Poc després de publicar el seu quart llibre de poesia
Goigs Posthumans (Ultramarinos, 2025), Anna Pantinat treu a la llum un treball narratiu en vers que havia estat coent durant una dècada.
Sumer és aquí encaixa a la perfecció al catàleg de Males Herbes tant pel que fa a la seva naturalesa de relat distòpic, com per l’experiment que constitueix avui una novel·la escrita en alexandrins. Dividida en cants, l’obra recorre la història de Tal·lisa: una protagonista a qui El Diluvi la va enxampar en etapa d’estudiant. Quan, anys després, surt dels búnquers i fa memòria de tot el que ha viscut mentre recorre Nova Barcelona, ens deixa albirar les injustícies i els canvis de paradigma de què ha sigut testimoni: «Després, com un maó, el nostre fat de mare / es va imposar al desig. Havíem de fer néixer».