Autores i autors

Oliver Jeffers (Austràlia, 1977) es va donar a conèixer com a artista contemporani jove amb diverses exposicions a Belfast entre 1995 i 1998. En aquesta època, també va començar a il·lustrar cobertes de llibres per a les cases editorials locals. Entre els anys 1999 i 2000, l´Oliver va viatjar a través d´Amèrica i d´Austràlia, i es va establir a Sydney un temps per a treballar com a il·lustrador i pintor freelance. En 2004, el seu llibre "Com atrapar una estrella" va ser publicat pels llibres de Harper Collins Children’s. Després de l´èxit internacional d´aquest títol, Oliver va fer "Perdut i trobat", que va ser un èxit més de vendes i aclamat per la crítica; aquest llibre va guanyar el Premi d´Or per a Llibres Infantils de Nestlé en 2005.

Katharina von der Gathen treballa de pedagoga sexual i escriptora a Bonn. Li agrada sobretot impartir tallers d’educació sexual a alumnes de primària, que també han estat de gran ajuda per escriure aquest llibre. En col·laboració amb Anke Kuhl, Katharina von der Gathen ha publicat a Takatuka Explica-m’ho, Explica-m’ho tot i La vida amorosa dels animals.

Després d’estudiar Belles Arts a Bor- deus va treballar en premsa i edició de llibres per a nens. Vianants, usuaris del metro i ciclistes inundaven les pàgines dels seus quaderns de dibuix, però el 2018 va abandonar Brussel·les per instal·lar-se a Finisterre i les roques i els camins costaners van anar substituint les aglomeracions. La seva tècnica es caracteritza per jugar amb les transparències i ressaltar les imatges monocromes amb llapis de colors. "L’escapada" és el seu primer àlbum.

Jeanette Winterson (Manchester, 1959) és llicenciada en literatura. Ha estat guardonada amb diversos premis com l´IBW (el premi dels llibreters independents dels Estats Units) i el John Llewellyn Rhys. Considerada una de les millors autores angleses del segle XXI, Winterson, que a més és poeta i dramaturga, compagina la literatura amb el periodisme, col·laborant amb diaris com The Guardian, The Times, Daily Mail, The Observer i The New York Times. El 2006 fou nomenada oficial de l’orde de l’Imperi Britànic i el 2018, comandant de l’orde de l’Imperi Britànic pels seus serveis a la literatura. El leitmotiv de la seva obra explora els límits de la fisicitat i la imaginació, les qüestions de gènere i les múltiples identitats sexuals. És autora d’una vintena de títols, entre els quals hi ha La passió, Frankissstein i Per què ser feliç quan podries ser normal?, tots tres publicats en català per Periscopi.

Bibiana Collado Cabrera va néixer a Borriana (Castelló) en 1985. És llicenciada en Filologia Hispànica i doctora en literatura hispanoamericana. En l´actualitat és professora de Llengua i Literatura. Ha publicat els poemaris Com si mai abans (XXXIV Premi de Poesia Arcipreste de Hita; Pre-Textos, 2012), El recel de l´aigua (accèssit del Premi Adonáis; Rialp, 2016), Certesa del col·lapse (Premi Complutense de Literatura; Edicions Complutense, 2017), Violència (La Bella Varsòvia, 2020) i Chispitas de carn (La Bella Varsòvia, 2024). També és autora de la novel·la Egües exhaustes (Llavors de carabassa & Els encerts, 2023), considerat un dels millors debuts de l´any pel suplement El Cultural.

Al Alvarez (Londres, 1929-2019) va ser un poeta, escriptor i destacat crític literari. Figura polifacètica, també va ser un apassionat de l´esport, especialment de l´atletisme i l´escalada, així com un fanàtic del pòquer. Com a crític i editor de poesia en el diari The Observer, entre 1955 i 1965, va exercir un paper fonamental en la difusió de noves veus de joves poetes com Sylvia Plath i Ted Hughes, dos autors amb els quals forjaria una estreta amistat. En 1971, amb El déu salvatge (1972), el seu reconegut assaig sobre el suïcidi, va iniciar la que seria una fructífera obra literària basada en gran manera en les seves pròpies experiències. A aquest li van seguir poemaris, novel·les i altres llibres de no ficció amb els quals va recórrer temes tan dispars com el divorci, els somnis, el pòquer –The Biggest Game in Town (1983)– o el muntanyisme, tema central d´Alimentar a la bèstia (1988). La seva última obra, En l´estany. Diari d´un nedador (2015) és un diari sobre l´última de les seves aficions: nedar a l´hivern en els estanys del parc de Hampstead Heath, a Londres.

