Història popular de la psicoanàlisi

Sobre el llibre Història popular de la psicoanàlisi de Florent Gabarron-Garcia publicat per Manifest al 2025:

«La psicoanàlisi s´ha de mantenir al marge de la política». Aquesta línia de conducta, atribuïda a Freud, ha facultat tota mena de viratges, des dels més recents, en què la psicoanàlisi és esgrimida des de les pitjors posicions reaccionàries (contra el feminisme, l´antiracisme, els moviments socials, etc.). També és la manera còmoda d´enterrar tota una part de la història d’aquesta disciplina, i amb ella el seu llegat revolucionari. En aquest llibre, veurem Freud saludar amb entusiasme la revolució de 1917 i encoratjar Vera Schmidt en els seus esforços per aclimatar la psicoanàlisi a la Rússia soviètica; a Wilhelm Reich lluitant a Àustria i després a Alemanya contra la suposada neutralitat política de la disciplina; seguirem a Francesc Tosquelles des de la Guerra civil fins a l´Hospital de Saint-Alban, i Jean Oury des de Saint-Alban fins a la clínica de La Borde; travessarem l’oceà amb l’arribada de la psicoanàlisi a l’Amèrica Llatina dels setanta de la mà de Marie Langer; descobrirem el renaixement de la psicoanàlisi revolucionària a Alemanya als anys seixanta amb el SPK (Col·lectiu de Pacients Socialistes) que tenien per programa convertir la malaltia en una arma. Florent Gabarron-Garcia recupera aquest preciós patrimoni per tornar a situar la psicoanàlisi al centre de la lluita per l´emancipació.