Lidia y yo ponemos la mesa
Lidia y yo ponemos la mesa
Sense existències ara
Rep-lo a casa en 2 / 3 dies per Missatger o Eco Enviament*Sobre el libro Lidia y yo ponemos la mesa de Dimiter Inkiow publicado por SM Fundación Santamaria al 2003:
La madre de Lidia y de su hermano tiene que salir a hacer unas compras. Antes de irse recuerda a sus hijos que esa tarde esperan visita y les avisa de que no se acerquen a la mesa del cuarto de estar, ya preparada para la merienda. Pero los dos hermanos hacen caso omiso a la advertencia de su madre. La primera en romper las reglas es Lidia, que no entiende por qué su madre no les permite ir al cuarto de estar. Al cabo de un rato, su hermano también se acerca a la habitación. Los dos observan la mesa impecablemente puesta y deciden servirse zumo de cerezas. El mantel se mancha y, el hermano de Lidia, para solventar el problema coloca el jarrón sobre la mancha. Pero Lidia no está de acuerdo y lo vuelve a colocar en el centro de la mesa. La pelea por la posición del jarrón termina en desastre: el jarrón cae sobre la mesa, el mantel se queda empapado, las flores desparramadas sobre los platos y una taza se rompe. En ese momento, la madre de los dos chicos entra en el cuarto y éstos salen corriendo de allí.Altres llibres de Dimiter Inkiow
El llibre Lidia y yo ponemos la mesa de Dimiter Inkiow pertany a la matèria
Veure altres ressenyes de Infantil
Ressenya
Malika Ferdjoukh
Quatre germanes: Hortense
És difícil de creure que els grans també hem sigut petits.
Ressenya
Kike lbáñez
El diable sobre rodes
Què passa quan la ràbia ho envaeix tot? Com podem sobreviure a la fúria? Què ocorre quan no fem cas dels avisos dels altres? I més important encara, com aprenem a parar i actuar des de la calma?
Ressenya
Magali Le Huche
Les tres reines
La Mireille, l’Astrid i la Hakima són les tres protagonistes d’aquesta història. Unides per l’adversitat després de guanyar el concurs de botifarrons que les etiqueta com les més «lletges» de l’esc...
Ressenya
Nick Lake
La Lily i les criatures de la nit
Nick Lake, amb les il·lustracions d’Emily Gravett, aconsegueix que ens endinsem en la foscor sense deixar-nos oblidar que no hi ha ningú més enginyós que els animals nocturns, que enfadar-se amb le...