.

Hanya Yanagihara va néixer en 1974 a Los Angeles, Califòrnia. Després de graduar-se en el Smith College en 1995, es va mudar a Nova York per a treballar com a publicista i en 2017 es va convertir en la directora de la cèlebre revesteixi T, el suplement de moda de The New York Times. En 2015 va publicar Tan poca vida (Lumen, 2016), la novel·la amb la qual va aconseguir l´èxit internacional. Publicada en vint-i-cinc països, va ser nominada al Man Booker Prize i al National Book Award, triada millor novel·la de l´any per The New York Times, The Washington Post, The Wall Street Journal, Vanity Fair, Vogue, The Guardian, The Economist, Newsweek, People, Time Out Nova York, Huffington Post, Publishers Weekly i Kirkus Reviews, entre altres mitjans, i ha conquistat a més de dos milions i mig de lectors. La gent en els arbres (Lumen, 2018) va ser la seva primera novel·la, considerada una de les millors de 2013 i la que va distingir a Yanagihara com una jove promesa en el món literari. La seva última novel·la és Al paradís (Lumen, 2022).

Irene Solà (Malla, 1990) és autora de Canto jo i la muntanya balla (Premi Llibres Anagrama de Novell·la), que ha estat traduïda al castellà (Anagrama, 2019), l’anglès, el francès, l’alemany i l’italià, entre més d’una vintena de llengües, i ha estat guardonada amb l’European Union Prize for Literature i els premis Maria Àngels Anglada, Punt de Llibre de Núvol i Cálamo Una altra Mirada: «Hi ha tanta bellesa en aquesta meravellosa novella·la polifònica que cada pàgina t’enamora altra vegada de la natura, de la imaginació, dels paraules, de la vida. Atemporal i única» (Mariana Enriquez). El seu poemari Bèstia (Premi de Poesia Amadeu Oller; Galerada, 2012) ha estat publicat en edició bilingüe castellà-català per La Bella Varsòvia i també ha estat traduït a l’anglès i l’italià. La seva primera novella·la, Els dics (L’Altra Editorial, 2018), publicada en castellà a Anagrama amb el títol Els dics, va guanyar el Premi Documenta 2017: «Hi ha una pila de bones raons per gaudir amb aquestes pàgines en part desbordades i en part asserenis, dispersis a consciència, lluminoses, maduris» (Nadal Suau, El Cultural).

Sally Rooney (Castlebar, Irlanda, 1991) va estudiar anglès al Trinity College de Dublín i té un màster de literatura nord-americana. Els seus textos s’han publicat a Granta, The New Yorker, The Dublin Review, Winter Pages i The Stinging Fly, revista a la qual es va incorporar com a editora el 2017. Rooney va ser escollida l’any 2017 per The Observer (The Guardian) com un dels talents més prometedors del moment. Ha publicat Converses entre amics (La Magrana, 2020), Gent normal (Periscopi, 2019), que li va valer el premi a la millor novel·la irlandesa del 2018 i el Costa Book Award 2018, i On ets, món bonic (Periscopi, 2021). Els seus llibres han aconseguit entusiasmar milers de lectors arreu del món, i qualsevol llançament d’una nova obra de l’autora es converteix en un esdeveniment literari.

És titular de la càtedra Housum d´Història en la Universitat de Yale i és fellow permanent de l´Institut de Ciències Humanes de Viena. Es va doctorar a Oxford i ha estat investigador en les universitats de París, Viena, Varsòvia i Harvard.Els seus llibres anteriors van rebre destacats premis. És autor de Terres de sang. Europa entre Hitler i Stalin (Galàxia Gutenberg, 2011), traduït a tretze idiomes, que va rebre dotze premis, entre ells el Premi Hannah Arendt de Pensament Polític, el Premi Leipzig per a la Comprensió Europea i el Premi Emerson d´Humanitats de l´Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres. Va ajudar a Tony Judt a escriure una història temàtica de les idees polítiques i dels intel·lectuals en política, Pensar el segle xx (2012). Els seus articles acadèmics han aparegut en revistes com Past and Present i Journal of Cold War Studies; també ha escrit en The Nova York Review of Books, Foreign Affairs, The Times Literary Supplement, The Nation i The New Republic així com en The New York Times, The International Herald Tribune, The Wall Street Journal, en uns altres periódicos.es membre del Comitè de Consciència del Memorial de l´Holocaust dels Estats Units i del Consell Assessor de l´Institut Yivo de Recerques Jueves. Els seus llibres El príncep vermell. Les vides secretes d´un arxiduc d´Habsburg (2014), Terra negra. L´Holocaust com a història i com a advertiment (2015); Sobre la tirania (2017) i El camí cap a la no llibertat (2018) també han estat publicats per Galàxia Gutenberg.

