviments socials i la lluita contra la corrupció. Ha defensat Lluís M. Xirinachs, Ada Colau, Pablo Iglesias i David Fernández. Va ser regidor a Barcelona amb Ada Colau i, des del 2019, president del grup Unidas Podemos i En Comú Podem al Congrés dels Diputats. Actualment és eurodiputat al Parlament Europeu al grup dels Verds.

Guillem Sala (Barcelona, 1974) és professor de sociologia en la Universitat Autònoma de Barcelona. Va guanyar el premi Documenta amb Imagina un carrer (2007); en 2019 va publicar La fugida de l’home cranc i en 2020 El càstig (totes dues en L’Altra Editorial). Ha escrit relats i novel·les juvenils, així com guions de cinema documental i de ficció. Ambientada entre els barris del nord de Barcelona i Santa Coloma, amb dos protagonistes inoblidables, El càstig és una novel·la vibrant, plena de vida, de sexe i de caos, en la qual batega una violència sorda i amenaçadora. Oferim ara als lectors la versió en castellà, El castigo, del mateix autor d´aquesta obra considerada la millor novel·la en català de 2020 per La Vanguardia.

Manuel Baixauli és pintor i escriptor. El seu primer llibre, Espiral (Premi Ciutat de Badalona 1998), és un recull de contes breus, intensos, sobre la fugacitat i l’oblit. El segueix la novel·la Verso (Premi Ciutat d’Alzira 2001), reflexió sobre art i les falses aparences. Però és amb L’home manuscrit (Premi Mallorca de Narrativa 2006), llibre radical, imaginatiu, en què aborda la capacitat de l’escriptura per transformar la vida i les persones, que Baixauli rep una acollida excel·lent per part de la crítica, amb sis premis a llibre publicat. El 2010 enllesteix una nova edició d’Espiral, reescrita i depurada, i el 2014 publica La cinquena planta, novel·la que rep el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians i el Crexells de Narrativa Catalana. A Ningú no ens espera (2016), ofereix un recull d’articles amb aire de dietari, acompanyat de dibuixos fets pel mateix autor. El 2020 publica Ignot, novel·la que rep el Premi Llibreter al millor llibre de literatura catalana.

Fernando Aramburu (Sant Sebastià, 1959) és autor dels llibres de contes Los peces de la amargura (2006, XI Premi Mario Vargas Llosa NH, IV Premi Dolç Chacón i Premi Reial Acadèmia Espanyola 2008) i El vigilante del fiordo (2011), de les obres de no ficció Autorretrato sin mí (2018), Vetas profundas (2019) i Utilidad de las desgracias (2020), així com de les novel·les Fuegos con limón (1996), Los ojos vacíos (2000, Premi Euskadi), Bami sin sombra (2005), La gran Marivián (2013), El trompetista del Utopia (2003), Viaje con Clara por Alemania (2010), Años lentos (2012, VII Premi Tusquets Editores de Novel·la i Premi dels Llibreters de Madrid), Ávidas pretensiones (Premi Biblioteca Breu 2014) i Pàtria (2016, Premi Nacional de Narrativa, Premi de la Crítica, Premi Euskadi, Premi Francisco Umbral, Premi Dolç Chacón, Premi Arcebispo Juan de Sant Clement, Premi Strega Europeu, Premi Lampedusa, Premi Atenes…),  l´últim gran fenomen literari, traduïda  a 34 llengües i convertida en prestigiosa sèrie per Aitor Gabilondo per a HBO. Cinc anys després, Los vencejos, ácida y enternecedora, és la seva nova obra mestra, una novel·la que ho confirma com un dels millors escriptors europeus.

Rodrigo Fresán va néixer a Buenos Aires en 1963 i viu a Barcelona des de 1999. És autor dels llibres Historia argentina, Vidas de santos, Trabajos manuales, Esperanto, La velocidad de lascosas, Mantra (Premi Nou Talent Fnac 2002), Jardins de Kensington (Premi Lateral de Narrativa 2004, finalista Premi Fundación José Manuel Lara), El fondo del cielo (Locus Magazine Favorite Speculative Fiction in Translation Novell 2018, USA) i del tríptic La Parte Contada, compost per La parte inventada (Best Translated Book Award 2018, USA), La parte soñada i La parte recordada. El jurat de Best Translated Book Award va lloar La parte inventada amb la citació: «Fresán és un mestre». En 2017, Fresán va rebre a França el Prix Roger Caillois a la totalitat de la seva obra per ser un «escriptor atípic, transgressor i ineludible».

