Les nostres recomanacions i propostes

«S’havia hagut de quedar atrapada en el seu cos per adonar-se que estava plena d’ira. S’hauria d’atrevir a mirar què guardava a l’interior. No sabia que fos d’aquella manera.»

Els anys perduts en el vaivé de la rutina; tot allò que no han dit, fet ni replicat; el que no s’han permès descobrir, ni abandonar. Les sis protagonistes d’aquests relats, d’edats i contextos diferents, convergeixen en la presència d’un desentonament que fa temps que les rosega per dins: a poc a poc i sense fer soroll, s’hi ha fet lloc mentre dormien i ara costa fer-lo marxar. La Ixabel es troba perduda en una relació que s’escrostona com les parets de casa; la June i la Lila, en un camí ple de frases a mig dir que es bifurca; l’Elena, en el reflex d’un cos que no identifica; la Nekane, en el remordiment de sentir que potser no s’hi ha esforçat prou en estimar l’amant que jau en el llit de mort. Totes elles viuen enfonsades en un estat de letargia d’on, a vegades, un objecte, un gest, una conversa o, fins i tot, una mirada, pot tenir prou força per despertar-les. Ara bé, cal tenir en compte que les coses es perceben de manera molt diferent quan obres els ulls i et trobes a la vora d’un forat que amenaça amb engolir-te.

Un cop més, Eider Rodriguez retorna amb una obra molt treballada psicològicament, on trobem uns personatges sensibles que participen d’unes relacions humanes esquerdades i rovellades que els incomoden i omplen de contradiccions. A Tot era el mateix forat cal llegir allò que no trobem escrit: allò que es calla i s’amaga, per després forçar-se a sentir l’eco distorsionat de la veu d’una mateixa quan finalment es decideix a parlar.

©Fotografia de Ignacio Pérez