Cinéma Absolu. Avant-garde 1920-1930
Cinéma Absolu. Avant-garde 1920-1930
Sense existències ara
Rep-lo a casa en una setmana per Missatger o Eco Enviament*Sobre el libro Cinéma Absolu. Avant-garde 1920-1930 de publicado por Editions Macula al 2018:
Belle somme érudite sur le lien étroit qu´entretinrent les avant-gardes plastiques (cubisme, dadaïsme, surréalisme, constructivisme, abstraction, futurisme...) avec le cinéma dans les années 1920 et 1930. Patrick de Haas était l´auteur d´un premier essai sur le sujet en 1985, qu´il met ici à jour et complète considérablement, en faisant la somme la plus exhaustive sur le sujet en français. Des considérations philosophiques et sémiologiques sur le statut et la nature de l´image font côtoyer Bergson ou Marey avec les trajectoires singulières de peintres et d´artistes comme Man Ray, Malévitch Desnos, Léger, Picabia, Moholy-Nagy, Buñuel, Duchamp, Richter, Len Lye, Ruttmann, Vertov, Magritte, Rodtchenko, Artaud, Maïakosvki, Eggeling, Cravan, Fondane, Tzara, Kiesler, Mallet-Stevens... Cette approche éclaire ainsi à la fois une partie encore largement ignorée de l´art moderne et permet de mieux cerner les enjeux actuels de l´art contemporain et du cinéma expérimental. Illustrations dans le texte.Altres persones que han llegit Cinéma Absolu. Avant-garde 1920-1930 de han escollit
El llibre Cinéma Absolu. Avant-garde 1920-1930 de pertany a la matèria
Veure altres ressenyes de Cinema
Ressenya
Walt Curtis
Mala noche y otras aventuras ilegales
Escrito con sangre, semen y alcohol, narra en primera persona el vínculo creado con algunos de aquellos jóvenes mexicanos que llegaban a la ciudad buscando una nueva vida y, para los cuales, el poe...
Ressenya
AA. VV.
El cuento de la criada. Ensayos para una incursión en la república de Gilead
Si existe una obra que haya marcado la literatura distópica en los últimos años es El cuento de la criada, escrita por Margaret Atwood en 1985. Gracias a su éxito literario, la historia fu...
Ressenya
Santos Zunzunegui
Bajo el signo de la melancolía
A través del análisis de determinados motivos melancólicos, el autor demuestra que el dispositivo cinematógrafo se encuentra «bajo el signo de Saturno».