Autores i autors

Émile Zola (París, 1840 - 1902)Fill d'un enginyer venecià que va morir quan ell amb prou feines tenia set anys, es va veure obligat a abandonar els estudis i buscar una feina. Va treballar durant un temps a l'administració de duanes, fins que amb vint-i-dos anys es va fer càrrec del departament de publicitat de l'editorial Hachette, cosa que li va permetre entrar en contacte amb la societat literària (es va relacionar amb Flaubert, Daudet i Maupassant, entre molts d’altres) i el va encoratjar a escriure.El 1868 va concebre el projecte de la sèrie de vint novel·les de “Les Rougon-Macquart” (1871-1893), amb què pretenia oferir al lector un gran retrat de la societat francesa del Segon Imperi. El Paradís de les Dames (1883) és l’onzena novel·la d’aquesta sèrie, de la qual també formen part Germinal i Nana. A partir del 1897, Zola es va implicar en la defensa del cas Dreyfus, el judici d'un militar francès d'origen jueu culpat falsament de ser un espia. El novel·lista va intervenir en el debat i va escriure diversos articles en defensa de Dreyfus, entre els quals figura el seu famós “J'accuse…!”, que li va valer un procés judicial i l'exili.

Joseph Conrad (1857-1924), nascut a Ucraïna de pares polonesos, es va nacionalitzar anglès el 1886. Després d'un llarg paríode com a mariner, Conrad va començar a escriure novel·les i relats. La seva experiència a alta mar es fa palesa en moltes de les seves pàgines. Entre les seves obres més famoses cal destacar Lord Jim (1900), El cor de les tenebres (1902), Nostromo (1904) i L'agent secret (1907). Joseph Conrad (1857-1924), nascut a Ucraïna de pares polonesos, es va nacionalitzar anglès el 1886. Després d'un llarg paríode com a mariner, Conrad va començar a escriure novel·les i relats. La seva experiència a alta mar es fa palesa en moltes de les seves pàgines. Entre les seves obres més famoses cal destacar Lord Jim (1900), El cor de les tenebres (1902), Nostromo (1904) i L'agent secret (1907).

Stefan Zweig (Viena, 1881-Petrópolis, Brasil, 1942)És un dels autors més estimats de la literatura centreeuropea. Nascut en el si d’una família jueva acomodada, va accedir a la universitat i va fer una gran carrera com a escriptor i periodista. Moltes de les seves obres —entre les quals destaquen especialment L’amor d’Erika Ewald (1904), Carta d’una desconeguda (1922), Vint-i-quatre hores a la vida d’una dona (1927) i Novel·la d’escacs (1941)— van assolir un gran èxit. Amb la irrupció del nazisme, es va exiliar primer a Londres i després a Brasil, on, davant la possibilitat d’un futur dominat pel Tercer Reich, es va suïcidar. Stefan Zweig (Viena, 1881-Petrópolis, Brasil, 1942)És un dels autors més estimats de la literatura centreeuropea. Nascut en el si d’una família jueva acomodada, va accedir a la universitat i va fer una gran carrera com a escriptor i periodista. Moltes de les seves obres —entre les quals destaquen especialment L’amor d’Erika Ewald (1904), Carta d’una desconeguda (1922), Vint-i-quatre hores a la vida d’una dona (1927) i Novel·la d’escacs (1941)— van assolir un gran èxit. Amb la irrupció del nazisme, es va exiliar primer a Londres i després a Brasil, on, davant la possibilitat d’un futur dominat pel Tercer Reich, es va suïcidar. Stefan Zweig (Viena, 1881-Petrópolis, Brasil, 1942)És un dels autors més estimats de la literatura centreeuropea. Nascut en el si d’una família jueva acomodada, va accedir a la universitat i va fer una gran carrera com a escriptor i periodista. Moltes de les seves obres —entre les quals destaquen especialment L’amor d’Erika Ewald (1904), Carta d’una desconeguda (1922), Vint-i-quatre hores a la vida d’una dona (1927) i Novel·la d’escacs (1941)— van assolir un gran èxit. Amb la irrupció del nazisme, es va exiliar primer a Londres i després a Brasil, on, davant la possibilitat d’un futur dominat pel Tercer Reich, es va suïcidar. Stefan Zweig (Viena, 1881-Petrópolis, Brasil, 1942)És un dels autors més estimats de la literatura centreeuropea. Nascut en el si d’una família jueva acomodada, va accedir a la universitat i va fer una gran carrera com a escriptor i periodista. Moltes de les seves obres —entre les quals destaquen especialment L’amor d’Erika Ewald (1904), Carta d’una desconeguda (1922), Vint-i-quatre hores a la vida d’una dona (1927) i Novel·la d’escacs (1941)— van assolir un gran èxit. Amb la irrupció del nazisme, es va exiliar primer a Londres i després a Brasil, on, davant la possibilitat d’un futur dominat pel Tercer Reich, es va suïcidar.

