El día que mamá perdió la paciencia
El día que mamá perdió la paciencia
Sense existències ara
Rep-lo a casa en 2 / 3 dies per Missatger o Eco Enviament*Sobre el llibre El día que mamá perdió la paciencia de Belén Gopegui publicat per SM Fundación Santamaria el 2010:
En Jordi i l´Oriol s´ho passen bomba fent bromes i còmics protagonitzats pel Capità Calçotets. Però al senyor Grabulós, el director de l´escola, no li agraden ni les bromes ni els còmics. Per això ha preparat un pla per enxampar els dos nois.
Sobre Belén Gopegui
Belén Gopegui va néixer a Madrid en 1963. En 1993, l´editorial Anagrama va publicar la seva primera novel·la, La escala de los mapas. Van seguir, entre altres títols, Tocarnos la cara (1995), La conquista del aire (1998), Lo real (2001), El lado frío de la cama (2004), El padre de Blancanieves (2007) i Deseo de ser punk (2009), tots ells publicats recentment per Debolsillo.
Random House ha publicat Acceso no autorizado...
Altres llibres de Belén Gopegui
Novetats publicades a la col·lecció de SM Fundación Santamaria
Altres persones que han llegit El día que mamá perdió la paciencia de Belén Gopegui han escollit
El llibre El día que mamá perdió la paciencia de Belén Gopegui pertany a la matèria
Veure altres ressenyes de Infantil
Ressenya
Malika Ferdjoukh
Quatre germanes: Hortense
És difícil de creure que els grans també hem sigut petits.
Ressenya
Kike lbáñez
El diable sobre rodes
Què passa quan la ràbia ho envaeix tot? Com podem sobreviure a la fúria? Què ocorre quan no fem cas dels avisos dels altres? I més important encara, com aprenem a parar i actuar des de la calma?
Ressenya
Magali Le Huche
Les tres reines
La Mireille, l’Astrid i la Hakima són les tres protagonistes d’aquesta història. Unides per l’adversitat després de guanyar el concurs de botifarrons que les etiqueta com les més «lletges» de l’esc...
Ressenya
Nick Lake
La Lily i les criatures de la nit
Nick Lake, amb les il·lustracions d’Emily Gravett, aconsegueix que ens endinsem en la foscor sense deixar-nos oblidar que no hi ha ningú més enginyós que els animals nocturns, que enfadar-se amb le...