Autores i autors

És catedràtic d´Història medieval en la Universitat Autònoma de Barcelona i director de l´Institut d´Estudis Medievals. Ha estat professor visitant en les universitats de Gènova i Poitiers i ha impartit cursos de doctorat en l´Institut Europeu d´Estudis Humanístics de Florència. En 2006 va rebre el premi d´assaig Ciutat de Barcelona pel seu llibre El repte de l´historiador (Península). Entre les nombroses obres que ha publicat, les més recents són Catalunya, Espanya. Acords i desacords (La Magrana, 2011) i Personatges intempestius de la història (Gredos, 2011). En 2011 va ser nomenada professor convidat en la École donis hautes études de París. Col·labora en diversos mitjans de comunicació, com els suplements culturals de La Vanguardia i El País Setmanal.

Álvaro Enrigue (Mèxic, 1969) va guanyar el Premi de Primera Novel·la Joaquín Mortiz en 1996 amb La mort d´un instal·lador. En Anagrama ha publicat Hipotèrmia: «Relats de gran altura i fascinant originalitat» (J. A. Masoliver Ródenas, La Vanguardia); «No és un d´aquests falsos llibres de contes que circulen per aquí disfressats de novel·les, però tampoc una novel·la convencional; és un llibre amfibi per naturalesa» (Guadalupe Nettel, Lateral); Vides perpendiculars: «Excel·lent novel·la... Crec que l´estratègia narrativa d´aquest intel·ligentíssim autor culmina en unes pàgines d´un poder arrasante» (Carlos Fuentes); Decència: «Actualitza les novel·les mexicanes de la Revolució i els retorna una ambició no exempta d´ironia i desencantament» (Patricio Pron, El País); «Una escriptura que apunta a Jorge Luis Borges, a Roberto Bolaño, a Malcolm Lowry i a Carlos Fuentes, encara que la regió de Enrigue res tingui de transparent» (Mónica Maristain, Pàgina/12); Mort sobtada (Premi Herralde de Novel·la 2013): «Esplèndida novel·la per a temps de crisi» (Jesús Ferrer, La Razón); «Una novel·la a l´altura de la seva desmesurada ambició. Se li exigeix molt al lector i, com a compensació, se li dona el molt que promet» (J. A. Masoliver Ródenas, La Vanguardia); «És possible que sigui també un divertimento històric sobre fets comptats molt lliurement i un assaig ficció sobre en quina cosa es pot convertir una cosa tan emmotllable com és la novel·la» (Ricardo Baixeras, El Periódico);Ara em rendeixo i això és tot: «Una obra ambiciosa, en la qual es barregen gèneres diversos... Una novel·la total» (Diego Gándara, La Razón); «Una ambiciosa novel·la total» (Matías Néspolo, El Mundo); «A García Márquez i Carlos Fuentes els hauria agradat aquest exuberant enllumenament de fantasia, exploració i coneixement» (Encert Pertierra, Mercuri), i l´assaig Valent classe mitjana. Diners, lletres i cursilería.

Keith Lowe va néixer en 1970 i va estudiar Literatura anglesa en la Universitat de Manchester. Després de treballar dotze anys com a editor de llibres d´Història, es va dedicar a temps complet a la seva carrera d´escriptor i historiador, i ara se´l reconeix a banda i banda de l´Atlàntic com una autoritat en la Segona Guerra Mundial i la postguerra. És autor de Inferno: The Devastation of Hamburg, 1943, i de Continent salvatge. Europa després de la Segona Guerra Mundial (Galàxia Gutenberg, 2012), pel qual va rebre en 2013 el Premi d´Història PEN/Hessell-Tiltman. En 2017 va publicar també en Galàxia Gutenberg La por i la llibertat. Com ens va canviar la Segona Guerra Mundial, que va rebre excel·lents crítiques. Els seus llibres s´han traduït a vint idiomes. La seva última obra, també publicada en Galàxia Gutenberg, és Presoners de la història (2021).

José Enrique Ruiz-Domènec (Granada, 1948) és escriptor i acadèmic: ha sigut professor convidat en diverses universitats europees i americanes, a més de catedràtic d´Història Medieval a la Universitat Autònoma de Barcelona desde 1969 fins l´actualitat. Exerceix d´editor d´Història, National Geographic. Va obtenir el premi Ciudad de Barcelona d´assaig per El reto del historiador, i va ser finalista del Prix du Livre Européen ambEuropa. Las claves de su historia.

Peter Sarris és catedràtic d´Estudis de l´Antiguitat Tardana, Medievals i Bizantins en la Universitat de Cambridge, i membre del Trinity College de Cambridge. Ha publicat nombrosos llibres i articles sobre Justinià i entre les seves altres publicacions figuren Empires of Faith. The Fall of Rome to the Rise of Islam (2011) i Bizanci. Una breu introducció (Almuzara, 2024). A més d´escriure en revistes acadèmiques, ha col·laborat amb The Times, Literary Review i History Today.