Pablo Iglesias Turrión (Madrid, 17 d´octubre de 1978) ha estat una de les figures clau de la política espanyola d´aquest segle. Doctor en Ciències Polítiques per la Universitat Complutense de Madrid, on també va treballar com a professor titular interí, va ser un dels fundadors de Podemos en 2014, del qual va ser secretari general fins al 5 de maig de 2021. Posteriorment ha estat diputat en el Congrés durant les XI, XII, XIII i XIV legislatures. Finalment, va ser segon vicepresident i ministre de Drets Socials i Agenda 2030 del Govern d´Espanya entre 2020 i 2021. Va dimitir dels seus càrrecs per a ser candidat a presidir la Comunitat de Madrid i en el mateix dia de les eleccions va anunciar que abandonava la primera línia política. Actualment col·labora en diversos mitjans de comunicació, i és el creador i impulsor del pòdcast "La Base", que s´emet diàriament.

David Bueno i Torrens (Barcelona, 1965) és doctor en Biologia i professor i investigador de la secció de Genètica Biomèdica, Evolutiva i del Desenvolupament de la Universitat de Barcelona. Des d´octubre de 2019 fins a juliol de 2023 ha dirigit la càtedra de Neuroeducación UB-EDU1st, i des de llavors és CEO fundador d´aquesta càtedra. La seva trajectòria professional i acadèmica s´ha desenvolupat sobretot a Barcelona, però també ha estat investigador en la Universitat d´Oxford i ha realitzat estades en el European Molecular Biology Laboratory de Heidelberg, a Alemanya, en la Universitat de Innsbruck, a Àustria, i en el Cold Spring Harbour Laboratory de Nova York. Imparteix classes de genètica, comunicació científica, formació del professorat i neuroeducación. Ha publicat setanta articles científics en revistes especialitzades. Col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació, ha guanyat diversos premis de divulgació científica i pels seus treballs en neuroeducación, i participa en diversos projectes de reflexió i innovació educativa promoguts per la Generalitat de Catalunya, entre altres institucions. És autor de nombrosos llibres de divulgació i assaig, entre els quals destaca El cerebro del adolescente (2021, Grijalbo). A 2025 ha estat guardonat amb el Premi Josep Pla de narrativa per El arte de ser humanos.

Gabriel Ventura (1988) és un escriptor reversible que es passeja amb la mateixa naturalitat per l´art, el cinema i la literatura. Els seus últims llibres són W (2017), Apunts per a un incendi dels ulls (2020), que ha inspirat el títol d´una exposició del MACBA, i La nit portuguesa (2021), diari de rodatge de Liberté, pel·lícula d´Albert Serra, director amb qui ha col·laborat en més d´una ocasió. El 2018 va rebre la beca Montserrat Roig. La poesia el porta a fer classes, a treballar amb artistes i cineastes, amb llibreries, galeries i museus, a investigar, traduir i actuar.

Marta Orriols viu a Barcelona. És historiadora de l´art de formació i s´ha dedicat també al guió cinematogràfic. Col·labora amb diverses revistes i diaris. Entusiasta de la literatura anglosaxona, va editar l´edició de l´antologia de contes d´ Edna O´Brien Objeto de amor (2018). Va iniciar la seva trajectòria com a narradora amb el llibre de relats Anatomia de les distàncies curtes (2017), que va obtenir un calorós acolliment quan, en 2016, es va publicar en català. En menys d´un mes figurava entre els llibres més venuts, va ser una de les lectures recomanades per a aquest Nadal, i la revista Granta va triar un dels seus contes per a la seva edició en castellà. És autora de les novel·les Aprendre a parlar amb les plantes (Lumen, 2018), amb la qual va ser guardonada amb el Premi Òmnium a la millor novel·la en català del 2018 i el Premi L´Illa dels Llibres, i ha estat traduïda a onze idiomes.

David Uclés (Úbeda, 1990), llicenciat i màster en Traducció i Interpretació, és, a més, escriptor, músic i dibuixant. Ha publicat les novel·les El llanto del león (Premi Complutense de Literatura, 2019) i Emilio y Octubre (2020). La península de les casas vacías és el fruit de quinze anys de treball i d´un exhaustiu viatge de documentació i memòria per la geografia espanyola. Per a la seva creació, ha rebut les beques Leonardo i Montserrat Roig.

Toni Güell Ayza (Barcelona, 1979) és llicenciat en Humanitats per la UAB i màster en Literatura Comparada per la universitat d’Edimburg. Actualment i des de fa més de deu anys condueix la secció d’opinió del diari Ara, mitjà en el qual ha publicat regularment, i ha treballat també com a gestor cultural al CCCB i com a col·laborador i editor de diverses publicacions institucionals i professionals. Elefants és el seu primer llibre.

