Les nostres recomanacions i propostes

El camp que els sacerdots van comprar amb les trenta monedes de plata amb què Judes s’embrutà les mans l’anomenaren Haceldama, que vol dir camp de sang. Del front d’Aragó, Andreu Crous en recorda el més profund i el més banal: homes que, al llindar de la mort, demanen les seves mares; soldats que, a mig camí entre la trinxera republicana i l’enemiga, s’intercanvien diaris i pastilles de tabac. Potser allò que ho té tot: un noi que s’afaita pel seu afusellament de matinada.
Blai Bonet no en té prou només amb el relat de Crous. Necessita el barboteig de la mare perquè ens parli del fill com només pot fer una mare, i que ens fereixi la imatge del nen que un dia va ser (una bomba de mà era llavors «un pot de llauna, ple de vidre picat») i entenguem que Crous és un home marcat per la guerra i condemnat a no poder-se’n desfer.
Si les morts i el final ens agafen amb la guàrdia baixa és per mèrit i mania de la narració de saltar pels aires just quan sembla que promet mar en calma, i tot amb la ironia pesada de fer-nos constatar que en el fons compleix, una vegada rere l’altra, tot el que anuncia. Aquest any es commemora el centenari del naixement de Bonet i una bona manera de descobrir-lo, si és que no ho heu fet encara, pot ser de la mà del cronista d’aquesta novel·la qui «no pensà, suat i cansat que anava per mor d’una bronquitis antiga, que fos possible de trobar una història al poble del litoral on el menava el tren de les 22».