Marcel Proust (1871-1922) és autor d'una sola obra, A la recerca del temps perdut. Si bé havia publicat Les plaisirs et les jours, un recull de contes i poemes en prosa, es pot dir que va esmerçar tot el seu geni creatiu en aquesta novel·la que es va publicar entre 1913 i 1927 en set volums, els tres darrers pòstums.

Hannah Arendt va néixer a Hannover el 1906. Deixeble de Heidegger i Husserl, protegida de Karl Jaspers i establerta a Nova York des del 1941, després que els alemanys ocupessin França, va dividir conscientment la seva activitat intel.lectual entre la filosofia i la teoria política i va assolir un gran prestigi tant a Europa com a Amèrica. El 1951 va publicar Origins of totalitarism, potser el seu llibre més conegut, al qual van seguir textos tan fonamentals per al pensament contemporani com On revolution (1963), Men in dark times (1968), La condició humana (1969) o The life of the mind (1971). Professora a les universitats de Berkeley, Princeton, Columbia i Chicago; directora d'investigacions de la Conference on Jewish Relations (1944-1946) i col.laboradora de diverses publicacions periòdiques com ara Review of Politics o Partisan Review, Hannah Arendt va passar els seus últims anys exercint l'ensenyament a la New School for Social Research. Va morir el 1975. Prohibida a la Unió Soviètica fins a vint anys després de la seva mort, Marina Ivànovna Tsvetàieva (Moscou, 1892 ? Ielàbuga, 1941) és una de les grans poetes de la història de la literatura i una veu inclassificable. D’adolescent, pogué estudiar i viatjar per Europa i, a divuit anys, s’autoedità el primer recull de poemes. Però el moment polític la condemnà a la precarietat i l’alienació: s’exilià primer a Praga, després a París i tornà a l’URSS l’any 1939. Allà se suïcidà a quaranta-vuit anys, després de ser evacuada de Moscou a causa de l’entrada de l’exèrcit nazi. Malgrat el seu periple, ens llegà una obra vasta i particularíssima, que inclou poesia, prosa, teatre, assaig, dietaris, correspondència, i traduccions de Rilke, Baudelaire o Lorca. Hannah Arendt va néixer a Hannover el 1906. Deixeble de Heidegger i Husserl, protegida de Karl Jaspers i establerta a Nova York des del 1941, després que els alemanys ocupessin França, va dividir conscientment la seva activitat intel.lectual entre la filosofia i la teoria política i va assolir un gran prestigi tant a Europa com a Amèrica. El 1951 va publicar Origins of totalitarism, potser el seu llibre més conegut, al qual van seguir textos tan fonamentals per al pensament contemporani com On revolution (1963), Men in dark times (1968), La condició humana (1969) o The life of the mind (1971). Professora a les universitats de Berkeley, Princeton, Columbia i Chicago; directora d'investigacions de la Conference on Jewish Relations (1944-1946) i col.laboradora de diverses publicacions periòdiques com ara Review of Politics o Partisan Review, Hannah Arendt va passar els seus últims anys exercint l'ensenyament a la New School for Social Research. Va morir el 1975. Hannah Arendt va néixer a Hannover el 1906. Deixeble de Heidegger i Husserl, protegida de Karl Jaspers i establerta a Nova York des del 1941, després que els alemanys ocupessin França, va dividir conscientment la seva activitat intel.lectual entre la filosofia i la teoria política i va assolir un gran prestigi tant a Europa com a Amèrica. El 1951 va publicar Origins of totalitarism, potser el seu llibre més conegut, al qual van seguir textos tan fonamentals per al pensament contemporani com On revolution (1963), Men in dark times (1968), La condició humana (1969) o The life of the mind (1971). Professora a les universitats de Berkeley, Princeton, Columbia i Chicago; directora d'investigacions de la Conference on Jewish Relations (1944-1946) i col.laboradora de diverses publicacions periòdiques com ara Review of Politics o Partisan Review, Hannah Arendt va passar els seus últims anys exercint l'ensenyament a la New School for Social Research. Va morir el 1975.

