L’enginy d’Eiffel a Catalunya

Sobre el llibre L’enginy d’Eiffel a Catalunya de Lluïsa Amenós publicat per Dalmau al 2025:

— L’obra és el resultat d’un projecte de recerca sobre la figura i obra de l’enginyer Gustave Eiffel, amb l’objectiu d’aprofundir en l’activitat desenvolupada a Catalunya. Lluïsa Amenós hi analitza la influència que Eiffel va exercir en l’enginyeria catalana i en la construcció de grans infraestructures metàl·liques associades a la xarxa de transport terrestre. — Es tracta d’un volum monogràfic que pretén completar la visió parcial i fraccionada transmesa per la historiografia i oferir una primera aproximació als riquíssims testimonis documentals localitzats a l’entorn dels projectes executats per Eiffel. — La relació de Gustave Eiffel amb Catalunya es remunta a l’any 1876, quan subministrà les primeres estructures metàl·liques destinades als ponts de la línia ferroviària de Girona a Portbou. La companyia Eiffel et Cie va alçar les armadures de més de vuitanta ponts d’aquest tram; en destaquen els emplaçats sobre els rius Onyar, Ter, Flaçà, Fluvià, Manol, Muga i la riera de Llançà. També foren obra seva el viaducte de Colera, una de les infraestructures ferroviàries més imponents de la Catalunya vuitcentista, i diversos ponts instal·lats originàriament a la ciutat de Girona, encara conservats. La darrera actuació d’Eiffel a Catalunya es documenta l’any 1888 a Barcelona, amb motiu de la col·locació d’un dels seus cèlebres ponts portatifs al recinte del parc de la Ciutadella en el marc de l’Exposició Universal. — L’enfocament abasta tant els aspectes històrics com els tècnics: les particularitats constructives i estructurals, el model de producció i muntatge de la companyia Eiffel et Cie. fora del territori francès, l’aprovisionament de les primeres matèries, la comercialització de productes i serveis, les relacions professionals amb les institucions, els professionals i les indústries locals, i les desavinences entre el gran enginyer francès i el seu principal col·laborador. — L’enginy d’Eiffel a Catalunya és el novè títol editat dins de la col·lecció «Temes de Patrimoni Industrial», dirigida i coordinada pel MNACTEC i publicada per Rafael Dalmau, Editor. Els altres volums estan dedicats a la telegrafia òptica, els molins paperers, les màquines de vapor, el taller i la fàbrica, els oficis de la pell, les armes de foc, els jardins de la industrialització al Ter i el pany i la clau — L’autora: Lluïsa Amenós (Barcelona, 1965) és doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. La seva trajectòria professional es desenvolupa en l’àmbit del patrimoni cultural i els museus, en les especialitats de documentació i recerca de béns culturals, assistència tècnica i coordinació de projectes de difusió. Com a investigadora, s’ha especialitzat en la indústria derivada del ferro en època medieval —amb especial interès pels riquíssims testimonis escrits que expliquen la història dels oficis metal·lúrgics— i, més recentment, en el patrimoni modernista i industrial. L’any 2020 va redactar el Pla Estratègic del patrimoni de Ferro a Catalunya, promogut per la Direcció General de Patrimoni Cultural i el MNACTEC i, el 2022, el pla de recerca i actuació del patrimoni metal·lúrgic català, dins del qual s’inscriu aquesta recerca.