Les nostres recomanacions i propostes

L’història d’un cavaller, en Don Quixot, i el seu fidel escuder, en Sancho Panza, que, inflamats de nobles sentiments i a cavall entre la realitat i la fantasia, viuen un munt de peripècies i coneixen un vast elenc de personatges esbojarrats, a la cerca trepidant d’uns ideals que no hi caben al món real, ha encunyat, fins i tot, el terme “quixotesc” per denominar un comportament idealista i, en terminologia literària, per definir a un personatge que no és capaç de separar la irrealitat d’allò real.
Tan vasta és la petjada de l’obra de Cervantes que podem rastrejar la seva influència al llarg dels segles en un bon nombre d’autors, els quals van modelar i ampliar el gènere literari fins als nostres dies. Trobem la peripècia cervantina en innumerables novel·les avui considerades obres mestres de la literatura, des del Tristram Shandy i l’Ulisses fins a les aventures d’en Tom Sawyer i en Huckleberry Finn o a Cien años de soledad. També en autores més properes, com Carmen Martín Gaite i Mercè Rodoreda o en personatges d’Eduardo Mendoza.
Com a homenatge a aquest esperit, hem fet una tria breu i molt personal d’històries que amb el seu desbordant surrealisme quixotesc ens conviden a reflexionar sobre la naturalesa humana. Novel·les laberíntiques, de periples que voregen els límits de la realitat, farcides de personatges que semblen haver-se escapat d’un frenopatic però que, com el noble cavaller i el seu fidel escuder, desafien les velles normes i les convencions socials, conduïts pels ideals i la voluntat de lluitar per un món millor.