Les nostres recomanacions i propostes

Com va néixer el capitalisme i com va arribar a convertir-se en la lògica que organitza bona part del món? Per a l'historiador Sven Beckert, el capitalisme no pot entendre's únicament des d'una perspectiva centrada en Europa. La seva proposta mostra que, des dels seus orígens, va ser una construcció en la qual es van entrellaçar Estats, capitals, territoris i diferents formes de treball a escala global.
La història del cotó resulta especialment reveladora. Fins a començaments del segle XIX, l'Índia era un dels principals centres mundials de la producció tèxtil. La industrialització europea va desplaçar aquest centre per a crear una nova geografia econòmica que connectava fàbriques europees amb el cotó de les plantacions esclavistes americanes i amb xarxes comercials que aconseguien Àfrica i Àsia. Aquest procés va estar estretament lligat a la violència colonial i a l'esclavitud, especialment en el marc de l'Imperi britànic. Una cosa similar podria assenyalar-se del sucre i el cafè al Carib i el Brasil durant el segle XIX, com també de la mineria del cobalt per a la producció de dispositius electrònics al Congo d'avui. Capitalisme i esclavitud apareixen profundament entrellaçats. L'extractivisme contemporani prolonga aquesta lògica d'acumulació, encara que adopta noves formes: l'explotació de recursos naturals conviu amb la cerca de rendes immobiliàries per part de grans fons d'inversió i amb la concentració d'informació, capacitat de càlcul i infraestructures digitals en enormes centres de dades, la majoria d'ells situats als Estats Units. No obstant això, l'acumulació no se sosté únicament sobre allò que el mercat comptabilitza; també depèn de treballs de cures i reproducció social, històricament realitzats en gran manera per dones i sovint invisibilitzats. A això se sumen els costos ecològics de la producció, que sovint queden fora dels càlculs empresarials i traslladen les seves conseqüències a altres poblacions i a les generacions futures. Les relacions de poder que sostenen al capitalisme acaben presentant-se com a naturals i inevitables, fins a configurar una sort de teologia del capital.
Actualment, l'ascens de la Xina i el desplaçament d'una part del dinamisme industrial i econòmic cap a Àsia obliguen a reconsiderar els relats tradicionals sobre el desenvolupament del capitalisme. Lluny de ser una història protagonitzada exclusivament per Europa i els Estats Units, l'economia mundial s'ha configurat a través de relacions d'interdependència, competència i explotació entre diferents territoris. Comprendre el lloc que ocupa avui la Xina exigeix, per tant, atendre tant les transformacions recents de la producció i el comerç com a les connexions històriques que han fet possible l'acumulació de capital a escala global.
Els llibres que acompanyen aquesta proposta temàtica permeten recórrer aquestes transformacions i posar en relació processos que sovint s'estudien per separat. Llegir el capitalisme des d'una perspectiva global és, per tant, una invitació a comprendre el món actual a través de la seva història i a qüestionar allò que sol considerar-se inevitable. Si avui disposem d'una capacitat productiva i tecnològica sense precedents per a fer possible una vida digna a milions de persones, el gran desafiament no és quant podem produir, sinó com es distribueix aquesta riquesa i qui decideix sobre ella.