És innegable que estem assistint, com a espectadors, a un moment de regressió cap a la fe, la prova més fidel d'aquest símptoma és la presentació d'alguns productes culturals que intenten donar resposta a una experiència de buit col·lectiva. Aquest moviment no pot estar desvinculat de l'experiència de la qual procedeix, de la seva història i les seves motivacions. En aquest sentit, us presentem dues novetats editorials de la mà de
Simon Critchley i
Begoña Méndez que fan justícia a aquest interrogant, oferint una explicació exhaustiva del que implica el desbordament de la mística, de com la contemplació dels fenòmens del món pot portar a l'aniquilament del jo. Entendre la mística implica llançar-se a l'exploració del món a través d'una transcendència que sempre persegueix l'alteritat, és endinsar-se també a un lloc que van fer propi escriptores com Simone Weil, Clarice Lispector, Anne Carson o Chantal Maillard, entre altres.
Cita:
Aigua viva, Clarice Lispector
Imatge: Fotograma de
Viridiana de Luis Buñuel, 1965