Autores i autors

Ali Smith (Inverness, 1964) Va tenir una mare irlandesa, un pare anglès i una educació escocesa (fins que va començar el seu doctorat al Newnham College, Cambridge). Als vint anys, després que un debilitant atac de síndrome de fatiga crònica descarrilés la seva carrera acadèmica, va començar a escriure. Ara, autora de vuit novel·les i sis col·leccions de contes, crea el que podria dir-se ficció experimental, però amb un estil fàcil, agradable i d´emocionant lectura. Escriu en The Guardian, The Scotsman i el Times Library Supplement.

De família alemanya i boliviana, va créixer a São Paulo, al Brasil, als vint anys es va traslladar a Múnich per a estudiar cine documental i des de 2003 viu a Barcelona. Aquesta biografia itinerant es percep a l´obra, que sovint es centra en la investigació de la identitat en un entorn multicultural. És autora de documentals i de diversos guions per a cinema i televisió, l´últim dels quals ha sigut el llargmetratge Herren (Señores), que l´ha merescut el Civis Media Prize 2021 pel foment de la migració, la integració i la diversitat cultural a Europa. Ha publicat diverses novel·les, entre les quals destaquen "Postal de Copacabana" (Club Editor, 2007), "Carrer dels oblidats" (Empúries, 2012) i "El dia que vaig aprendre a volar" (Edicions 1984, 2012), així com també les memòries "Si esta calle fuera mía" (Edicions 1984 / Entre Ambos, 2020), on la narració autobiogràfica recorre les arribades i els comiats que ha experimentat al llarg dels anys en cinc països diferents, entre les Amèriques i Europa.

Sara Torres (Gijón, 1991). Amb el seu primer llibre, La otra genealogía (Edicions Torremozas), va guanyar el Premi Nacional de Poesia Gloria Fuertes. Després va aparèixer Conjuros y Cantos, editat per Kriller71. Amb La Bella Varsovia ha publicat Phantasmagoria i El ritual del baño; en 2022 va aparèixer Lo que hay amb Reservoir Books, un dels deu millors debuts de l´any segons El Cultural. Vinculada a la Universitat de Passau (Alemanya) amb una beca postdoctoral Alexander von Humboldt, actualment investiga entorn de les escriptures postdiagnòstic de càncer. Es va doctorar en la Universitat Queen Mary de Londres amb una tesi que porta per títol: "The Lesbian Text: Fetish, Fantasy and Queer Becomings". Ha estat professora associada a la Universitat Autònoma de Barcelona. El seu treball se centra en l´anàlisi del desig, cos i discurs a través d´un aparell crític feminista i interdisciplinari que entrellaça la psicoanàlisi, els nous materialismes i els estudis queer. En 2023 va guanyar el premi Javier Morote a la millor autora revelació.

Sonsoles Ónega (Madrid, 1977). Periodista, llicenciada per la Universidad San Pablo CEU de Madrid. Ha treballat a CNN+ i Noticias Cuatro, i va ser corresponsal parlamentària de Informativos Telecinco des de 2008 fins 2018. Entre 2018 i 2022 va presentar diferents formats televisius a Mediaset, com "Ya es mediodía" o "Ya son las ocho". Des d´octubre de 2022 està a "Y ahora Sonsoles" a Antena 3.

Fundador en 1929, juntament amb Lucien Febvre, de l´Escola dels Annales, a partir de la revista «Annales dhistoire économique et sociale», va anar indubtablement un dels historiadors més importants del segle XX. Des de 1919 va ser professor d´Història Medieval a Estrasburg i, des de 1936, d´Història Econòmica en la Sorbona. Durant la Gran Guerra va ser oficial d´infanteria i va acabar el conflicte com a capità condecorat amb la Legió d´Honor. Durant la Segona Guerra Mundial, va participar en la Resistència francesa i, durant l´ocupació nazi de França, va ser capturat, torturat i afusellat per la Gestapo en 1944. Entre les seves obres més influents es troben: "La sociedad feudal", "Apología de la historia" o "El oficio del historiador", "Los reyes taumaturgos" i "La extraña derrota".