Flavia Company (Buenos Aires, 1963) és escriptora. Desenvolupa la seva obra tant en castellà com en català i treballa en diferents gèneres que inclouen la novel·la, el relat, el microrelat, l´assaig i la poesia. D´entre les seves creacions destaquen les novel·les «Ni tu, ni jo, ni ningú» (premi Documenta), «Dame placer», «L´illa de l´última veritat» i «Que ningú et salvi la vida»; els llibres de relats «Por mis muertos», «Trastornos literarios» i «Con la soga al cuello», així com la seva poesia completa, reunida sota el títol «La dimensión del deseo por metros cuadrados». Amb el nom d´Andrea Mayo ha publicat «La planta carnívora» i «Arrepentimientos». Els seus textos han estat traduïts a l´anglès, al francès, al portuguès, a l´italià, al polonès, a l´alemany i al danès. Company és considerada com una de les veus més inclassificables de la literatura actual. A partir del llançament en 2016 de «Haru», que s´ha convertit en un fenomen literari, neix un univers conformat fins al moment pels títols «Haru», «Pensamientos de Haru», «Magôkoro», «Ya no necesito ser real» (signat per Haru), «Teoría de la resta» (signat per Osamu) i l´àlbum infantil il·lustrat «La escuela de Haru».

Escriptora, especialista en literatura moderna i contemporània i en l´obra de Gabriel Ferrater. Exerceix com a professora de Teoria i Literatura Comparada en la Universitat de Lleida. Ha editat l´antologia Àlbum Ferrater (Quaderns Crema, 1993) amb Jordi Cornudella i és autora de l´assaig Gabriel Ferrater: recepció i contradicció (Empúries, 1997). Entre les seves últimes novel·les destaquen I, de sobte, el paradís (Comanegra, 2018) i Al vertigen (Empúries, 2013). També és autora de les obres de teatre Els Cal·lígrafs (Empúries, 2011) i El vici (Arola editors, 2019).

Filla de carnissers i filòloga especialista en literatura medieval, Antònia Carré-Pons és una escriptora que fuig de la repetició. Ha publicat novel·la juvenil (I què faras ara, Clara?, 2001), satírica (Jo també vull ser funcionari, 2010), històrica (És l’amor que mou el cel i les estrelles, sobre les peripècies del manuscrit únic de l’Espill de Jaume Roig) i no classificable (Rellotges en temps de pluja, 2014; L’aspiradora de Ramon Llull, 2016).

Inés Martín Rodrigo (Madrid, 1983) és escriptora i periodista. La seva novel·la Las formas del querer va ser guardonada amb el Premi Nadal 2022 i amb el Premi de la Crítica de Madrid. En l´actualitat, forma part de l´equip del suplement literari Abril, escriu articles d´opinió per als periòdics de Premsa Ibèrica i és col·laboradora de l´Ull Crític, el programa cultural d´RNE. És autora de la novel·la Azules son las horas (2016), l´antologia d´entrevistes a escriptores Una habitación compartida (2020), el conte infantil Giselle (2020) i l´assaig Una homosexualitat propia (2023), i ha participat en les antologies de relats El cuaderno caníbal (2018) i Un Navidad así(2024). En 2019 va ser seleccionada per la AECID en el programa 10 de 30, que reconeix als millors escriptors espanyols menors de 40 anys.

Mariano Sigman va obtenir el seu doctorat en neurociència a Nova York i va ser investigador a París abans de tornar a l´Argentina. És un referent en el món en la neurociència de les decisions, en neurociència i educació, i en la neurociència de la comunicació humana. És un dels directors del projecte Human Brain Project, l´esforç més vast del món per a entendre i emular el cervell humà. Ha treballat amb mags, cuiners, jugadors d´escacs, músics i artistes plàstics per a reunir el coneixement de la neurociència a diferents aspectes de la cultura humana. Ha desenvolupat a més una extensa carrera de divulgació científica que inclou columnes en les principals ràdios de l´Argentina, programes de televisió i centenars d´articles publicats en diferents mitjans editorials del món.

Nazario Luque (Castilleja del Camp, Sevilla, 1944) és un dels pioners del còmic underground espanyol. Artista contracultural per antonomàsia i peça clau de la moguda barcelonina dels setanta i vuitanta, ha retratat al llarg dels anys la Barcelona canalla. En 1980 dibuixa la portada del primer número de El Víbora, en la qual publicarà la major part de les seves historietes: entre elles, les aventures de la detectiva travesti Anarcoma, una de les figures més emblemàtiques del còmic adult. L´obra de Nazario, definida sovint com a subversiva, transgressora i provocativa, inclou títols com La Piraña Divina, San Reprimonio y Las Pirañas, Anarcoma, Turandot (considerada la seva obra cúspide), Alí Babá y los 40 maricones, Plaza Real safari, La Barcelona de los años 70 vista por Nazario y sus amigos i els tres volums de memòries La vida cotidiana del dibujante undergroung, Sevilla y la Casita de las Pirañas i Crónicas del gran tirano, els tres en Anagrama.