Paco Cerdà (Genovés, 1985) és periodista i escriptor. És autor dels llibres 14 d´abril (Premi de No Ficció Llibres de l´Asteroide 2022, Premi de la Crítica Valenciana i Premi de les Llibreries de Navarra); El peó (Premi Cálamo al Llibre de l´Any 2020 i finalista del Premi al Millor Llibre Estranger de França i dels guardons Avignonnais, Virevolte, Ville d´Arles i Pierre-François Caillé); Los últimos (2017); i la seva última obra, Presentes (2024), guanyador del Premi Ull Crític de Narrativa 2024 i un dels 50 millors llibres de 2024 segons Babelia. Va fundar i va dirigir l´editorial La Caja Books. Ha treballat deu anys com a reporter en Levante-EMV i ha col·laborat amb la Cadena Ser. Ara escriu en el diari El País i en Cuadernos Hispanoamericanos. Imparteix classes de «No Ficción» a la Universitat de València. La seva obra ha estat traduïda al francès, al català i -en breu- al portuguès i a l´anglès.

Claire Marin (París, 1974) és doctora en Filosofia per la Universitat de París, membre del Centro Internacional de Filosofía Francesa Contemporánea i professora de classes preparatòries per a les grans escoles. Considerada com una de les pensadores més destacades dels últims temps a França, Marin reflexiona sobre els elements disruptius que posen a prova les nostres concepcions del mon i les nostres maneres de viure. Autora d´assajos com La Maladie, catastrophe intime (2014), La Relève (2018) i el superventes em>Ruptura(s) (2019), a mig camí entre la literatura i la filosofia, ha rebut el Premi Jean-Bernard de l´Acadèmia de Medicina per la seva primera novel·la Hors de moi (2008) i el Premi Ética y Sociedad Pierre Simon pel seu assaig Violences de la vie, violences de la maladie (2014). Estar en su lugar (2022) va ser reconegut amb el Premi d´Ensayo Psicológico-Fnac 2023 i el Premi Escrito Social 2022.

Lola López Mondéjar és psicoanalista, assagista i escriptora. Ha sigut convidada com a conferenciant a diferents universitats i associacions psicoanalítiques espanyoles i estrangeres. Ha publicat diversos assajos i obres de ficció, entre les quals destaquen les novel·les Mi amor desgraciado (2010, finalista del XXII Premio de Narrativa Torrente Ballester), La primera vez que no te quiero (2013), Cada noche, cada noche (2016) i llibres de relats El pensamiento mudo de los peces (2008), Lazos de sangre (2012) i Qué mundo tan maravilloso (2018). Actualment col·labora amb articles d´opinió a diversos medis, i manté desde 2014 un taller d´escriptura creativa presencial i online.

Escriptor, col·leccionista d´art i restaurador de cases antigues, Alex Kerr ha viscut al Japó i a Tailandia desde 1964. Com autor, és conegut per Lost Japan (1996) i Another Kyoto (2016).

George Mendoza (1934-2018) és poeta, guionista, periodista de viatges, novelista i escriptor de la seva època. Ha publicat més de cent llibres per a nens i adults arreu del món. Al 1968 va ser galardonat amb el Lewis Carroll Shelf Award. L´amor de Mendoza per la navegació i la pesca es veu reflexat en els seus llibres de poesia. Va viure la major part de la seva vida a Nova York amb la seva dona, Ruth, i els seus fills, Ashley i Ryan.

Guy de la Bédoyère és autor d´una gran col·lecció de llibres sobre l´Història de Roma y arqueologia. Ha col·laborat a la sèrie de divulgació històrica Time Team del canal 4 britànic i és membre de la Sociedad de Anticuarios de Londres

Max Porter (High Wycombe, Reino Unido, 1981) és editor de Granta Books i Portobello Books. La seva primera novel·la, El duelo es esa cosa con alas, va guanyar numerosos premis internacionals, entre els quals destaquen el Dylan Thomas i el Sunday Times/Peters, Fraser+Dunlop al millor escriptor jove de l´any. També va ser finalista del Guardian First Book Award i del Goldsmiths Prize. La seva segona novel·la, Lanny, ha sigut nominada a diversos premis, entre els quals destaca el Man Booker. La seva obra ha sigut traduïda 27 idiomes, i actualment viu amb la seva família a Bath, Anglaterra.

María Pascual de la Torre (Madrid, 1973). Llicenciada en 1997 en la Facultat de Belles Arts de Madrid, en 2008 va cofundar l´estudi de disseny *Pluviam. Imparteix innovadores classes d´il·lustració i ha participat en més d´una vintena d´exposicions. Des de fa vuit anys, la seva obra s´ha bolcat en el format del llibre. Amb prop de trenta publicacions, ha treballat per a diferents editorials, revistes i publicacions. Ha rebut el reconeixement *White *Ravens en 2013 per On estan les meves ulleres? i el Premi Internacional d´Àlbum Il·lustrat, Biblioteca Insular de Gran Canària, 2017 per *Malacatú!

