Nou elogis de l’imparell
Nou elogis de l’imparell
Sobre el llibre Nou elogis de l’imparell de Edi Pou publicat per Hurtado y Ortega al 2026:
Nou elogis de l’imparell parteix d’una inquietud: com pot ser que justament ara que tenim milions de músiques a un sol clic, el món sencer escolti les mateixes cinquanta cançons? I com pot ser que totes cinquanta tinguin el mateix ritme, el mateix compàs, una duració semblant i una temàtica previsible? Com ens afecta aquesta uniformitat? Edi Pou, bateria de ZA! i Los Sara Fontan, ho té clar: el ritme imparell és un desafiament al poder i a la normalitat, i en aquest desafiament rau tota esperança.
Sobre Edi Pou
Edi Pou (Barcelona, 1981) és músic i periodista. Meitat de Los Sara Fontan i ZA! —amb els quals ha actuat en una trentena de països— i cofundador de La Orquesta del Caballo Ganador. Amant de la creació comunitària i de la trobada entre disciplines. Imparteix tallers musicals, ha sigut guionista de ràdio i televisió, publica articles en diferents mitjans, coordina el segell discogràfic Gandula i és membre del col·lectiu autogestionat Atzavara. Ha rebut el Premi Ciutat de Barcelona en dues...Altres persones que han llegit Nou elogis de l’imparell de Edi Pou han escollit
El llibre Nou elogis de l’imparell de Edi Pou pertany a la matèria
Veure altres ressenyes de Música
Ressenya
Grafton Tanner
Las horas han perdido su reloj
Las políticas de la nostalgia
Durante las guerras napoleónicas, un brote de nostalgia asoló las tropas francesas, los enfermos vegetaban de pena y morían poco tiempo después. Los médicos de la época estudiaron varias opciones p...
Ressenya
Francis Wolff
¿Por qué la música?
¿Por qué tocamos música los hombres? Porque tenemos que amaestrar los acontecimientos. Entenderlos. Abstraerlos de las cosas. Incorporarlos a nuestro cuerpo y a las exigencias de la razón. Salir de...
Ressenya
Damon Krukowski
The new analog
Cómo escuchar y reconectarnos en el mundo digital.
Ressenya
James Rhodes
Fugas
Rhodes vuelve a defender la tesis principal de Instrumental: la importancia de la fantasía como tabla de salvación.