Les nostres recomanacions i propostes

«Som mortals, però vivim com si no ho fóssim.»
Així comença una defensa de la ficció com a espai fora del temps mortal, que ens permet viure vides que no són la nostra, escapant del temps cronològic. Jeanette Winterson a Un Aladí i dues llànties agafa el relleu de Xahrazad i ens explica, en clau crítica i autobiogràfica, el conte dels contes, les mil i una històries que envolten el clàssic oriental.
Cada capítol segueix la història que s’explica a la narració original, però significativament se’n va per camins secundaris per fer-nos veure la importància de la ficció com a eina subversiva. Amb una prosa aguda i poètica, Winterson argumenta com llegir és una manera d’apropar-nos a nosaltres mateixes, de tancar ferides i trobar una sortida. Cada personatge, decisió o gir que exposa Xahrazad és recuperat per Winterson per il·luminar, com una nova llàntia, la foscor d’una realitat que ens aliena i sembla predestinada a seguir el curs de la mateixa història.