El sagrat i el profà
El sagrat i el profà
Sobre el llibre El sagrat i el profà de Mircea Eliade publicat per Fragmenta al 2012:
«El sagrat i el profà constitueixen dues modalitats de ser en el món, dues situacions existencials assumides per l´home al llarg de la seva història. Aquestes maneres de ser en el món no interessen només a la història de les religions o a la sociologia […]. En última instància, les maneres de ser sagrat i profà depenen de les diferents posicions que l´home ha conquerit en el cosmos; interessen tant el filòsof com qualsevol investigador desitjós de conèixer les dimensions possibles de l´existència humana. […] El nostre propòsit principal és presentar les dimensions específiques de l´experiència religiosa, posar en relleu les seves diferències amb l´experiència profana del món.»El sagrat i el profà, una de les obres més celebrades de Mircea Eliade, constitueix una introducció general a la fenomenologia i la història de les religions: una descripció acurada i precisa de l´homo religiosus present tant en les societats «arcaiques» com en les contemporànies.
Altres llibres de Mircea Eliade
Altres persones que han llegit El sagrat i el profà de Mircea Eliade han escollit
El llibre El sagrat i el profà de Mircea Eliade pertany a la matèria
Veure altres ressenyes de Religió
Ressenya
Theodor W. Adorno
Rasgos del nuevo radicalismo de derecha
Solo un despistado eludiría la aplicabilidad actual del análisis de Adorno. Entre otras cosas, mediante un análisis materialista que cruza filosofía, sociología y psicología, evidencia que su terre...
Ressenya
Begoña Méndez
Heridas abiertas
La frontera entre lo privado y lo público se disuelve en la intimidad de estos diarios que se sitúan a medio camino entre la fisura personal y el grito político.
Ressenya
Juan Eduardo Cirlot
El ojo en la mitología. Su simbolismo
Adentrarse en el mundo de Juan Eduardo Cirlot es sumergirse en un universo fascinante de imágenes, poesía, mitos, religiones, símbolos y magia.
Ressenya
VVAA
La fragilidad del cuerpo amado
Si hay algo que podemos afirmar con certeza cartesiana, si ésta existe, es que nuestros cuerpos son vulnerables. Lo son a nivel ontológico pero también a nivel político