Autores i autors

Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966) es va donar a conèixer amb el recull de relats “L’ensenyador de pisos que odiava els mims”, al qual va seguir la novel·la “Feli, esthéticienne” (Premi Josep Pla 2000). Posteriorment va publicar els volums de relats “T’estimo si he begut” (Premi Lletra d’Or 2005) i “No hi ha terceres persones”, i els reculls d’articles “Busco senyor per amistat i el que sorgeixi” i “¿Desitja guardar els canvis?”. El 2012 va publicar la novel·la “La col·laboradora” (Columna), seguida de “Contes infantils contra tot pronòstic”, i el 2015 va obtenir el Premi Mercè Rodoreda amb “Tot això ho faig perquè tinc molta por”. Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació, de ràdio, televisió i premsa escrita.

Òscar Andreu (Terrassa, 1975) és codirector, copresentador i guionis¬ta de La competència a RAC1, i un dels presentadors de l’Està passant a TV3. També és autor d’una novel·la, d’un recull de contes i de l’espectacle de “stand-up Crida als ocells de colors llam¬pants”. En aquest monòleg humorístic dissecciona amb un to crític i proper el paper dels catalans com a parlants d’un idioma minoritzat i aborda el futur de la llengua des d’una òptica lúcida, fresca i decididament optimista.

Desirée de Fez es periodista y crítica de cine, y está especializada en fantástico y terror. Columnista de El Periódico de Catalunya, colabora habitualmente en la revista Fotogramas, en La Finestra Indiscreta de Catalunya Ràdio y en los programas de televisión Página Dos y Punts de Vista, ambos de TVE. También es miembro del equipo del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya-Sitges y conduce el podcast Marea Nocturna (Radio Primavera Sound), programa de referencia sobre cine fantástico y de terror. Además, imparte clases en las escuelas FXAnimation: Barcelona3D& Film School y La Casa del Cine; en esta última, dirige un seminario sobre cine de terror hecho por mujeres. Es autora de la antología “Películas clave del cine de terror moderno” (Robinbook, 2007); “Pantalla rasgada: Quince conversaciones con cineastas y escritores sobre sueños y cine” (Arkadin Ediciones, 2014; escrito con Jordi Sánchez-Navarro); y los libros sobre el cine de J.A. Bayona “Lo imposible. El libro de la película” (Norma Editorial, 2012) y “Un monstruo viene a verme: El arte de la película y la visión de sus autores” (NormaEditorial, 2016).

Doctora en Estudis Hispànics per la Universitat de Brown i cocreadora del pòdcast "Las hijas de Felipe", un espai dedicat a la cultura, la història i la literatura del barroc des d´una mirada feminista i queer, amb Anna Garriga Espino.

La seva carrera, lligada indisolublement a la dels seus germans Joan i Josep a El Celler de Can Roca, está plena de reconeixements. A més dels galardons de El Celler de Can Roca, amb tres Estrelles Michelín, una Estrella Verde Michelín, tres Soles Repsol, i reconegut com el millor restaurant del món en dues ocasions segons la llista de 50 Best, a 2003, Jordi Roca va ser anomenat el Millor Pastisser de l’Any per la guía “Lo Mejor de la Gastronomía”. A 2013, amb els seus germans i l’artista Franc Aleu, va crear El Somni, la primera òpera gastronómica mai posada en escena, i va obrir la primera gelateria Rocambolesc amb la seva dona, Alejandra Rivas. És autor dels llibres “Cosas de casa” i “Los postres de Jordi Roca”, entre d’altres.

Pol Guasch (Tarragona, 1997) és l’autor de Napalm al cor(Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2021) i Ofert a les mans, el paradís crema(Anagrama, 2024). Ha escrit el llibre de poemes Tanta gana (Premi Francesc Garriga 2018) i La part del foc (Premi López-Picó 2021). A 2022 va rebre el Premii Talento a bordo del Festival Eñe de Madrid i el Premi 42 Revelació. La seva última novel·la és Relíquia (Anagrama, 2026).

Pedro Almodóvar (Calzada de Calatrava, 1949) és el director de cine, guionista i productor espanyol amb més recorregut internacional des de Luis Buñuel. Ha rebut els principals guardons cinematogràfics nacionals i internacionals, entre ells dos Óscars, dos Globos de Oro, dos Leones de Oro, dos premis del Festival de Cannes, quatre Baftas, tres César, sis Goyas, tres premis Feroz i el Premi Donostia del Festival de San Sebastià. En el nostre país, ha obtingut el Premi Nacional de Cinematografia (1990), la Medalla d’Or al Mèrit en Belles Arts (1998) i el Premi Príncipe de Asturias de las Artes (2006); a Francia ha sigut anomenat Oficial de la Orden de las Artes y las Letras del Ministerio de Cultura (1994) i ordenat Caballero de la Legión de Honor (1997). També és autor dels llibres: la novel·la curta Fuego en las entrañas (1981), les cròniques protagonitzades per l’heroïna dels lavabos Patthy Diphusa (1991), el llibre de relats El último sueño (2023) i la seva última novetat Amarga navidad (2’26).