Lavinia Braniste (Braila, Romania, 1983) va estudiar Literatura i Llengües Estrangeres en Cluj i Bucarest. Ha publicat els volums de relats "Cinco minutos al día" ("Cinci minute pe zi") i "Escapada"; més d´una desena de llibres de literatura infantil i tres novel·les. "Interior cero" (2016) va rebre el Premi Thoreau a la millor novel·la de l´any i ja ha estat traduïda a l´alemany i al polonès. Per part seva, "Sonia ridica mâna" ("Sonia levanta la mano") va ser guardonada amb el Premi Thoreau 2020 a la millor novel·la, el Premi de narrativa de la revista Ateneu 2020 i el Premi Sofia Nadejde de literatura femenina. La seva última novel·la és "Ma gasesti când vrei" ("Cuando quieras aquí estoy"). Braniste és una de les veus més representatives de la nova generació d´escriptors romanesos.

Gian Marco Griffi va néixer a Montemagno (el Piemont) l’any 1976. Abans de "Ferrovie del Messico" (2022), va publicar "Più segreti degli angeli sono i suicidi" (2017) i "Inciampi" (2019). El llibre "Ferrocarrils de Mèxic" guanya diversos premis menors: el Mastercard, llibre de l’any segons Fahrenheit (programa de llibres de la RAI), el Ciutat de Leonforte, l’Augusto Monti, el Premi Zeno, i el Mario La Cava. És candidat al premi Strega, el més important d’Itàlia.

Merethe Lindstrøm (Bergen, 1963). Ha estat cantant en diversos grups de rock a Oslo i Berlín. Va debutar en la literatura en 1983 amb una col·lecció de contes i, des de llavors, ha publicat relats, novel·les i un llibre infantil. En 2008, va rebre el prestigiós Premi Dobloug per tota la seva obra literària. «Días en la historia del silencio» li va valer el Premi de Literatura del Consell Nòrdic i el Premi de la Crítica.

Llana Corujo neix a Lanzarote, en el municipi de Sant Bartolomé. Als divuit anys deixa l´illa i es forma com a il·lustradora a Madrid i França. En 2020 va formar part de l´antologia "Diarios del encierro", una recopilació de relats escrits durant el confinament. Un any després torna a Lanzarote on treballa com a dissenyadora en l´Estudio Gofio i crea una petita editorial de literatura escrita per dones, “La Carmensita”. En 2021 es publica el seu poemari "Ropavieja" i un any després, "Nueve dos ocho". La seva primera novel·la, "Han cantado bingo", és publicada en 2025 per l´editorial Reservoir Books.

Marie Gouiric va néixer en Badia Blanca, en 1985. És llicenciada en Ensenyament de les Arts Audiovisuals. Va publicar els llibres de poesia "Este amor tan Grande" (Mansalva, 2021), "Un método del mundo" (Blatt&Ríos, 2016), "Botafogo" (Eloísa Cartonera, 2014) i "Tramontina" (Vox, 2012); i les plaquetes "Decime qué se siente, se siente hermoso" i "Pensaba que había un paisaje" (Beleza y Felicidad, 2014). Va participar de l´antologia "30.30" (Editorial Municipal de Rosario, 2013) i ha col·laborat en diferents revistes virtuals i impreses. "De dónde viene la costumbre" (Random House, 2019), la seva primera novel·la, va ser esment especial del jurat del Premi Sara Gallardo 2021 i finalista del Premi Filba-Fundación Medifé. Actualment viu a Buenos Aires, integra el col·lectiu Serigrafistas Queer, coordina tallers d´escriptura i és docent en escoles públiques de la ciutat.

H. P. Lovecraft (1890-1937), creador de mons imaginaris i d´inoblidables relats de «horror còsmic», és un dels autors de referència de la literatura fantàstica, sent un dels grans renovadors d´aquest gènere al segle XX.

Edith Wharton (1862-1937) va néixer a Nova York, en el si d´una família adinerada i distingida, i és considerada una de les més grans escriptores estatunidenques. "La edad de la inocencia" va ser portada a la pantalla per Martin Scorsese en 1993, protagonitzada per Daniel Day-Lewis, Michelle Pfeiffer i Winona Ryder. Altres obres de l´autora en Alianza Editorial: "Estío", "Ethan Frome" i "Las hermanas Bunner".

