Neurotafaneries
Neurotafaneries
Sense existències ara
Rep-lo a casa en 2 / 3 dies per Missatger o Eco Enviament*Sobre el llibre Neurotafaneries de Adolf Tobeña publicat per Bromera al 1997:
Les dones i els homes són tan tafaners que han acabat per dirigir el deler explorador vers el darrer santuari de la seva intimitat: el cervell. De les neurones que dibuixava Ramón y Cajal a les imatges esclatants que ofereixen ara els aparells de ressonància magnètica, hi ha un segle d´incursions en la gran glàndula craniana que ens ha dut fins als racons que secreten els pensaments i les emocions. A Neurotafaneries trobareu un mostrari variat i entretingut d´algunes novetats sobre el magí d´Eistein, el de Hitler o el de Ravel, a les particularitats del talent i de l´orgasme femenins, passant pels dispositius ejaculatoris masculins o la relació entre les primeres cavalleries i la llengua valenciana-catalana-balear. Tots els assaigs provenen de les seccions de divulgació científica que l´autor ha mantingut, els darrers anys, a Catalunya Ràdio i a l´Avui.Altres llibres de Adolf Tobeña
El llibre Neurotafaneries de Adolf Tobeña pertany a la matèria
Veure altres ressenyes de Ciències
Temàtica
Ètica de la cohabitació
La "descosificació" dels animals en admetre el seu estatut d'éssers que senten, implica conseqüències ètiques i polítiques d'ampli abast, incloent-hi la possibilitat de considerar-los en qualitat d...
Ressenya
David M. Peña Guzmán
Cuando los animales sueñan
Cualquier persona que haya convivido alguna vez con un animal sabe que éstos sueñan. No cabe siquiera imaginar lo contrario, puesto que reproducen, estando dormidos, movimientos y sonidos asociados...
Ressenya
Antonio Turiel
Sense energia
Antonio Turiel ens confronta amb un futur pròxim on la crisi energètica, la geològica, l’ecològica o l’espiral inflacionista són ja fenòmens científicament inevitables i davant dels quals haurem d...
Ressenya
Francesc Tosquelles
Funció poètica i psicotèrapia
L’interès de tota tasca psicoterapèutica, afirma Tosquelles, no és altre que l’interès per allò que anomenem «subjecte». Quan parla d’aquest subjecte, però, Tosquelles no fa referència a cap «jo c...