Carlota Gurt Daví (Barcelona, 1976) és escriptora i traductora. Entre 1998 i 2010 va treballar com a directora de producción en el mon de les arts escèniques i des de fa deu anys es dedica a la traducció. És autora de la novel·la Sola (Libros del Asteroide, 2021) i dels volums de contes Cabalgar toda la noche (2019, Premio Mercè Rodoreda) y Biografía del fuego (Libros del Asteroide, 2023). A Anagrama ha publicat Els erms, Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2026.

Laura Fernández (Terrassa, 1981) és autora de sis novel·les: “Bienvenidos a Welcome” (Random House, 2019), “Wendolin Kramer” (Debolsillo, 2023), “La chica zombie” (Debolsillo, 2023), “El show de Grossman” (Debolsillo, 2023), “Connerland” (Random House, 2017) i “La señora Potter no es exactamente Santa Claus” (Random House, 2021), amb la que va ser galardonada amb diversos premis. També és autora de l’antologia de contes “Damas, caballeros y otros planetas” (Random House, 2023) i dels assajos “Hay un monstruo en el lago” (Endebate, 2024) i “Dos tardes con Jules Verne” (Alianza, 2025). És també periodista i crítica literaria i musical, i una apasionada entrevistadora d’escriptors. Escriu principalmente a El País, tot i que en el passat va col·laborar amb una infinitat de mitjans.

Mikel Ayestaran (Beasain, Guipúzcoa, 1975) compaginó desde muy joven los estudios con su pasión por viajar. Dio sus primeros pasos como profesional en El Faro de Ceuta. En 2005, tras una década en la redacción de El Diario Vasco, decidió probar la experiencia de ser freelance, especializarse en los conflictos abiertos en Oriente Medio y trabajar como redactor multimedia para distintos medios. Después de pasar diez años con la mochila a cuestas, en enero de 2015 fijó su residencia en Jerusalén, donde vive con su familia y desde donde cubre la región para los periódicos del grupo Vocento y para EiTB, la radiotelevisión pública vasca. Ganador del Premio del Club Internacional de Prensa (2009), del Premio Periodista Vasco (2015), del Premio José Manuel Porquet de periodismo digital (2016) y del Premio Internacional de Periodismo Manu Leguineche (2017), entre otros galardones, es también socio y cofundador del colectivo de información internacional 5W. Es autor del best seller “Oriente Medio, Oriente roto” (2017) y de “Las cenizas del califato” (2018).

Ana Garriga Espino va doctorar a 2017 en Literatura Espanyola per la Universitat Autònoma de Madrid amb una tesi titulada “Teresa de Jesús en el laberinto de sus cartas”, per la que va rebre el Premi Extraordinari del Doctorat. Ha publicat articles en diverses revistes acadèmiques destacades, entre elles, Ínsula, Edad de Oro, Bulletin of Hispanic Studies, Estudios Hispánicos y Revista Hispánica Moderna. A més, desde 2019, complementa el seu treball acadèmic amb l’edició de ressenyes a la revista Bulletin of the Comediantes. Amb Carmen Urbita tenen el pòdcast de referència «Las Hijas de Felipe».

Edi Pou (Barcelona, 1981) és músic i periodista. Meitat de Los Sara Fontan i ZA! —amb els quals ha actuat en una trentena de països— i cofundador de La Orquesta del Caballo Ganador. Amant de la creació comunitària i de la trobada entre disciplines. Imparteix tallers musicals, ha sigut guionista de ràdio i televisió, publica articles en diferents mitjans, coordina el segell discogràfic Gandula i és membre del col·lectiu autogestionat Atzavara. Ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona en dues ocasions (2015 i 2022).

Luis Landero (Alburquerque, Badajoz 1948) es va donar a conèixer amb “Juegos de la edad tardía” en 1989, novel·la a la qual van seguir “Caballeros de fortuna” (1994), “El mágico aprendiz” (1998), “El guitarrista” (2002), “Hoy, Júpiter” (2007), “Retrato de un hombre inmaduro” (2010), “Absolución” (2012, millor novela espanyola de l’any segons El País), “El balcón en invierno” (2014, Premio Libro del Año de los libreros de Madrid en 2015) y “La vida negociable” (2017). Traduït a diverses llengües, Landero és ja un els noms essencials de la narrativa espanyola.

Doctor en filosofia, en teologia, en pedagogia i en història, és catedràtic de filosofia de la Universitat Ramon Llull. És autor d´un gran nombre d´assajos de diverses temàtiques, especialment en els àmbits de la filosofia, l´ètica, la pedagogia i la religió. És membre del Dicasterio de Cultura y Educación de la Santa Sede. També és acadèmic de número de la Reial Acadèmia Europea de Doctors. En Fragmenta ha publicat els llibres "Los maestros de la sospecha. Marx, Nietzsche, Freud" (2a ed.: 2018) i "Con o sin Dios, un libro de cartas cruzadas" amb Vicenç Villatoro (2a ed.: 2012). La Fundación Vaticana Joseph Ratzinger - Benedicto XVI li ha atorgat el Premi Ratzinger 2023 en reconeixement a tota la seva trajectòria en el camp teològic.

