Estenogramas filosóficos

Sobre el libro Estenogramas filosóficos de Günther Anders publicado por Universitat de València al 2026:

Els ‘Philosophische Stenogramme’ de Günther Anders són un conjunt d’aforismes publicats per primera vegada en 1965. En aquestes breus i fulgurants reflexions s’arreplega el pensament d’un dels filòsofs més originals i provocadors del segle XX. Els seus grans temes –la relació asimètrica entre l’ésser humà i la tècnica, l’alienació causada pel capital, la Xoà perpetrada pels nazis, l’amenaça de catàstrofe nuclear o la funció social de la filosofia– ressonen hui de manera no menys inquietant que quan van veure la llum aquests adagis. El compromís decididament antibel·licista d’Anders hauria de ser una sotragada per a les nostres consciències en un món ple de conflictes en el qual el perill atòmic torna a estar d’actualitat estricta. «El tret inconfusible dels verdaders filòsofs consisteix en el fet que no filosofen primerament en confrontació amb altres filosofies. Més aviat s’ocupen, sense saber que ‘filosofen’ –i fins i tot, en un cert sentit, sense saber ni tan sols que existeix la reconeguda institució de la ‘filosofia’–, de fenòmens extrafilosòfics de qualsevol índole. Aquestes coses es tornen ‘filosòfiques’ només a través seu.» L’estenografia (o taquigrafia) és un sistema d’escriptura ràpida i concisa que, mitjançant traços esquemàtics i caràcters especials per a representar paraules o frases, permet transcriure discursos a la mateixa velocitat que es parla. Està marcada per la urgència. Segons el parer de Günther Anders, els grans sistemes filosòfics manquen de la plasticitat necessària per a adaptar-se a l’accelerada mutabilitat del món tècnic modern; si el pensament vol comprendre’l, expressar-lo i estimular-hi canvis, hauria de renovar les seues formes comunicatives. Cada estenograma és un gest lingüístic ocasional carregat d’intenció, un dard, una arma lleugera i precisa. Els que aplega aquest volum són unes vegades petites faules; d’altres, assaigs ajustadíssims; unes altres, anècdotes amb vocació de categories, i responen a un impuls expressiu antisistemàtic i antipositivista de matriu comuna.