Raymond Briggs (Anglaterra, 1934-2022) Va néixer a prop de Londres. Quan tenia quinze anys va entrar a la Wimbledron School of Art, on va estudiar pintura durant quatre anys. Des del 1957, va treballar com a autor i il·lustrador, i va guanyar nombro-sos premis.

És escriptor i director d´escena. Ha publicat la novel·la Gossos dempeus (Club Editor) i els llibres de poemes Un cowboy crepuscular (Premi Ausiàs March, 2023) i Sarcop (Premi Amadeu Oller, 2022). Com a director i dramaturg, ha treballat en obres individuals i col·lectives com Barcelona Ratafia (Paral·*lel 62), CAÍN loops i did it again (Antic Teatre en el Grec 2024), Shrek, kebabs i la sexualitat de Joan Brossa (Fundació Joan Brossa), Rentadora gira mundial (Nau Ivanow) o No tenim ni idea de què és el teatre (FAT). També ha treballat com a curador, guionista, traductor, rapsode i performer. La seva obra ha estat considerada directa, atrevida i descarnada. Utilitza textualitats i imatges a la recerca d´una mística urbana en un univers multireferencial d´avantguardismes arqueològics. La seva realitat és una realitat exagerada.

Helen Hester (el Regne Unit, 1983) és professora associada de mitjans i comunicació en la Universitat de West London. Les seves línies de recerca inclouen tecnologies digitals, polítiques reproductives i el futur del treball. Entre els seus llibres s´inclouen Beyond explicit: Pornography and the displacement of sex (SUNY Press, 2014) i Fat Sex: New Directions in Theory and Activism (Routledge, 2015). És membre del col·lectiu feminista internacional Laboria Cuboniks, format per expertes de diferents àmbits de coneixement: arts visuals, programació, filosofia, arqueologia o disseny.

JORGE LUIS BORGES va néixer a Buenos Aires el 24 d´agost de 1899. Entre 1914 i 1921 va viure amb la seva família a Europa. Al seu retorn va fundar les revesteixis Prisma i Proa, i va publicar Fervor de Buenos Aires (1923) i Història universal de la infàmia (1935). Autor de poesia, conte, assaig i treballs en col·laboració, en les dècades següents la seva obra va créixer, va ser traduïda a més de vint-i-cinc idiomes i va aconseguir reconeixement mundial. Va ser president de la Societat Argentina d´Escriptors, director de la Biblioteca Nacional, membre de l´Acadèmia Argentina de Lletres i professor de la Universitat de Buenos Aires. Va rebre importants distincions de governs estrangers, i el títol de doctor honoris causa de les universitats de Columbia, Yale, Oxford, Michigan, Santiago de Xile, La Sorbona i Harvard. Lumen ha publicat El Aleph, Ficcions, El llibre de sorra, El tango. Quatre conferències, Borges professor. Curs de literatura anglesa en la Universitat de Buenos Aires, la seva Poesia completa i els seus Contes complets, així com Alias, que reuneix tota l´obra que va escriure en col·laboració amb Adolfo Bioy Casessis. Va obtenir, entre altres guardons, el Premi Nacional de Literatura (l´Argentina, 1956) i el Cervantes (Espanya, 1979). Considerat un dels més importants escriptors en llengua hispana de la història de la literatura, va morir a Ginebra el 14 de juny de 1986.

