Les nostres recomanacions i propostes

“Podem felicitar-nos de no ser sinó un començament” afirma Claire Marin en aquest assaig íntim i evocador que podríem definir com una fenomenologia literària dels començaments. Mitjançant una radical atenció a l'experiència vital que suposa l'esdeveniment de l'origen, i seguint la tradició de pensadors com Merleau-Ponty, Marin ofereix una mirada sobre un fenomen que transfigura sempre la nostra manera de ser.

De la mà d'autors com Bachelard, Deleuze, Perec o Annie Ernaux, l'autora explora la vivència del Initium, com dirà Arendt. El naixement és el començament absolut, la paradoxa entre continuïtat i interrupció, i d'aquesta manera, obertura al món mitjançant l'acció.

Per a l'autora el començament significa moviment, sacsejada, ruptura, fins i tot punt d'inflexió; és sempre final d'alguna cosa per ser principi d'una altra, és primera vegada en tant que és última d'alguna anterior. Però el començament, explica Marin, es reconeix com a tal a posteriori: quan la consciència ho torna objecte, en l'instant és pura vivència irreflexiva -per això examinar la seva genealogia resulta tan interessant.

Hi ha començaments triats, improvisats i imprevistos, n'hi ha de prometedors i també desoladors, però tots contenen una potència de ser: obren un horitzó de possibilitats existencials de concebre i actuar en el món. En aquest sentit, el començament és sempre subversiu, perquè encara que essent constitutiu del viure mundà, sempre porta el germen d'una novetat radical.