Les nostres recomanacions i propostes

Jo era un noi és una novel·la imprescindible. Una història universal de la masculinitat normativa, nociva, autoritària i violenta; un reflex de les mancances afectives en les relacions paternofilials; una crítica social; la posada en escena d’un sentiment de culpa reflectit en la consciència de classe; i, en definitiva, una carta al pare esborronadora i dolorosa nascuda del dol. L’autora aconsegueix enderrocar murs gegantescos que durant generacions s’han mantingut inamovibles a còpia de múltiples formes de violència masculina.
Fer Rivas escriu al seu pare sobre les mancances de la seva infància i adolescència, sobre tot allò que li hagués agradat dir-li aquella vegada que va entrar tot sol a l’UCI, on ell jeia entubat i monitorat després d’un atac
de cor que, vuit dies després, tenyiria de dol la seva família. Sobre com, davant d’aquella situació, el silenci es va apoderar d’ell, i mai va poder sincerar-se en persona i mostrar-li la seva veritable identitat, aquella que anava tan en contra dels ideals de masculinitat del seu pare.
Avui, tenim l’oportunitat d’acostar-nos a la seva història, d’explorar les seves esquerdes i els seus silencis.
Recomanar aquesta obra és, sens dubte, fonamental, però més enllà d’això, hem de comprometre’ns amb la urgència de seguir el camí cap a la desconstrucció d’una masculinitat històricament marcada per la violència.