Omar El Akkad és periodista i novel·lista. Va néixer a Egipte i va créixer a Qatar. Es va traslladar al Canadà en travessar el llindar de la seva adolescència i viu ara als Estats Units. Ha estat guardonat en dues ocasions amb el Premio de los Libreros del Noroeste del Pacífico i el Premio del Libro de Oregón. La seva primera novel·la, American War (2017), va ser distingida per la BBC com una de les cent novel·les que han donat forma al nostre món. La segona, What Strange Paradise (2022), va guanyar el premi Giller. Les seves obres de ficció s´han traduït a tretze idiomes.

Jacobo Rivero (Madrid, 1974) és periodista i escriptor. Ha publicat a mitjans de comunicació com El País, El Salto o la revista Más Jazz Magazine, i ha realitzat diferents tasques de comunicació en premsa, ràdio, cinema i televisió. Entre 2015 i 2019 va treballar per l´Ajuntament de Madrid, des d´on va impulsar i coordinar la creació d´una emisora municipal M21 i la direcció de la revista cultural il·lustrada M21 Magazine, així com la celebració per primera vegada a Espanya del International Jazz Day, que promou l´Unesco.

Adriana Murad Konings (Madrid, 1997) és doctora en Literatura per la Universitat de York. Es va graduar en Literatura General i Comparada per la Universitat Complutense de Madrid, va cursar un màster en Estudis Literaris en Goldsmiths i un altre en Narrativa a l´Escola d´Escriptors. Ha estat una de les traductores de la poesia reunida d´Hilda Doolittle i es dedica a impartir tallers d´escriptura creativa i a coordinar clubs de lectura en biblioteques públiques. Com a escriptora, va debutar amb Los días leves (Binomi, 2023), novel·la que va resultar finalista tant del Premi Herralde de Novel·la (2020) com del Premi Nadal (2023). La seva segona novel·la, Los idólatras y todos los que aman, va formar part també de la selecció final del Premi Herralde de Novel·la en 2023.

Marcos Giralt Torrente (Madrid, 1968) va debutar en 1995 amb la col·lecció de contes Entiéndame, a la qual van seguir, entre altres llibres, les novel·les París (Premi Herralde de Novel·la) i Los seres felices. En 2010 va publicar la novel·la autobiogràfica Tiempo de vida (Premi Nacional de Narrativa i Premi Strega Europeu), un dels llibres més influents dels últims anys, referència de molts del mateix gènere: «Superb» (Javier Cercas); «Un text guaridor» (Rosa Montero); «Un dels testimoniatges autobiogràfics més bells i commovedors sobre la relació paternofilial» (Fernando Aramburu); «Sens dubte, el llibre que més m´ha commogut en molt de temps» (Ignacio Martínez de Pisón); «Un llibre perfecte i imprescindible» (Rodrigo Fresán). Ha publicat dues col·leccions de relats més: Mudar de piel: «Un llibre que ensenya a viure» (Elena Poniatowska); «La prosa límpida i bella d´aquests relats és una espècie d´encantament que es llisca sobre vincles teixits amb fils fràgils, teles d´aranya que pengen sobre vertiginoses solituds» (Mariana Enriquez); «Aquest perillós artefacte literari està escrit amb una prosa precisa i de gran qualitat» (Carlos Zanón, El País); «Un llibre d´una textura de seda que mostra els molts trencats de la tela de totes les vides amb elegància i sense escarafalls» (Antonio Iturbe, Mercuri); «Sense artificis, Mudar de piel es llegeix a cop de subtilesa, en una narració descarnada, i d´una absoluta realitat revelada» (Pedro M. Domene, Heraldo de Aragón) i, El final del amor: «Giralt Torrente demostra la seva perícia, el seu sentit del control narratiu, el seu maneig del tempo... Fondària i lucidesa compositiva» (J. Ernesto Ayala-Dip, El País). La seva última obra, publicada en 2023, és Algún día seré recuerdo: «Giralt Torrente és un dels escriptors més elegants d´aquest país» (Ray Loriga, El País).

Nazareth Castellanos és mare, neurobiòloga i especialista en neurociència. Directora d´investigació del laboratori Nirakara–Lab i de la càtedra Mindfulness i ciències cognitives de la Universidad Complutense de Madrid, estudia la capacidad del cervell des d´una perspectiva global, como una part del cos. El seu llibre El espejo del cerebro s´ha reeditat fins a quatre cops i té més de 37.000 seguidors a Instagram.