Neige Sinno va néixer en 1977 a la regió dels Alts Alps. Va viure un temps als Estats Units i ha viscut molts anys a Mèxic, amb la seva parella i la seva filla. És traductora i ha publicat la col·lecció de contes La Vie donis rats (2007), l´assaig literari Lectors entre línies: Roberto Bolaño, Ricardo Piglia i Sergio Pitol (Aldus, 2011, Premi Lya Kostakowsky) i la novel·la Le Camion (2018). Després del seu llançament a França, Trist tigre es va convertir immediatament en el fenomen editorial de l´any i ha rebut múltiples reconeixements, entre ells el Prix littéraire Le Monde, el Prix Blù Jean-Marc Roberts, el Prix Els Inrockuptibles, el Prix Goncourt donis Lycéens i el Prix Femina en 2023 i el Gran Premi donis Lectrices Ela doble i el Premi Strega Europeu (en la seva traducció italiana) en 2024.

Leila Sucari va néixer a Buenos Aires en 1987. Va estudiar arts visuals, periodisme i filosofia. Amb Endins tampoc hi ha llum va guanyar el Primer Premi del Fons Nacional de les Arts en 2016. Actualment dicta tallers de narrativa en Espai Eixam, també exerceix com a editora freelance i escriu per a l´Agenda i altres mitjans. Amb Fugaç, la seva anterior novel·la, Leila Sucari va sorprendre amb una obra en la qual cada esdeveniment es viu amb frases il·luminadores.

JORGE LUIS BORGES va néixer a Buenos Aires el 24 d´agost de 1899. Entre 1914 i 1921 va viure amb la seva família a Europa. Al seu retorn va fundar les revesteixis Prisma i Proa, i va publicar Fervor de Buenos Aires (1923) i Història universal de la infàmia (1935). Autor de poesia, conte, assaig i treballs en col·laboració, en les dècades següents la seva obra va créixer, va ser traduïda a més de vint-i-cinc idiomes i va aconseguir reconeixement mundial. Va ser president de la Societat Argentina d´Escriptors, director de la Biblioteca Nacional, membre de l´Acadèmia Argentina de Lletres i professor de la Universitat de Buenos Aires. Va rebre importants distincions de governs estrangers, i el títol de doctor honoris causa de les universitats de Columbia, Yale, Oxford, Michigan, Santiago de Xile, La Sorbona i Harvard. Lumen ha publicat El Aleph, Ficcions, El llibre de sorra, El tango. Quatre conferències, Borges professor. Curs de literatura anglesa en la Universitat de Buenos Aires, la seva Poesia completa i els seus Contes complets, així com Alias, que reuneix tota l´obra que va escriure en col·laboració amb Adolfo Bioy Casessis. Va obtenir, entre altres guardons, el Premi Nacional de Literatura (l´Argentina, 1956) i el Cervantes (Espanya, 1979). Considerat un dels més importants escriptors en llengua hispana de la història de la literatura, va morir a Ginebra el 14 de juny de 1986.

Jordan Peele és un escriptor, productor, director de cinema i fundador de Monkeypaw Productions, una productora de cinema i televisió que busca defensar les narracions no convencionals a través del gènere. El seu primer llargmetratge, Get Out (Deixa´m sortir), es va estrenar en 2017 amb gran èxit i va obtenir quatre nominacions als Oscar, dels quals va guanyar el premi al Millor Guió Original. En 2019, Peele va escriure, va produir i va dirigir el seu segon llargmetratge, Us (Nosaltres), que es va convertir en un gran èxit entre el públic i la crítica, registrant la millor estrena en taquilla de la història per a una pel·lícula de terror. En 2022, Peele va llançar el seu tercer llargmetratge, l´obra de terror i ciència-ficció Nope (Nop!), que també es va convertir en número en taquilla.