Eduardo Mendoza va estudiar Dret a Barcelona i Sociologia a Londres. En 1973 es va traslladar a Nova York, on va treballar durant gairebé deu anys com a intèrpret per a l´ONU. La seva primera novel·la, “La verdad sobre el caso Sabolta”, va obtenir un important reconeixement per part de la crítica. En 1986 va aparèixer “La ciudad de los prodigios”, una de les seves obres més ambicioses, considerada com la gran novel·la sobre Barcelona. Les seves obres han estat sempre molt aplaudides per la crítica i han tingut gran èxit de públic, com ho acrediten les nombroses llengües a les quals han estat traduïdes la majoria de les seves novel·les i els seus relats. L´escriptura de Mendoza no es limita a la narració: a més de múltiples articles ha escrit dues obres dramàtiques i alguns assajos, i ha traduït a Shakespeare, Lord Byron, E.M Forster i Arthur Miller. En 2016 va rebre el Premi Cervantes, la distinció de major prestigi en les lletres espanyoles i hispanoamericanes en reconeixement a una carrera que ha contribuït de manera notable a enriquir el patrimoni literari en llengua espanyola.

Hannah Arendt va néixer a Hannover el 1906. Deixeble de Heidegger i Husserl, protegida de Karl Jaspers i establerta a Nova York des del 1941, després que els alemanys ocupessin França, va dividir conscientment la seva activitat intel.lectual entre la filosofia i la teoria política i va assolir un gran prestigi tant a Europa com a Amèrica. El 1951 va publicar Origins of totalitarism, potser el seu llibre més conegut, al qual van seguir textos tan fonamentals per al pensament contemporani com On revolution (1963), Men in dark times (1968), La condició humana (1969) o The life of the mind (1971). Professora a les universitats de Berkeley, Princeton, Columbia i Chicago; directora d'investigacions de la Conference on Jewish Relations (1944-1946) i col.laboradora de diverses publicacions periòdiques com ara Review of Politics o Partisan Review, Hannah Arendt va passar els seus últims anys exercint l'ensenyament a la New School for Social Research. Va morir el 1975.

Fiódor Mijáilovich Dostoievsky (Moscou, 1821- Sant Petersburg, 1881) és un dels millors novel·listes russos de la història. Educat per un pare alcohòlic i dèspota, després de la primerenca mort de la seva mare, va estudiar en la Escuelade Enginyers de Sant Petersburg. En 1849 va ser condemnat a mort per col·laborar amb grups liberals, no obstant això va ser indultat hores abans de l´execució. Els seus escrits, extremadament minuciosos, són profundes anàlisis psicològiques, tragèdies de moralitat, apunts d´existencialisme, que disseccionen sobre la societat del segle XIX. D´entre les seves obres destaquen: Pobres gents (1846), El doble (1846), Humiliats i ofesos (1861), Notes d´hivern sobre impressions d´estiu (1863), Memòries del subsol (1864), El jugador (1866), Crim i càstig (1866), L´idiota (1868), L´etern marit (1870) Els endimoniats (1871-1872), L´adolescent (1875), Els germans Karamazov (1880).

Walter Benjamin (Berlín, 1892 – Portbou, 1940) és un dels pensadors alemanys més importants i influents del passat segle. Fill d´una assentada família jueva, ben d´hora es va vincular a les corrents de pensament de tradició marxista, sent considerat una de les figures destacades de l´Escola de Frankfurt, amb Adorno i Horkheimer. Pensador brillant i independent durant la República de Weimar, va haver d´exiliar-se, primer a París i després, amb la ocupació de França, a Estats Units. Un viatge truncat, tot i així: amb la imminent possibilitat de caure en mans de les autoritats alemanes, Benjamin va suicidar-se el 26 de setembre de 1940. Per les seves extenses i brillants aportacions als camps de la filosofía, la estètica, la teoria i crítica literaria o la teoria de l´art i la història, la penetrant obra del filòsof es situa al cim de la història de la cultura d´occident al mode d´un potent corrosiu que, aplicat al negatiu de la realitat, descobreix els detalls més ocults de la seva contrafigura revelada.

