L´incert encontre

Sobre el llibre L´incert encontre de Feliu Formosa publicat per Llibres del Segle el 2020:

Feliu Formosa (Sabadell, 1934) és poeta, traductor, dietarista, assagista, dramaturg actor i director escènic. El 2004 va aplegar la seva obra poètica sota el títol Darrere el vidre. Poesia 1972-2002, al qual seguiren altres llibres, com Centre de brevetat (2006), Núvols d´acer (2008), la tria personal Papallona de l’ombra (2018) i Del foc al vers (2019). Ha traduït molts poetes alemanys, entre els quals destaquen les obres poètiques de Brecht, Trakl, Lasker-Schüler i Nelly Sachs. També ha traduït novel·la i teatre de l´alemany, en un total que sobrepassa el centenar títols. Ha realitzat nombroses adaptacions teatrals. El 1980 va publicar la primera part del seu diari El present vulnerable, al qual seguiren A contratemps (2005), El somriure a l´atzar (2005), Sala de miralls (2013) i Sense nostàlgia (2015). Entre els guardons per la seva obra, destaquen la Creu de Sant Jordi (1988), el Premi Carles Riba (1977), el Premi Ciutat de Barcelona (1987), el Premi d’Honor de les Lletres catalanes (2005) i el premi nacional de traducció del Ministeri de Cultura (2002). L’incert encontre, escriu Jordi Solà a l’epíleg d’aquest volum, «és el retrobament del poeta amb la poesia. I més concretament, ho és amb la poesia de síntesi que ja havia conreat a Immediacions –dos-cents cinquanta alexandrins disposats en un únic vers– i a Haikús dels marges –la secció inaugural de la segona part del seu recull, intitulat Raval. De fet, a L’incert encontre, Formosa torna a les formes de la poesia japonesa, en aquest cas a través de la tanka». I és que Formosa, ja convertit en un mestre indiscutible, sembla haver volgut sintetitzar tota una vida dedicada a la poesia —aquest llarg i atzarós viatge a través del misteri– amb seixanta poemes breus, on «tot és dintre» i el món és mirat «darrere el vidre» de la pròpia meditació poètica.
Epíleg de Jordi Solà Coll