Servei interior / Servicio interior
Katixa Agirre
25.9.2026
19h
La Central de Consell de Cent
Servei interior / Servicio interior
Katixa Agirre
Presentació a càrrec de l'autora i Valentina Viso
Segona perifèria / Tusquets
Segona perifèria / Tusquets
Presentem: Servei interior (Segona perifèria, 2026) / Servicio interior (Tusquets, 2026)
Quan? Divendres 25 de setembre a les 19h
On? La Central de Consell de Cent (Carrer de Consell de Cent, 314, Barcelona)
Cal reserva? L'accés és lliure fins a completar aforament
Sobre el llibre
A mitjans de l’any 1937, la Guerra Civil a Euskadi estava perduda. Els gudaris bascos llanguien a les presons i morien afusellats a la platja de Berria; el Govern del lehendakari Agirre, exiliat a París, havia perdut tot contacte amb l’interior; la repressió i la revenja desplegaven les seves ales funestes. És aleshores que entren en escena les protagonistes principals d’aquesta història.
Quatre dones. Quatre dones basques. Primer visiten els presos, després entren i fan sortir comunicacions de les presons, finalment estableixen una potent xarxa d’espionatge al servei del Govern basc i els països aliats que ja han entrat en la Segona Guerra Mundial. Les vides que van salvar van ser incomptables. Els riscos que van córrer, enormes. El preu que van pagar, altíssim. Aquesta xarxa, en els llibres d’història, es coneix com la xarxa Àlaba. Aquí la coneixerem com el Servei interior. Katixa Agirre —que, a més de ser una de les autores en llengua basca més importants de l’actualitat, és doctora en comunicació audiovisual, fusiona el poder de la literatura i la màgia del cinema per donar a conèixer al món la història d’aquestes dones que en els moments més difícils van optar pel camí de la solidaritat.
Sobre l'autora
Katixa Agirre (Vitòria-Gasteiz, 1981), escriptora i doctora en comunicació audiovisual, és una de les veus més estimulants de la literatura basca actual. Va iniciar la seva carrera literària amb dos llibres de relats, «Sua Falta Zaigu» (Elkar, 2007) i «Habitat» (Elkar, 2009). Després va publicar diversos títols de narrativa infantil i juvenil. L’any 2015 va publicar la seva primera novel·la, «Atertu Arte Itxaron», que va ser reconeguda amb el premi 111 Akademia. L’any 2018 va significar l’eclosió definitiva d’Agirre. Va publicar «Amek ez dute» (Les mares no, Amsterdam, 2020) i va convertir-se ràpidament en un fenomen, traduïda a dotze idiomes i amb una adaptació cinematogràfica dirigida per Mar Coll (Salve Maria, 2024). L’any 2022 La Segona Perifèria va publicar De nou centaure («Berriz zentauro»).
Quan? Divendres 25 de setembre a les 19h
On? La Central de Consell de Cent (Carrer de Consell de Cent, 314, Barcelona)
Cal reserva? L'accés és lliure fins a completar aforament
Sobre el llibre
A mitjans de l’any 1937, la Guerra Civil a Euskadi estava perduda. Els gudaris bascos llanguien a les presons i morien afusellats a la platja de Berria; el Govern del lehendakari Agirre, exiliat a París, havia perdut tot contacte amb l’interior; la repressió i la revenja desplegaven les seves ales funestes. És aleshores que entren en escena les protagonistes principals d’aquesta història.
Quatre dones. Quatre dones basques. Primer visiten els presos, després entren i fan sortir comunicacions de les presons, finalment estableixen una potent xarxa d’espionatge al servei del Govern basc i els països aliats que ja han entrat en la Segona Guerra Mundial. Les vides que van salvar van ser incomptables. Els riscos que van córrer, enormes. El preu que van pagar, altíssim. Aquesta xarxa, en els llibres d’història, es coneix com la xarxa Àlaba. Aquí la coneixerem com el Servei interior. Katixa Agirre —que, a més de ser una de les autores en llengua basca més importants de l’actualitat, és doctora en comunicació audiovisual, fusiona el poder de la literatura i la màgia del cinema per donar a conèixer al món la història d’aquestes dones que en els moments més difícils van optar pel camí de la solidaritat.
Sobre l'autora
Katixa Agirre (Vitòria-Gasteiz, 1981), escriptora i doctora en comunicació audiovisual, és una de les veus més estimulants de la literatura basca actual. Va iniciar la seva carrera literària amb dos llibres de relats, «Sua Falta Zaigu» (Elkar, 2007) i «Habitat» (Elkar, 2009). Després va publicar diversos títols de narrativa infantil i juvenil. L’any 2015 va publicar la seva primera novel·la, «Atertu Arte Itxaron», que va ser reconeguda amb el premi 111 Akademia. L’any 2018 va significar l’eclosió definitiva d’Agirre. Va publicar «Amek ez dute» (Les mares no, Amsterdam, 2020) i va convertir-se ràpidament en un fenomen, traduïda a dotze idiomes i amb una adaptació cinematogràfica dirigida per Mar Coll (Salve Maria, 2024). L’any 2022 La Segona Perifèria va publicar De nou centaure («Berriz zentauro»).
