Les nostres recomanacions i propostes

La creació, el discurs, l’obra, en definitiva, l’agència, mai no van ser una potestat femenina. Les «pioneres» van ser castigades, censurades, medicalitzades i diagnosticades per diverses institucions, especialment a partir de la història contemporània, sobretot a finals del segle XIX i a principis del XX. D’altra banda, els creadors (subjectes masculins) necessitaven una musa, una font d’inspiració i de suport. És així com sorgeix la figura de final de segle de la dona histèrica, mística i boja: font d’inspiració i fetitxe, que després era castigada i reprimida en la vida real.
Van existir com a personatges, però no com a autores. No se’ls reconeixia la mateixa genialitat que als homes perquè volien parlar, escriure i pintar sobre temes diferents dels que s’havien establert com a cànon. Volien escriure sobre les seves vides, les seves alegries i els seus patiments i, sobretot, sobre les seves impossibilitats. Era una prosa vertiginosa, feta tota de fluids, tota d’emocions, perquè aquestes dones estaven furioses i van acabar dirigint aquesta violència contra elles mateixes. Perquè, a qui se li permet la ira?
En paraules de Zambreno, les criticaven perquè no sabien comportar-se ni sabien com havia de ser l’escriptura: moderada, serena, transcendent, definida per una llarga nissaga d’autors. Aquestes escriptores van construir personatges inspirats en les seves pròpies vides i en les de les seves contemporànies, i per això van ser menystingudes. Van patir aquesta lucidesa insuportable i van saber plasmar com ningú la quotidianitat del subjecte femení de la seva època, els seus neguits, les seves frustracions i les seves alegries.
Inspirant-nos en la traducció recent del llibre Heroinas, de Kate Zambreno, presentem una selecció d’aquestes autores del modernisme i de l’actualitat: Clarice Lispector, Ingeborg Bachmann, Deborah Levy, Elena Garro, María Luisa Bombal, Kate Chopin, Sylvia Plath i Charlotte Perkins Gilman. També hi incloem l’assaig literari pioner de Susan Gubar i Sandra M. Gilbert, La loca del Desván.