Julio Monteverde (Cartagena, 1973) és poeta. El seu últim llibre de poemes és Les fulles vermelles (L´estètica del fracàs, 2020). Com a assagista ha publicat el treball De la matèria del somni (Llavors, 2012), dedicat a aprofundir en les relacions entre el somni i la vida quotidiana a través de la poesia; i juntament amb Julián Lacalle, Invitació al temps explosiu (Sisè Pis, 2018), una recopilació de jocs travessats per l´alè poètic. Com a traductor ha realitzat edicions, entre altres, de Shelley, el grup poètic El Gran Joc, Alfred Jarry i Lewis Mumford, totes per a aquesta casa. Recentment ha realitzat la més completa antologia d´escrits d´Antonio de Clots i *Vinent publicada fins a la data, titulada La flama és bella (*Cermi/Cinca, 2020). Entre els anys 2000 i 2012 va participar en les activitats del Grup surrealista de Madrid.

Meritxell Martí és llicenciada en Humanitats i titulada en música clàssica i moderna. Ha estat professora d’Art, Cinema i Literatura a la UOC durant 10 anys. Doctora cum laude amb una tesi sobre Art a Internet. Recentment ha cursat el Màster Remind a la UB.

Licenciada en Bellas Artes, con un bagaje de más de 30 como ilustradora y autora. A lo largo de estos seis lustros, ha colaborado como tallerista en diversos cursos y conferencias dentro y fuera de España, asimismo ha expuesto en la Feria Internacional de Bolonia y en la Feria de Ilustración de Bratislava. También en importantes eventos del mundo del libro dentro de nuestro país. Ha trabajado en más de 150 libros y álbumes para editoriales nacionales e internacionales. En su dilatada trayectoria profesional ha obtenido distintos galordones y reconomientos en el panorama nacional e internacional, seleccionada en la Feria de Bolonia, en la lista de White Ravens, Banco del Libro, Fundación Cuatrogatos o el premio Lazarillo.

Va néixer a Kíev en 1964. Va concloure els seus estudis de Llicenciatura en la Facultat de Filologia de la Universitat Nacional de Kíev (1986), i de Doctorat en el Departament de la Literatura Russa de l´Institut de Literatura Russa (*Pushkinski *Dom) de l´Acadèmia de Ciències de la Federació Russa (1990), on treballa des de llavors. En 2000 va defensar la seva Tesi Doctoral d´Estat, «El reflex de la història mundial en la literatura russa antiga», dedicada a la literatura russa medieval. És un aficionat a la música de Bach i Mozart. En l´actualitat resideix a Sant Petersburg. *Evgeni *Vodolazkin és filòleg, periodista i autor de populars novel·les contemporànies. A Rússia li diuen l´«Umberto Eco rus», i a Amèrica, després de la publicació de la seva coneguda obra *Lavr, li diuen el «Gabriel García Márquez rus». Els seus llibres han estat traduïts a nombrosos idiomes i susciten un enorme interès no sols entre els lectors, sinó també entre els escriptors contemporanis. Quin és el secret de la seva popularitat? Treballa també com a periodista en el conegut diari rus *Izvestia, on publica entrevistes i articles de caràcter propagandístic sobre temes relacionats amb el passat històric de Rússia, esdeveniments importants de la Rússia contemporània i del món, així com temes actuals de la societat russa, en general.

Jon Klassen va néixer a Ontario (Canadà) i actualment resideix a Los Angeles. És l´autor i il·lustrador del bestseller més important del New York Times, Jo vull el meu barret , que va obtenir el Llibre d´Honor Theodor Seuss Geisel, Millor Llibre Il·lustrat de l´Any pel New York Times i Millor Llibre Infantil de l´Any per Publishers Weekly. Klassen va tornar amb un altre barret a El lladre del barret , que va guanyar la Medalla Caldecott, un dels guardons més reconeguts per a la literatura infantil, i es va convertir en un èxit de vendes del New York Times. També és il·lustrador de House Held Up By Trees , un llibre il·lustrat escrit pel poeta guanyador del Premi Pulitzer Ted Kooser, així com Cats´ Night Out de Caroline Stutson, Fil sense fi i Sam i Leo caven un forat de Mac Barnett; i la sèrie Incorrigible Children of Ashton Place de Maryrose Wood.

Jacques Derrida (El-Biar, Algèria, 1930), filòsof i crític literari francès. Professor en la École Normale Supérieure de París (1965-1984) i més tard de la École donis Hautes Études, les seves teories han donat lloc al corrent anomenat «deconstruccionismo», la influència del qual ha estat important tant a Europa com als Estats Units. «No hi ha fora de text» podria ser el polèmic lema de la seva filosofia, els arguments de la qual tracten de desarticular la tradició filosòfica occidental, mostrant el joc de conceptes implícits que la sosté i posant en dubte distincions fonamentals com la de «significant» i «significat», sentit literal i sentit figurat. Malgrat el seu nom, la «desconstrucció» no es proposa una tasca merament destructiva, sinó que tracta d´apropiar-se d´aquesta estructura lingüística de l´experiència i utilitzar-la al seu favor. Les seves obres més importants són «La veu i el fenomen», «L´escriptura i la diferència» i «De la gramatología», totes dues publicades en francès en 1967.