Les nostres recomanacions i propostes

Els deu contes que conformen Animals inexpressius són freds, són durs, són crus i són afilats. En tots ells ens hi trobem personatges i paisatges plens de buidors i de silencis, per constatar amb fermesa que una màscara buida no és inexpressiva: és trista.

Xavier Mas Craviotto fa una radiografia de les tristors i ens en va descobrint capes i capes com si es tractés d’un iceberg. Què hi ha al darrere de la broma incòmoda d’aquest sopar d’amics? Què ha empès aquesta parella a viatjar fins a un glaciar? Què mira aquest nen per la finestra fosca? Per què escriu aquesta dona? 

El domini del llenguatge de l’autor —lliure i explorador però sempre cuidadíssim— fa que ens endinsem de cor en cada història. I si bé hi ha dolor, quan n’hi ha tant, el pòsit que deixen no pot ser cap altre que el de la bellesa.