Déu sense Déu
Déu sense Déu
Sobre el llibre Déu sense Déu de Josep Cobo i Xavier Melloni publicat per Fragmenta al 2015:
¿Déu, avui, encara? ¿Té sentit? ¿És necessari? ¿Per què reobrir un debat que la Modernitat sembla haver clausurat? ¿Quin és el camí que avui pot atansar els homes al fonament misteriós de la realitat que alguns anomenen Déu? ¿És possible experimentar Déu? Xavier Melloni respon aquestes preguntes des de la perspectiva de qui entén que les religions estan cridades a avançar juntes, per la via del silenci i el diàleg, vers una nova espiritualitat més enllà dels estrets límits de cada confessió. Josep Cobo, el pensament del qual té com a interlocutor bàsic l’ateisme modern, refusa posar el cristianisme dins el que ell anomenaria el gran magma de la nova trans-religió. Aquesta «confrontació» entre Melloni i Cobo s’estructura en dues parts. A la primera s’aborda la revelació, la cristologia, el mal i la vida en l’esperit. A la segona, es parla del silenci, la paraula i l’acció.Altres llibres de Josep Cobo
Novetats publicades a la col·lecció de Fragmenta
Altres persones que han llegit Déu sense Déu de Josep Cobo i Xavier Melloni han escollit
El llibre Déu sense Déu de Josep Cobo i Xavier Melloni pertany a la matèria
Veure altres ressenyes de Religió
Ressenya
Theodor W. Adorno
Rasgos del nuevo radicalismo de derecha
Solo un despistado eludiría la aplicabilidad actual del análisis de Adorno. Entre otras cosas, mediante un análisis materialista que cruza filosofía, sociología y psicología, evidencia que su terre...
Ressenya
Begoña Méndez
Heridas abiertas
La frontera entre lo privado y lo público se disuelve en la intimidad de estos diarios que se sitúan a medio camino entre la fisura personal y el grito político.
Ressenya
Juan Eduardo Cirlot
El ojo en la mitología. Su simbolismo
Adentrarse en el mundo de Juan Eduardo Cirlot es sumergirse en un universo fascinante de imágenes, poesía, mitos, religiones, símbolos y magia.
Ressenya
VVAA
La fragilidad del cuerpo amado
Si hay algo que podemos afirmar con certeza cartesiana, si ésta existe, es que nuestros cuerpos son vulnerables. Lo son a nivel ontológico pero también a nivel político