Henry James (Nova York, 1843 - Londres 1916) Va néixer en una família acomodada, ben relacionada amb artistes i escriptors, i ja de ben jove va viatjar per tot Europa. Va començar a estudiar Dret, però va preferir orientar la seva carrera cap a literatura i va col·laborar assíduament amb diaris i revistes. Es va relacionar amb grans autors de la seva època, com Edith Wharton, Robert Louis Stevenson, Gustave Flaubert i Ivan Turguénev. La seva obra descriu la complexitat de l’alta societat novaiorquesa i alhora fa una anàlisi psicològica altament reveladora dels seus protagonistes. 

Joseph Conrad, nascut a Ucraïna de pares polonesos, es va nacionalitzar anglès el 1886. Després d´un llarg paríode com a mariner, Conrad va començar a escriure novel·les i relats. La seva experiència a alta mar es fa palesa en moltes de les seves pàgines. Entre les seves obres més famoses cal destacar Lord Jim (1900), El cor de les tenebres (1902), Nostromo (1904) i L´agent secret (1907). Joseph Conrad (1857-1924), nascut a Ucraïna de pares polonesos, es va nacionalitzar anglès el 1886. Després d´un llarg paríode com a mariner, Conrad va començar a escriure novel·les i relats. La seva experiència a alta mar es fa palesa en moltes de les seves pàgines. Entre les seves obres més famoses cal destacar Lord Jim (1900), El cor de les tenebres (1902), Nostromo (1904) i L´agent secret (1907).

Charles Dickens (1812-1870) nació en Portsmouth y era el primogénito varón de un funcionario de la Armada Real. A los doce años, el encarcelamiento de su padre por deudas lo obligó a ponerse a trabajar en una fábrica de betún. Su educación fue irregular: aprendió por su cuenta taquigrafía, trabajó como ayudante en el bufete de un abogado y finalmente fue corresponsal parlamentario del Morning Chronicle.Sus artículos, luego recogidos en Escenas de la vida de Londres por «Boz» (1836-1837), tuvieron gran éxito y, con la aparición en 1837 de Los papeles póstumos del Club Pickwick, Dickens se convirtió en un auténtico fenómeno editorial. Novelas como Oliver Twist (1837-1839), Nicholas Nickleby (1838-1839) o Barnaby Rudge (1841) alcanzaron enorme popularidad, así como algunas crónicas de viajes, como Estampas de Italia (1846). Con Dombey e hijo (1846-1848) inició su época de madurez, de la que son buenos ejemplos David Copperfield (1849-1850), su primera novela en primera persona y su favorita, en la que desarrolló algunos episodios autobiográficos; La Casa lúgubre (1852-1853); La pequeñaDorrit (1855-1857), Historia de dos ciudades (1859), Grandes esperanzas (1860-1861) y Nuestro amigo común (1864-1865). Murió en Gad's Hill, su casa de campo en Higham, en el condado de Kent.

Carme Riera, catedràtica de la Universitat Autònoma de Barcelona, es va donar a conèixer el 1975 amb Te deix, amor, la mar com a penyora. D’entre les seves novel·les, destaquen Dins el darrer blau (1994, premis Josep Pla, Nacional de Narrativa, Crexells, Lletra d’Or i premi Vittorini a la millor novel·la estrangera publicada a Itàlia l’any 2000), Cap al cel obert (2000, Premi de la Crítica Serra d’Or), La meitat de l’ànima (2003, Premi Sant Jordi), L’estiu de l’anglès (2006), Natura quasi morta (2011), Temps d’innocència (2013), La veu de la sirena (2015), Les darreres paraules (Premi BBVA Sant Joan 2016), de la qual s’ha fet una adaptació teatral, o Venjaré la teva mort (2018); i com a assagista, La Escuela de Barcelona (1988). La seva obra ha estat traduïda a nombroses llengües. En la seva doble vessant de creadora i professora, l’any 2001 li va ser atorgat el Premi Nacional de Cultura, el 2015 el Premio Nacional de las Letras, el 2002 va ingressar a la Reial Acadèmia de Bones Lletres i el 2012 a la Real Academia Española.