Sergi Belbel (Terrassa, 1963) és escriptor, traductor i director teatral. Llicenciat en Filologia Romànica i Francesa a la UAB, va ser professor de Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona (1988-2006) i director artístic del Teatre Nacional de Catalunya (2006-2013). Entre les seves obres destaquen Minim.mal Show (amb Miquel Górriz, 1986), Elsa Scnheider (1989), Tàlem (1990), Carícies (1991), Després de la pluja (1993), Morir (1994), La sang (1998), El temps de Planck (2000), Forasters (2004), Mòbil (2005), A la Toscana (2007), Fora de joc (2010), Les roses de la vida (2017) i Si no t'hagués conegut (2018), estrenades a més de quaranta països. És el dramaturg català més internacional. Ha dirigit muntatges d’autors clàssics i contemporanis i ha escrit guions per al cinema i la televisió. Ha obtingut, entre d’altres, el Premi Ignasi Iglésias (1987), el Premi Nacional de Literatura Catalana (1993-95), el Premi Born (1995), el Premio Nacional de Literatura Dramática del Ministerio de Cultura (1996), el Premi Molière a la millor obra còmica per Après la pluie (1999), el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya (2000), el Premio Max a la projecció internacional (2002), el Premi Ciutat de Barcelona (2003) i diversos Premis Butaca. Joseph Conrad (1857-1924), nascut a Ucraïna de pares polonesos, es va nacionalitzar anglès el 1886. Després d'un llarg paríode com a mariner, Conrad va començar a escriure novel·les i relats. La seva experiència a alta mar es fa palesa en moltes de les seves pàgines. Entre les seves obres més famoses cal destacar Lord Jim (1900), El cor de les tenebres (1902), Nostromo (1904) i L'agent secret (1907). Joseph Conrad (1857-1924), nascut a Ucraïna de pares polonesos, es va nacionalitzar anglès el 1886. Després d'un llarg paríode com a mariner, Conrad va començar a escriure novel·les i relats. La seva experiència a alta mar es fa palesa en moltes de les seves pàgines. Entre les seves obres més famoses cal destacar Lord Jim (1900), El cor de les tenebres (1902), Nostromo (1904) i L'agent secret (1907).

Corina Oproae va néixer a Transsilvània, Romania, en 1973. Va estudiar Filologia Anglesa i Hispànica al seu país d´origen, i en 1998 es va establir a Catalunya. L´any 2002 va adoptar la nacionalitat espanyola. Ha publicat els llibres de poemes Mil y una muertes (2016), Intermitencias (2018) i Desde dónde amar (2021). En català ha escrit La mà que tremola (2020), un llibre de reflexió poètica sobre el fet d´escriure en una llengua que no és la materna. Els seus poemes han estat inclosos en diverses antologies publicades a Espanya i Amèrica Llatina. Ha traduït al català i al castellà a autors com Marin Sorescu, Lucian Blaga, Gellu Naum, Ana Blandiana (Premi Jordi Domènech de traducció de poesia, 2015), Norman Manea, Tatiana Tîbuleac, Ioan És. Pop, Angela Marinescu o Mary Oliver. És autora i traductora de La poesía del siglo XX en Rumanía (2022).

Mathias Enard va néixer a Niort (França) l’any 1972. Va estudiar l’àrab i el persa i va passar llargues estades a l´Orient Mitjà. Actualment, viu a Barcelona, on es va instal·lar l’any 2000. En català, s’han publicat El tret perfecte (Premi Cinc Continents de la francophonie i Premi Edmée-de-La-Rochefoucauld), Remuntar l´Orinoco, Parla’ls de batalles, de reis i d’elefants (premi Goncourt dels estudiants, el premi del llibre Poitou-Charentes), L’alcohol i la nostàlgia i Carrer robadors. La seva novel·la Zona (Premi Décembre, Premi du Livre Inter) va representar la consagració internacional de l’autor. Amb Brúixola, també aclamada per la crítica, va guanyar l’any 2015 el Goncourt, el premi més prestigiós de les lletres franceses. El banquet anual de la Confraria d’enterramorts és la seva última novel·la.

Gilles Deleuze (1925-1995) va néixer en 1925 a París. Entre 1944 i 1948, va cursar els seus estudis de filosofia en La Sorbona. Després de finalitzar els seus estudis en 1948, es va consagrar a realitzar una sèrie de monografies sobre alguns filòsofs (Kant, Spinoza, Nietzsche, Bergson), els quals, malgrat el seu eminent valor didàctic, contenen les primeres instàncies de consolidació del seu propi pensament. Aquest pensament es configura plenament amb la publicació de Diferència i repetició i Lògica del sentit. A més de les seves obres de relectura del treball d´altres filòsofs, Deleuze va escriure també sobre escriptors i sobre cinema.