Joan-Carles Mèlich (Barcelona, 1961) és doctor a Filosofia i Lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona. A l´actualidad exerceix de professor titular de Filosofia de l´Educació a la mateixa universitat. Ha publicat, entre d´altres, les obres "Filosofía de la finitud" (2002), "Ética de la compasión" (2010), "Lógica de la crueldad" (2014) i "La sabiduría de lo incierto" (Tusquets Editores, 2019).

Miquel Berga (Salt, 1952) és professor honorari de literatura anglesa en la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha escrit nombrosos estudis sobre literatura anglesa, especialment sobre George Orwell. És autor, entre altres títols, de “Un aire anglès” (2018) i de “Una educació” (2021). En 2019 va publicar en aquesta mateixa col·lecció “Cuando la historia te quema las manos: Auden y Orwell entre dos guerras”. Així mateix, va editar el volum “Un hotel en la Costa Brava” (2013), de Nancy Johnstone, l´aventura de dos idealistes anglesos embolicats en el remolí de la Guerra Civil que, d´alguna manera, té una continuïtat inesperada en aquest llibre.

Jordi Amat (Barcelona, 1978) és filòleg i escriptor. Ha publicat diverses biografies i assajos d´història contemporània. Escriu en el diari El País des de 2021, on coordina el suplement literari Babelia. És autor de “Largo proceso, amargo sueño” (2018), “El hijo del chófer” (2021), que va ser un èxit majúscul de crítica i públic, i “Vencer el miedo. Vida de Gabriel Ferrater” (2022), el retrat més complet d´una figura clau de les lletres catalanes. Prèviament, en 2016 s´havia alçat amb el Premi Cometes d´Història, biografia i memòries amb “La primavera de Múnich”, una rigorosa recerca sobre el més decisiu intent de portar la democràcia a l´Espanya de Franco.

Júlia Sardà neix a la ciutat de Barcelona en 1987. Des de petita veu dibuixar al seu pare, el pintor Jordi Sardà Valls, que es converteix en la seva primera i major influència artística. Entre 2007 i 2010 estudia il·lustració i altres disciplines artístiques en el centre de còmic i arts visuals Escola Joso, així com en la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i la Escola Massana. Treballa per a la línia editorial de Disney Pixar, en pel·lícules d´animació i en disseny de personatges per a videojocs i rampell s´estableix com a il·lustradora autònoma amb la publicació del seu primer llibre en 2013, “El mago de Oz” (Cercle de Lectors). A aquest primer llibre li segueixen “Alice au pays donis merveilles” (Fleurus Éditions, 2013), “Mary Poppins” (Cercle de Lectors, 2013) i diversos àlbums il·lustrats com “The Liszts” (Tundra, 2016) “Duckworth the Difficult Child” (Simon and Schuster) “The Wolf’s Secret” (Orchard Books 2019). “La Reina a la Cova” és el seu primer llibre com a autora i il·lustradora. Júlia viu a Barcelona.

És professora de la Escola Bloom, on imparteix seminaris de lectura i creació poètica, i col·labora amb diversos mitjans culturals catalans com a articulista i periodista literària. En la seva trajectòria com a escriptora destaquen diversos poemaris com “Buntsandstein” (Viena, 2013), guanyador del premi Martí Dot 2012, “Ancoratge” (Terrícola, 2016) i “Vermell de Rússia” (LaBreu Edicions, 2020). També és autora del conte «La Comuna de París», dins del volum conjunt “Cremen Cels” (LaBreu Edicions, 2,017), escrit juntament amb Martí Sales i Antònia Vicens. Com a traductora ha portat al català obres d’Emily Dickinson, Albert Camus, Sandra Cisneros, Maggie Nelson, Lauren Groff, Martha Nussbaum, Joana Russ i John Ashbery. També en coeditora de la revista de creació Carn de Cap.

Agnès Marquès i Pujolar (Barcelona, 1979) és periodista, llicenciada per la Universitat Ramon Llull. Té una llarga trajectòria en ràdio i televisió, on ha dirigit i presentat programes com Telenotícies cap de setmana (2007-2017), La gent normal (2015-2016) i Planta baixa (2022-2024) en 3Cat, així com els magazins informatius No ho sé de RAC1 (2017-2022) i Catalunya nit de Catalunya Ràdio, que dirigeix actualment. En 2018 va publicar "Els macos són els raros", un llibre il·lustrat que recull els testimoniatges del programa televisiu La gent normal. La seva segona novel·la, "La segona vida de Ginebra Vern", ha estat guardonada amb el Premi Ramon Llull 2026, després de "Ningú sap que soc aquí”(2022).