Les nostres recomanacions i propostes

Viure en una illa significa habitar un territori marcat pels seus propis límits. En aquests darrers anys, des de les llibreries hem pogut veure com una nova generació d’escriptors de l’arxipèlag canari està transformant el panorama literari.

Nascuts durant la dècada dels noranta, la seva escriptura trenca els codis tradicionals utilitzant la parla local per explorar la perifèria, la precarietat, el territori i les fites que marquen una generació. Després de molt de temps, les Canàries deixen de ser un lloc sobre el qual s’escriu per convertir-se en un lloc des del qual s’escriu, i així ho certifica el tenerifenc Óscar Liam amb El Día. La opinión de Tenerife: «Ens hem desfet del complex [...]. Això ens dona la tranquil·litat d’escriure com nosaltres volem escriure, de parlar com nosaltres volem parlar. Això és el que ens uneix a tots, a més de la història i del moment històric en què ens ha tocat viure».

Probablement, el primer nom que ens ve al cap és el d’Andrea Abreu, la tenerifenca que va obrir la porta a aquesta nova literatura de les illes amb la seva primera novel·la Panza de burro (2020), en què el llenguatge col·loquial dels seus protagonistes és tota una declaració d’intencions. A la seva novel·la Pajaritos preñados, publicada a principis de setembre a l’editorial Anagrama, l’oralitat emergeix com una forma de resistència a la hegemonia peninsular.

Parlar des del que és local permet mostrar els problemes de qui habita el territori. Amb Abreu advertim el desengany i la pèrdua d’expectatives d’una illa que ho ha donat tot per aquells qui venien de fora al cost de la seva pròpia gent, on es canvien els plàtans i els tomàquets per hotels de vidre de cinquanta plantes. La mateixa crítica al turisme massiu fa la Meryem El Mehdati amb Supersaurio (2022), on retrata la precarietat laboral, la gentrificació i la privatització de l’entorn a través d’una jove que treballa a la cadena de supermercats més gran de l’illa.

No obstant això, la literatura d’aquests joves no és només un signe de resistència: en ells podem veure també la intimitat i la construcció dels lligams comunitaris, com bé relaten la Lana Corujo i l’Óscar Liam en els seus debuts literaris Han cantado bingo (2025) i Las galletas (2026), respectivament. Corujo descriu la relació entre dues germanes, mentre que Liam retrata un poble mitjançant la memòria de la seva àvia.

En definitiva, són molts els autors que estan recuperant i exalçant la cultura canària per mitjà del territori i el llenguatge. Amb motiu de la recent publicació de Pajaritos preñados i la seva presentació el dia 22 de setembre a La Central del Raval, volíem compartir amb vosaltres alguns títols d’aquesta nova generació que situa al centre de la seva escriptura la identitat canària.

Crèdits d'imatge: Gran Canaria, 2017. Fernando Torres ©