Rodrigo Cortés va voler ser pintor, escriptor i músic; avui ho fa tot alhora en dedicar-se al cinema. Ha treballat amb actors de la talla de Robert de Niro, Sigourney Weaver, Cillian Murphy, Ryan Reynolds o Uma Thurman. Com a escriptor, publica a la fi de 2013 A las 3 son las 2, col·lecció d´antiaforismes, deliris i bombes de mà, i, un any més tard, Sí importa el modo en que un hombre se hunde, la seva primera novel·la. En 2016 apareix el seu nou llibre de breverías, Dormir es de patos, i en 2021 publica Los años extraordinarios, la seva segona novel·la. Signatura per al diari ABC la secció Verbolario, diccionari satíric que inspira el seu cinquè llibre, d´igual títol,i escriu de manera habitual en la seva tercera pàgina. En 2024 publica Cuentos telúricos, la seva primera antologia de contes i el seu sisè llibre. Parla de cinema, literatura i música en Aquí hay dragones y Todopoderosos, els dos pòdcasts més escoltats del moment.

Dolores Rodó (Donostia-Sant Sebastià, 1969) és l´autora de la «Trilogía del Baztán», el fenomen literari en castellà més important dels últims anys, que va inaugurar un gènere propi, el mystic noir: El guardián invisible, Legado en los huesos i Ofrenda a la tormenta; adaptades al cinema amb gran èxit entre 2017 i 2020, i actualment disponibles en Netflix. A la trilogia li va seguir Todo esto te daré (2016), un dels premis Planeta més venuts, i adaptat com a sèrie de la televisió pública francesa amb gran acolliment. En 2019 va tornar a l´univers del Baztán amb La cara norte del corazón, que està en desenvolupament com a sèrie televisiva a Hollywood: una fita de la ficció espanyola contemporània. En 2021 es va reeditar Los privilegios del ángel, la seva primera novel·la. Amb Esperando al diluvio (2022) va entusiasmar de nou a lectors i crítica, a més de motivar una nova adaptació audiovisual. Avui són ja 38 els idiomes als quals s´han traduït les seves obres, que compten amb milions de lectors a tot el món.

Caitlin Moran (Brighton, el Regne Unit, 1975) va rebre en 2010 el Premi de la Premsa Britànica a millor columnista de l´any i en 2011 el premi a millor crític i entrevistador. En Anagrama ha publicat Cómo ser mujer (un dels majors i més fulminants èxits en llengua anglesa dels últims temps, llibre de l´any en els Galaxy National Book Awards i els British Book Awards i guanyador d´un Irish Book Award): «El feminisme de Moran, imprescindible en la societat actual, no és insignificant ni cristal·litza en l´ús d´un llenguatge políticament correcte. Fica el dit en l´ull als lectors. Al mateix temps, provoca riallades en contradir alguns dels llocs comuns del feminisme sense deixar de ser feminista» (Marta Sanz, El Confidencial); «Una guia de neofeminismo punk» (Gabriela Wiener, La República), i les novel·les Cómo se hace una chica: «Caitlin Moran ataca de nou amb el seu punk i divertida novel·la. Tots som una noia rellenita amb ganes de trepitjar culs. Moran ens dona la força» (Lluna Miguel, Playground); «Si poguessin sintetitzar-la seria una amfetamina. Moran dispara bromes i frases hilarants a ritme de chachachá accelerat» (Lucía Lijtmaer, eldiario.es); Cómo ser famosa: «Amb la mateixa intel·ligència humorística paranormal de sempre, analitza el miratge de la fama» (Miqui Otero, El Periódico); «Descarada, procaç, disbauxada i molt divertida» (Eva Cosculluela, ABC), i Más que una mujer, continuació de Cómo ser una mujer, en el qual ens explica com ser cuarentona i no morir en l´intent: «L´humor i la sorna habituals en l´escriptura de Moran emmudeixen per a donar pas a la confusió i a la por en un relat que desarma per la seva honestedat (Lucía Selas, Jot Down). El seu llibre més recent és ¿Y los hombres qué?: «Un llibre de lectura obligada. Reflexiva, divertida i tan enginyosa com sempre, la veterana periodista Caitlin Moran explora amb mestratge la masculinitat moderna» (Aisha Nozari, Metre).