Les nostres recomanacions i propostes
Ressenya
Gueorgui Gospodínov
El refugi del temps
Per Marta Ramoneda Molins
En aquesta narració tan divertida com aterrridora, coneixem en Gaustí, un enigmàtic psiquiatre que vol posar en marxa el que ell anomena cronorefugis, El Gaustí i el narrador es troben a Zúric, on l'un hi busca inspiració literària i l'altre inversors que l'ajudin a establir la seva clínica, on té previst recrear el passat reproduint minuciosament espais històrics per als pacients amb demència.
Ressenya
Mariana Enríquez
Un lugar soleado para gente sombría
Per Júlia Freitas
Mariana Enríquez regresa con una colección de relatos que sumerge al lector en un universo donde la mitología, las leyendas urbanas y el arte pictórico se entrelazan en una danza macabra.
Ressenya
Jeanette Winterson
Escrit al cos
Per Lara Gámez
Per què és la pèrdua la mesura de l'amor? Per què la felicitat és sempre una negació i la infelicitat un acte egoista? Per què la vida indica esperança? Quins altres indrets hi ha al món a banda dels que es descobreixen al cos de l'amant? És estimar un acte heroic?
Ressenya
Mircea Cărtărescu
Dietaris, 1990-2017
Per Marta Ramoneda Molins
Hi llegim el patiment de l’autor entossudit en els seus llibres, l’enfonsament amorós, la incapacitat –voluntària– per destil·lar la constant presència del somnis, les diatribes que convoca el seu deambular per Bucarest, com cuida literalment amb suor cada pàgina que escriu com si fos una delicada crisàlide fins a convertir-la en papallona.
Ressenya
Isabel Zapata
Troika
Per Laura Franco
Como primera novela, Troika es una que deslumbra por su atrevida sensibilidad. Cuenta la historia de una perrita que sirve de hilo conductor para hablarnos del amor puro y del duelo.
Ressenya
Clara Obligado
Tres maneras de decir adiós
Per Laura Franco
Clara Obligado nos presenta tres relatos interconectados de tres mujeres que son la misma, como una historia en espiral, como una caracola. Una madre, una hija y una nieta que miran al horizonte y entremezclan realidades y ficciones en un ejercicio magistral de escritura y descaro.
Ressenya
Georges Bernanos
Los grandes cementerios bajo la luna
Per Julen Sarasola
Georges Bernanos publicó Los grandes cementerios bajo la luna en 1938. Francés, católico y monárquico, se mudó a Mallorca en 1934 buscando una comodidad económica que no encontraba en su país. La Guerra Civil le encontró allí. Sus ideas, tan arraigadas en la figura de Dios y en la tradición, comulgaban con las del bando nacional.
Ressenya
Pol Guasch
Ofert a les mans, el paradís crema
Per Andrea B. Dolz
La nova novel·la de Pol Guasch ens endinsa en un futur distòpic, però possible, on l'amistat marca el ritme de la paraula. Amb dos protagonistes principals: la Rita i en Líton, però amb un acompanyament coral que recorda a les tragèdies gregues, ens trobem en un món travessat per les desgràcies naturals, però on l'amistat és l'únic que pot salvar el present i el futur inhòspit.
Ressenya
Teddy Goldenberg
Ciudad del hampa
Per Andrea B. Dolz
Con esta suerte de fábula y sus personajes, que no tienen nada que ver entre sí, pero todos habitan este no lugar que es la anticipación, el miedo y la ansiedad, combinados con lo irracional, los espacios y las historias, podemos decir que Teddy Goldenberg es el autor de cómics que no sabíamos que necesitábamos.
Ressenya
Ella Baxter
Nou animal
Per Carla Guzman
«Idil·lis», la col·lecció eròtica de narrativa en català de l’editorial gironina Edicions de la Ela Geminada, ens presenta Nou animal, la primera novel·la de la impecable i perspicaç Ella Baxter.
Ressenya
Jon Fosse
L’Ales a la vora del foc
Per Sara Forja
Probablement, L’Ales a la vora del foc és una de les novel·les que més bé sap expressar la durada (en el sentit bergsonià de vivenciar la temporalitat de manera continuada sense espacialització) d’una i diverses vides posant de manifest cadascun dels seus matisos diferencials.
Ressenya
Marosa di Giorgio
La flor de lis
Per Sara Forja
Con una escritura floral muy similar a la que podemos encontrar en autoras como Hilda Doolittle, La flor de lis derrama su escritura-néctar y la hace sensible –y posible– gracias a una suerte de cromatismo olfativo donde las palabras significan a través de la erotización de lo floral
