Les nostres recomanacions i propostes

Obsessionar-se amb detalls molt petits, seguir el rastre d’una mirada fortuïta i trobar senyals que el record fa encaixar en la història és un dels exercicis més esgotadors i humans al qual ens aboquem quan algú se suïcida, quan algú estimat pren una decisió tan conclusiva i l’estigma que envolta la mort escollida ens condemna al silenci.
En un exercici d’honestedat aclaparadora Pol Guasch teixeix una crònica familiar deu anys després del suïcidi del seu pare, combinant l’experiència personal del despertar creatiu amb una curosa restauració de la intimitat. Reconeixent la traïdoria de la memòria, parlant sense embuts de les expectatives frustrades, cercant en la mort l’explicació d’allò que no es va dir en vida, Guasch estableix paral·lelismes amb altres personalitats de la literatura que van reflexionar sobre la mort i van triar el camí del suïcidi.
Conduint-nos amb preguntes tan clarividents com per què quan una persona se suïcida aquest fet és més definitori que tota la seva vida, fem el recorregut d’un home jove que, tot i haver vist la mort, té moltes ganes de viure. Que comença a descobrir-se, que viu l’amor i coneix l’amistat de debò, i que ens llega en l’escriptura una de les elegies més delicades de la literatura contemporània en un llibre sorprenentment lluminós.